1. L’AvantguardismeCatalà ETPC14 de abril de 2010Autors: Manel García; Oriol Lorca; Sandra Parejo; Gemma Vidal<br />Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona) que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar informació que trobeu als enllaços.<br />El moviments avantguardistes més influents en la literatura catalana van ser:<br />Cubisme: sorgeix entre 1907 i 1914 a França. Va suposar una ruptura amb la pintura tradicional. Tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, utilitzava colors apagats com el marró, el gris i alguns verds, va fer desaparèixer les gradacions d'ombra i llum i va incorporar el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i sorra.<br />Futurisme: sorgit a Itàlia en 1909, rebutgen el passat, la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat. Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica. Són amants de l'esport, de la guerra, de la violència i del perill. Utilitzen una àmplia gamma de color.<br />Dadaisme: sorgit a Suïssa el 1916, defensa el caos contra l'ordre i la imperfecció, prioritzen l'atzar, les seves formes expressives són el gest, l'escàndol i la provocació. Es qüestionen contínuament què és l'art i propugnen la desenfrenada llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, actual i aleatori. El nom de Dada ve de intentar imitar el so del balbuceig de les primeres etapes de la infància, fent referència al desig de començar de nou. <br />Surrealisme: El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França a la primera meitat del segle XX, el 1924. Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art. Proposa traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercici mental lliure, sense la participació de la consciència, la raó i sense preocupacions morals i estètiques. <br />- Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques<br />-221615187325<br />Es una representació futurisme: El Futurisme va ser el moviment inicial dels corrents d’avantguarda artística, fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va redactar el Manifest del Futurisme, publicat el 20 de febrer de 1909, al diari Fígarode París.<br />-221615271145<br />Es una representació del cubisme: El cubisme va ser un moviment artístic desenvolupat entre 1907 i 1914, nascut a França i encapçalat per Pablo Picasso, Geoge BraqueGeorges Braque quot;
i Juan Gris. És una tendència essencial ja que dóna peu a la resta de les avantguardes europees del segle XX. No es tracta d'un isme més, sinó de la ruptura definitiva amb la pintura tradicional. <br />-221615180340Es una representació dadaisme:Va ser un moviment antiart que va sorgir a Zhúrik (Suïssa) el 1916 iniciat per Tristan Tzara, que es va caracteritzar per sentiments de protesta contra convencions literàries, una actitud de burla total de les manifestacions artístiques literàries, per gestos i manifestacions provocadores en què els artistes pretenien destruir totes les convencions pel que fa a l'art. <br />-14922556515Es una representació surrealisme: és un moviment artístic i literari sorgit a França a partir del dadaisme, en el primer quart del segle XX al voltant de la personalitat del poeta André Breton. Buscava descobrir una veritat, amb escriptures automàtiques, sense correccions racionals, utilitzant imatges per expressar les seves emocions, però que mai seguien un raonament lògic. <br />- Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap)<br />TORNADA<br />Cel i mar cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi voldria tornar el garcés Montjuïc i el Port gonflat de pals atxes de vent —rendits a la ciutat qui té una Rambla amb cor amb flam i amb sang un Estadi batent per Camp de Març amb llançadors del disc mil sagetes al vent que clamen llibertat.<br />Aquest poema forma part del llibre Les conspiracions publicat al 1922 per Joan Salvat-Papasseit. L’obra parla de la ciutat de Barcelona (Montjuïc, el Port, la Rambla) i els voltants (costa del Garraf). També fa petites referències a esports, com el llançament de disc o el tir amb arc (mil sagetes al vent).<br />DIVISA <br />Fem l’escamot dels qui mai no reculen i sols un bes els pot fer presoners, <br />fem l’escamot dels qui trenquen les reixes i no els fa caure sinó un altre bes. <br />Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda: el primer bes que se’ns doni als primers.<br />Aquest poema forma part del llibre La gesta dels estels publicat al 1922 per Joan Salvat-Papasseit. L’obra parla dels soldats que van al front a lluitar, privant-se de l’amor que deixen enrere.