1. EL MODERNISME
JOAN MARAGALL
VÍCTOR CATALÀ
SANTIAGO RUSIÑOL

2. INTRODUCCIÓ
PERÍODE 1892 - 1931
1 2 3
MODERNISME NOUCENTISME AVANTGUARDES

3. EL MODERNISME – EL MOVIMENT
 El Modernisme és un moviment cultural que es
produeix a Europa a finals del segle XIX i
principis del XX.
 Aquests anys tenen com a característica una
profunda expansió industrial i econòmica.
 Malgrat que aquest moviment cultural recerca
noves formes i expressions, afecta a totes les
manifestacions de l'art i el pensament.
 En l'arquitectura i les arts plàstiques és on es
mostra amb ple sentit.

4. EL MODERNISME – ETAPES
1r PERÍODE (1892 - 2n PERÍODE (1900 –
1900): es marquen dos 1911):
fets importants: • Es consolida el
• Neix la revista Avenç, moviment modernista i
que impulsa la apareix la revista
reforma lingüística Joventut.
de la llengua • La mort de Joan
catalana. Maragall marca la fi
• Santiago Rusiñol crea del segon període.
les festes modernistes
de Sitges.

5. EL MODERNISME- OBJECTIU
 TRANSFORMAR LA SOCIETAT A TRAVÉS DE LA
CULTURA; CALIA CANVIAR LA CULTURA
CATALANA DE L’ÈPOCA (TRADICIONAL I
PROVINCIANA) EN UNA CULTURA MODERNA I
NACIONAL.
 IMPULSORS: JOVES INTEL·LECTUALS
PROCEDENTS DE LA BURGESIA INDUSTRIAL I
COMERCIAL. PRETENEN TREURE CATALUNYA
DEL SEU ENDARRERIMENT EN RELACIÓ A
EUROPA.

6. ARQUITECTURA
ANTONI GAUDÍ DOMÈNEC I MONTANER

7. PINTURA
RAMON CASAS ISIDRE NONELL SANTIAGO RUSIÑOL

8. LITERATURA
JOAN MARAGALL VÍCTOR CATALÀ
SANTIAGO RUSIÑOL

9. ARTISTES
 SE SENTEN PROFESSIONALS DE L’ART I
CONCEBEN L’ARTISTA COM UN REBEL
ENFRONTAT AMB LA PRÒPIA CLASSE
SOCIAL.
 CONSIDEREN QUE EL MÓN DE LA
PAGESIA ESTÀ ANCORAT EN EL PASSAT I
DIFICULTA LA MODERNITZACIÓ DE LA
SOCIETAT.

10. CORRENTS IDEOLÒGICS
 REGENERACIONISME
 LA CULTURA COM A MITJÀ PER RENOVAR LA SOCIETAT
 COMPROMÍS POLÍTIC
 VOLUNTAT DE REGENERAR LA POBLACIÓ INCULTA
 JOAN MARAGALL
 ESTETICISME
 DISTANCIAMENT DELS CONFLICTES SOCIALS
 L’ART COM A SALVACIÓ INDIVIDUAL
 L’ART PER L’ART
 SANTIAGO RUSIÑOL

11. POESIA: JOAN MARAGALL
 1860-1911
 Fill d’un industrial
 Llicenciat en dret i exerceix de periodista
al Diario de Barcelona i L’Avenç.
Compromís amb la realitat social de la
seva època
 Poeta, assagista i traductor de poetes
romàntics alemanys.

12. OBRA
 TEORIA DE LA PARAULA VIVA: la creació poètica s’ha de basar
en l’espontaneïtat, la puresa de l’emoció artística i la sinceritat.
La paraula viva
Joan Maragall elabora la seva
pròpia teoria poètica que defineix
com paraula viva.
Segons la teoria el poeta ha de
contemplar la realitat i esperar el
moment en què li arriba la
inspiració (la veu interior
secreta). Un cop escrites ja no es
poden tocar perquè perdrien
espontaneïtat i puresa.
La seva obra poètica és una
exaltació a la natura i a la vida
amb una actitud positiva i
vitalista.

