SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 7
La por és el que mou el món


La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la por com un torbament de l’ànim, com un
sentiment d’inquietud i de commoció física i psicològica que s’experimenta davant d’un
perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat. Però la por també pot ser
un fet que s’imposa irresistiblement a la voluntat d’una persona i la impulsa a executar un
delicte, el mal del qual és igual o inferior a l’amenaça rebuda.
Els éssers humans, des de sempre, han sentit por, una por que duta al màxim exponent
es converteix en horror. La literatura, com a fidel reflex de la història de la humanitat, ens
ha donat i continua donant moltes pàgines que ens permeten viure els sentiments de por,
de terror, d’angoixa i de follia de molts individus, pàgines de ficció que fins i tot, en moltes
circumstàncies, es veuen superades per la realitat.


1. LA POR: SIGNIFICAT

1. Abans d’entrar en matèria, fixarem el camp semàntic que es desenvolupa a partir de la
definició de l’accepció de por que acaben de veure. Busqueu en el Diccionari les diferents
subaccepcions del mot por i ompliu el quadre següent:

Subaccepcions                                    Exemples

1 Aprensió que hom té que li esdevingui          No veníem perquè teníem por de molestar-
algun mal, que s'esdevingui alguna cosa          vos.
contrària a allò que desitja.




2de por de (o per por de) A causa de la por      No ho ha fet per por de rebre.
d'alguna cosa.
3ésser de por. Ésser molt entremaliat,           Aquest nen és de por; no para de fer
indòcil.                                         dolenteries.
4 fer por. Ésser una cosa extraordinària.        Hi havia una gentada que feia por.



2. Les paraules següents estan relacionades amb el mot por: espant, audàcia, ànsia,
temor, valentia, pànic, basarda, gosadia, atreviment i fòbia. Classifiqueu-les segons si són
sinònimes o antònimes de por:
Sinònims de por: Espant, basarda, fòbia, pànic, temor, ànsia.


Antònims de por: Atreviment, valentia, audàcia, gosadia. .




2. TERROR I AVENTURA

A través de la literatura, els lectors podem experimentar la sensació de la por extrema i
de l’horror posant-nos en la pell d’uns personatges –la majoria de ficció– que viuen sota
l’amenaça del perill, un perill real o desconegut que els turmenta i que els va transformant
el comportament. Viure així no deixa de ser una aventura, un risc que hauran de córrer
sense saber mai si se’n sortiran positivament.

1. Busqueu informació dels escriptors Robert L. Stevenson, Joseph Conrad, Howard
Phillips Lovecraft, Edgar Allan Poe i Rudyard Kipling, i ompliu una fitxa com la del model
que us reproduïm: (podeu repartir-vos la recerca)


Nom: Robert L. Stevenson
Lloc i any de naixement: Edimburg, 13 de novembre de 1850. Any de la mort: 3 de
desembre de 1894.
Fets més destacats de la seva vida:
    - Fins als 8 anys fos completament analfabet.
    - Va provar d’estudiar d’enginyer y d’advocat però no se li donava bé i el seu interès
        fos cap a l’estudi de la llengua.
    - Va publicar el seu primer llibre l'any 1878.
    - Va caure malalt amb tuberculosi que al cap del temps va empitjorar y va morir d’un
        atac cerebral.
    - Un any abans, va relatar en una carta: quot;Durant catorze anys no he conegut un sol dia
        efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos,
        he escrit amb el cap donant tombsquot;.
Tret més destacat de la seva narrativa: Històries fantàstiques i d'aventures més populars
com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Gèneres literaris practicats: històries fantàstiques i d'aventures, obres clàssiques
Obres que va escriure:



Nom: Edgar Allan Poe
Lloc i any de naixement: 19 de gener de 1809. Any de la mort: 7 d'octubre de 1849
Fets més destacats de la seva vida: Va escriure poesia, novel·la i relats curts.
Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror. Va ser un
precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de
l'anomenada novel·la gòtica. Va exercir una gran influència en la literatura
simbolista francesa.

