SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 94
Glúcids
Glúcids, hidrats de carboni o carbohidrats Concepte: químicamentsón: Biomolècules: C, H i O.  (CnH2nOn) = (CH2O)n Carboni (C) unit a radicalshidroxil (-OH) i radicalshidrogen (-H) Semprehi ha un grupCarbonil (Carboniunit a Oxigenmitjançant doble enllaç): Polihidroxialdehids : (-CHO) Polihidroxicetones: (-CO-) I elsseusderivats o elsseuspolímers. ,[object Object]
Energètica: midói glucosa
Estructural: cel·lulosa
D’altres: ribosa, desoxirribosa,[object Object]
Classificaciódelsglúcids Monosacàrids (oses) Òsids Holòsids: Disacàrids Oligosacàrids Polisacàrids Heteròsids: Glicolípids glicoproteïnes
Òsids (I) Formats per la unió de varis monosacàridsmitjançant: Enllaços O-glicosídics Sónhidrolitzables àcids Monosacàrid Monosacàrid Monosacàrid Monosacàrid H2O OH H enzims
Òsids (II) Holòsids: sónaquells que estanconstituitsnomés per C, H i O. Oligosacàrids: formats per entre 2 i 10 monosacàrids. Polisacàrids: formats per un gran número de monosacàrids. Heteròsids: formats per monosacàrids (oses) i d’altrescompostos que no sónglúcids. Per tant, a més a més de C, H i O, contenend’altreselementsquímics.
Monosacàrids (Oses) ,[object Object]
No sónhidrolitzables.Poden ser: Polihidroxialdehids Polihidroxicetones Sónsòlids, cristalins, de color blanc, de sabor dolç i molt solubles en aigua. Sónreductors. I tenencapacitatd’aminar-se (-NH2)
A partir de les pentoses, l’estructuramés estable no és la lineal sinó la cíclica.
Agent Reductor: cedeixelectrons AgentOxidant: capta electrons
Elsmonosacàrids es classifiquenpelseugrup FUNCIONAL: Aldoses cetoses I per el número d’àtoms de Carboni: Trioses:    C=3 Tetroses:  C=4 Pentoses: C=5 Hexoses:   C=6
Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa RNA
Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa Durant la fotosíntesi reacciona amb el CO2, passant de mat. Inorg. a mat. Org.
Isòmersespacials o esteroisòmers Carboniasimètric
Isòmersespacials o esteroisòmers
Isòmersespacials o esteroisòmers -OH és a la dreta -OH és a l’esquerra Estructures enantiomorfes: imatge especular l’un de l’altre
Diestereoisomeria Forma lineal delsmonosacàrids
Fòrmula cíclica
En todas las aldosas (pentosas o hexosas) el hemiacetal se produce entre el aldehído y el alcohol del último átomo de carbono asimétrico. Hemiacetal: función que se produce al reaccionar un alcohol con un aldehído. Figura: grupos entre los que se forma el hemiacetal en la D glucosa. H C O C O H H C O H H C O H H C O H H O H C H H Para construir la fórmula cíclica …….
H C H-O C O H H C O H H O C O H H C H O H C H H H C O C O H H C O H H C O H H C O H H O H C H H Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 1) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 2) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
H O H C C O H H C O H H C O H H C H O O H C H H 3) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 4) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
CH2OH C OH H H C C H OH OH H C C O H H OH H C O O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H Para proyectar la fórmula cíclica de una aldohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura,  el carbono 1 o carbono anomérico se coloca a la derecha, los carbonos 2 y 3 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el carbono 5 y el oxígeno del anillo hacia detrás.  Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH se pone por encima y en las L por debajo. El OH del carbono 1, OH hemiacetálico, 1 se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las beta.
CH2OH C C H OH H OH C C O H H OH H C H C O O H O CH2OH C O H H C O H H C H O H C H H Para proyectar la fórmula cíclica de una cetohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura,  el carbono 2, carbono anomérico, se coloca a la derecha, los carbonos 3 y 4 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el oxígeno del anillo hacia detrás.  Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH (carbono 6) se pone por encima y en las L por debajo. El OH hemicetálico se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las formas beta.
Disacàrids i Oligosacàrids Estanunits per enllaços O-glicosídics. Si reacciona el –OH del carbonianomèricd’unmonosacàridamb un altre –OH qualsevold’unaltremonosacàrid, ambduessubstàncies quedaran unides. Es formarà un disacàrid i una molèculad’aigua.
S’anomenaα–glicosídic si el primer monosacàridésα i es denomina β–glicosídic si el primer monosacàridésβ
Enllaçmonocarbonílic Ex: maltosa, cel·lobiosa i lactosa
Enllaçdicarbonílic Ex: sacarosa
Polisacàrids N monosacàridspolisacàrid + (n-1) H2O ,[object Object]
Enllaçα–glicosídic: midó, glicogen
Enllaçβ–glicosídic: cel·lulosa, quitina
Heteropolisacàrids:
Enllaçα–glicosídic: pectina, agar, goma aràbiga,[object Object]
Polisacàridsd’interésbiològic Energètic: Midó: sintetitzatpelsvegetals. Estàformat per milers de molècules de glucosa en unió α – 4 , cada 12 glucoses, presenta ramificacionsprunionsα – 6 Glucògen: d’origen animal i d’estructura similar al midóperò de majormassa molecular i mésramificat. Es troba al fetge i alsmúsculs. Estructural: Cel·lulosa: està transformada per la unió β – 4 de varis milers de molècules de glucosa. Forma les paretscel·lulars de les cèl·lulesvegetals. Quitina: formada per un derivatnitrogenat de la glucosa: la N-acetil-glucosamina. Constitueixelsexoesqueletsdelsartròpodes.
Midó
Glicògen Funció de reserva en animals. Es troba al fetgei alsmúsculs. Polímer de maltosesunides per mitjàd’enllaçosα(1-4) ambramificacionsα(1-6). Apareixen cada 6 a 10 glucoses. AmbIode es tenyeix de vermellfosc.
Cel·lulosa Pàg. 39 – cel·lobiosa
Quitina
Pàg. 40 – quitobiosa

