1. 25 ANYS D’EMOCIONS !!!
IMPRESSIONS
DES DEL QUART FARISTOL
DE L’ETERNITAT AL FUTUR Concert 8
Beatriz Blanco, violoncel (guanyadora del Premi El Primer Palau 2010)
Daniil Tsvetkov, piano (guanyador del Concurs Ricard Viñes 2010)
Orquestra Simfònica del Vallès, Rubén Gimeno, director
PROGRAMA
I II
Franz Liszt (1811–1886) Concert per a piano i orquestra Johannes Brahms (1833–1897) Simfonia núm. 1 en Do
núm. 1 en Mi bemoll major, R 455, S.124 menor, op. 68
Piotr I. Txaikovski (1840–1893) Variacions sobre un tema
rococó, per a violoncel i orquestra, op. 33
Data i lloc del concert: 31 de març de 2012 a les 19.00 hores, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona

2. BREU COMENTARI AL PROGRAMA: ELS AUTORS I LES OBRES
FRANZ LISZT (Doborján, a Bohèmia, Hongria, 1811 – Bayreuth, Alemanya, 1886). Màxima
figura i pare del virtuosisme pianístic modern, amb Chopin, i compositor. Romanticisme.
Mestre, guia i protector de col·legues. Espiritualitat. Poemes simfònics. Obres per a piano.
Concert per a piano i orquestra núm. 1 en Mi bemoll major, R 455, S.124 (F. Liszt, 1849; estrena,
1855). L’any 1848, Liszt accepta el càrrec de director del Teatre de la Cort de Weimar i
abandona la seva carrera de pianista virtuós. L’any següent, a partir d’uns apunts que daten
del 1830, l’època de les grans gires per Europa, acaba el Primer concert per a piano.
Brillant i d’un altíssim nivell tècnic, el concert utilitza una estructura innovadora que
l’autor aplicarà en les seves peces a partir d’ara. És la “forma sonata cíclica”: obra amb
quatre seccions, que es toquen sense interrupció, unificades per un tema (en aquest cas,
el tema inicial del primer moviment), el qual, oportunament variat, reapareix en cada una
d’elles.
S’estrena l’any 1855 a Weimer dins d’una setmana d’actes en honor d’Héctor Berlioz. El
mestre francès dirigeix i Liszt toca el piano. El crític Eduard Hanslick, en to de burla,
l’anomena “concert per a triangle” per uns tocs aïllats d’aquest instrument al tercer
moviment.
PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI (Votkinsk, Rússia, 1840 – Sant Petersburg, 1893). Un dels
compositors russos més destacats. No nacionalista. Romanticisme centreeuropeu amb
trets folklòrics. Brillant melodista i orquestrador. Ballets, òperes, simfonies, concerts i
cançons.
Variacions sobre un tema rococó, per a violoncel i orquestra, op. 33 (P.I. Txaikovski, 1877).
És l’única gran obra per a violoncel i orquestra del compositor. S’estructura en un tema,
presentat pel solista després d’una majestuosa introducció orquestral, seguit de set
variacions que s’encadenen sense pausa, a excepció de la darrera —aquí rau un del reptes
per al solista: té poques oportunitats de descansar—. Contràriament a allò que el títol
indica, el tema té molt poc de l’estil rococó de la França de Lluís XIV i és del tot original de
Txaikovski. El compositor, que travessa un moment molt conflictiu de la seva vida, troba
evasió i diversió apropant-se a l’ordre i la claredat de la música de Mozart, un dels seus
autors més apreciats.
L’obra va dirigida al jove i brillant violoncel·lista alemany Wilhelm Fitzenhagen, tot just
acabat de nomenar professor del Conservatori de Moscou. Sembla que Txaikovski li
demana assessorament tècnic i això deriva en la concessió del dret de fer-hi modificacions.
Fitzenhagen, després d’estrenar-la, en successives actuacions altera l’ordre de les variacions,
en suprimeix una i readapta els enllaços. La versió resultant, publicada l’any 1889, és la que
es toca habitualment, tot i que l’any 1941 es recupera el redactat original.
JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena, 1897). Romanticisme impregnat de
classicisme. Criticat pels wagnerians. Noblesa, equilibri i perfecció formal. Lieder,
simfonies, música de cambra.
Simfonia núm. 1 en Do menor, op. 68. (J. Brahms, 1876). L’any 1869, amb l’estrena de la seva
primera experiència en el terreny simfònicocoral, el Rèquiem alemany, Brahms certifica
la seva maduresa creativa i assoleix un gran reconeixement. Però encara no ha compost
cap simfonia, conscient que s’espera d’ell que sigui un digne successor de Beethoven. I
el prendrà com a referent. Després d’una llarguíssima gestació, marcada pels dubtes i
l’autocrítica, Brahms acaba la Primera simfonia l’any 1876. Hauran passat vint-i-un anys
des dels primers apunts, catorze des que va demanar opinió sobre l’esbós del primer
moviment a la seva amiga Clara Schumann.