<br />PERQUÈ HAS VINGUT<br />Perquè has vingut han florit els lilàs i han dit llur joia envejosa a les roses: mireu la noia que us guanya l'esclat, bella i pubilla, i és bruna de rostre. De tant que és jove enamora el seu pas —qui no la sap quan la veu s'enamora. Perquè has vingut ara torno a estimar: diré el teu nom i el cantarà l'alosa.<br />Aquest poema pertany al llibre El poema de la rosa als llavis publicat al 1923 per Joan Salvat-Papasseit. L’obra parla d’una noia molt bella, de la qual l’autor està enamorat.<br />MOCADOR D’OLOR<br />Mocador d'olor que la teva sina acostava al cor: com que et sap l'enyor i et sap la pell fina tremola d'amor Mocador d'olor fragant tarongina, com li bat el cor!<br />Aquest poema pertany al llibre El poema de la rosa als llavis publicat al 1923 per Joan Salvat-Papasseit. L’obra parla d’un mocador al que el narrador li te molta estima, pot ser perquè pertany a la seva amada.<br />- Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que podeu seguir i també als enllaços)<br />Tu ets el meu somni<br />2926124290312Per fi junts altre <br />Només et veig quan tanco els <br />I a mi això no <br />El nostre amor no entén de desitjos carnals<br />940051318106Les nostres mans mai no s’han <br />Els nostres mai s’han rosat<br />No em alliberat els nostres instints animals<br />1984257235466<br />Però tot i això el nostre és intens<br />No tenim por de mostrar els nostres <br />2109632389166La nostre relació complicada<br />Només ens veiem de la a la matinada.<br />Comentari del poema: Aquest és un poema surrealista què es basa en l’exploració d’un somni. Esta fet amb la tècnica del collage què consisteix en incorporar al text elements com si fossin enganxats.<br />Exercicis <br />- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona<br />2. després de llegir el poema, consulta al diccionari el significat dels mots:<br />Redós: a cobert.<br />Bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.<br />Escata: Placa petita que, imbricada o juxtaposada amb unes altres de semblants, forma la coberta externa del cos de certs peixos, rèptils i mamífers, i de les potes dels ocells. <br />Trams: Part, secció, tros, resultat de la divisió d’una cosa, especialment en allò que fa referència a la seva longitud.<br />M’apar (aparer): Tenir l’aparença d’alguna cosa essent-la o no.<br />Espectre: imatge d’un mort que s’apareix als ulls d’algú.<br />Suara: ara mateix o fa poc.<br />Superstició: Excessiva reverència o por per les coses desconegudes o misterioses.<br />3. Busca un sinònim de:<br />M’apar: Em sembla.<br />Espectre: aparició.<br />Suara: ara.<br />228607080254. Cerca la biografia i l’obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre Poemes en ondes hertzianes (1919). Relaciona-ho amb el context social de l’autor.<br /> Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema quot;
Nocturn per a acordióquot;
, que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres. <br />Obres:<br />Poesia<br />Poemes en ondes hertzianes (1919)<br />L'irradiador del Port i les gavines (1921)<br />Les conspiracions (1922)<br />La gesta dels estels (1922)<br />El poema de La rosa als llavis (1923)<br />Óssa Menor (1925, edició pòstuma)<br />Prosa<br />Glosas de un socialista (1916)<br />Fum de fàbriques (1917)<br />Humo de fábrica (1918)<br />Concepte del Poeta (1919)<br />Contra els poetes amb minúscula - Primer manifest català futurista (1920)<br />Pròleg de La Batalla, llibre de Daniel Cardona i Civit (1923)<br />Notes biogràfiques (1934, edició pòstuma)<br />2702841652204Poemes en ondes hertzianes:<br />-43376495309 <br />El poema es converteix en una juxtaposició d'impressions, de sensacions o de sentències que, almenys en teoria, és infinita i que, a la pràctica, acaba de manera arbitrària i contundent. Joan Salvat-Papasseit elimina els signes de puntuació i, a més, trenca el vers en dos o més escalons successius, o simultanis, i separa unes parts de les altres amb espais desiguals de blanc. Un trencament amb el qual indica les pauses sintàctiques i amb el qual, sobretot, destaca les superposicions metafòriques o els paral·lelismes de l'acció.<br />5. Resumeix el poema tenint en conte aquestes preguntes:<br />Quins són els protagonistes i la seva ubicació dins la casa? <br />Com a protagonistes humans, tenim al narrador i la seva estimada. A més apareixen una sèrie d’objectes inanimats que també tenen una gran importància al context del poema, com són les flors, els ulls, els vidres, el maniquí i el tinter. Estan al voltants de la taula.<br />Què observa el poeta?<br />Les flors, que li angoixen perquè són artificials, els ulls de sa estimada brillants, els vidres tremolosos i el maniquí de fusta.<br />Què fa i que provoca?