Presentació de Mariona Gibert en el marc de la Jornada Combustibles verds i sistemes alternatius de propulsió, celebrada el 27 de maig de 2014 a Barcelona

1. MILLORA DE LA GESTIÓ
AMBIENTAL DE FLOTES DE
VEHICLES
Barcelona, 27 de maig 2014

2. INDEXINDEX
MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE
PROBLEMÀTICA ACTUAL
PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE
MILLORA DE LA GESTIÓ AMBIENTAL I LA
SEVA QUALIFICACIÓ:
ACTUACIONS DE LA DGQA
COMPRA VERDA
DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT
AMBIENTAL

3. QUALITAT DE LQUALITAT DE L’’AIREAIRE
Actualment, la contaminació de l’aire
ambient és el principal problema ambiental
de les aglomeracions urbanes europees
(Comissari europeu de medi ambient,
Potočnik)
Està comprovada la seva afecció sobre la salut de les
persones
OMS afirma que la contaminació atmosfèrica urbana
eleva el risc cancerigen.
La CE estima que la contaminació atmosfèrica va
causar 420.000 morts prematures el 2010.

4. LEGISLACILEGISLACIÓÓ
La UE ha legislat sobre la matèria fixant uns valors límit
de concentració de determinats contaminants a l’aire
ambient: PM10 i NO2. Directiva 2008/50/CE.
Si aquests valors són superats els organismes
competents han de redactar plans d’actuació per a millorar
i restaurar la qualitat de l’aire.
Catalunya fa temps que implementa mesures i legisla
(Llei 22/1983, Decret català 322/1987)

7. Mitjana anual diòxid de nitrogen (NO2) - Àrea de Barcelona
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
MitjanaanualNO2(µg/m
3
)
Badalona Badalona (Montroig-Ausiàs Marc) Barcelona (Ciutadella) Barcelona (Eixample)
Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Palau Reial) Barcelona (Sants)
Barcelona (Parc Vall d'Hebrón) Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat (Pl. de l'esglèsia) El Prat de Llobregat (Jardins de la Pau)
El Prat de Llobregat (CEM Sagnier) Gavà (c/ Progrés) Gavà (Parc del Mil.lenni) L’Hospitalet de Llobregat
Sant Adrià de Besòs Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Gramenet Viladecans (Atrium)
Valor límit anual (40 ug/m3) Mitjana anual NO2 Àrea de Barcelona
Mitjana anual PM10 - Àrea de Barcelona
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
MitjanaanualPM10(ug/m3
)
Badalona (Guàdia Urbana) Badalona (Assemblea de Catalunya) Barcelona (c/ Lluís Solé i Sabarís)
Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) Barcelona (IES Goya)
Barcelona (IES Verdaguer) Barcelona (Vall d'Hebrón) Barcelona (pl. Universitat)
Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Barcelona (Poblenou)
Barcelona (Port Vell) Esplugues de Llobregat (esportiu La Plana) Esplugues de Llobregat (CEIP Isidre M artí)
Gavà L'Hospitalet de Llobregat M olins de Rei (pl. del M ercat M unicipal)
Santa Coloma de Gramenet (Ajuntament) Sant Feliu de Llobregat (CEIP M artí i Pol) Sant Vicenç dels Horts (Col·legi Sant Josep)
El Prat de Llobregat (pl. de l'Església) Sant Feliu de Llobregat (Eugeni d'Ors) M olins de Rei (Ajuntament)
Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet (Balldovina) Valor límit anual (40 ug/m3)
M itjana anual Àrea de Barcelona El Prat de Llobregat (Jardins de la Pau) El Prat de Llobregat (CEM Sagnier)
Sant Vicenç dels Horts (Verge del Rocío) Viladecans (Atrium)

