2. 3. BILINGÜISME SOCIAL (Socioling) -Situació en què, dins una unitat territorial, un conjunt d'individus usen dues llengües de manera ordenada i regular: una de pròpia, apresa per transmissió familiar (L1), i la pròpia d'un altre grup (L2). -L'ús de la llengua no depèn de l'individu o del territori, sinó de l'entorn social (dels altres individus o grups socials). El context social et determina o coacciona a parlar dues llengües. -Els grups socials usen 2 llengües de manera ordenada ( no voluntària ni arbitrària). Alternança organitzada i regida per les normes d'ús -Situació desequilibrada i jeràrquica : L2: necessària L1: voluntària. - Unilateral : 1 grup, bilingüe, i 1 monolingüe El desconeixement de L2 suposa la marginació d'àmbits, activitats o promoció social. -En una cultura normal, només algunes classes socials necessiten ser bilingües. En una cultura minoritzada, totes les classes són bilingües. -Un grup lingüístic pot viure en la seva llengua i l'altre no: necessita bilingüitzar-se. - Dinàmic = es genera un conflicte lingüístic : normalització o substitució.

3. Concepte de conflicte lingüístic. -Conflicte: "una situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament d'una de les dues llengües o varietats dels àmbits d'ús de l'altra.“ El desenllaç del bilingüisme social. - Substitució . L'absència de conflicte implica la substitució de L1. - Normalització : canvi quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d'ús) i qualitatiu (recuperació d'àmbits d'ús). - Pidgin o crioll (naturalitzat). Substitució lingüística. -Procés sociocultural a través del qual una llengua o varietat lingüística dominant s'imposa totalment (glotofàgia) o parcialment (bilingüisme, diglòssia) sobre una altra. -El canvi lingüístic pot ser intern (afecta l'estructura: degradació, desprestigi) o extern (canvi de llengua) -El procés de substitució suposa una pèrdua qualitativa (àmbits d'ús, estructura) i quantitativa (parlants).

5. La instrumentalització del bilingüisme. Bilingüe : aspecte asèptic i real. Bilingüista : defensar el bilingüisme social.Aspecte ideològic. Mite: bilingüisme harmoniós, estable, inamovible. Desig de conciliar i fer compatibles dues llengües , però en situació desigual. Implica perpetuar la situació de subordinació de L2. L2: símbol del qual es parla, però no instrument efectiu de comunicació. Aprenentatge de L1 com a enriquiment, no com a substitució. Perpetua i dissimula el procés de substitució. Ex.: "Escric en castellà perquè hi ha bilingüisme“ La diglòssia. Concepte (Ferguson, 1959) La diglòssia és una situació sociolingüística relativament estable en què, al costat dels principals dialectes d’una llengua, hi ha una varietat molt divergent, altament codificada, vehicle d’un cos de literatura escrita ampli i respectat, que és àmpliament apresa en l’educació i usada sobretot com a llengua escrita i com a parlar formal, però que no ho és de cap sector de la comunitat en la conversa ordinària o col·loquial. -Especialització funcional -Prestigi -Adquisició: natural o formal (ensenyament) -Estandardització -Herència literària -Estabilitat Una nova concepció del terme (Fishman). -Bilingüisme, individual. Diglòssia, social

6. - Llengua minoritària i llengua minoritzada -Minoritària: segons el nombre de parlants. S’oposa a majoritària. Són termes relatius. -Minoritzada: segons els àmbits d’ús. S’oposa a Normalitzada. És objectiu. - Causes de la minorització d’una llengua. -Externes: migracions, colonitzacions, dependència política, etc. -Internes: prejudicis -Generen deslleialtat lingüística -Ideologia lingüística difosa des del Poder -Homogeneïtzació dels parlants i de les llengües . Diglòssia (Fishman) – Bilingüisme social – Conseqüències: -Interferències: -lèxiques (bueno, alevosía, vèrtex, eje) Debatre damunt aquest tema -fonètiques: “l” bleda, cavall / taiar -morfosintàctiques: no hi ha, tenir que, -Autoodi: -Deslleialtat: Suec - Maltès - Hebreu Anglès a EUA LL. NORMALITZADA Bretó – Gaèlic a Irlanda Castellà a Puerto Rico LL. MINORITZADA LL. MINORITÀRIA LL. MAJORITÀRIA