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Ciclacion
CiclacionCiclacion
Ciclacion
 
Tema 3 lipidos
Tema 3 lipidosTema 3 lipidos
Tema 3 lipidos
 
9. carbohidratos I
9. carbohidratos I9. carbohidratos I
9. carbohidratos I
 
Biomoléculas orgánicas: Glúcidos
Biomoléculas orgánicas: GlúcidosBiomoléculas orgánicas: Glúcidos
Biomoléculas orgánicas: Glúcidos
 
Glucidos I: monosacáridos
Glucidos I: monosacáridosGlucidos I: monosacáridos
Glucidos I: monosacáridos
 
Carbohydrates - Monosaccharides and its qualitative tests - Part 1
Carbohydrates - Monosaccharides and its qualitative tests - Part 1Carbohydrates - Monosaccharides and its qualitative tests - Part 1
Carbohydrates - Monosaccharides and its qualitative tests - Part 1
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Tema 3 lipidos2016
Tema 3 lipidos2016Tema 3 lipidos2016
Tema 3 lipidos2016
 
Les propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípidsLes propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípids
 
Digestion glycolysis
Digestion glycolysisDigestion glycolysis
Digestion glycolysis
 
Formulación Química Inorgánica
Formulación Química InorgánicaFormulación Química Inorgánica
Formulación Química Inorgánica
 
4. estructuras de hidratos de carbono
4. estructuras de hidratos de carbono4. estructuras de hidratos de carbono
4. estructuras de hidratos de carbono
 
Glúcidos
GlúcidosGlúcidos
Glúcidos
 
Glúcidos ejercicios
Glúcidos ejerciciosGlúcidos ejercicios
Glúcidos ejercicios
 
Tema 5 Carbohidratos
Tema 5 CarbohidratosTema 5 Carbohidratos
Tema 5 Carbohidratos
 
Aldehídos
AldehídosAldehídos
Aldehídos
 
Entalpia
EntalpiaEntalpia
Entalpia
 
Carbohidratos ia
Carbohidratos iaCarbohidratos ia
Carbohidratos ia
 
03-Hidratos-de-carbono-1.pdf
03-Hidratos-de-carbono-1.pdf03-Hidratos-de-carbono-1.pdf
03-Hidratos-de-carbono-1.pdf
 
Carbohydrates lec 2 3
Carbohydrates lec 2 3Carbohydrates lec 2 3
Carbohydrates lec 2 3
 

Destaque

1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 BiomoleculesFub
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteinestiotavio
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaBfalco
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípidstiotavio
 
