1. Activitat 4 : Gestió d’aula
Com donar classe als qui no volen
Juan Vaello
Marta Blasco Ahicart
Elisabet Espinach Campos
Rafa Merino Benavent

2. ÍNDEX
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
Funció del docent en l’aula
Nivells en l’àmbit de l’educació
Actitud del docent
Gestió dels problemes
Eficàcia en l’actuació del docent
Convivència
Respecte
Advertències
Mini entrevistes
Tipus d’advertències
Rols
Motivació
Situació de conflicte. Procediment.

3. 1. Funció del docent en l’aula
INTERVENCIÓ
Qualsevol professional sols amb la seva
presència intervé en les variables del grup classe
MANEIG DE VARIABLES
Per tal de
MILLORA DE NIVELLS
CONFORMACIÓ D’UN CLIMA
Que genere
OPORTUNITATS FAVORABLES
Per tal que es produisca
APRENENTATGE
El professor NO únicament s’ha de
centrar en les variables acadèmiques.
Si això passa, no eliminem la resta de
variables, sinó que les deixem a
l’atzar i descontrolades!

4. 2. Nivells en l’àmbit de l’educació
Convivència de
l’alumne amb la resta
de companys
Resultats
acadèmics
RENDIMENT
CONVIVÈNCIA
Autoestima,
autocontrol,
autoconcepte
…
EMOCIONS
ATENCIÓ
MOTIVACIÓ
Quants alumnes
atenen a classe o
en casa i quant de
temps
Quants alumnes
estan motivats pel
treball i quant de
temps

5. 3. Actitud del docent
Professor
responsable
Proactivitat
(búsqueda de
solucions)
FAVORABLE
Internalitat
(solucions
assequibles)
Simplicitat
(solucions senzilles)
Professor
“quejica”
Reactivitat
(no podem fer res
per canviar la
situació)
DESFAVORABLE
Externalitat
(solucions no
assequibles)
Complexitat
(solucions massa
complicades)

6. 4. Gestió dels problemes
Passos a seguir per tal de solucionar els problemes de l’aula
EXPLORAR
DIAGNOSTICAR
UBICAR
Saber què passa
TRACTAR
Categoritzar
el tipus de
problema
Determinar si és
un problema
puntual o té una
arrel més
profunda
Seleccionar
aquells agents que
millor poden
resoldre el
problema

7. 4. Gestió dels problemes
Elements sobre els quals es pot actuar
Alumnes que
funcionen BÉ
independentment
del docent
Alumnes que funcionen BÉ o
MALAMENT segons l’actuació del
docent
Alumnes que
funcionen
MALAMENT
independentment
del docent
NO és necessari tindre èxit amb TOTS els perfils d’alumnes. Els dos
extrems estan fora del control del professor, per tant, hem d’intentar
influir positivament sobre el grup majoritari.

8. 5. Eficàcia de l’actuació del docent
Cal evitar que
algun agent siga
nul!!
Permeabilitat
de l’alumnat
Poder = influència
(EMPATIA)
Poder de l’agent
E=P x P x P x P
Principis d’actuació
Validesa dels
procediments

9. 6.Convivència
La base de la convivència és el respecte mutu entre alumnes, professors i
alumnes i professors. I aquest respecte és equivalent a un sistema de dics. ( cada
vegada que un alumne es salta un no assertiu se’n troba un altre)
NO
INSTITUCIONS SOCIALS
DIRECCIÓ
NO
TUTORIA
NO
P1 P2 P3 P4 P5 P6
NO
P1 P2
P3
P4
P5
P6
O
R
I
E
N
T
A
C
I
Ó
F
A
M
Í
L
I
A
Respecte al professorat
necessitem punts de
confluència. És a dir,
que
tothom
es
comprometi a aplicar
les mateixes mesures de
manera sistemàtica.
La confluència d’actuacions fa que cada classe tingui un efecte proactiu sobre la
següent i un efecte retroactiu sobre l’anterior.

10. 7. El respecte. Un clima assertiu.
normes
límits
Advertències
Compromisos
Sancions
Atenció social
El respecte depèn de dels límits; no de les
normes. El límit és una línia imaginària
que no es pot travessar per que llavors no
hi ha respecte; hi ha abús. Estaries
envaint els drets d’altres persones.

