Zeus y su historia

1. Zeus Zeus és el més gran dels deus del Panteó hel·lènic. És el deu de la llum, del cel seré i del raig, però no s’identifica amb el Cel.

2. A partir d’Homer es crea la personalitat de Zeus, sobirà d’homes i deus, que regna en les altures lluminoses del cel. Correntment roman en el cim del mont Olimp, però també viatja, per exemple al país dels etíops, poble piadós entre tots els pobles, els sacrificis dels quals li agraden particularment.

3. Presideix les manifestacions del cel: provoca la pluja i llança el raig i el llamp.

4. Però, sobre tot, manté l’ordre i la justícia en el món. És l’encarregat de purificar als homicides de la taca de sang, vetla pel manteniment dels juraments i pel respecte dels deures d’hospitalitat. Garanteix el poder reial i en general de la jerarquia social. Prerrogatives que exerceix entre homes i deus.

5. Pertany a la tercera generació divina. Fill del tità Cronos i de Rea. CRONOS REA

6. Un oracle havia vaticinat a Cronos que un dels seus fills el destronaria, destí del qual Cronos tractava de fugir devorant els seus fills conforme naixien.

7. Rea al nàixer el sisè, va donar a llum de nit, en secret, i pel matí li presentà a Cronos una pedra bolcada com si fos un nadó, pedra que Cronos s’engolí pensant que era un nou fill.

8. Zeus va ser criat, segons la tradició, a una cova (antre) de Creta on Rea el va confiar a les Nimfes i als Curets.

9. Els Curets són uns genis que tingué Zeus en la seua infantesa. Per a què el xiquet amb els seus plors no descobrís la seua presència a Cronos, els Curets ballaven al seu voltant sorolloses danses guerreres i colpejaven els seus escuts de bronze per a entretindre al xiquet plorós.

10. La cabra (o nimfa) Amaltea el va alletar. Quan la cabra va morir, Zeus gastà la seua pell com armadura.

12. El xiquet diví també va ser alimentat amb mel. Segons una tradició Meliseu és un rei de Creta que regnava al país quan va naixer Zeus. Tenia dos filles, Amaltea i Melisa. Rea els va confiar la cria del deu xiquet, al que havia amagat a una caverna del mont Ida. Meliseu, segons un altra tradició és un dels curets. Melisa li va donar mel al xiquet.

13. Quan Zeus arribà a l’edat adulta volgué fer-se amb el poder de Cronos. Aleshores, demanà consell a Metis (la Prudència), i aquesta li dona una droga mitjançant la qual Cronos vomità els xiquets que havia devorat. Amb el suport dels seus germans i germanes, tornats així a la vida, Zeus atacà Cronos i els Titans. La lluita durà deu anys, al final de la qual Zeus i els Olímpics quedaren vencedors. Zeus derrota a son pare el Tità Cronos. Temple arcaic de Zeus a Olimpia

14. Els Titans són vençuts pels Olímpics i llançants al Tàrtar. Obra de Pere Pau Rubens

15. Per a vèncer, Zeus, per consell de Gea tingué que alliberar als Cíclops i Hecatònquirs que Cronos havia tancat al Tàrtar .

16. Els Cíclops donaren a Zeus el tro i el raig que havien forjat, a Hades un casc màgic que el feia invisible, a Posidó el trident, el xoc del qual commou la terra i la mar.

17. Després de la victòria els deus es repartiren el poder, llançant-lo a sorts. Zeus obtingué el cel, Hades el món subterrani i Posidó la mar. A més a més Zeus quedà amb la preeminència sobre l’univers. Moneda que representa Zeus al seu tron. Els Olímpics

18. Poc després tingueren que lluitar amb els Gegants [1] , excitats contra ells per Gea ja que esta estava irritada al vore que els seus fills els Titans estaven tancats al Tàrtar. [1] Els Gegants eren fills de Gea (la Terra) a partir de la sang que manava de la ferida de Urà quan va ser mutilat per Cronos. Rebel·lió dels Gegants contra el cel.

19. Els Gegants, malgrat que són d’origen diví són mortals, o al menys se’ls pot donar mort amb la condició de que ho facen alhora un deu i un mortal. A més a més hi existia un herba màgica, produïda per la Terra que podia sostraure-los a les ferides dels mortals. Però Zeus replegà esta planta abans que algú haguera pogut apoderar-se’n i amb tal fi va prohibir al Sol, la Lluna i l’Aurora que brillaren, d’eixa manera ningú no tingué la llum necessària per buscar-la abans d’haver-la trobat ell.