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULARTema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULARjosemanuel7160
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularOriol Baradad
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaCC NN
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusCC NN
 

Destaque (9)

1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
 
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULARTema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 

Semelhante a Glúcids (17)

Tema 2 glúcids
Tema 2 glúcidsTema 2 glúcids
Tema 2 glúcids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcids
 
Presentaciópdf
PresentaciópdfPresentaciópdf
Presentaciópdf
 
glúcids
glúcidsglúcids
glúcids
 
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids
 
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
 
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i LípidsBiomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
 
Glucids new
Glucids newGlucids new
Glucids new
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
 
Glúcids def
Glúcids defGlúcids def
Glúcids def
 
Unitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniUnitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboni
 

Mais de Jordi Bas

Borrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galiciaBorrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galiciaJordi Bas
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofJordi Bas
 
Composició Éssers Vius
Composició Éssers ViusComposició Éssers Vius
Composició Éssers ViusJordi Bas
 
Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Jordi Bas
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
ReproduccióJordi Bas
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història TerraJordi Bas
 
Medicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationMedicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationJordi Bas
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemesJordi Bas
 
No delimitat per membranes
No delimitat per membranesNo delimitat per membranes
No delimitat per membranesJordi Bas
 
ús microscopi
ús microscopiús microscopi
ús microscopiJordi Bas
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lulaJordi Bas
 
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolucióJordi Bas
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleicsJordi Bas
 
Guia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a BatxilleratGuia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a BatxilleratJordi Bas
 
ligamiento y recombinación
ligamiento y recombinaciónligamiento y recombinación
ligamiento y recombinaciónJordi Bas
 

Mais de Jordi Bas (20)

Teixits (1)
Teixits (1)Teixits (1)
Teixits (1)
 
Delimitat
DelimitatDelimitat
Delimitat
 
Borrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galiciaBorrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galicia
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Composició Éssers Vius
Composició Éssers ViusComposició Éssers Vius
Composició Éssers Vius
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història Terra
 
Medicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationMedicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitation
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes
 
No delimitat per membranes
No delimitat per membranesNo delimitat per membranes
No delimitat per membranes
 
ús microscopi
ús microscopiús microscopi
ús microscopi
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologia
 
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolució
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
 
Guia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a BatxilleratGuia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a Batxillerat
 
ligamiento y recombinación
ligamiento y recombinaciónligamiento y recombinación
ligamiento y recombinación
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 

