L’Oceanogràfic aprofitava per repartir octavetes on es promocionava a través de la seua arca del mar . Segons el pamflet, l’empresa realitza una important tasca de rehabilitació d’espècies marines. L’assistència a animals avarats i el tractament que reben a les seues instal·lacions es sumen a altres activitats de divulgació. El pamflet és un descompte de 8€, no acumulable a altres ofertes i descomptes, per a entrar a eixa presó d’animals. Seria de 16€ si es compra una entrada conjunta amb l’Hemisfèric i el Museu de les Ciències. Diuen que donaran 1€ d’eixa entrada a projectes de conservació, sense aclarir si serien els seus propis “projectes”. Al final de l’actuació al voltant del catxalot de falla, el grup de teatre va fer repetir als xiquets i xiquetes: “Xicotetes accions, grans canvis!!!”...

1. Xicotetes accions, grans canvis!
No m’interessa en absolut que la meua
filla cresca pensant que és normal tindre
aquests
intel·ligents
i
altament
evolucionats animals a piscines de
formigó. No vull que pense que aquesta
és la forma com tractem parents que ens
trobem al nostre voltant a aquest planeta.
Crec que és atroç.
JohnJett, antic
entrenador
d’orques
al
SeaWord.
Pel·lícula Blackfish1.
Una amiga em va dir que eren a l’estació
del Nord de València. Jo els vaig veure el
28 de desembre, abans de l’acció en
defensa del dret a decidir de les dones
Acte promocional de l'Oceanogràfic a l'estació del Nord de
front a la reforma de la llei de
València, 28/12/2013.
l’avortament de Gallardón.
És una
promoció de l’Oceanogràfic2 feta per un
grup de persones actores al voltant d’una reproducció a mida natural d’un catxalot avarat a una
platja. Anaven amb granotes blanques, i simulaven rescatar l’animal davant un munt de xiquetes i
xiquets.
Pamflet de l’Oceanogràfic que repartien. Per les dues cares.
L’Oceanogràfic aprofitava
per repartir octavetes on
es promocionava a través
de la seua arca del mar3.
Segons
el
pamflet,
l’empresa realitza una
important
tasca
de
rehabilitació
d’espècies
marines. L’assistència a
animals avarats i el
tractament que reben a les
seues instal·lacions es
sumen a altres activitats
de divulgació. El pamflet
és un descompte de 8€, no
acumulable a altres ofertes
i descomptes, per a entrar
a eixa presó d’animals.
Seria de 16€ si es compra
una entrada conjunta amb
l’Hemisfèric i el Museu de
les Ciències. Diuen que
donaran 1€ d’eixa entrada
a projectes de conservació,
sense aclarir si serien els
seus propis “projectes”.
Al final de l’actuació al
voltant del catxalot de falla, el grup de teatre va fer repetir
als xiquets i xiquetes: “Xicotetes accions, grans canvis!!!”. Vaig recordar el Pep Pagés, aquest
senyor de la competició de múixing que es digué Pirena i que fou la causa de tant de patiment per a
gossos víctimes de maltractament, abandonament i mort, que s’organitzà durant 23 anys fins i que,
Blackfish. Dir.: Gabriela Cowperthwaite. Escrita per ella i Eli Despres. EUA, 2013, 83m.
http://www.peliculas4.com/ver-blackfish-2013-online-9-7799.html
2 A l’Estació del Nord de València del 21 al 29 de desembre de 2013.
3 Arca del mar, Oceanogràfic. www.cac.es/arcadelmar
1