D’entrada, l’obra és força criticada. Alguns hi veuen massa clar el rastre de les simfonies de
Beethoven (de la cinquena i de la novena), una instrumentació excessivament fosca, un
contrapunt massa dens... Ben aviat, però, es reconeix allò que té de genuí i el seu gran valor.
Un any més tard, amb l’estrena de la Segona simfonia, arribarà per a Brahms l’aclamació
com a mestre del gènere.

3. EL ROMANTICISME, UNA BONA CAVALCADURA CAP AL FUTUR!...
«Ja s’està acabant el bitllet», com solia dir un company, va ser la segona parella de la filla de Liszt, Còsima, i el
jubilat fa pocs anys. Sota els peus, el motor de l’autocar virtuós pianista hongarès, encara que més endavant es
segueix roncant. Per la finestra, imatges dels treballs de van barallar, sempre va seguir donant suport a l’autor de
millora de les connexions entre autopistes a l’entrada L’Anell del Nibelung. Per si no n’hi hagués prou, tot plegat
de la ciutat. Una obra de titans: màquines gegantines, ho acabaven de revolucionar dues personalitats incisives:
estructures d’una envergadura quasi inhumana... Aquest el gran director i pianista Hans von Bülow (1830-1894),
esforç, se m’acut de pensar, ningú el faria si no hi hagués primera parella i marit de Còsima, el responsable de moltes
vehicles capaços d’anar prou de pressa. Però al mateix de les estrenes d’aquell temps i d’anomenar “Desena
temps, aquests vehicles tan ràpids no existirien sense uns de Beethoven” la Simfonia núm. 1 de Brahms; i Eduard
enginyers que els dissenyessin, ni sense conductors que Hanslick (1825-1904), el mordaç i influent crític instal·lat
els sabessin i volguessin pilotar... Tots plegats —enginyers, a Viena, defensor de Brahms, detractor de Wagner i de
vehicles, conductors, autopistes— fan un cercle tancat en Liszt, i responsable d’anomenar “concert per a triangle”
el qual cada element és imprescindible i el seu progrés el Primer concert per a piano de Liszt. En definitiva, un
estimula el progrés dels altres. (En confiança: temo que compacte pinyol de romanticisme —una gran factoria i
tantes autopistes ens duran a un carreró sense sortida). un gran nus de comunicacions—, situat a la centreeuropa
de la segona meitat del segle XIX.
Diria que en tots els processos de la humanitat se segueix Resultat de la intensitat amb què es vivia la música en
aquesta mateixa lògica. Transportada al camp de la música, aquells moments és un gran nombre d’obres de “valor
veuríem que sense bons compositors (dissenyadors), etern” (dit amb una expressió carregada de romanticisme).
no tindríem bones obres (vehicles), i sense aquestes Aquest patrimoni segueix constituint el nucli del repertori
no tindríem bons intèrprets (conductors). —Al cercle que interpreten avui dia, també als concursos que els obren
encara hi hauríem d’afegir pedagogs, luthiers, promotors, un futur, els nostres músics del segle XXI. Atès que llavors
crítics, historiadors, etc.—. I, dins d’aquest símil, em no hi havia automòbils sinó cavalls, podem concloure: el
pregunto, què correspondria a les autopistes? Doncs tot Romanticisme, una bona cavalcadura cap al futur!...
allò que ofereixi oportunitats de realitzar interpretacions
musicals, és a dir: les programacions dels auditoris i de Disculpeu que en aquest programa no hi figuri cap obra
les sales de concert i, per descomptat, els concursos, que de J.S. Bach, tot i que, en aquest cicle, ens hem compromès
estimulen el perfeccionament de compositors i intèrprets a fer un tast de la seva música en cada concert, una
i els proporcionen a canvi una gran promoció, una ampla iniciativa que hem anomenat «El silenci després de Bach»:
“autopista” que s’obre per a ells cap al futur. explorar la sensació que ens queda després d’escoltar el
mestre. Creuarem els dits perquè algun dels solistes ens
En la primera part del concert, la nostra orquestra serà un n’ofereixi alguna de propina.
