SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 13
COM ENS FA HUMANS LA
     SOCIETAT?
  -Cultures i aprenentatge.
• Ens fem humans a través del procés de
  socialització.
• En néixer, només tenim el potencial per ser-
  ho. Necessitem integrar els continguts
  culturals de la societat que ens acull.
• El mecanisme que possibilita la socialització és
  l’aprenentatge
• Aprenentatge és la capacitat d’adaptar-se al
  medi canviant les nostres conductes en funció
  de l’experiència.
SOCIETAT




Participa, intervé, afecta              Determina, condiciona, construeix




                             INDIVIDU
TEORIES DE L’APRENENTATGE
•   Condicionament clàssic
•   Condicionament operant
•   Aprenentatge per imitació
•   Aprenentatge per maduració cognitiva
CONDICIONAMENT CLÀSSIC
1/ Estímul incondicionat         Resposta incondicionada
       (menjar)                      (salivació)

2/    Estímul incondicionat
     (menjar)                   Resposta incondicionada
                   +                (salivació)
     Estímul condicionat
         (so de la campana)

3/ Estímul condicionat        Resposta condicionada
(so de la campana)                      (salivació)
• S’aprén una conducta nova perquè associem un estímul
  nou amb un altre que originava de forma natural una
  resposta.
• El condicionament clàssic funciona en aprenentatges
  lligats molt directament a conductes instintives.
• No és el principal mecanisme d’aprenentatge en
  humans.
• Tot i això, sí que permet entendre alguns processos de
  canvi de la conducta.
• Per exemple, si una persona genera reaccions de
  rebuig, quan algú s’hi associa habitualment, pot acabar
  generant reaccions semblants en els demés.
CONDICIONAMENT OPERANT
• Una conducta varia en funció de les conseqüències
  que es deriven de la seva execució.

Resposta    Estímul negatiu (la resposta redueix la seva freqüència)
            Estímul positiu (la resposta eleva la seva freqüència)
• El condicionament operant és molt actiu en
  els aprenentatges humans.

• Si es vol que una conducta es reforci cal
  associar-la a estímuls que siguin agradables
  pel subjecte que l’ha de produir. (=premis)
• Si es vol que una conducta disminueixi cal
  vincular-la a estímuls que siguin negatius per
  al subjecte que l’ha d’eliminar del seu
  comportament. (=càstigs)
APRENENTATGE PER IMITACIÓ
• Adquisició: s’observa la conducta d’un altre
  individu     i   s’identifiquen    les    seves
  característiques
• Retenció: es magatzema a la memòria
• Execució: quan les circumstàncies són
  oportunes, el subjecte la reprodueix.
• Reforçament: si funciona i resulta útil, es
  consolida. En cas contrari, tendeix a eliminar-
  se.
• La major part de les conductes humanes no
  necessiten experimentar directament els
  reforços positius i negatius (aprenentatge
  instrumental), i molt menys associar per
  habituació estímuls condicionats i no
  condicionats (aprenentatge clàssic).

• Aprenem observant els efectes de les
  conductes dels demés: tendim a reproduir els
  que resulten beneficiosos i a evitar els que ens
  poden ser perjudicials.
APRENENTATGE PER MADURACIÓ
           COGNITIVA
• La capacitat d’aprenentatge varia també en funció del
   grau de maduració intel.lectual.
1.-Primera infància: obediència (evitar el càstig) o
   hedonisme (buscar les recompenses).

2.-Segona infància i joventut: es busca l’aprovació dels
   demés i en especial, dels que ens importen més
   (ajustament als grups més pròxims)

3.-Maduresa: es tendeix a escoltar més la pròpia
   consciència autònoma i a prendre en consideració els
   interessos col.lectius i les necessitats socials.
• A través del procés de socialització i els
  diferents tipus d’aprenentatge, els individus
  substitueixen els controls externs (càstigs i
  recompenses) per l’exercici de l’autocontrol i
  la consciència moral.