       Tret més destacat de la seva narrativa: Els seus relats curts són destacables la
       seva factura equilibrada i l'elevat nivell artístic. Dotat d'una gran intel·ligència i
       d'una poderosa imaginació
       Gèneres literaris practicats: La seva contribució més important a la història de la literatura
       la constitueixen els relats curts de tot gènere.
Obres que va escriure: Les seves obres més importants són:

      El gat negre
      L'escarabat d'or
      La bóta d'amontillado
      El pou i el pèndol
      Una davallada al Maelström
      La caiguda de la Casa Usher
      El misteri de Marie Rogêt
      Els crims del carrer Morgue
      El Corb
      William Wilson
      Annabel Lee
      El cor delator
      El dimoni del pervers

Nom: Joseph Conrad
Lloc i any de naixement: Ucraïna, 3 de desembre de 1857. Any de la mort: Anglaterra, 3
d’agost de 1924),
Fets més destacats de la seva vida:
-   El seu nom real en Polac Józef Teodor Konrad Nałęcz-Korzeniowski.
   -   Conrad va ser educat per el seu oncle.
   -   Va intentar suïcidar-se.
   -   Va visitar África l’any 1889.

Tret més destacat de la seva narrativa: Gran part de les obres de Conrad es centren en la
vida dels mariners i en el mar.

Gèneres literaris practicats: Algunes de les seves obres s’han etiquetat com romàntiques
encara que Conrad parlava del realisme.
Obres que va escriure:
      La locura de Almayer (Almayer's Folly) (1895)

      Un vagabundo de las islas (An Outcast of the Islands) (1896)

      El negro del Narciso (The Nigger of the 'Narcisus') (1897)

      El corazón de las tinieblas (Heart of Darkness) (1899)

      Lord Jim (1900)

      Los herederos (The Inheritors) (1901), con Ford Madox Ford.

      Tifón (Typhoon) (començat en 1899 y publicat en Pall Mall Magazine en 1902)

      Romance (1903), con Ford Madox Ford.

      Nostromo (1904). Publicado por Verticales de Bolsillo, Editorial Belacqva, 2007.

      Gaspar Ruiz en 1906;

      El duelo (1907)




Nom: Robert L. Stevenson
Lloc i any de naixement: Edimburg, 13 de novembre de 1850. Any de la mort: 3 de
desembre de 1894.
Fets més destacats de la seva vida:
    - Fins als 8 anys fos completament analfabet.
    - Va provar d’estudiar d’enginyer y d’advocat però no se li donava bé i el seu
        interès fos cap a l’estudi de la llengua.
    - Va publicar el seu primer llibre l'any 1878.
    - Va caure malalt amb tuberculosi que al cap del temps va empitjorar y va morir
        d’un atac cerebral.
-  Un any abans, va relatar en una carta: quot;Durant catorze anys no he conegut un sol
       dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres
       de tos, he escrit amb el cap donant tombsquot;.
Tret més destacat de la seva narrativa: Històries fantàstiques i d'aventures més
populars com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.



Gèneres literaris practicats: històries fantàstiques i d'aventures, obres clàssiques
Obres que va escriure: (Un viaje al continente, Estudios familiares del hombre y los
libros...)

Nom: Howard Phillips Lovecraft
Lloc i any de naixement: 20 d’agost de 1890
Fets més destacats de la seva vida: va escriure alguns relats de ficció, però des de
1908 fins a 1913, principalment va tractar la poesia, mentre vivia com un ermità i tenint
tot just contacte amb el món exterior, llevat de la seva mare.
Tret més destacat de la seva narrativa: La seva prosa és antiquada, i freqüentment
usava vocabulari arcaic o ortografia en desús, així com adjectius d'estrany ús (*gibosa,
*ciclópeo, atàvic) i intents de transcriure dialectes, que han estat qualificats
d'imprecisos. El seu treball, al ser (Lovecraft un anglófilo), està plasmat d'un anglès
britànic utilitzant comunament escriptura anacrònica.
Gèneres literaris practicats: Ciència ficció, aventura i poesia.
Obres que va escriure: Arthur Jermyn, Astrophobos, Autobiografía