13.  Primers anys: tema amorós i romàntic amb pinzellades populars
 Evolució al regeneracionisme: compromís amb la societat civil.
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
La vaca cega se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
Un dels principals temes de la el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
poesia de Maragall és la natura. se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Essent un home de ciutat quan Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
contemplava la natura quedava mes no amb el ferm posat d’altres vegades
impressionat. ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Maragall veu en la natura la Ses companyes, pels cingles, per les comes,
cara visible de Déu. El poeta pel silenci dels prats i en la ribera,
té la missió de transmetre fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’emoció que transmet aquest l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
espectacle. Topa de morro en l’esmolada pica
El poema de la vaca cega n’és un i recula afrontada... Però torna,
exemple d’aquest transmissió. i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
L’estat de la vaca simbolitza Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
l’individu aïllat i incomprès, com al cel, enorme, l’embanyada testa
se sentien els artistes amb un gran gesto tràgic; parpelleja
modernistes. damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

14. ODA A ESPANYA Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill somrients marxaven – cap a l’atzar;
que et parla en llengua – no i tu cantaves – vora del mar
castellana: com una folla.
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra: On són els barcos. – On són els fills?
en’questa llengua – pocs t’han parlat; Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
en l’altra, massa. tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
T’han parlat massa – dels saguntins arrenca el plor de mare!
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records, Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
records i glòries – només de morts: que el plo’ et torni feconda, alegre i
has viscut trista. viva;
pensa en la vida que tens entorn:
Jo vull parlar-te – molt altrament. aixeca el front,
Per què vessar la sang inútil? somriu als set colors que hi ha en els
Dins de les venes – vida és la sang, núvols.
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta. On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
Massa pensaves – en ton honor No entens aquesta llengua – que et
i massa poc en el teu viure: parla entre perills?
tràgica duies – a morts els fills, Has desaprès d’entendre an els teus
te satisfeies – d’honres mortals, fills?
i eren tes festes – els funerals, Adéu, Espanya!
oh trista Espanya!

15. NARRATIVA MODERNISTA
 La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional
que sent l'artista en contacte amb la realitat amb un
llenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visions
subjectives i personatges singulars que
simbolitzaran les forces ocultes de la natura i
l'esperit.
 Escenaris rurals
 Personatges simbòlics

16. VÍCTOR CATALÀ
 Pseudònim de CATERINA ALBERT I PARADÍS (L'Escala, 1869
– 1966)
 Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa.
 Filla de propietaris rurals
 De formació autodidacta, fou des de petita una gran lectora.
 Les seves primeres publicacions són de poesia i teatre. On
realment destaca és en el terreny de la narrativa. L'any
1902 publicà el primer recull, Drames rurals, que desperta
una viva polèmica motivada per dues raons: la incògnita
sobre l'autor i la reacció de la societat davant d'un tipus de
literatura "massa crua".
 Tot això s'agreujà amb el descobriment de la personalitat
femenina que s'amagava sota el pseudònim.

17. CARACTERÍSTIQUES NARRATIVA
VÍCTOR CATALÀ
 El tret essencial de la seva narrativa és el caràcter
marcadament asocial dels personatges.
 Món rural inhòspit en el qual l'home, generalment
dolent o marginat, pobre i feble, viu radicalment
sol i abocat al fatalisme.
 Situacions límit que desemboquen en morts
violentes i cruels, que l'autora descriu d'una
manera freda i distanciada, de vegades amb
pinzellades d'humor negre.
 Cal destacar en la seva obra la riquesa de la
llengua, tret comú al de la majoria d'autors de
narrativa rural modernista.

18. OBRA
 DRAMES RURALS (1901)
 Històries crues i tràgiques.
 Tensió home-natura (protagonistes víctimes de la
natura)
 SOLITUD (1905)
 Matrimoni Mila (jove i bonica) amb un home ignorant
i abúlic incapaç d’estimar-la.
 Soledat i depressió progressiva de la protagonista
que desemboquen en tragèdia que l’enfrontarà i
l’alliberarà, alhora, del seu destí.

19. TEATRE: SANTIAGO RUSIÑOL
 Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931
 Escriptor i pintor.
 Fill d'una família de l'alta burgesia procedent de Manlleu, tenen fàbrica de
teixits.
 Rusiñol no seguí la tradició familiar; de ben jove se sentí atret per l'art, va
estudiar dibuix a la Llotja i deixà l'empresa familiar en mans del seu germà
més petit.
 L'any 1880 inicià els seus viatges per Catalunya.
 El 1888 marxà a París, on residí llargues temporades per espai de set anys; és
el moment en què es manifesta al gran públic la seva personalitat de pintor i
escriptor.
 Des de 1892 a 1899, en les seves vingudes de París, celebrà a Sitges les
Festes Modernistes que constitueixen una fita important en l'inici d'aquest
moviment.
 És uin dels capdavanters de la tendència de "l'art per l'art".

20. OBRA
 Cigales i formigues (1901), on es planteja el paper de
l’artista modernista.
 L’heroi (1903) crítica política acostant-se a les posicions
regeneracionistes.
 L’auca del senyor Esteve (1917). És l’adaptació d’una
novel·la publicada deu anys abans. Rusiñol hi descriu, a
través de tres generacions, la trajectòria econòmica d’una
família propietària d’una botiga de vetesifils. Fa una sàtira
dels costums i deures de la petita burgesia catalana. És un
reflex de les tensions que vivien els intel·lectuals
modernistes i la societat burgesa.