petit tram de l’“autopista” que es va obrir per a dos joves
intèrprets el dia que van resultar premiats en dues de les Ens acomiadarem recordant que aquest any es compleixen
principals convocatòries que es fan a Catalunya: el pianista els 25 anys de l’Orquestra Simfònica del Vallès —una
Daniil Tsvetkov, guanyador del Concurs Ricard Viñes prova del pas del temps és que ja se n’han jubilat quatre
2010, i la violoncel·lista Beatriz Blanco, guanyadora del membres!—. Per tal de celebrar-ho, nou compositors
Premi El Primer Palau 2010. “Conduiran” “vehicles” creats ens han obsequiat amb una fanfara i en cada concert
per dos dels més notables “dissenyadors” romàntics: el n’estrenem una, fora de programa, en forma de «fanfara
Concert per a piano i orquestra núm. 1, de Franz Liszt, i les sorpresa». Aquesta vegada escoltarem l’obra del director,
Variacions sobre un tema rococó, per a violoncel i orquestra, pedagog i compositor barceloní, que fou el nostre director
de Piotr I. Txaikovski. A la segona part, interpretarem la fundador i a qui hem d’agrair tantes coses, l’amic Albert
Simfonia núm. 1 de Johannes Brahms, una obra magistral, Argudo.
intensa i profunda, fusió d’inspiració i de treball.
Hem posat, l’un al costat de l’altre, Liszt, Txaikovski i
Brahms, i, certament, hi ha una ampla xarxa de connexions
entre ells. Txaikovski, després d’estrenar la seva Cinquena
Simfonia, va retrobar la confiança encoratjat per Brahms.
Per la seva banda, Brahms, al principi, va ser amic i
admirador de Wagner tot i que després va passar a ser
considerat el seu antagonista. I, precisament, Wagner

4. EXPERIÈNCIES VISCUDES A «LES CADIRES DE “LA SIMFÒNICA” »
Testimonis de persones que ens han escoltat assegudes a les cadires
situades entre els músics de l’orquestra.
Un concert únic. Tardor tardana, plou sobre el monestir adormit. Tarda al Palau, m’han convidat a pujar
a l’escenari, per agrair-me una oferta de recitar. Som tres, rebuts molt amablement per la Pilar. Els músics
de “la Simfònica” són ben acollidors, parlem abans de sortir a l’escenari a compartir emocions, també amb
jordi Cervelló, el compositor de la primera peça, Divertimento 2002; després sortirà a saludar. La perspectiva
és diferent avui a la de tants dies de viure allà la música. Concert per a clarinet i viola de Bruck, Simfonia
núm. 8 de Dvorak, amb la de Cervelló, són tres peces precioses: manen somriures, emanen del cor i la ment,
transcendeixen la quotidianitat.
Gran música, gran interpretació, ho assaboreixes i ho deses perquè faci un massatge espiritual si vénen mals
dies; missatge d’ànim a l’ànima, goig intensíssim. Sents la música diferent, t’envolta, ets allà al mig, és una
vivència molt intensa. Després saludem el director, els ho agraïm perquè ha estat preciós, únic, una immersió en
els sons més bells, enriquit perquè és compartit. La vida sense música seria gèlida, incolora i molt trista.
Moltíssimes gràcies, Orquestra Simfònica del Vallès, moltíssimes gràcies, Palau.
Mariàngela Rovira
Barcelona, 20 novembre 2010. Concert 3 (temporada. 2010/11)
Gracias a todos los que forman parte de la Orquestra por habernos dejado compartir una experiencia de
cultura inmersiva. Ha sido fantástico y seguro que jamás lo olvidaremos. Muchas gracias.
Damián Micenmacher
Barcelona, 18 setembre 2010. Concert l (temporada 2010/11)
Us escric per dir-vos que em sento molt feliç i enormement privilegiada per haver pogut assistir, gràcies a
vosaltres (quin regal més gros!), al concert del dissabte al Palau de la Música. La meva cadira al mig dels
músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès! Quina sensació! És una experiència molt gran escoltar un concert
en aquestes condicions. EI Palau impressiona i mai l’havia vist així; l’orquestra és molt bona i el programa era
una delícia, tot Beethoven. Un vespre màgic per a mi, en la celebració per part de l’orquestra d’una nit històrica
del 1808 quan, en un concert de més de quatre hores, es van poder escoltar les peces del concert de dissabte i més
peces interpretades pel mateix Beethoven!
També volia dir aquí que, a part de ser tan bons músics, els membres de l’Orquestra, el seu mestre i la seva
secretària, que em feia d’amfitriona, són persones acollidores, agradables, molt properes.
En fi, una experiència enriquidora, que val molt i molt la pena i que la Simfònica del Vallès ofereix durant tota
la temporada, pel que veig a la seva pàgina web! Emocionant!
Gràcies a tots de tot cor per aquesta vivència i... per la música, sempre! Una abraçada,
Muriel Rousselle
Barcelona, 2 d’octubre de 2010. Concert 2 (temporada 2010/11)
SI TU TAMBÉ VOLS VIURE AQUESTA EXPERIÈNCIA,
TRUCA’NS.
Informació: 93 727 03 00
Idea: equip gestor de l’OSV Textos: Xavier Riba, músic de l’OSV