8. 47,3% de les emissions de NOx
causades pel Trànsit Rodat
45,1% de les emissions de PM10
degudes al Transport Rodat
Emissió NOx 2008 (t/any)
Transport terrestre
47,3%
Generació Energia
Elèctrica >= 50 MWt
1,6%
Sector domèstic
5,0%
Industria, combustió
i cogeneració < 50
MWt
25,0%
Transport aeri
4,7%
Transport marítim
16,4%
Emissió PM10 2008 (t/any)
Transport terrestre
45,1%
Transport aeri
1,5%
Activitats extractives
7,5%
Industria, combustió i
cogeneració < 50 MWt
21,5%
Transport marítim
22,5%
Sector domèstic
1,5%
Generació Energia
Elèctrica > 50 MWt
0,4%
FONTS DE CONTAMINANTSFONTS DE CONTAMINANTS

9. PLA DE MILLORA DE LAPLA DE MILLORA DE LA
QUALITAT DE LQUALITAT DE L’’AIREAIRE
Objectius:
Millorar la salut de les
persones i la qualitat de vida a
les ciutats.
Promoure una indústria
+ moderna, + neta i
+ competitiva.
Dotar-nos d’un sistema de
mobilitat eficient.
PM10 + NO2:
40 municipis

10. CONSUM DCONSUM D’’ENERGIA FINAL ENENERGIA FINAL EN
EL SECTOR DEL TRANSPORTEL SECTOR DEL TRANSPORT
El sector transports representa el 41,0% del consum d’energia final a Catalunya.
Any 2009

11. MILLORA DE LA GESTIMILLORA DE LA GESTIÓÓ
AMBIENTAL DE FLOTESAMBIENTAL DE FLOTES
Ús de combustibles alternatius
Compra/renovació de flotes:
compra verda
Gestió ambiental de la flota:
Distintiu de Garantia de
Qualitat Ambiental per a
flotes de vehicles.

12. REDUCCIREDUCCIÓÓ DD’’EMISSIONS AMBEMISSIONS AMB
COMBUSTIBLES ALTERNATIUSCOMBUSTIBLES ALTERNATIUS
0,0130,012Híbrids gasolina
0,0140,058GNC
0,0140,058GLP
0,0500,713Dièsel
0,0140,058Gasolina
PM10 (g/Km)NOx (g/Km)COMBUSTIBLE
TURISMES Euro 4

13. Guia per a la compra verda de vehicles diversificació
energètica, percentatge de flota de baixes emissions
Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental
per a flotes de vehicles.
Subvencions per a l’adquisició de vehicles d’ús
professional de baixes emissions ajuts per
l’adquisició de taxis menys contaminats
Grups de treball i convenis amb CEEC, Volkswagen-
SEAT, Gas Natural, Repsol, Nissan, BCL i CILSA.
ACTUACIONS DE LA DGQA ENACTUACIONS DE LA DGQA EN
MOBILITAT SOSTENIBLE (I)MOBILITAT SOSTENIBLE (I)

14. Per a vehicles de baixes emissions: política de
descomptes en peatges (30%) i opció d’usar el
carril BUS VAO de la C-58
Suport al compromís de l’Acord de la Xarxa de
Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire
més Net.
Participació a la Xarxa de Regions Europees AIR
(Air Quality Initiative of Regions).
Participació al grup europeu de contractació per
una economia baixa en carboni GPP2020.
ACTUACIONS DE LA DGQA ENACTUACIONS DE LA DGQA EN
MOBILITAT SOSTENIBLE (II)MOBILITAT SOSTENIBLE (II)

15. Col·laboració entre administració i
empreses per promoure el
desenvolupament industrial i tecnològic de
la mobilitat sostenible, del VE i la
implementació dels
seus usos.
ACTUACIONS DE LA DGQA ENACTUACIONS DE LA DGQA EN
MOBILITAT SOSTENIBLE (MOBILITAT SOSTENIBLE (IIIIII))
Participació activa a la Plataforma LIVE
Membres col·laboradors:
ENDESA, Urbaser, Avancar, Evectra, Circuitor, IDAE

16. GUIA PER A LA COMPRA VERDAGUIA PER A LA COMPRA VERDA
DE VEHICLESDE VEHICLES
• Donar pautes per a la compra de
vehicles als Departaments de la
Generalitat de Catalunya i empreses.
• Oferir criteris ambientals segons el tipus
de vehicle
• Glossari:Terminologia i conceptes