Nom: Rudyard Kipling
Lloc i any de naixement: 30 de desembre de 1865 –Any de la mort: 18 de gener de 1936)
Fets més destacats de la seva vida:
    - Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars.
    - L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
    - Entre d'altres honors, li va ser oferint el quot;British poet laureateshipquot; i el rang de
        cavaller, refusant ambdues distincions.
Tret més destacat de la seva narrativa: Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar
a ser considerat un quot;profeta de l'imperialisme britànic”


Gèneres literaris practicats: Llibres infantils
Obres que va escriure:

Cuarteto                                               1884 Poema



Cantinelas departamentales                             1886 Poema satírico
Cuentos de las colinas                                      1888 Cuento
    1. Robert L. Stevenson                             3. L’ombra sobre Innsmouth
    2. Joseph Conrad                                   5. L’estigma de la bèstia
Soldiers Three, ThePhillips the Gadsbys, In Black and White aventures d’Arthur Gordon Pym
    3. Howard Story of Lovecraft                       4. Les 1888 Cuentos
    4. Edgar Allan Poe                                 1. L’estranya història del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
    5. Rudyard Kipling                                 2. El cor de les tenebres
Under the Deodars, The Phantom Rickshaw, Wee Willie Winkie 1888 Cuentos



De un mar a otro                                            1889 Artículo



Naulahka                                                    1891 Novela



Life's Handicap                                             1891 Historias cortas



La luz que se apaga                                         1891 Novela



Mandalay                                                    1892 Poema



Gunga Din                                                   1892 Poema



Muchas invenciones                                          1893 Cuento



El libro de la selva                                        1894 Cuento de ficción



El segundo libro de la jungla                               1895 Cuento de ficción




2. Uniu amb fletxes cada autor amb la seva obra:
3. Trieu un llibre dels citats anteriorment. Busqueu-ne informació i redacteu una sinopsi que
expliqui l’argument. Després, la llegirem per a tots.


L’ombra sobre Innsmouth

En el primer dels cinc capítols el narrador descriu cóm el Govern de Estats Units va tomar el
poble de Innsmouth la denuncia dels fets que ell va presenciar allí. Narra cóm va descobrir
la existència del poble m’entres esperava un autobús en Arkham, cóm va començar a
interessar-se en el per raons culturals.
El segon capítol es centra en la descripció del poble, des de el autobús en el que viatja, com
un lloc de carrers desèrtics
El tercer capítol narra la conversació del protagonista-narrador con Zadok Allen. El vell
Zadok relata una al·lucinant historia del poble, centrant la atenció sobre uns sers meitat
humans meitat peixos, anomenats Profundos, que habiten en el proper Arrecife del Diablo i
visiten el poble conforme a un pacte: aquets tornen prosperitat al poble en forma de pesca
abundant i peces de or però, a canvi, han de rebre certs sacrificis i es deu permetin-se-les
procrear amb els habitants humans.
El quart capítol transcorre ix durant la nit, que el protagonista es veu forcat a passar en el
poble perquè l’autobús en el que va arribar tenint problemes suposadament, degut a
quedar-se en el únic hotel. Ja en la habitació intenta dormir sin èxit degut al seus estat
d’alerta. Passat una estona comença a escoltar inquietants moviments i veus procedents del
passadís i les habitacions.
El cinquè capítol comença al dia següent, amb el despertar del protagonista, il·lès i la seva
marxa fins un poble cercà. Desprès d’uns anys comença a investigar el seu arbre genealògic,
descobrint que es descendent de Obed Marsh. Al poc temps comença a tenir sons estranys i
a transformar-se físicament en un dels sers que va veure Innsmouth.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

El bàdminton
El bàdmintonEl bàdminton
El bàdmintonjob11200
 
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjanaTema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjanaAmparo
 
Joan Salvat Papaseit
Joan Salvat PapaseitJoan Salvat Papaseit
Joan Salvat Papaseitcatalite
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romanselenaaaaa
 
El romance de Fonte Frida
El romance de Fonte FridaEl romance de Fonte Frida
El romance de Fonte Fridatresmons
 
Iconografia budista
Iconografia budistaIconografia budista
Iconografia budistaDoug Caesar
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templejuanjogonzalez
 
Francesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis PowerpointFrancesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis Powerpointmguinoa
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerradolors
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XXjoanpol
 
Exemple de comentari de text
Exemple de comentari de textExemple de comentari de text
Exemple de comentari de textP. J.
 