7. Autoodi. -Predisposa a l'abandó de la llengua dels sectors implicats en el canvi social (sobretot, classes mitjanes urbanes). -Identificació amb el grup dominant Motivacions del canvi : Impossibilitat de realització individual en la pròpia llengua: rebuig i autoodi = bilingüització = fills monolingües. L'abandonen perquè no satisfà les seves necessitats (li manquen funcions). Perd funcions perquè no s'usa. Canvi de llengua: canvi d'aparença exterior = amagar la pròpia identitat. Hipòtesi de futur: SUBSTITUCIÓ CONFLICTE NORMALITZACIÓ S. IX-XII S. XIII-XV S.XVI-XVII XVIII-XX XX (1960) Diagrames del procés de substitució del català: CASTELLÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ I CASTELLÀ CASTELLÀ CASTELLÀ CATALÀ CATALÀ LLATÍ LLATÍ F CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ I CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ F

8. MODELS I SITUACIONS LINGÜÍSTIQUES EN ALTRES ESTATS PLURILINGÜES. Neerlandès: 55% = 5 mil. Francès: 33% = 3 mil. Brussel·les: 11% = 1 mil. BÈLGICA Anglès: 61% = 15 milions Francès: 25% = 6 milions CANADÀ Alemany: 74% Francès: 20% Italià: 5% Romanx: 1% SUÏSSA 4. MULTILINGÜISME ESTATAL I MONOLINGÜISME TERRITORIAL IRLANDA, FILIPINES, BURUNDI (Kirundi, Francès) KÈNIA (Swahili, Anglès), ECUADOR (Quítxua 52%), PARAGUAY (Guaraní 95%), PERÚ (Quítxua) 3. ESTATS BILINGÜES PORTUGAL, ALBÀNIA, LITUÀNIA, TXÈQUIA 2. INDEPENDENTS MONOLINGÜES 1 LLENGUA OFICIAL A. FORMALS LLENGÜES NO OFICIALS A. INFORMALS 1. ESTATS UNILINGÜISTES

9. Entre parèntesis: total de parlants 3'4 m (300) Anglès 80.000 Gaèlic IRLANDA Pob.:3'5 m 60.000 Reto-romànic 1'4 m (65) Francès m (100) Alemany 300.000 (65) Italià SUÏSSA Pob.:7 m 600.000 Ameríndies (cree, inuí) m (300) Anglès m (65) Francès CANADÀ Pob.:30 m 60.000 (100) Alemany m (65) Francès m (17) Neerlandès o holandès BÈLGICA Pob.:10 m 240.000 (65) Italià (Cors) 1 m (100) Alemany 1'2 m Bretó 150.000 (7) Català 100.000 Basc 2 m Occità 54 m (65) Francès FRANÇA Pob.:58 m Milions (250) Castellà Milions Català 2'4 milions (120) Gallec-Portuguès 800.000 Basc ESPANYA Pob.:39 m PRINCIPI LEGISLATIU LLENGÜES OFICIALS NOMBRE DE PARLANTS LLENGÜES PRÒPIES ESTAT