17. DIVERSIFICACIDIVERSIFICACIÓÓ CAP A VEHICLESCAP A VEHICLES
DE BAIXES EMISSIONSDE BAIXES EMISSIONS
Ajustar la potència: considerar l’ús, lots a part per a usos
especials, evitar tenir una flota amb potències
sobredimensionades als usos reals.
costos de compra o de consum més baixos
Tipologia de vehicle
En quin entorn fem la majoria dels desplaçaments: urbà,
interurbà o mixt?
En Zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric (ZPE)?
On s’estacionarà?
Disponibilitat de subministrament de combustibles alternatius
en els trajectes?

18. n.a. = no aplica
Vehicle de gasoil o
biodiesel
No / SíNo / NoNoMixt o sobre tot
interurbà
Vehicle de gasolina o flexi-
fuel
No / SíNo / NoSiSobretot urbà
Vehicle de gas (GNC o
GLP segons disponibilitat)
SíNo / NoSiUrbà / Mixt
Vehicle híbrid no
endollable
n.a.No / NoSiUrbà / Mixt
Vehicle híbrid endollables
(plug-in)
n.a.Si / indiferentSiUrbà / Mixt
Vehicle elèctric
d’autonomia estesa
n.a.Millor sí, però
indiferent
SiUrbà i/o event.
trajectes llargs
Vehicle elèctricn.a.Si / SiSiUrbà i/o
trajectes curts
Tipus de vehicle
recomanat (veure glossari)
Disponibilitat de
comb.
alternatius
Possibilitat
d’endollar (in
situ/fora)
Zona
protecció
ZPE
Entorn principal
CRITERIS PER A LACRITERIS PER A LA
DIVERSIFICACIDIVERSIFICACIÓÓ DE FLOTESDE FLOTES

19. OBJECTE D’ADQUISICIÓ
Adquisició de [definir el vehicle tèrmic] amb baixos nivells d’emissions i consums.
CRITERIS AMBIENTALS BÀSICS
Complir amb els nivells d’emissions de gasos contaminants de l’estàndard Euro 5.
Tenir emissions màximes de CO2 de [veure els valors de referència] g/km
Tenir un consum màxim de combustible [veure els valors de referència] l/100km
ALTRES CRITERIS AMBIENTALS A CONSIDERAR
Presentar nivells d’emissions de gasos contaminants més baixos per: NOx, HC (NMHC), PM.
Presentar emissions de CO2 (gCO2/km) més baixes.
Presentar consums de combustible més baixos.
Estar equipats amb:
• indicador de canvi de marxes,
• sistema automàtic de monitoreig de la pressió de les rodes,
• dispositiu Star&Stop, o
• catalitzadors o filtres afegits a l’equipament de sèrie.
Turismes tèrmics i híbrids no endollables
CRITERIS PER A LA TIPOLOGIACRITERIS PER A LA TIPOLOGIA
DE VEHICLES (I)DE VEHICLES (I)

20. OBJECTE D’ADQUISICIÓ
Adquisició de [definir el tipus de vehicle elèctric].
CRITERIS AMBIENTALS BÀSICS
Tenir un consum elèctric màxim de [veure valors de referència] wh/km
Presentar un rang d’autonomia d’[entre _i_ veure valors de referència] km
Estar equipats amb bateries d’una vida mínima de 2 anys o 1000 cicles de recàrrega.
ALTRES CRITERIS AMBIENTALS A CONSIDERAR
Estar equipats amb bateries amb una vida útil (any o número de cicles) superior a l’establerta.
Estar equipats amb un sistema de frenada regenerativa.
Estar equipats amb indicador d’eficiència energètica.
Estar equipats amb un sistema automàtic de monitoreig de la pressió de les rodes.
Turismes elèctrics i híbrids endollables
CRITERIS PER A LA TIPOLOGIACRITERIS PER A LA TIPOLOGIA
DE VEHICLES (II)DE VEHICLES (II)