Els trobadors
Els trobadorsEls trobadors
Els trobadorsMoneta Jc
 
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)Antoni de la Torre
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Ernest Bombí Garcia
 
Balada de la garsa i l'esmerla
Balada de la garsa i l'esmerlaBalada de la garsa i l'esmerla
Balada de la garsa i l'esmerlaWiam B
 

Mais procurados (20)

El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
El bàdminton
El bàdmintonEl bàdminton
El bàdminton
 
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjanaTema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
 
Joan Salvat Papaseit
Joan Salvat PapaseitJoan Salvat Papaseit
Joan Salvat Papaseit
 
Poesia dels trobadors
Poesia dels trobadorsPoesia dels trobadors
Poesia dels trobadors
 
Ausiàs March
Ausiàs March Ausiàs March
Ausiàs March
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
 
El romance de Fonte Frida
El romance de Fonte FridaEl romance de Fonte Frida
El romance de Fonte Frida
 
Iconografia budista
Iconografia budistaIconografia budista
Iconografia budista
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
 
Francesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis PowerpointFrancesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis Powerpoint
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerra
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
Exemple de comentari de text
Exemple de comentari de textExemple de comentari de text
Exemple de comentari de text
 
Els trobadors
Els trobadorsEls trobadors
Els trobadors
 
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
 
Balada de la garsa i l'esmerla
Balada de la garsa i l'esmerlaBalada de la garsa i l'esmerla
Balada de la garsa i l'esmerla
 

Destaque

Base for Kids Presentation
Base for Kids PresentationBase for Kids Presentation
Base for Kids Presentationighlevy
 
บทที่14ระบบรักษาความปลอดภัย
บทที่14ระบบรักษาความปลอดภัยบทที่14ระบบรักษาความปลอดภัย
บทที่14ระบบรักษาความปลอดภัยPises Tantimala
 
Het Fenomeen Dalrymple
Het Fenomeen DalrympleHet Fenomeen Dalrymple
Het Fenomeen DalrympleBramme
 

Destaque (7)

Base for Kids Presentation
Base for Kids PresentationBase for Kids Presentation
Base for Kids Presentation
 
บทที่14ระบบรักษาความปลอดภัย
บทที่14ระบบรักษาความปลอดภัยบทที่14ระบบรักษาความปลอดภัย
บทที่14ระบบรักษาความปลอดภัย
 
OrdenaGaiLuaa
OrdenaGaiLuaaOrdenaGaiLuaa
OrdenaGaiLuaa
 
Het Fenomeen Dalrymple
Het Fenomeen DalrympleHet Fenomeen Dalrymple
Het Fenomeen Dalrymple
 
Fitxa1[1]
Fitxa1[1]Fitxa1[1]
Fitxa1[1]
 
Resume Pises Tantimala
Resume Pises TantimalaResume Pises Tantimala
Resume Pises Tantimala
 
Port
PortPort
Port
 

Semelhante a Fitxa1[1] (20)

Charles dickens
Charles dickensCharles dickens
Charles dickens
 
Moby Dick / Herman Melville
Moby Dick / Herman MelvilleMoby Dick / Herman Melville
Moby Dick / Herman Melville
 
Pell freda exercicis_1
Pell freda exercicis_1Pell freda exercicis_1
Pell freda exercicis_1
 
6 edith wharton
6 edith wharton6 edith wharton
6 edith wharton
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Manuel de pedrolo
Manuel de pedroloManuel de pedrolo
Manuel de pedrolo
 