2. pel 2013, es quedà sense finançament. Ell fou el Capità Enciam4 de l’ecologia a la TV3 de 1994, i
acabà cadascun dels 66 capítols de la sèrie dient que “els petits canvis són poderosos”.
Al seu pamflet–anunci, l’Oceanogràfic es mostra com un centre de salvació de totes les espècies de
mamífers marins del Mediterrani (reproduïdes al pamflet). Sembla que acudeix a tota velocitat allí
on aparega un animal avarat i que els acull a les seues instal·lacions que fan d’hospital. En realitat,
a la pàgina que indica el pamflet, tot es redueix a una habitació de 200m2 5 ple de peixeres, on
acullen i atenen tortugues. Per a tancar aquesta maniobra d’ambigüitat i la manipulació, es
mostren com a participants en programes que lideren i impulsen universitats i institucions
públiques.
L’Oceanogràfic és un gran zoo marí. Els
animals marins salvatges, que neden
quilòmetres i quilòmetres cada dia, són
capturats i van a parar a xicotetes peixeres.
Pel camí, milers moren enganxats a les xarxes
i estris de pesca o durant el transport a
cadascun dels llocs on la indústria els
acumula per a la venda. Les peixeres i gàbies
no poden cobrir les necessitats dels animals,
com diu la publicitat. Un dels primers
exemples fou el de les morses, que es
destrossaven els grans ullals al dur ciment
(ara porten fundes) i es feien lesions a la pell.
El patiment dels animals, les lesions, les
agresions, les morts i els cadàvers són ocultats
a la vista del públic, com a qualsevol altre zoo.
Morsa amb les fundes als ullals.
L’oceanogràfic és, a més, un circ. Els dofins són les principals víctimes de la gran piscina dels
espectacles, on també pateixen les morses, els lleons marins i altres animals que, a més, són
exhibits de prop i utilitzats en espectacles com el de persona entrenadora per un dia6. Els animals
estan condemnats a viure a xicotets tancs formant grups artificials, on pateixen l’entrenament i la
frustració del càstig, les agressions dels éssers humans i dels altres animals presoners, la soledat, la
por… Res que es puga justificar amb una representació de teatre al costat d’un ninot de cartró
pedra o amb històries de rescats d’animals que estan molt lluny de la realitat.
Piscina de l’Oceanogràfic on fan l’espectacle dels dofins.
La
pel·lícula
Blackfish
està
protagonitzada pel Tilikum, una
enorme orca mascle de més de 6
tones. El capturaren el 1983 quan era
un infant de 2 anys i 3’5m de
llargària. Perseguiren el seu gran
grup fins que l’aconseguiren encerclar
amb xarxes per a capturar els
individus xicotets, els únics que es
poden transportar
de manera
efectiva. Imatges d’altres captures,
on moriren alguns adults que es
quedaren al costat dels petitsfins al
final,
mostren
els
individus
superviventscridant al costat de les
xarxes mentre furten les cries a les
mares. El Tilikum ha viscut 20 anys
sense poder nedar els 160km que
naden les orques lliures, en contacte
permanent amb orques femelles que
Terra Fundació, El Capità Enciam (edició especial en DVD). http://www.ecoterra.org/ca/activitats/responsabilitatambiental/el-capita-enciam-edicio-especial-en-dvd
5 Arca del mar: què fem a l’arca? http://www.cac.es/arcadelmar/quehacemos.jsp?lang=va_ES
6 Entrenador per un dia en l’Oceanogràfic, http://www.cac.es/entrenadorporundia/precio.jsp?lang=va_ES
4

3. no són de la seua família i que sovint, per la seua mida enorme, l’han percebut com a una amenaça
i l’han atacat. L’han agredit, l’han fet desconfiat. Viu sol, frustrat al seu minúscul tanc de
l’empresa SeaWorld.
El Tilikum ja ha matat 3 persones, dues entrenadores que no sabien el perill que afrontaven. El
Tilikum és un enorme banc d’esperma per a la indústria que l’explota, una font de moltes més
orques que explotar i vendre. És una màquina de fer diners. Això és el que es troba darrere de la
indústria, el que es troba al darrere de l’Oceanogràfic. No ho poden amagar darrere de la imatge
d’una infermeria recreada a un pamflet i amb una representació de teatre. Això també s’ha de
saber el hashtag que han creat per a l’ocasió: #cachaloteOceanografic.
Altra pel·lícula assenyala amb el dit cap a
l’Oceanogràfic encara amb més força. Es
tracta de The Cove7, promoguda per l’Oceanic
Preservation Society (OPS). Parla de la lluita
contra la matança anual d’uns 23.000 dofins
a la badia de Taiji (Japó), que lidera el
RickO’Barry. Ell és l’home que es convertí en
el més famós caçador i entrenadors de dofins
fins que la Katty, una de les que feien de
Flipper a la famosa sèrie dels anys 1960, es
suïcidà als seus braços. Ho va fer perquè no
aguantava més el captiveri, i ho va fer deixant
de respirar. Cada respiració dels dofins és un
acte conscient, controlat, i poden deixar de fer-ho.
El negoci de la carn de dofí a Taiji és secundari: la gent pescadora només trau uns 600$ per cada
dofí que maten. El negoci principal és el de la venda de dofins joves als circs disfressats com
l’Oceanogràfic, cadascun dels quals pot costar fins a 150.000$. Cada any, una màquina
directament lligada a llocs com l’Oceanogràfic, massacra 23.000 dofins. Res a veure amb la
representació de l’estació del Nord de València.
Altra vegada, la indústria ens dóna la clau del que amaga: “xicotetes accions, grans canvis”. Veure
tot el que volen amagar, veure realment els individus que es mouen darrere dels vidres o que han
de fer el que els fan fer als espectacles. Llegir la informació que les persones activistes pels drets
dels animals reparteixen a les portes dels centres d’explotació com l’Oceanogràfic. Deixar d’anar
als zoos, de comprar les entrades i el merchandising d’aquestes empreses. Fins i tot, deixar
d’explotar animals a través del veganisme, un dia, i altre, i altre…
Els petits canvis són poderosos.
7
The Cove. Dir.: Simon Hutchins. EUA, 2009, 91m. http://www.teledocumentales.com/the-cove-subtitulad/