21. Motocicletes tèrmiques
Motocicletes elèctriques
OBJECTE D’ADQUISICIÓ
Adquisició de [definir el tipus de motocicleta elèctrica].
CRITERIS AMBIENTALS BÀSICS
Tenir un consum elèctric de [veure valors de referència] Wh/km
Presentar un rang d'autonomia d’[entre _i _] veure valors de referència] km
Estar equipats amb bateries d’una vida útil mínim de 2 anys o 1000 cicles de recàrrega.
ALTRES CRITERIS AMBIENTALS A CONSIDERAR
Estar equipats amb bateries amb una vida útil (any o número de cicles) superior a l’establerta.
CRITERIS TIPUS DE VEHICLES (CRITERIS TIPUS DE VEHICLES (IIIIII))

22. MILLORA AMBIENTAL EN LMILLORA AMBIENTAL EN L’Ú’ÚS IS I
LA GESTILA GESTIÓÓ DE VEHICLES (I)DE VEHICLES (I)
Millores d’ús i gestió Descripció
Conducció eficient /
Ecoconducció
La conducció eficient pot arribar a reduir fins a un 20% el consum de combustible i a
reduir considerablement les emissions contaminants a la ciutat.
Disposar d’indicadors de
seguiment de les
variables ambientals
Ja sigui a través d’un Sistema de Gestió Ambiental (SGA) o no, controlar el consum
anual de combustible, olis de motor, etc.
Incorporar noves
tecnologies en la gestió
Utilitzar sistemes de localització i gestió telemàtica o sistemes de telediagnosi de
gestió de manteniment del vehicle.

23. Millores d’ús i gestió Descripció
Gestionar eficientment les
flotes de vehicles
Conceptes com la gestió eficient del combustible, la planificació intel·ligent de rutes i
la millora continua de l’eficiència energètica del conjunt de la flota: Distintiu de
garantia de qualitat ambiental de flotes de vehicles
Realitzar tasques de
manteniment dels vehicles
de manera respectuosa amb
el medi ambient (Distintiu)
Distintiu de garantia de qualitat ambiental per a Tallers de vehicles que recullen
tot un seguit de bones pràctiques a aplicar com l’ús d’olis lubricants de motor amb
un elevat percentatge d’olis reciclats o de segon refinat.
Incorporar garanties sobre
les bateries (vehicles
elèctrics)
Per tenir una major seguretat envers el risc d'esgotament sobtat de la bateria que
afecti al desplaçament, cal considerar explícitament la incorporació a la pòlissa
d'assegurances de l'assistència tècnica per esgotament de bateria, especialment en
cas de compra. Alguns proveïdors i operadors del mercat ofereixen l’opció d'un
contracte específic de rènting per bateries.
MILLORA AMBIENTAL EN LMILLORA AMBIENTAL EN L’Ú’ÚS IS I
LA GESTILA GESTIÓÓ DE VEHICLES (II)DE VEHICLES (II)

24. Millores d’ús i gestió Descripció
Revisar els contractes de
subministrament de carburants
(vehicles tèrmics i híbrids)
Incloure en el subministrament de carburants la possibilitat de disposar o la
garantia de subministrament de combustibles alternatius: GLP, GNC i/o
biocombustibles per assolir una diversificació de flotes.
Revisar els contractes de
subministrament elèctric
(vehicles elèctrics i híbrids)
Quan la flota de vehicles disposa de vehicles elèctrics que recarreguen en punts
de recàrrega situats a les pròpies instal·lacions: garantir que l’electricitat prové de
fonts d’energia renovables. Per això hi ha dues estratègies:
• revisar el contracte general de subministrament elèctric i introduir la
valoració del % d’energies renovables de l’empresa subministradora.
• realitzar un contracte específic per alimentar els punt de recàrrega de
vehicles, establint que l’electricitat ha de provenir en un 100% de fonts
renovables.
MILLORA AMBIENTAL EN LMILLORA AMBIENTAL EN L’Ú’ÚS IS I
LA GESTILA GESTIÓÓ DE VEHICLES (DE VEHICLES (IIIIII))