2 eso jekyll_hyde_2012
2 eso jekyll_hyde_20122 eso jekyll_hyde_2012
2 eso jekyll_hyde_2012
 
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTAPERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
 
Puig i ferreter.ppt
Puig i ferreter.pptPuig i ferreter.ppt
Puig i ferreter.ppt
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
Lit rodoreda plaça diamant
Lit rodoreda   plaça diamantLit rodoreda   plaça diamant
Lit rodoreda plaça diamant
 
Ana Frank
Ana FrankAna Frank
Ana Frank
 
Lit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamantLit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamant
 
Perecalders1
Perecalders1Perecalders1
Perecalders1
 
Jaume roig
Jaume roigJaume roig
Jaume roig
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Power Point
Power PointPower Point
Power Point
 
Idil.li xorc
Idil.li xorcIdil.li xorc
Idil.li xorc
 
Novetats Novel·la Gener 2010
Novetats Novel·la Gener 2010Novetats Novel·la Gener 2010
Novetats Novel·la Gener 2010
 
Dossier Profunditats de Henning Mankell
Dossier Profunditats de Henning MankellDossier Profunditats de Henning Mankell
Dossier Profunditats de Henning Mankell
 

Fitxa1[1]

  • 1. La por és el que mou el món La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la por com un torbament de l’ànim, com un sentiment d’inquietud i de commoció física i psicològica que s’experimenta davant d’un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat. Però la por també pot ser un fet que s’imposa irresistiblement a la voluntat d’una persona i la impulsa a executar un delicte, el mal del qual és igual o inferior a l’amenaça rebuda. Els éssers humans, des de sempre, han sentit por, una por que duta al màxim exponent es converteix en horror. La literatura, com a fidel reflex de la història de la humanitat, ens ha donat i continua donant moltes pàgines que ens permeten viure els sentiments de por, de terror, d’angoixa i de follia de molts individus, pàgines de ficció que fins i tot, en moltes circumstàncies, es veuen superades per la realitat. 1. LA POR: SIGNIFICAT 1. Abans d’entrar en matèria, fixarem el camp semàntic que es desenvolupa a partir de la definició de l’accepció de por que acaben de veure. Busqueu en el Diccionari les diferents subaccepcions del mot por i ompliu el quadre següent: Subaccepcions Exemples 1 Aprensió que hom té que li esdevingui No veníem perquè teníem por de molestar- algun mal, que s'esdevingui alguna cosa vos. contrària a allò que desitja. 2de por de (o per por de) A causa de la por No ho ha fet per por de rebre. d'alguna cosa. 3ésser de por. Ésser molt entremaliat, Aquest nen és de por; no para de fer indòcil. dolenteries. 4 fer por. Ésser una cosa extraordinària. Hi havia una gentada que feia por. 2. Les paraules següents estan relacionades amb el mot por: espant, audàcia, ànsia, temor, valentia, pànic, basarda, gosadia, atreviment i fòbia. Classifiqueu-les segons si són sinònimes o antònimes de por:
  • 2. Sinònims de por: Espant, basarda, fòbia, pànic, temor, ànsia. Antònims de por: Atreviment, valentia, audàcia, gosadia. . 2. TERROR I AVENTURA A través de la literatura, els lectors podem experimentar la sensació de la por extrema i de l’horror posant-nos en la pell d’uns personatges –la majoria de ficció– que viuen sota l’amenaça del perill, un perill real o desconegut que els turmenta i que els va transformant el comportament. Viure així no deixa de ser una aventura, un risc que hauran de córrer sense saber mai si se’n sortiran positivament. 1. Busqueu informació dels escriptors Robert L. Stevenson, Joseph Conrad, Howard Phillips Lovecraft, Edgar Allan Poe i Rudyard Kipling, i ompliu una fitxa com la del model que us reproduïm: (podeu repartir-vos la recerca) Nom: Robert L. Stevenson Lloc i any de naixement: Edimburg, 13 de novembre de 1850. Any de la mort: 3 de desembre de 1894. Fets més destacats de la seva vida: - Fins als 8 anys fos completament analfabet. - Va provar d’estudiar d’enginyer y d’advocat però no se li donava bé i el seu interès fos cap a l’estudi de la llengua. - Va publicar el seu primer llibre l'any 1878. - Va caure malalt amb tuberculosi que al cap del temps va empitjorar y va morir d’un atac cerebral. - Un any abans, va relatar en una carta: quot;Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombsquot;. Tret més destacat de la seva narrativa: Històries fantàstiques i d'aventures més populars com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