20. Representació en un vas àtic de la Gigantomàquia. Zeus ajudat per altres deus dona mort a un Gegant.

21. Els deus van ser ajudats pel mortal Heracles. Un altra representació de la Gigantomàquia amb el detall de la mort dels Gegants Eurit i Porfirió.

22. Finalment i com última prova, Zeus tingué que acabar amb Tifó, pot ser el més dur dels combats que hagué de travar. En el curs d’esta llarga lluita va ser capturat i mutilat pel monstre, però un ardit de Hermes i Pan el posà en llibertat i obtingué la victòria. El monstre Tifó

23. Zeus tingué nombroses relacions amoroses amb deesses i mortals. Amb Metis , filla d’Oceà, que per a escapar del deu adoptà diferents formes. Però tingué que rendir-se. Zeus se la va engolir quan estava en estat ja que un oracle havia vaticinat que si tenia una filla després tindria un fill que destronaria son pare. Quan arribà el moment del part, Hefest li va obrir el cap amb una maça o amb un destral de doble fil a Zeus i va sorgir Atena completament armada i llançant un crit de guerra. Naixement d’Atena

24. Amb Temis , una de les titànides, engendrà varies filles: les Estacions ( Hores ), anomenades Eirene (Pau), Eunomia (Disciplina) i Dike (Justícia). Després les Moires que són les agents del Destí. Este matrimoni representa l’encarnació del Ordre Etern, de la Llei, té un valor simbòlic evident i expressa com Zeus, deu omnipotent, pot estar sotmés als destins, ja que estos que emanen directament d’ell, només són, fins a cert punt, un aspecte d’ell mateix. Temis Moires Hores

25. Amb Eurínome , filla d’Oceà engendrà a les Gràcies ( Aglaé, Eufrosine i Talia ) que són originàriament esperits de la vegetació.

26. Amb Mnemosine , un altra titànide que simbolitza la memòria, tingué a les Muses. Mnemosine Les nou Muses mosaic romà

27. Amb Leto engendrà Apol·lo i Àrtemis.

28. Amb Hera , la seua germana, celebrà les Noces Sagrades . D’esta unió naixeren Hebe, Ilitia i Ares. Representació de Zeus, Hera i la seua filla Hebe.

29. Amb Demeter , un altra germana, Zeus tingué una filla, Perséfone . Representació de Demeter i Perséfone

30. Les unions amb mortals també són nombroses, sobre tot perquè no hi cap regió del món hel·lènic que no s’haja vanagloriat de tindre per heroi epònim un fill nascut dels amors de Zeus. Amb Danae es va unir en forma de plutja d’or. De la unió va nàixer Perseu.

31. Amb Europa adoptà la forma d’un bou i la va raptar. De la unió van nàixer Minos, Sarpedó i Radamantis.

32. Amb Maia va engendrar Hermes.

33. Amb Io es va unir en forma de núbol i va engendrar Èpaf Amb Leda es va unir en forma de cigne. Va engendrar Hel·lena. Tingué relació amb moltes altres divinitats i mortals.

34. Era el deu més venerat a Grècia. En Roma se l’identifica amb Júpiter. Representació en una moneda del Temple de Júpiter Capitolí a Roma.

35. Els elements que l’identifiquen en la iconografia són el raig, l’egida i el àguila

36. Són abundants les representacions plàstiques de Zeus, generalment barbat i vestit en època arcaica,

37. però nu en la clàssica,

38. en el art hel·lenístic es generalitzà el tipus de majestat sedent de la famosa estàtua colossal crisoelefantina (d’or i ivori) creada per Fidies per al temple d’Olimpia.

39. Reconstrucció de la estàtua de Zeus al temple de Olimpia

40. Un altra reconstrucció durant una cerimòmia Un altra reconstrucció

41. Vista del perfil del Temple amb l’imatge del deu. Vista de la façana del temple

42. Excavacions al Temple de Zeus a Olimpia a finals del segle XIX. Es podem fer una idea de les dimensions del temple pels restes dels tambors de les columnes comparades amb el tamany d’una persona.