25. Millores de l’equipament Descripció
Sistema automàtic de
monitoreig de pressió de
rodes
Aquests sistemes mantenen la pressió òptima de les rodes, cosa que evita el
desgast prematur i optimitza les condicions de rodament, reduint així consums i
emissions.
Pneumàtics classe A o B
(menor consum de
combustible i contaminació
acústica)
El Reglament (CE) nº 1222/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de
novembre de 2009 d'etiquetatge dels pneumàtics introdueix requisits
d'etiquetatge pel que fa a la visualització d'informació sobre l'eficiència de
consum de combustible, adherència en superfície mullada i el soroll de rodament
exterior dels pneumàtics.
Sistema automàtic d'indicador
de canvi de marxes (vehicles
tèrmics)
Conducció més eficient i per tant una reducció de les emissions de CO2
associades, que es poden incrementar amb pràctiques d'eco-conducció.
Indicador d’eficiència (vehicles
elèctrics)
És l’equivalent a l’anterior pels tèrmics, només que els vehicles elèctrics no
disposen de marxes. L’indicador és molt precís i ens permet gestionar millor
l’energia que ens queda emmagatzemada a les bateries i estendre l’autonomia
restant.
MILLORES AMBIENTALSMILLORES AMBIENTALS
TECNOLÒGIQUES (I)TECNOLÒGIQUES (I)

26. Millores de l’equipament Descripció
Start&Stop (vehicles
tèrmics)
És un sistema gestionat elèctricament que atura el motor quan el vehicle està a punt
d’aturar-se i l’engega, de forma ràpida i silenciosa, al prémer l’accelerador del vehicle.
D’aquesta manera el cotxe redueix el seu consum i les seves emissions a zero mentre
està aturat i, segons dades dels fabricants, es pot reduir el consum total entre un 5-10%.
Catalitzadors o filtres
afegits a l'equipament
de serie (vehicles
tèrmics)
Sense venir incorporats als vehicles de sèrie, són dispositius que es poden instal·lar a
posteriori per reduir les emissions contaminats del motor. Aquest és un aspecte a
considerar especialment en els vehicles d’alta potència.
Frenada regenerativa És un mecanisme que permet recuperar part de l’energia durant la frenada per
recarregar parcialment la bateria, augmentant l’energia emmagatzemada i augmentar
l'eficiència del vehicle.
MILLORES AMBIENTALSMILLORES AMBIENTALS
TECNOLÒGIQUES (II)TECNOLÒGIQUES (II)
Millores de disseny i
producció
Descripció
Tractament de superficies i
pintures
Valorar l'ús de pintures que no continguin metalls pesants com el plom, el crom VI o
el cadmi.
Materials reciclats Especialment en tot el que són components plàstics del vehicle.
Gasos refrigerants de baix
potencial d’escalfament
global en l’aire condicionat
El sistema d’aire condicionat pot funcionar amb un gas de baix GWP(100anys)<150.

27. La Direcció General de Qualitat Ambiental és sòcia del projecte
europeu GPP 2020 de contractació per una economia baixa en carboni
(2013-2015)
L’objectiu és augmentar significativament la implantació de la
contractació pública verda en els països inclosos en el projecte,
especialment relacionats amb l’energia, per així avançar cap als
objectius de l’estratègia Europea 2020.
Aquest projecte és una proposta que es presenta dins la
convocatòria del programa europeu Inteligent Energy Europe
PROJECTE GPP 2020PROJECTE GPP 2020

28. Primers resultats: adquisició mitjançant lising de cotxes
de baixes emissions per part de la Direcció de Serveis del
DTES:
28 cotxes dièsel
6 cotxes híbrids
3 cotxes elèctrics
Respecte a la darrera licitació:
Reducció d’un 21% de les emissions de CO2.
Estalvi energètic d’un 17%
PRIMERS RESULTATS DELPRIMERS RESULTATS DEL
GPP 2020GPP 2020

