1. El Renaixement italià. L’arquitectura del Quattrocento

3. El nou estil “antic” és en un principi un estil florentí. Els edificis que poden servir de transició entre el gòtic i el retorn al món clàssic poden ser dos palaus encara amb torre feudal, EL PALAU VECCHIO i EL PALAU BARGELO.

4. Una església que significa també el pas del gótic cap al nou estil es l’església florentina de la Santa Croce.

5. Però sobre tot el canvi cap a la Rinascità i motiu d’orgull cívic de la burgesia florentina serà la construcció de la Catedral (Duomo ) i de la seva cúpula.

6. La Catedral de Florència era un edifici gòtic. El campanile (campanar) l’havia construit Giotto i la resta de l’edifici Arnolfo di Cambio. La cúpula serà obra de BRUNELLESCHI.

7. Brunelleschi . Cúpula exterior octogonal de la Catedral de Florència . Les semicúpules circundants serveixen de contraforts de la base dels tambors .

9. Brunelleschi . (1377-1446). Pòrtic de l’Hospital dels Innocents (1419-1424). Florència . Façana amb pòrtic regular d’arcades damunt columnes corínties i entaulament clàssic. En els intercolumnis tenim”putti” blancs sobre fons blau realitzats per Della Robbia. El pòrtic recorda les stoas gregues.

10. Brunelleschi. Església de Sant Llorenç (1420 ) de Florència. Basílica de planta de creu llatina, tres naus i àbsis de base quadrada. Podem veure el perfil de les voltes esquifades a les naus laterals. També va construir la Sagristia Vella i el claustre.

11. Brunelleschi. Interior de Sant Llorenç . Coberta plana de fusta per a la nau central i cúpula sobre petxines sobre el creuer.

12. Brunelleschi. Claustre de l’església de Sant Llorenç (Florència). Arcades clàssiques i a l’interior dels passadisos, voltes d’aresta .

14. Brunelleschi. Capella Pazzi (1430). Construida en el claustre de la Santa Croce, és sala capitular i capella-oratori per a la família Pazzi alhora. Pòrtic amb columnes i pilastres corínties. Símbol de la proporcionalitat, l’ordre, la mesura, l’esveltesa i la simplicitat.

15. Brunelleschi. Església del Santo Spirito (1432). L’espai interior respon als nous criteris de la perspectiva, com a Sant Llorenç. Planta de creu llatina envoltada a totes les seves cares per un deambulatori compost per les naus laterals i les seves perllongacions.

16. Brunelleschi (1377-1446) Interior del Santo Spirito. La nau central , de coberta plana de cassetons, és més llarga que la de Sant Llorenç i és l’unic espai directament il.luminat. A les laterals apareixen les voltes esquifades (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral.lels que van dos a dos.)

18. Brunelleschi . Palau Pitti . Construit per a Luca Pitti, un important mercader florentí, a partir de 1458. Presenta la forma clàssica d’un cub, en el que es poden distingir tres pisos, l’horitzontalitat dels quals es resalta amb l’encoixinat rústic. Va ser construit per a activitats comercials, religioses i socials (no era sols un Palau residencial).

19. Brunelleschi. Palau Pitti. A les fotos de detall es pot apreciar el volum dels carreus de l’encoixinat rústic i de les falses dovelles de l’arc.

20. Palau Pitti . El gran pati interior és posterior (del Cinquecento), realitzat per Ammannati (1511-1592), un deixeble de Miquel Angel .

23. Michelozzo Palau Medici- Riccardi. Les seves façanes recalquen un bloc cúbic i s’organitzen en tres pisos separats per cornises. Aquest tipus de palau d’aspecte de fortalesa pel seu tancat volum geomètric -malgrat les finestres obertes a la façana- està emparentat amb els palaus gòtics italians, tot i que hagi perdut l’alta torre defensiva

24. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi de Florència . Es veuen els tres pisos. L’encoixinat va disminuint progressivament des de la planta baixa molt rústic, al tercer pis, de textura totalment llisa.

25. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi. Pati interior porticat.

26. Michelozzo. Pati del Palau Vecchio (Palau Vell). Decoracions clàssiques de pintures al sostre dels passadissos i relleus a les columnes.

27. Michelozzo. A les columnes del pati porticat del Palau Vecchio hi apareixen grutescos , decoració a candelieri , columnetes abalustrades , garlandes , festons , corones i orles de llorer , tots els elements típics ornamentals del Renaixement.

29. Alberti. Temple Malatestià (1450) de Rimini . Església i panteó de la família Malatesta . Façana inspirada en l’arc de Constantí de Roma. Enten la bellesa com “euritmia”, harmonia entre les parts i el conjunt, i com equilibri , manifestat per la simetria.

30. Alberti. San Francesco de Rimini (TEMPLE MALATESTIÀ). Interior. Coberta de fusta a dues vessants, capelles laterals com excavades en el mur ( capelles fornícules ), que serviran de diferents panteons o sepulcres per als membres de la família Malatesta.

31. Alberti. Església de Sant Andreu de Màntua . Planta longitudinal de creu llatina amb capelles entre els contraforts. Es sobrevalora la nau central, que reb en el seu creuer el pes imponent de la cúpula. A la nau central es situa el públic durant les misses principals. Les capelles entre contraforts permeten la celebració de vàries misses sincrònicament.- Façana d’esquema tripartit inspirada en els arcs de triomf i en els frontons dels temples clàssics.

35. Benedetto da Maiano . Palau Strozzi. Gran cornisa (o ràfec) a la façana principal i gradació del volum de l’encoixinat.

36. Benedetto da Maiano .- Tres detalls del Palau Strozzi, on veim les finestres geminades i la gradació del volum dels carreus de l’encoixinat.

37. Façanes comparades dels Palaus Medici- Riccardi (de Michelozzo ), Ruccelai (d’ Alberti ) i Strozzi (de Benedetto da Maiano ).

38. Orcagna . Loggia de la Plaza de la Signoria de Florència.

39. Arquitectura del Quattrocento italià distinta de la de Florència

40. Laurana . Palau d’Urbino . Edificat per a Federico de Montefeltro, Duc d’Urbino, gran humanista i mecenes. El seu estil es bastant diferent al típic florentí. La façana exterior està concebuda com una espècie d’entrada triomfal amb dues grans torres. Podem veure el pati interior.

41. Antonio Amadeo : Cartoixa de Pavía.