13. SITUACIÓ DE LES LLENGÜES MINORITZADES A EUROPA VENECIÀ ITÀLIA TICINÈS SUÏSSA BABLE, ARAGONÈS ESPANYA WALSER ITÀLIA BAIX-SAXÓ ALEMANYA GAUMOIS BÈLGICA AUGVERGNAT, THIOIS, FRANCOPROVENÇAL, FRÀNCIC FRANÇA LLENGÜES QÜESTIONADES COM A TALS De les 3.000 llengües que es parlen al món, un centenar serien europees. Les llengües no oficials o minoritzades a Europa són parlades per devers 40 milions d'habitants. Tenen protecció. No és considerat. ARMENI, ASSIRI KURD TURQUIA Recula Retoromànic SUÏSSA Llengua dels lapons. Protegida SAMI SUÈCIA Lengua nacional; perd terreny davant la bomalk, més influïda pel danès. Llengua dels lapons: protegida NYNORSK, SAMI NORUEGA No s'utilitza als àmbits formals i administratius. LUXEMBURGUÈS LUXEMBURG Sense reconeixement oficial. Decrets de protecció; avancen però no es normalitzen. FRISÓ, LIMBURGUÈS HOLANDA FRIÜLÈS, CROAT, RETOROMÀNIC: Semiprotecció oficial SARD: Sense cap protecció legal ESLOVÈ: Molta protecció. OCCITÀ, PIAMONTÈS, VENECIÀ: Mesures mínimes de respecte. Varietat de llengües no resolta a nivell d'Estat. ITÀLIA Tractament de llengua nacional, però recula davant l'anglès. Llengua amb Estat en procés de substitució GAÈLIC IRLANDÈS IRLANDA Pomak, llengua de Tràcia. Protecció sense normalització. ALBANÈS, ROMANÈS, TURC, BÚLGAR GRÈCIA Segones llengües al costat de l'anglès. Gaèlic: oficial i reconegut. Gal·lès: no oficial, però reconegut. Còrnic: no reconegut. CÒRNIC, GAÈLIC, GAL·LÈS, MANX GRAN BRETANYA Sense legislació. Tolerància marginal i futur incert. Llei de protecció del francès. ALSACIÀ, BRETÓ, CATALÀ, OCCITÀ, BASC FRANÇA Cooficialitat no igualitària. Cas esperançador dins Europa BASC, GALLEC, CATALÀ E.ESPANYOL Cooficialitat. Han sobreviscut i no retrocedeixen. FEROÈS I GROENLANDÈS DINAMARCA VALÓ, ALEMANY, LUXEMBURGUÈS BÈLGICA Opcionals a l'escola. L'alemany domina als mitjans de comunicació CROAT, ESLOVÈ ÀUSTRIA No hi ha legislació. Rep subvencions. Pocs parlants FRISÓ ALEMANYA SITUACIÓ LLENGÜES ESTATS