29. DISTINTIU DE GARANTIA DEDISTINTIU DE GARANTIA DE
QUALITAT AMBIENTALQUALITAT AMBIENTAL
Què és el Distintiu?
És un sistema català d’etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis que
superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts
com a obligatoris per la normativa vigent.
Quins productes i serveis poden obtenir el Distintiu?
Actualment hi ha 17 categories de productes i 15 categories de serveis. Entre les
32 categories s’hi troba la de productes de paper, la de sistemes d’estalvi
d’aigua, la de productes de fusta, la de tallers de vehicles, la d’establiments de
turisme rural, o la de flotes de vehicles entre d’altres.
Quin és el símbol del Distintiu?
Poden usar el logotip del Distintiu els sol·licitants que hagin obtingut
el Distintiu per algun dels seus productes o serveis. L’ús de la marca
del Distintiu s’ha d’adequar a les Normes gràfiques del Departament.

30. Reducció de les emissions de contaminants de ciutat
La categoria de flotes de vehicles té com a principal finalitat
contribuir a la reducció de les emissions de contaminants de
ciutat (PM10 i NO2) provinents del transport.
La categoria també té l’objectiu de promoure l’ecoeficiència
i la sostenibilitat ambiental en la planificació,projecció
i gestió de la mobilitat, especialment en entorns urbans.
L’objectiu darrer és minimitzar els impactes ambientals,
promoure el desenvolupament sostenible més enllà dels
requisits derivats del compliment de les normes vigents i contribuir a la reducció
de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provinents del transport.
Ecoeficiència i sostenibilitat
Minimitzar impactes i emissions de GEH
DISTINTIU PER ADISTINTIU PER A
FLOTES DE VEHICLESFLOTES DE VEHICLES

31. BENEFICISBENEFICIS DgqaDgqa flotesflotes
La reducció de les emissions contaminants i
l’impacte ambiental dels vehicles.
La millora de la qualitat de l’aire i la salut pública.
Posiciona les empreses de cara a futures exigències ambientals
europees.
Aporta un valor afegit a l’hora de contractar amb l’Administració.
Posiciona la flota de cara a obtenir avantatges en matèria de
mobilitat (ex: carril BUS-VAO).
Permet conèixer els consums dels vehicles de la flota i per tant
tenir la informació necessària per decidir aplicar mesures si cal.

32. Qui pot sol·licitar el Distintiu?
Com es sol·licita el Distintiu?
Poden sol·licitar el Distintiu de garantia de qualitat ambiental els autònoms,
empreses i entitats que operen a Catalunya amb una o varies flotes de
vehicles. En queden excloses totes les persones físiques no titulars d’una
activitat empresarial.
Per sol·licitar el Distintiu cal presentar la següent documentació:
- Imprès de sol·licitud
- Informe d’avaluació
- Documentació justificativa del compliment dels criteris
www.gencat.cat/territori/distintiuambiental En aquesta web també es poden
descarregar els documents necessaris per sol·licitar el Distintiu.
Per més informació consultar:
SOLSOL——LICITUDSLICITUDS DgqaDgqa flotes (I)flotes (I)

33. La categoria de flotes de vehicles es divideix en 8 subcategories segons
el tipus de vehicle i el tipus de sol·licitant:
(*) Les categories M1, M2, M3, N1, N2 i N3, es troben definides a la Directiva 2001/116/CE de la Comissió,
de 20 de desembre.
Les empreses que operin amb més d’una tipologia de vehicles poden
obtenir el Distintiu per a les diferents subcategories o només per una d’elles.
SOLSOL——LICITUDSLICITUDS DgqaDgqa flotes (II)flotes (II)
-Serveis especials (N1, N2 i N3)340.8
-Transport col·lectiu (M2 i M3)340.7
Empresa / Entitat340.6
Autònom
Camió pesant (N2 i N3)
340.5
Empresa / Entitat340.4
Autònom
Furgoneta / camió lleuger (N1)
340.3
Empresa / Entitat340.2
Autònom
Turisme (M1)
340.1
SOL·LICITANTVEHICLE (*)SUBCATEGORIA