  • 3. Gèneres literaris practicats: històries fantàstiques i d'aventures, obres clàssiques Obres que va escriure: Nom: Edgar Allan Poe Lloc i any de naixement: 19 de gener de 1809. Any de la mort: 7 d'octubre de 1849 Fets més destacats de la seva vida: Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica. Va exercir una gran influència en la literatura simbolista francesa. Tret més destacat de la seva narrativa: Els seus relats curts són destacables la seva factura equilibrada i l'elevat nivell artístic. Dotat d'una gran intel·ligència i d'una poderosa imaginació Gèneres literaris practicats: La seva contribució més important a la història de la literatura la constitueixen els relats curts de tot gènere. Obres que va escriure: Les seves obres més importants són:  El gat negre  L'escarabat d'or  La bóta d'amontillado  El pou i el pèndol  Una davallada al Maelström  La caiguda de la Casa Usher  El misteri de Marie Rogêt  Els crims del carrer Morgue  El Corb  William Wilson  Annabel Lee  El cor delator  El dimoni del pervers Nom: Joseph Conrad Lloc i any de naixement: Ucraïna, 3 de desembre de 1857. Any de la mort: Anglaterra, 3 d’agost de 1924), Fets més destacats de la seva vida:
  • 4. - El seu nom real en Polac Józef Teodor Konrad Nałęcz-Korzeniowski. - Conrad va ser educat per el seu oncle. - Va intentar suïcidar-se. - Va visitar África l’any 1889. Tret més destacat de la seva narrativa: Gran part de les obres de Conrad es centren en la vida dels mariners i en el mar. Gèneres literaris practicats: Algunes de les seves obres s’han etiquetat com romàntiques encara que Conrad parlava del realisme. Obres que va escriure:  La locura de Almayer (Almayer's Folly) (1895)  Un vagabundo de las islas (An Outcast of the Islands) (1896)  El negro del Narciso (The Nigger of the 'Narcisus') (1897)  El corazón de las tinieblas (Heart of Darkness) (1899)  Lord Jim (1900)  Los herederos (The Inheritors) (1901), con Ford Madox Ford.  Tifón (Typhoon) (començat en 1899 y publicat en Pall Mall Magazine en 1902)  Romance (1903), con Ford Madox Ford.  Nostromo (1904). Publicado por Verticales de Bolsillo, Editorial Belacqva, 2007.  Gaspar Ruiz en 1906;  El duelo (1907) Nom: Robert L. Stevenson Lloc i any de naixement: Edimburg, 13 de novembre de 1850. Any de la mort: 3 de desembre de 1894. Fets més destacats de la seva vida: - Fins als 8 anys fos completament analfabet. - Va provar d’estudiar d’enginyer y d’advocat però no se li donava bé i el seu interès fos cap a l’estudi de la llengua. - Va publicar el seu primer llibre l'any 1878. - Va caure malalt amb tuberculosi que al cap del temps va empitjorar y va morir d’un atac cerebral.
  • 5. - Un any abans, va relatar en una carta: quot;Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombsquot;. Tret més destacat de la seva narrativa: Històries fantàstiques i d'aventures més populars com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Gèneres literaris practicats: històries fantàstiques i d'aventures, obres clàssiques Obres que va escriure: (Un viaje al continente, Estudios familiares del hombre y los libros...) Nom: Howard Phillips Lovecraft Lloc i any de naixement: 20 d’agost de 1890 Fets més destacats de la seva vida: va escriure alguns relats de ficció, però des de 1908 fins a 1913, principalment va tractar la poesia, mentre vivia com un ermità i