Glúcids

  • 2.
  • 5.
  • 6. Classificaciódelsglúcids Monosacàrids (oses) Òsids Holòsids: Disacàrids Oligosacàrids Polisacàrids Heteròsids: Glicolípids glicoproteïnes
  • 7. Òsids (I) Formats per la unió de varis monosacàridsmitjançant: Enllaços O-glicosídics Sónhidrolitzables àcids Monosacàrid Monosacàrid Monosacàrid Monosacàrid H2O OH H enzims
  • 8. Òsids (II) Holòsids: sónaquells que estanconstituitsnomés per C, H i O. Oligosacàrids: formats per entre 2 i 10 monosacàrids. Polisacàrids: formats per un gran número de monosacàrids. Heteròsids: formats per monosacàrids (oses) i d’altrescompostos que no sónglúcids. Per tant, a més a més de C, H i O, contenend’altreselementsquímics.
  • 9.
  • 10.
  • 11. No sónhidrolitzables.Poden ser: Polihidroxialdehids Polihidroxicetones Sónsòlids, cristalins, de color blanc, de sabor dolç i molt solubles en aigua. Sónreductors. I tenencapacitatd’aminar-se (-NH2)
  • 12. A partir de les pentoses, l’estructuramés estable no és la lineal sinó la cíclica.
  • 13. Agent Reductor: cedeixelectrons AgentOxidant: capta electrons
  • 14.
  • 15.
  • 16. Elsmonosacàrids es classifiquenpelseugrup FUNCIONAL: Aldoses cetoses I per el número d’àtoms de Carboni: Trioses: C=3 Tetroses: C=4 Pentoses: C=5 Hexoses: C=6
  • 17. Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa RNA
  • 18. Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa Durant la fotosíntesi reacciona amb el CO2, passant de mat. Inorg. a mat. Org.
  • 21. Isòmersespacials o esteroisòmers -OH és a la dreta -OH és a l’esquerra Estructures enantiomorfes: imatge especular l’un de l’altre
  • 22.
  • 23.
  • 24. Diestereoisomeria Forma lineal delsmonosacàrids
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 41.
  • 42. En todas las aldosas (pentosas o hexosas) el hemiacetal se produce entre el aldehído y el alcohol del último átomo de carbono asimétrico. Hemiacetal: función que se produce al reaccionar un alcohol con un aldehído. Figura: grupos entre los que se forma el hemiacetal en la D glucosa. H C O C O H H C O H H C O H H C O H H O H C H H Para construir la fórmula cíclica …….
  • 43. H C H-O C O H H C O H H O C O H H C H O H C H H H C O C O H H C O H H C O H H C O H H O H C H H Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
  • 44. O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 1) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
  • 45. O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 2) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
  • 46. H O H C C O H H C O H H C O H H C H O O H C H H 3) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
  • 47. O H H C O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H 4) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica
  • 48. CH2OH C OH H H C C H OH OH H C C O H H OH H C O O C O H H C O H H C O H H C H O H C H H Para proyectar la fórmula cíclica de una aldohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura, el carbono 1 o carbono anomérico se coloca a la derecha, los carbonos 2 y 3 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el carbono 5 y el oxígeno del anillo hacia detrás. Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH se pone por encima y en las L por debajo. El OH del carbono 1, OH hemiacetálico, 1 se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las beta.
  • 49. CH2OH C C H OH H OH C C O H H OH H C H C O O H O CH2OH C O H H C O H H C H O H C H H Para proyectar la fórmula cíclica de una cetohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura, el carbono 2, carbono anomérico, se coloca a la derecha, los carbonos 3 y 4 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el oxígeno del anillo hacia detrás. Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH (carbono 6) se pone por encima y en las L por debajo. El OH hemicetálico se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las formas beta.
  • 50.
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56.
  • 57.
  • 58.
  • 59.
  • 60.
  • 61.
  • 62. Disacàrids i Oligosacàrids Estanunits per enllaços O-glicosídics. Si reacciona el –OH del carbonianomèricd’unmonosacàridamb un altre –OH qualsevold’unaltremonosacàrid, ambduessubstàncies quedaran unides. Es formarà un disacàrid i una molèculad’aigua.
  • 63. S’anomenaα–glicosídic si el primer monosacàridésα i es denomina β–glicosídic si el primer monosacàridésβ
  • 64. Enllaçmonocarbonílic Ex: maltosa, cel·lobiosa i lactosa
  • 66.
  • 67.
  • 68.
  • 69.
  • 70.
  • 71.
  • 72.
  • 73.
  • 77.
  • 78. Polisacàridsd’interésbiològic Energètic: Midó: sintetitzatpelsvegetals. Estàformat per milers de molècules de glucosa en unió α – 4 , cada 12 glucoses, presenta ramificacionsprunionsα – 6 Glucògen: d’origen animal i d’estructura similar al midóperò de majormassa molecular i mésramificat. Es troba al fetge i alsmúsculs. Estructural: Cel·lulosa: està transformada per la unió β – 4 de varis milers de molècules de glucosa. Forma les paretscel·lulars de les cèl·lulesvegetals. Quitina: formada per un derivatnitrogenat de la glucosa: la N-acetil-glucosamina. Constitueixelsexoesqueletsdelsartròpodes.
  • 79. Midó
  • 80.
  • 81.
  • 82.
  • 83.
  • 84.
  • 85.
  • 86.
  • 87.
  • 88.
  • 89. Glicògen Funció de reserva en animals. Es troba al fetgei alsmúsculs. Polímer de maltosesunides per mitjàd’enllaçosα(1-4) ambramificacionsα(1-6). Apareixen cada 6 a 10 glucoses. AmbIode es tenyeix de vermellfosc.
  • 90. Cel·lulosa Pàg. 39 – cel·lobiosa
  • 92. Pàg. 40 – quitobiosa
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 96.
  • 97. Heteropolisacàrids Pectina: a la paretcel·lulardelsteixitsvegetals. Capacitatgelificant que s’utilitza per preparar melmelades. Agar: s’extreu de les alguesvermelles (rodofícies). Hidròfil i s’utilitza de medi de cultiu. Goma aràbiga: secretada per les plantes que elsserveix per tancarferides. S’utilitzacom a goma d’enganxar.
  • 98. Glúcidsassociats a altrestipus de molècules Pàg. 41