11. 8. Tipus d’advertències al traspassar un límit.
1a possible situació:
El professor no pot contenir als alumnes en solitari. En aquest cas es
recomanen advertències:
Públiques i
breus
poques
• Per no donar més protagonisme als alumnes
• Millor un gest, que una paraula, que una frase.
• Es recomana repetir una indicació 2,5 vegades. (per exemple:
1a : - calla / 2a : -si us plau, calla / 3a –callaràs? . Aquesta
tercera ja seria una demanda o petició assertiva.
• lentes
calmades • fermes

12. 2a possible situació:
És necessària una intervenció en privat on hi haurà equilibri tàctic,
l’alumne serà més permeable ja que no té l’efecte audiència i el professor serà
“més poderós”. Així augmentem les possibilitats d'èxit.
Les entrevistes en privat han de ser:
I han de constar de tres parts:
Breus
Escasses
Discretes
Creïbles
fermes
1a part: declaració d’intencions despersonalitzada.
- No et puc consentir que...
- No et consentiré que...
Al despersonalitzar els estem dient que no tenim més remei que fer-ho, la
norma ens obliga i ho convertim en una petició de col·laboració.

13. 2a part: demanda de compromís.
- digue’m què faràs!
S’han de tenir previstes les conseqüències de si no ho fan que farem nosaltres.
Hem d’entrenar en la conseqüència. Tos els professors ho han de fer, perquè hi
ha d'haver una confluència.
3a part: fer un front comú
Quan per exemple un professor en solitari no pot treballar amb un alumnes
que ja és expert en la gestió de conflictes; com segurament hi ha més docents
amb el mateix problema amb el mateix alumnes el que fan és actuar junts i així
aconseguir la superioritat tàctica.
- No et podem consentir que...
El poder plural multiplica l’eficàcia.
Els reptes serien:
• que tot l’equip docent ho ha d’aconseguir
• Tenir “poder” per fer canviar alumnes.

14. 9. Mini entrevistes
Reforçades
Privades
D’un minut
Volem una intenció sincera
Les probes vindran després en el seguiment (proactiu, intern, econòmic) de
l’entrevista.
El seguiment ha de ser 101.
1 persona, 0 papers, 1 segon de seguiment al dia.
El compromís de canvi per part dels alumnes depèn de les seves competències
emocionals i per canviar necessita: autocontrol, assertivitat i força de voluntat.
S’ha de reforçar el compromís de canvi amb supervisió o seguiment diari, que després passarà a
ser un seguiment altern i finalment un seguiment incidental.

15. 10. Tipus d’advertències o intervencions
Demandes
assertives
Adopció de
perspectives
Invitació a
l’autocontrol
Petició de
col·laboració
Anunci de
derivació

16. 11. Rols
TOTHOM ADQUIREIX ROLS ALS DIFERENTS
ENTORNS EN QUÈ ES TROBA
Alumne X
no resol
problema i
professor
ho fa patent
Alumne X
fa un acudit
a classe i
companys
riuen
Ningú pren rols
corrossius per
la seua
autoestima
Alumne X
tindrà
preferència pel
rol de graciós
front al de
treballador
Cal conèixer què se’ls
dóna bé als alumnes
i crear situacions en
que ho demostren

17. 12. Motivació
A
tenció
E
I
LES 5 VOCALS MOSTREN
FERRAMENTES DE MOTIVACIÓ
mpatia
nterès
O
U
bligació
tilitat
PER CREAR UN BON CLIMA DE TREBALL CAL
BUSCAR ELS 4 ELEMENTS MOTIVANTS DISTINTS
ALS ASSERTIUS

18. Cal transmetre
aquesta
informació entre
professors!!
Converses informals
en horari lectiu NO
són pèrdua de temps,
si el professor està
observant i intenta
extraure aquesta
informació
Observació exploratòria
12. Motivació
Què els agrada
als alumnes?
Què se’ls dóna
bé fer?
A qui li fan cas?
De què van?
Quin rol tenen?
LA RESPOSTA A AQUESTES
PREGUNTES POT SER LA CLAU PER
EVITAR LA «O» COM A FERRAMENTA
DE MOTIVACIÓ

19. 13. Situacions de conflicte. Procediment.
COMPORTAMENT
HABITUAL
COMPORTAMENT
DESITJABLE
REACTIVITAT
PROACTIVITAT
EXTERNALITAT
INTERNALITAT

20. 13. Situacions de conflicte. Procediment.
TANT COM MEDIADORS COM SI SOM PART EN EL CONFLICTE,
PODEM DIRIGIR LES PARTS CAP A LA PROACTIVITAT INTERNA
• Cada part expresa
què li molesta de
l’altra
• S’expresen accions
que molesten
Ressentiment
(reactivitat
externa)
Reconeixement
(reactivitat
interna)
• Cada part expresa
què creu que ha fet
per molestar l’altra
• Cada part demanda
canvis en l’altra
Requeriments
(proactivitat
externa)
Rectificació
(proactivitat
interna)
• Transcorre al
mateix temps que
l’anterior etapa
• Cada part accepta
els requeriments