1. Noucentisme. 1906-1923 Nou vell Nou = 1900 1906 Creació de la “Solidaritat Catalana”, hereu de la Lliga Regionalista (1901) I Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1907 Creació de l’IEC 1923 Dictadura de Primo de Rivera i supressió de la Mancomunitat 1913 Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra
2. Concepte de Noucentisme Concepte inventat per Eugeni d’Ors i publicat l’1 de gener de 1906 a La Veu de Catalunya MODERNISME Crisi i ruptura entre l’intel·lectual i la burgesia Pacte entre tots dos. Cultura i política s’alien Creació de l’intel·lectual professional. Tècnic en poesia, ensenyament, administració... Reforma de la societat catalana i conversió de la seua cultura de pairal i regionalista a nacional i europeista
3. Cronologia 1900-1913 Prat de la Riba. President de la Diputació de Barcelona Eugeni d’Ors i les seues Glosses Els fruits saborosos de Josep Carner Normes Ortogràfiques Fabra (1913) Creació de l’IEC 1914-1923 Mancomunitat de Catalunya Xarxa de biblioteques públiques de Catalunya i Escola de Bibliotecàries Escoles de Mestres, Art Dramàtic, etc. Gramàtica Catalana de Fabra (1918)
4. Programa ideològic Europeisme Possibilisme. Ni evolució ni revolució. Acció reformadora. Pragmatisme. Objectius a curt termini i rebuig a l’idealisme. Moderantisme Classicisme com a garantia ideològica. Revisió del passat. Arbitrarisme. Respecte a les normes. Imperialisme. Èmfasi en els components culturals i rebuig del terme “nacionalisme”, mal vist a Madrid. Racionalisme. “l’Obra ben feta”. Ordre, control i mesura. Civilisme o civilitat
5. Eugeni d’Ors (1881-1954) Doctor en Filosofia i lletres Periodista i creador de les gloses (reflexions breus sobre temes d’actualitat amb la intenció d’influir en l’opinió i els gustos del lector) Durant el franquisme va ser “Jefe Nacional de Bellas Artes” Obres destacades: Glosari (recull d’articles publicats a La Veu de Catalunya del 1906 al 1920), La ben plantada (1912), Tina i la guerra gran (1914) i Prometeu encadenat (1920-1923)
6.
7. Poesia Noucentista Cura formal i estilística Sintaxi complexa i equilibrada Distanciament del poeta Parnassianisme i simbolisme Ressonàncies grecollatines i medievals Reelaboració culta de la temàtica popular Poeta perfeccionista Poetitzar = estilitzar Espontaneïtat de Maragall Artifici de Josep Carner
8. Josep Carner (1884-1970) VIDA Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres Membre de la Secció Filològica de l’IEC i col·laborador de P. Fabra El 1920 comença la carrera diplomàtica (Amèrica i Europa) Exiliat a Mèxic a partir de 1938 i professor a la Universitat Lliure de Brusel·les
9. OBRA Tasca molt important com a traductor (Dickens, Shakespeare, Twain, ...) Etapes de la seua creació Etapa noucentista: Els fruits saborosos (1906) i Auques i ventalls (1911) Etapa intimista: Nabí (1941) Etapa de poesia pura: Arbres (1953) i Poesia (1957)
10. Després del Noucentisme. El postsimbolisme i Carles Riba (1893-1959) VIDA Catedràtic de grec i professor a UAB Traductor dels clàssics com Virgili, Sòfocles, Èsquil o l’ Odissea Col·laborador del Diccionari de la lengua catalana (1932) de P. Fabra Exiliat a França des de 1939 a 1943
11. CONCEPCIÓ POÈTICA La poesia és un fenomen cultural i intel·lectual. El poeta parlarà d’amor, del pas del temps o de Déu amb poemes. El poema està format de mots ordenats segons la tradició, els quals expressen un concepte, una idea que donarà força al resultat final, que és el poema. Carles Riba s’acosta a la “poesia pura”, la intel·lectualització de les emocions que l’impulsen a crear.
12. OBRES DESTACADES Les Estances (1919, 1930 i 1937) Reculls de poemes d’abans de la Guerra Civil on Riba poetitza l’experiència amorosa personal i íntima. Elegies de Bierville (1943) Escrites a França durant l’exili, parlen del retorn i de la destrucció del país amb un rerefons del món clàssic. Del joc i del foc (1935-1946) Riba experimenta amb les tannkas , un tipus de poema japonés construït per una estrofa de cinc versos femenins amb 31 síl·labes (es compten les àtones finals) que condensen una idea, l’hermetitzen.