34. CRITERIS AMBIENTALS (I)CRITERIS AMBIENTALS (I)
Els criteris ambientals establerts per poder obtenir el Distintiu de garantia
de qualitat ambiental per a flotes de vehicles es divideixen en diferents
apartats, que contenen criteris obligatoris i en alguns casos també
criteris opcionals. Els apartats són:
Gestió de la flota
Conducció eficient
Manteniment dels vehicles
Antiguitat dels vehicles
Vehicles de baixes emissions
Altres accions de compromís ambiental

35. Subcategories de turismes, furgonetes, camions lleugers i camions
pesants quan el sol·licitant del Distintiu és una empresa o entitat són:
1√-El taller té el distintiu
--√Seguir les especificacions del fabricant
MANTENIMENT
3√-Programa d’incentius
2 / 450 / 70%30%Formació en conducció eficient
--√Manual de conducció eficient
--√Pla de formació en conducció eficient
CONDUCCIÓ
EFICIENT
---Incorporació de bicicletes o tricicles
2√-Reducció de desplaçaments
---Desplaçaments en hores vall
---Optimització de rutes
310%-Solució tecnològica per gestionar flotes
--√Sistemes de videoconferència
2√-Registre mensual de combustible
--√Pla de gestió ambiental
--√Caracterització de la flota
GESTIÓ DE LA
FLOTA
PUNTSOPCIONALSBÀSICSCRITERIS AMBIENTALS
CRITERIS AMBIENTALS (II)CRITERIS AMBIENTALS (II)

36. 2√-
ISO 50001 d’eficiència
energètica
1√-
Pla de desplaçaments
d’empresa
1√-Compensació d’emissions
1√-
Programa d’Acords
Voluntaris
1√-
Distintiu per a parcs de
vehicles
2√-EMAS o ISO 14001
--√Difusió del distintiu
ALTRES ACCIONS DE COMPROMÍS
AMBIENTAL
2 / 35 / 10%-
Dispositius de reducció
d’emissions
--90%
Renovació dels vehicles de
la flota
3 / 6 / 8
50 / 60 /
70%
30%
Vehicles de baixes
emissions (*)
VEHICLES DE BAIXES EMISSIONS
--Euro 3Tecnologia Euro mínimaANTIGUITAT
PUNTSOPCIONALSBÀSICSCRITERIS AMBIENTALS
CRITERIS AMBIENTALS (CRITERIS AMBIENTALS (IIIIII))

37. (*) En el cas de turismes, furgonetes i camions lleugers:
vehicles elèctrics, GLP, gas natural o hidrogen
vehicles híbrids endollables
vehicles de gasoil i biodièsel i híbrids amb determinats consums de
combustible, emissions < 108g CO2/km o Euro 5
vehicles de benzina i bioetanol i híbrids amb determinats consums
de combustible, emissions < 120g CO2/km o Euro 4.
(*) En el cas dels camions pesants:
vehicles elèctrics GLP, gas natural o hidrogen
vehicles híbrids
vehicles que emprin dièsel, biodièsel, benzina o bioetanol) que
acompleixin amb la normativa Euro V
vehicles que disposin de filtres de partícules i filtres de NOx
instal·lats.
VEHICLESVEHICLES DE BAIXES EMISSIONSDE BAIXES EMISSIONS

38. RESULTATSRESULTATS
Urbaser SA (Barcelona) – Recollida de residus (261vehicles)
Grup APSA del Gironès SL – Autoescola (6 vehicles)
Transports de Barcelona SA – Transport públic (1.079 vehicles)
Repsol Butano SA – Flota comercial (24 vehicles)
Danone SA – Flota comercial (135 vehicles)
Hermanos Alum SL – Recollida de residus (18 vehicles)
Urbaser SA (Calafell) – Recollida de residus (26 vehicles)
Institut Metropolità del Taxi – Servei de taxi (2.482 vehicles)
Fomento de Construcciones y Contratas, SA (L’Hospitalet) –
Recollida de residus (133 vehicles)
Autoritat portuària de Tarragona – Serveis portuaris (40 vehicles)
4.204 vehicles de flotes amb Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

39. Gràcies per la vostra atenció!
mjsarrias@gencat.cat
mariona.gibertc@gencat.cat