Amb Ricard Faura

1. 43a sessió web
Com la tecnologia transforma la humanitat
Ricard Faura i Homedes, llicenciat en antropologia i diplomat en ciència social per la Universitat de
Barcelona, cap del Servei de Societat de Coneixement a la Direcció General de Telecomunicacions i
Societat de la Informació del Departament de la Presidència. Van presentar l’acte Jordi Graells
Costa, director general d’Atenció Ciutadana, i Xavier Bernadí Gil, director del Centre d’Estudis
Jurídics i Formació Especialitzada.
Sala d’actes del CEJFE, 16 de març de 2016, 189 assistents.
La tecnologia ha de servir per millorar la qualitat de vida de les persones i fer-les més productives.
Sovint, però, és percebuda com una amenaça: prova d’això són nombroses obres literàries i
pel·lícules, com ara Metropolis, Frankenstein, Blade Runner, 2001 Una odisea de l’espai o
Transcendència, on l’home és sotmès a les màquines i la tecnologia es gira contra els humans.
Tanmateix, a la sèrie Els Supersònics la tecnologia es presentava de manera molt positiva i tenia com
a objectiu potenciar l’ideal de família americana.
La tecnologia sempre ha estat un element socialment transformador al llarg de la història de la
humanitat: els esdeveniments cabdals de cada generació han anat sempre acompanyats de canvis
tecnològics. Avui dia les TIC, les xarxes socials –que han substituït la reunió familiar a l’entorn de la
llar de foc, la ràdio o la televisió– i la immediatesa dels missatges condicionen la vida quotidiana, i
influeixen de manera determinant en la política, les institucions, les persones i les empreses; com si
fos un iceberg, però, només veiem una petita part del seu enorme impacte global. El futur immediat
vindrà marcat per l’anomenada indústria 4.0, on l’automatització arribarà fins i tot a llocs de treball de
naturalesa cognitiva. Per a això caldrà que educació i formació per adquirir noves habilitats
professionals (per exemple, el curador de continguts és una de les figures clau, atesa la ingent
quantitat de dades que ens envolten –de les quals només un 20 % són accessibles a tothom–, i que
cal destriar), i per la internet de les coses, que convertirà els mòbils avui omnipresents en aparells
obsolets.
La manca de connexió a internet és una de les coses més temudes actualment, com a conseqüència
de la consolidació de les TIC; aquesta consolidació provoca tres fenòmens: l’efecte estruç (això no va
amb mi), l’efecte Esplugues City (com si fos un decorat, i darrere no hi hagués res sòlid), i l’efecte
tsunami (com una amenaça) o surf (com una oportunitat). Un altre fenomen destacable és que els
nens i els joves s’han convertit en els grans consumidors. Es fa un mal ús, però, del concepte nadiu
digital: no s’ha de confondre l’habilitat amb la competència digital (sovint deficient en gran part dels
joves).
No es poden obviar, però, els dilemes ètics (posthumanisme, transhumanisme) i econòmics (bretxa
digital, capacitat d’accés a la tecnologia). Pel que fa a l’aspecte ètic, un dels temes més colpidors és
l’explotació en condicions inhumanes del coltan a Àfrica. Per auditar la cadena de subministraments,
l’OCDE ha publicat aquesta guia, i la Generalitat ha posat en marxa el Projecte CORETIC. Pel que fa
a l’aspecte econòmic, cal destacar que l’índex d’alfabetització està relacionat amb l’índex de
penetració d’internet i que els programes d’inclusió digital treballen per eliminar les barreres que
dificulten l’accés universal a les TIC mitjançant la compartició d’infraestructures, l’alliberament de
l’espectre de baixa freqüència, els subsidis a les xarxes i l’ús d’energies renovables.
Perquè la tecnologia ens faci més feliços i millors persones és imprescindible que nosaltres ens
convertim en els actors principals del nostre futur, no podem deixar-ho en mans de les grans
empreses; per fer-ho possible cal una implicació massiva de la ciutadania.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, 16 de març de 2016