14. Llengües tocades de mort en un món global Un estudi de la revista «National Geographic» estima la desaparició d'una llengua cada catorze dies N. MARTÍ. Palma. Igual que l'aigua s'esgota, les espècies s'extingeixen o les reserves s'acaben... les llengües també moren. I no parlam aquí del català que malnavega per aquest univers lingüístic, sinó que ho feim d'aquelles llengües que tenen diversos centenars de parlants i que resten amenaçades de desaparèixer d'un moment a l'altre per endur-se a la tomba, no només una manera de parlar, una gramàtica o un vocabulari sinó també tones i tones de coneixements mil·lenaris que, amb el temps, esdevindran indesxifrables. Un recent estudi de la revista National Geographic afirmava que cada 14 dies mor una llengua al món. Ens trobam davant de llengües com el tofa, a la Sibèria Central, que només té una trentena de parlants, o l'amarag, a Austràlia, que només conserva un parlant al món. De fet, una de les zones amb més llengües tocades de mort, és als poblats aborígens d'Austràlia i de la Sibèria profunda. Llengües que, un cop s'extingeixen del tot, s'enduen amb elles tot el coneixement que comportava. Gabriel Bibiloni, filòleg de la Universitat de les Illes Balears, ho explica: «Quan s'extingeix una llengua, sigui inicialment gran o petita, amb ella se'n va una de les maneres de percebre el món que formen, totes juntes, la cultura humana». Es calcula que al món hi ha actualment unes 7.000 llengües. El genocidi lingüístic que estam patint calcula que l'any 2100, encara no un segle, aquesta xifra es reduirà a la meitat. Però més que de llengües mortes o vives, Gabriel Bibiloni s'estima més parlar de l'ús que se'n pot arribar a fer, «hi ha llengües que no es podran usar (com la que parlaven els mallorquins preromans), perquè se n'ha perdut el codi, i les llengües que no s'usen o s'usen poc però que es poden usar, com el llatí, que curiosament és considerada per a molts el paradigma de llengua morta. L'hebreu també és un idioma que va estar molts de segles sense ús i ara és la llengua nacional d'un país». Cert és, doncs, que la vida d'una llengua té alts i baixos i són molts els factors que poden portar-la cap a una vida millor o, pel contrari, passar a millor vida. El que està clar, però, és que aquest final dependrà només de determinades condicions polítiques i socials en què, com conclou el filòleg de la Universitat de les Illes Balears, «l'únic instrument per protegir una llengua passa per la seva oficialitat única». Davant aquesta situació la Unesco ha declarat el 2008 com a l'any internacional de les llengües, per defensar-les, mimar-les i sobretot reconèixer-les. No gaire lluny de casa nostra, a Barcelona, la Generalitat ha creat la Casa de les llengües per defensar aquest patrimoni de la humanitat que, de moment, disposa de 7.000 maneres de desitjar un «bon dia» o de declarar-se amb un «t'estim» . Al capdavant d'aquest organisme català hi trobam la figura del mallorquí Antoni Mir que es mostra optimista davant el futur de les llengües. «Mai com ara les llengües havien tengut tantes oportunitats de difusió com ara». El món global, i sobretot internet, faciliten, segons Mir, «els contactes lingüístics», ja sigui, en àmbit de l'oci, d'estudis, de feina o els mateixos fluxos migratoris no fan altra cosa que convertir la xarxa en una «autèntica autopista de llengües» on totes, independentment del seu ús i de la seva dimensió, hi tenen un espai que és il·limitat.

15. Una lengua menos Muere en Alaska a los 89 años la última nativa que hablaba el idioma ‘eyak’ EFE - Washington - 23/01/2008 Marie Smith Jones, la última nativa de Alaska que hablaba la lengua eyak , ha fallecido esta semana a los 89 años de edad, informa el diario The Anchorage Daily News . En Alaska y las islas Aleutianas viven unos 66.390 nativos, de los cuales sólo aproximadamente 14.800 hablan todavía algunos de sus idiomas originales que pertenecen a cuatro grupos lingüísticos. Marie Smith Jones, que había nacido en 1918 en Córdova y vivió sus últimos años en Anchorage, era la última eyak de pura sangre y jefa de su menguante tribu, a la que había conducido en una batalla legal contra las grandes empresas madereras que talaban bosques en tierras ancestrales. Según Leonard Smith, nieto de Marie, la mujer fue hallada muerta en su cama y la familia cree que falleció mientras dormía. "Todos dicen 'al menos ya no sufre más'", ha comentado al diario la nieta Sherry Smith. "Porque había sufrido muchos dolores durante muchos años". "Es horrible quedarse sola", declaraba Marie Smith Jones durante una entrevista en 2002. Marie se casó con William F. Smith en 1948 y la pareja tuvo nueve hijos, de los cuales siete la sobreviven. 3.000 lenguas en riesgo de extinción Michael Krauss, de la Universidad de Alaska en Fairbanks, un experto en lenguas indígenas, ha calculado que diez mil años atrás, cuando había en la Tierra unos 10 millones de seres humanos, se hablaban más de 20.000 lenguas. La integración social y económica, el desarrollo de las comunicciones globales y la extinción o asimilación de las culturas lugareñas han llevado a la desaparición de miles de lenguas, según la Organización de las Naciones Unidas para la Educación la Ciencia y la Cultura (UNESCO), que estima que hay unas 3.000 lenguas en riesgo de extinción, y cada día mueren unas 3.000 personas que hablan alguno de esos idiomas.