4. La concepció actual de l’obra d’art és àmplia i flexible. Tot és art? Actualment es considera art tant una obra manipulada per l’artista amb finalitats estètiques, com una obra en la que la intencionalitat estètica vagi més enllà de la utilitat per a la qual ha estat creada Certament aquesta definició és molt flexible perquè inclouria tant el disseny industrial i gairebé tots els objectes quotidians que, quan són creats, tenen unes formes harmòniques: un automòbil, una cadira,...
5. L’art no sempre pretén la recerca de la bellesa sinó la recerca d’altres sensacions ... Cal entendre que la finalitat estètica de l’obra d’art no és necessàriament la recerca de la bellesa. També pot anar encaminada a la recerca de sensacions que fins i tot poden arribar a ser contradictòries: temença, esperança, submissió, exaltació, amor, odi,...
6. Què és artesanal i què és artístic? En una anàlisi superficial podria semblar que una obra artesanal és simplement fruit de la manufactura sense que hagi estat pensada per desenvolupar cap funció artística. Però hi ha molts peces de ceràmica, per exemple, que a més de ser considerades obres d’art donen nom a períodes concrets de la història de l’art
7. Què i qui converteix una obra en art? Hi ha tot un seguit d’obres que, en el moment en què van ser creades, no tenien cap mena d’intencionalitat artística, però que a posteriori han estat reconegudes com a aportacions a l’art. És el cas de l’art popular , molt vinculat a allò que es coneix amb el nom d’art naïf per la ingenuïtat que representa.
8.
9. Al llarg de la història de la humanitat l’art s’ha integrat dins l’imaginari col·lectiu Algunes obres, per moltes raons, han arribat a esdevenir símbols del món occidental
10. Reinterpretacions d'obres d’art de l’imaginari col·lectiu del món occidental La iconografia pròpia dels diferents aspectes de l’art ha estat molt utilitzada, sovint, en publicitat, en cartells, pintades,...
13. El segle XX: els nous camins de l’art Durant el segle XX es va produir una revisió de l’art occidental arran de la reivindicació de l’art fet en d’altres continents (colonialisme, nous mitjans de comunicació, exposicions,...), de la valoració de l’art popular i de l’infantil , de les noves tècniques artístiques com el collage i els ready made , així com també les noves concepcions com l’abstracció, p.e. Com es pot veure en aquesta obra de Diego Rivera, a partir del segle XX artistes d’altres tradicions s’incorporen a l’art de les avantguardes amb obres, tècniques i concepcions de gran personalitat En aquesta fotografia de Picasso al seu taller es pot veure com l’art primitiu africà si bé no es pot dir que va generar el cubisme, si que hi va influir decisivament, sobretot en la geometrització de les formes
14. El segle XX: els nous camins de l’art La trajectòria de Kandinsky ( )el va portar a treure qualsevol referent figuratiu, iniciant així el trencament ja definitiu amb la tradició, iniciat, lentament, el segle XIX. Primera aquarel·la abstracte, 1910 Composició IV, 1911 Aquesta composició de Marcel Duchamp, Roda de bicicleta, (1913) forma part del que es coneix com ready made , no pretenia ser una obra d’art, sinó una reflexió sobre els límits de l’art. El que Duchamp pretenia era fer antiart reflexiu . Ready made : l'artista descontextua-litza l’objecte trobat i el situa en un nou espai on adquireix un nou significat quan l’introdueix en una galeria o museu.
15. L’art del segle XXI: una finestra oberta a noves possibilitats tecnològiques L’art del segle XXI ha esdevingut una finestra oberta a noves possibilitats tecnològiques, de les que el videoart o el ciberart , per dir només dues tendències, són els indicis dels primers canvis i dels replantejaments artístics que ens esperen en el futur. Un art abastable des d'Internet, on els museus i galeries tradicionals perdran el paper que han desenvolupat fins ara.
16.
17. La subjectivitat en mirar una obra d’art L’historiador de l’art E. H. Gombrich va dir: “ No existeix realment l’Art. Només hi ha artistes ” La subjectivitat en mirar una obra d’art : Per quines raons ens pot agradar una obra d’art, ja sigui pintura, escultura, arquitectura, literatura, cinema, música,...?
18. La subjectivitat en mirar una obra d’art Tria una imatge que t’agradi i una altra que no i explica les teves raons subjectives. 1 1 2 3 4 5 6 7
19. La subjectivitat en mirar una obra d’art Per quines raons et sol agradar una obra d’art? Per quines raons et desagrada una obra d’art?
20. L’art només ha de reflectir la bellesa? Tot ha de ser bonic?
27. Es poden establir normes per fer una obra d’art? Els avenços en art sempre s’han produït quan s’han trencat les normes
28. Es pot educar el gust per gaudir d’una obra d’art? Quan descobrim l’efecte (la voluntat) que ha volgut aconseguir l’artista en la seva obra, l’harmonia en cada generació d’artistes o d’estils, més gaudirem de l’art.
![El concepte CLÀSSIC de l’Art: habilitat per copiar la natura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Leonardo da Vinci, La Gioconda J. Pollock, número 1]()