<br />Al veure el maniquí, s’espanta al confondre’l amb un espectre i amb el braç tomba el tinter buidant la tinta i els envaeix la superstició.<br />6. Esmenta les parts del poema a partir de les respostes donades a les qüestions de l’exercici anterior. Assenyala també els versos que ocupa cada part.<br />La primera part, on es presenten els protagonistes, va del vers 1 al 3.<br />La segona part, on s’explica l’acció del protagonista, va del vers 4 al 13.<br />La tercera part, on s’explica el desenllaç, va dels vers 14 al 17.<br />7. Indica quin és el tema principal d’aquest poema i argumenta la tria.<br />La superstició apareix enmig d’un món artificial en què l’home se sent desvalgut.<br />Crec que la primera opció no és vàlida perquè es centra només en una part del poema. La segons opció, la triada per mi, crec que resumeix millor el contingut: es presenta una ambientació plena d’objectes inanimats, on tot acaba amb una superstició.<br />8. Analitza la mètrica dels versos.<br />Tingues en compte que, a l’hora de fer-ne el recompte sil·làbic, el salt de falla actua de cesura.<br />Les mesures dels versos són: 4, 6, 8, 7, 4, 7, 6, 6, 4, 9, 9, 6, 5, 10, 6, 9, 6.<br />Assenyala quin tipus de versos a utilitzat l’autor (tetrasíl·labs, hexasíl·labs...).<br />Ha utilitzat mesures molt irregulars: tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs.<br />Esmenta dos exemples d’elisió i un de sinalefa.<br />Elisions: els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat i unes flors artificials que hem fan angoixa perquè no tenen hivern.<br />Sinalefa: sobre els.<br />9. Digues quines són les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de tot el poema.<br />Versos en salt de falla<br />Collage tipogràfic(diferents cossos de lletres)<br />Absències de signe de puntuació<br />10. esmenta els objectius que hi apareixen.<br />La taula,el bec del gas, flors artificials,vidres de la sala,maniquí de fusta<br />Què tenen en comú la majoria d’aquest objectes ? afavoreix aquest fet la cohesió textual?<br />El que tenen en comú es que son objecte comuns en una casa o despatx.<br />Amb quin tema avantguardistes els podem relacionar? Per que?<br />El tema que podem relacionar el poema es el Maquinisme perquè relaciona dintre del propi poema els objectes quotidians.<br />11. Aquesta enumeració d’imatges suggereixen...<br />La juxtaposició d’impressions o de sensacions<br />12. la coherència del poema s’aconsegueix amb diversos factors:<br />Amb la presencia d’uns protagonistes que obren i tanquen el text;digues com ens n’assabenten:<br />Els protagonistes que obren i tanquen el text són ,nosaltres (el jo poètic , l’estimada i no tenim constància de ningú mes.<br />El protagonista es veu per la forma verbal que s’utilitza.<br />13. Malgrat que es tracta d’un poema avantguardista, Salvat-Papasseit hi empra algunes figures retòriques ben tradicionals: esmenta i explica la metàfora i les comparacions que hi fa servir.<br />“El maniquí de fusta, m’apar un espectre” és una metàfora per què compara el maniquí de fusta amb un espectre, és a dir, el maniquí li sembla un fantasma. <br />“Els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat i com l’escata.” Els ulls dels gats brillen molt en l’obscuritat, i les escates del peixos produeixen estelles de llum. <br />14. Cerca en el poema un exemple de personificació.<br /> “Els vidres de la sala tremolen, rondinen sobre els sotracs dels trams”.<br />15. Les tècniques i la temàtica d’aquesta composició són clarament avantguardistes. <br />Amb quin moviment avantguardista es poden relacionar? Justifica la resposta. <br />Amb el dadaisme ja que relaciona una sèrie d’elements escollits a l’atzar i els combina creant la sensació d’espontaneïtat. <br />Valora les tècniques avantguardistes usades per l’autor. T’han ajudat a composar-ne millor el tema?<br />Utilitza el salt de falla ja que els versos del poema estan tallats i formen un esglaó i suprimeix els signes de puntuació. Si. <br />16. Utilitza la informació que has obtingut per a redactar el comentari de text del poema. <br />Ell i la seva estimada estan assentats al voltant d’una taula, al costat del bec de la cafetera que xiula i d’unes flors de plàstic, els ulls de la seva estimada brillen i els vidres tremolen al passar els trams. Amb el braç, tomba el tinter i la tinta s’estén, en aquest moment entra la superstició, s’han quedat pàl·lids, esgarrifats. <br />El poema mostra l’espontaneïtat i l’atzar en el qual s’ha basat l’autor, per la falta de cohesió entre els diferents elements del poema. Això demostra que el poema pertany al moviment dadaista. <br />