2. La dècada passada va ser la més càlida des que van començar els registres el 1880. Tot i
això, el ritme d'increment de l'escalfament observat des de 2000 fins 2009 va ser
menor, segons un estudi internacional liderat per la Universitat d'Oxford, que conclou
que això podria invalidar les prediccions més dures sobre els efectes del canvi climàtic
per a la segona meitat del segle.
Els científics expliquen aquesta estabilització de la taxa de creixement, tot i els nivells
cada vegada més alts de diòxid de carboni a l'atmosfera (fa unes setmanes es van
superar les 400 parts per milió), per una disminució de l'activitat solar, major absorció
de la calor per part dels oceans o un augment dels aerosols volcànics, entre altres raons.
Sigui com sigui aquesta «interrupció» podria portar a que l'escalfament en els propers
50 a 100 anys es trobi dins de les projeccions, «però no en l'extrem superior d'aquest
rang», que era d'una pujada de 6,4 º C, va explicar Alexander Otto, investigador de
l'Environmental Change Institute de la Universitat d'Oxford i coautor de l'estudi.
No obstant, adverteix, seguim estant en rangs molt per sobre de l'augment de 2ºC
considerat el límit segur.
http://www.abc.es/sociedad/20130520/abci-calentamiento-global-frena-201305201925.html
EL CALENTAMENT GLOBAL SA RALENTITZAT
DURANT LA PASSADA DÈCADA

3.  S’entén per canvi climàtic l’alteració del
clima de la Terra. Aquest fenomen es
manifesta per l’alteració de tota mena de
paràmetres climàtics. S’hi inclouen
variacions anormals de les temperatures,
les precipitacions i els vents, canvis en la
freqüència i intensitat de determinats
processos meteorològics naturals.
 El diòxid de carboni i altres gasos present
a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat
efecte d’hivernacle. Aquest efecte
consisteix en l’absorció de la radiació
infraroja, impedit que part d’aquesta
radiació s’escapi de la Terra i es difongui
a l’espai exterior.
EL CANVI CLIMÀTIC: QUAN UN IMPACTE ES
CONVERTEIX EN UN RISC

4. Fonts naturals de diòxid de carboni
 Respiració
 Descomposició: procés de degradació de la matèria orgànica
 Erupcions volcàniques: diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
 Combustió de combustibles fòssils
 Desforestació: reducció de la superfície forestal
LES CAUSES DEL CANVI CLIMÀTIC

5. Previsions per al futur:
 Pujarà el nivell del mar.
 Disminució de les precipitacions i menor disponibilitat d’aigua.
 Estenció de malalties a regions que n’estaven protegides
 Blanqueig dels coralls
ALGUNS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

6. El protocol de Kyoto, redactat el 1997, incorporava mesures enèrgiques
vinculats des d’un punt de vista jurídic. Els acords a hores d’ara son els
següents:
 Necessitat de canviar el model de desenvolupament econòmic basat en el
consum desmesurat d’energia procedent de combustibles fòssils.
 Els països pobres i en vies de desenvolupament necessiten finançament
 Ajudes per conservar i protegir els seus boscos i jungles.
 Reduir les emissions de diòxid de carboni provinents de la desforestació
ALGUNS CANVIS NECESSARIS

7. La contaminació atmosfèrica es la presencia a l’aire d’algunes substancies
que, a partir d’uns límits determinats, poden ocasionar d’una manera
directa o indirecta efectes nocius tant en els materials com en els esser
vius.
LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
Tot i que l’aire rep emissions naturals
de molts productes químics, els
diversos mecanismes d’autodepuració
que posseeix l’atmosfera son capaços
d’esmorteir aquest efecte contaminant
de les emissions naturals. Però els
humans accelerem la producció de
contaminants naturals a causa de
determinades practiques agrícoles o
dels incendis forestals fortuïts o
provocats.

8. L’ozonosfera i la seva importància
L’ozó, un gas tòxic de l’atmosfera
que absorbeix les radiacions
ultraviolades del Sol.
Els clorofluorocarburs son
molècules amb carboni, clor i fluor.
En incidir la llum ultraviolada sobre
els CFC, s’alliberen radicals de clor.
El clor es molt reactiu i es combina
amb l’ozó provocant-ne la
destrucció.
Quines conseqüències pot tenir ?
La disminució de la
concentració d’ozó a
l’estratosfera te com a
conseqüència un augment de
la radiació ultraviolada que
incideix en la superfície
terrestre.
L’AFEBLIMENT DE LA CAPA D’OZÓ

9. En cremar combustibles fòssils, el sobre que aquests combustibles
contenen dóna lloc a diòxid de sofre. Les elevades temperatures faciliten la
formació d’òxids de nitrogen. Aquest gasos reaccionen amb l’aigua
atmosfèrica.
LA PLUJA ACIDA
Els efectes de la pluja acida
• Els ecosistemes aquàtics son
especialment vulnerables a la pluja
acida.
• La pluja acida perjudica també la
salut de les persones. augment de
les malalties cardiovasculars i de
les vies respiratòries.
• Els materials de construcció i els
monuments també son vulnerables
a la pluja acida: l’acidesa afecta les
roques de carbonat de calci.

10. Els efectes dels terratrèmols
Quan parlem de riscos naturals, com és el cas del risc
derivat dels terratrèmols, hem de considerar
simultàniament dos conceptes:
 La perillositat: probabilitat que s’esdevingui el procés
natural.
 La vulnerabilitat: capacitat de la societat per fer front a les
conseqüències del fenomen natural.
Els factors que determinen els danys que produeix un
terratrèmol son els següents:
 L’energia alliberada (o magnitud) i la durada del sisme.
 L’estabilitat dels materials del subsòl i la qualitat de les
construccions i les estructures.
 La data i l’hora del sisme i la densitat de població.
ELS RISCOS SÍSMICS

11. La magnitud d’un terratrèmol es una mesura de l’energia alliberada en un moviment
sísmic. Es calcula a partir de l’amplitud de les ones que es registren en els
sismogrames quan vibra la Terra.
Les causes dels terratrèmols
La major part dels sismes, i els mes destructors, s’esdevenen en les regions on
entren en contacte les plaques litosfèriques.
A banda d’educar la població sobre com s’ha de comportar durant els moviments
sísmics, es indispensable:
• Elaborar un pla d’edificació que reguli on es pot construir i quines han de ser
les característiques dels edificis i les infraestructures annexes.
• Elaborar i fer el seguiment d’una normativa estrica sobre els materials i
estructures de les construccions.

12. Els materials volcànics
Un volcà es una obertura o esquerda a l’escorça terrestre, a traves de la
qual s’allibera material rocós fos de l’interior del planeta. Les erupcions
expulsen diversos tipus de materials, els quals es poden classificar en:
 Productes líquids o lava: és el magma alliberat de gasos.
 Gasos volcànics: son una barreja d’hidrogen, vapor d’aigua, diòxid de carboni,
meta, diòxid de sobre, àcid sulfhídric, àcid clorhídric i clor.
 Productes sòlids o piroclasts: poden ser cendres, gredes i bombes de mida
progressivament mes gran.
ELS RISCOS VOLCÀNICS

13. Les manifestacions perilloses
La naturalesa dels perills depèn del tipus de volca i de la seva activitat eruptiva:
• Fluxos de lava son la manifestació volcànica mes coneguda.
• Fluxos piroclàstics son una barreja de gasos, cendres i roques
• Núvols de cendres contaminen fortament l’aire
• Els lahars son corrents de fang i roques