1. LA BATALLA D’ALMANSA

2. ÍNDEX
PÀG
 Introducció.........................................................................................3
 Carles II, El Fetillat...............................................................................4
 L’arxiduc Carles..................................................................................5
 Felip V..................................................................................................6
 Causes de la Batalla..........................................................................7
 Els bàndols de la batalla...................................................................8
 L’entrada natural des de Castella...................................................9
 La batalla (exèrcit)............................................................................10
 Disposició de la batalla segons Berwick.........................................11
 Disposició de la batalla segons Galwey.........................................12
 Desenvolupament del Combat.......................................................13
 Conseqüències de la batalla sobre València i Catalunya..........14
 Quan el mal ve d’Almansa...............................................................16
 El monument de la batalla................................................................17
 On es troba Almansa...........................................................................18
 Conclusió.............................................................................................19

3. INTRODUCCIÓ
Va tenir lloc el 25 d'abril de 1707 a
les proximitats del port del mateix
nom a Albacete. La batalla es va
dur a terme entre els partidaris de
Felip V de Borbó i els seguidors de
l'Arxiduc Carles d'Àustria.
Aquesta batalla s'insereix en el
marc de la Guerra de Successió al
tro ​hispànic que es va produir
després del vacant produïda per la
mort de Carles II el Fetillat.
Felip V

4. Carles II, el Fetillat
• Era fill de Felip IV i la seva
segona dona Marianna
d'Àustria.
• Segon diuen, va néixer raquític
i es va criar malalt. La seva
educació va anar paral·lela a
aquella debilitat física i mental
que tenia.
• Va morir abans de complir els
40 anys, sense deixar cap
descendència directe al tro
d’Espanya.
• Això comporta les ambicions
de les nacions europees per
fer-se amb l’herència
hispànica.

5. L’ARXIDUC CARLES
• Segon fill de l’emperador
Leopold I. Estava destinat a
succeir al seu tiet Carles II en
la Corona Hispànica.
• Al 1707 contrau matrimoni
amb Isabel Cristina de
Brunswick. Fou proclamat
emperador al 1711
• A pesar de tot, no
aconsegueix la corona .

6. FELIP V
• Era el duc d'Anjou, fill de
Lluís de França i nét del rei
francès Lluís XIV i de la seva
esposa Maria Teresa, filla de
Felip IV d'Espanya.
• Carles II li entrega la corona
quan tan sols té 17 anys
• Fou proclamat rei d’Espanya
al 1700. Aquest fet es va
convertir en un motiu de
preocupació per a les
potències marítimes que
temien una aliança entre
França i Espanya.
• Va morir l'any 1746, succeit
l'hereu Ferran VI.

7. CAUSES DE LA BATALLA
• La falta d’un hereu directe al tron d’Espanya
• El testament atorgava el tro a Felip d’Anjou (nét del poderós monarca francès
lluís XIV)
• Països com Anglaterra, Portugal i Holanda, van veure aquest augment de
poder indirecte i van voler deslligar els trons de la guerra contra ells.
• A l'interior, molt aviat la correlació de forces va canviar bruscament i es van
crear dos bàndols clarament definits i enfrontats. Uns van recolzar a l'Arxiduc
Carles, al·legat drets dinàstics i, altres al monarca Borbó Felip V.

8. ELS BÀNDOLS DE LA BATALLA
• Tot i que al principi Barcelona va acatar al nou monarca Felip V, la veritat
és que poc després es decantaria per l'Arxiduc Carles al que va nomenar
emperador a 1711.
• A Aragó i València la situació era ben diferent i començava a plantejar-se
una qüestió de centralisme castellà enfront del federalisme aragonès
decantant pel suport a l'Arxiduc. Aquest suport va ser decisiu per la pèrdua
dels seus drets forals després de l'aplicació dels decrets de Nova Planta.

9. L’ENTRADA NATURAL DES DE CASTELLA
Els generals austriacistes Galway i Das Minas es van anticipar a l'exèrcit borbònic i
van elaborar un pla per donar un cop dur a les tropes de Berwick. Aquest es trobava
a les proximitats d'Almansa esperant els reforços que havien d'arribar pel nord a
càrrec del duc d'Orleans. El factor sorpresa va ser insuficient per contrarestar la
superioritat de la cavalleria borbònica que va acabar amb el desorganitzat exèrcit
austriacista. La seva derrota va aclarir i va aplanar el camí de les tropes borbòniques
cap a València que va caure un mes més tard, al costat de nombroses ciutats i viles
de tota la regió.

10. LA BATALLA (EXÈRCIT)
•
Fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25 000 homes cada un: castellans i
francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria (més d’un terç dels
efectius), i portuguesos (la majoria), britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb
cavalleria més escassa.