tenint tot just contacte amb el món exterior, llevat de la seva mare. Tret més destacat de la seva narrativa: La seva prosa és antiquada, i freqüentment usava vocabulari arcaic o ortografia en desús, així com adjectius d'estrany ús (*gibosa, *ciclópeo, atàvic) i intents de transcriure dialectes, que han estat qualificats d'imprecisos. El seu treball, al ser (Lovecraft un anglófilo), està plasmat d'un anglès britànic utilitzant comunament escriptura anacrònica. Gèneres literaris practicats: Ciència ficció, aventura i poesia. Obres que va escriure: Arthur Jermyn, Astrophobos, Autobiografía Nom: Rudyard Kipling Lloc i any de naixement: 30 de desembre de 1865 –Any de la mort: 18 de gener de 1936) Fets més destacats de la seva vida: - Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars. - L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. - Entre d'altres honors, li va ser oferint el quot;British poet laureateshipquot; i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions. Tret més destacat de la seva narrativa: Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat un quot;profeta de l'imperialisme britànic” Gèneres literaris practicats: Llibres infantils Obres que va escriure: Cuarteto 1884 Poema Cantinelas departamentales 1886 Poema satírico
  • 6. Cuentos de las colinas 1888 Cuento 1. Robert L. Stevenson 3. L’ombra sobre Innsmouth 2. Joseph Conrad 5. L’estigma de la bèstia Soldiers Three, ThePhillips the Gadsbys, In Black and White aventures d’Arthur Gordon Pym 3. Howard Story of Lovecraft 4. Les 1888 Cuentos 4. Edgar Allan Poe 1. L’estranya història del Dr. Jekyll i Mr. Hyde 5. Rudyard Kipling 2. El cor de les tenebres Under the Deodars, The Phantom Rickshaw, Wee Willie Winkie 1888 Cuentos De un mar a otro 1889 Artículo Naulahka 1891 Novela Life's Handicap 1891 Historias cortas La luz que se apaga 1891 Novela Mandalay 1892 Poema Gunga Din 1892 Poema Muchas invenciones 1893 Cuento El libro de la selva 1894 Cuento de ficción El segundo libro de la jungla 1895 Cuento de ficción 2. Uniu amb fletxes cada autor amb la seva obra:
  • 7. 3. Trieu un llibre dels citats anteriorment. Busqueu-ne informació i redacteu una sinopsi que expliqui l’argument. Després, la llegirem per a tots. L’ombra sobre Innsmouth En el primer dels cinc capítols el narrador descriu cóm el Govern de Estats Units va tomar el poble de Innsmouth la denuncia dels fets que ell va presenciar allí. Narra cóm va descobrir la existència del poble m’entres esperava un autobús en Arkham, cóm va començar a interessar-se en el per raons culturals. El segon capítol es centra en la descripció del poble, des de el autobús en el que viatja, com un lloc de carrers desèrtics El tercer capítol narra la conversació del protagonista-narrador con Zadok Allen. El vell Zadok relata una al·lucinant historia del poble, centrant la atenció sobre uns sers meitat humans meitat peixos, anomenats Profundos, que habiten en el proper Arrecife del Diablo i visiten el poble conforme a un pacte: aquets tornen prosperitat al poble en forma de pesca abundant i peces de or però, a canvi, han de rebre certs sacrificis i es deu permetin-se-les procrear amb els habitants humans. El quart capítol transcorre ix durant la nit, que el protagonista es veu forcat a passar en el poble perquè l’autobús en el que va arribar tenint problemes suposadament, degut a quedar-se en el únic hotel. Ja en la habitació intenta dormir sin èxit degut al seus estat d’alerta. Passat una estona comença a escoltar inquietants moviments i veus procedents del passadís i les habitacions. El cinquè capítol comença al dia següent, amb el despertar del protagonista, il·lès i la seva marxa fins un poble cercà. Desprès d’uns anys comença a investigar el seu arbre genealògic, descobrint que es descendent de Obed Marsh. Al poc temps comença a tenir sons estranys i a transformar-se físicament en un dels sers que va veure Innsmouth.