11. DISPOSICIÓ DE LA BATALLA, SEGONS
BERWICK
• Berwick va comptar amb la cavalleria Castellana i la francesa, a més d'una
unitat irlandesa.
• Va formar el seu exèrcit en dues línies davant d'Almansa, amb la cavalleria
espanyola en l'ala dreta i la cavalleria francesa en l'ala esquerra. La infanteria
al centre.

12. DISPOSICIÓ DE LA BATALLA, SEGONS
GALWAY
L'ordre de la disposició de Galway va ser lleugerament diferent:
•
Va disposar les seves forces en dues línies però va barrejar la cavalleria i la
infanteria en ambdues ales.
• Componia aquest exèrcit un total aproximat de 15-16.000 homes de molt diversa
procedència, holandesos, hugonots, britànics i portuguesos.
• Das Minas havia sol·licitat que la cavalleria portuguesa es col·loqués en l'ala
dreta.

13. DESENVOLUPAMENT DEL COMBAT
Ocupant una llarga línia que
cobria tot l’est del corredor
d’Almansa, incloent els turons
de ambdós costats, l’exèrcit
confederat es dirigia amb gran
resolució a trobar-se amb el de
Berwick, que desprès d’una
reorganització de les seves
línies, que Galway va
interpretar com una nova
defugida del combat, estava
esperant disposat en dos línies,
molt pròxim del nucli urbà de
Almansa.

14. CONSEQÜÈNCIES DE LA BATALLA
SOBRE VALÈNCIA I CATALUNYA
•
-Noves i doloses imposicions fiscals, imposició del "Catastro", "Equivalent" o
"Talla general" que castigaven a valencians, mallorquins i catalans del
Principat i afavorien a la nova oligarquia local borbònica als nostres
territoris, eliminació de qualsevol llei, privilegi, ús o costum anterior a
l'arribada del Borbó.
•
-Penes de mort, repressió generalitzada, segrest de béns, saquejos i crema
de ciutats que van provocar un important flux d'exiliats cap al Principat de
Catalunya la participació de valencians en la defensa de Barcelona en
1714 va ser considerable- i després cap a Viena.
•
-Imposicions de normes, lleis, usos, costum i llengua castellana, canvis
toponímics, prohibició de festivitats tradicionals, ocupació militar
castellana, pèrdua de sobirania i de l'entitat política valenciana.
•
-Ruïna de part del comerç i del port de València.

15. •
-Inici i foment per part de les autoritats centralistes d'importants moviments
migratoris castellans cap al territori valencià, i incorporació arbitraria de la
comarca de La Plana de Utiel-Requena, Chera i Sinarcas amb l'objecte
d'afeblir la identitat i llengua pròpia dels valencians i estendre el castellà.
•
-Prohibició de la llengua pròpia en l'ensenyament, documents escrits, teatres,
tribunals i vida pública, procés destinat a fer desaparèixer el fet diferencial en
l'antic regne de València, Principat de Catalunya i regne de Mallorca.
•
-Desvertebració i fragmentació dels territoris de cultura catalana, reforç de la
imatge de Felipe V, estratègia de desqualificació obsessiva del fet diferencial
català i reforçament ideològic de les polítiques centralistes i de l'universalisme
homogeneïtzador borbònic.
•
-Prohibició dels trets diferencials nacionals. Desmoralització generalitzada,
desaparició de la consciència de poble i de la solidaritat nacional, i desinterès
per les qüestions nacionals, afebliment del tradicional caràcter combatiu dels
valencians.

16. QUAN EL MAL VE D’ALMANSA.
Dita valenciana per rememorar
la derrota a la batalla
d'Almansa.
Cançó:

17. EL MONUMENT DE LA BATALLA
A Almansa es va aixecar un
monument en memòria de la
batalla i es va crear tot un
regiment amb el nom de la
mateixa ciutat per
commemorar el triomf
borbònic.

18. ON ES TROBA ALMANSA ?
Almansa és una ciutat situada al sud-est d'Espanya, a la província d'Albacete.

19. CONCLUSIÓ
Aquest treball, quan vaig decidir fer-lo, el vaig dir sense pensar, no el tenia clar, ni
sabia que era tan important. No sé perquè però volia fer aquest treball, així que
vaig començar-lo amb una setmana i mitja d'antelació. Al principi em va costar
una mica trobar la informació necessària però al final ho vaig trobar tot en una
pàgina i en un llibre. Mica en mica fent el treball m’interessava més tot aquest
tema de la batalla, tots els que hi participen, el que acaben fent, etc...
Així que en resum en aquest treball, he treballat bastant a gust i entenent les coses
d’aquest. Espero que a qui el pugui veure també li hagi agradat.