• La socialització és un procés d’aprenentatge
  que dura tota la vida i modifica les formes
  d’entendre la realitat i actuar sobre ella.
• Tot el sistema social està organitzat sobre una
  combinació de les diferents estratègies
  d’aprenentatge.
• Els premis, els càstigs, el reconeixement mutu,
  la fama, l’exclusió social, el prestigi, l’honor,
  les mostres d’afecte o de rebuig són exemples
  de com la societat modela les nostres
  conductes.
• S’adapta millor al seu medi social qui aprén
  més fàcilment i ajusta les seves conductes a la
  societat on viu ( o al grup social que li resulta
  més significatiu).

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

3eso successions
3eso successions3eso successions
3eso successionsEsperança
 
La funció de relació
La funció de relacióLa funció de relació
La funció de relaciólidiasibat
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materialsjsole125
 
Aparells comandament 1er ESO
Aparells comandament 1er ESOAparells comandament 1er ESO
Aparells comandament 1er ESOlborrasborras
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiquesjordisitjes
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
Els recursos energètics
Els recursos energèticsEls recursos energètics
Els recursos energèticsmjtecno
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)montsejaen
 
Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Ramon Grau
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratorialbaisthebest
 
Els estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgeEls estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgephidalg2
 
Projecte invents 6è Primària
Projecte invents 6è PrimàriaProjecte invents 6è Primària
Projecte invents 6è PrimàriaWelen91
 

Mais procurados (20)

3eso successions
3eso successions3eso successions
3eso successions
 
Substancies pures i mescles
Substancies pures i mesclesSubstancies pures i mescles
Substancies pures i mescles
 
La funció de relació
La funció de relacióLa funció de relació
La funció de relació
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
 
Aparells comandament 1er ESO
Aparells comandament 1er ESOAparells comandament 1er ESO
Aparells comandament 1er ESO
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
Què són els bacteris
Què són els bacterisQuè són els bacteris
Què són els bacteris
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Els recursos energètics
Els recursos energèticsEls recursos energètics
Els recursos energètics
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
 
Salut
SalutSalut
Salut
 
El text instructiu
El text instructiuEl text instructiu
El text instructiu
 
Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratori
 
Els PlàStics2
Els PlàStics2Els PlàStics2
Els PlàStics2
 
Els estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgeEls estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatge
 
Projecte invents 6è Primària
Projecte invents 6è PrimàriaProjecte invents 6è Primària
Projecte invents 6è Primària
 

Semelhante a Aprenentatge social

Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12mediasinguerlin
 
Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21Núria Palau
 
Pràctiques Restauratives i Disciplina
Pràctiques Restauratives  i DisciplinaPràctiques Restauratives  i Disciplina
Pràctiques Restauratives i Disciplinagathyus
 
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdfbeccaarjona
 
Informació per als pares i mares
Informació per als pares i maresInformació per als pares i mares
Informació per als pares i maresceipelspins
 
Motivació (Dra. Carme Mas)
Motivació (Dra. Carme Mas)Motivació (Dra. Carme Mas)
Motivació (Dra. Carme Mas)Maria3790
 
Decret 101 2010
Decret 101 2010Decret 101 2010
Decret 101 2010mascarpone
 
Coachig presentació final
Coachig presentació finalCoachig presentació final
Coachig presentació finalXavier Torroella
 
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiPresentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiGerardo Segura
 
Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.
Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.
Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.AitorGras
 
La racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moralLa racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/morallluchvalencia
 

Semelhante a Aprenentatge social (20)

Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Psicologia social
Psicologia socialPsicologia social
Psicologia social
 
condicionament operant
condicionament operantcondicionament operant
condicionament operant
 
Exercicis de sociologia
Exercicis de sociologiaExercicis de sociologia
Exercicis de sociologia
 
Circular Cicle Superior
Circular Cicle SuperiorCircular Cicle Superior
Circular Cicle Superior
 
Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12
 
Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21
 
Pràctiques Restauratives i Disciplina
Pràctiques Restauratives  i DisciplinaPràctiques Restauratives  i Disciplina
Pràctiques Restauratives i Disciplina
 
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
 
Informació per als pares i mares
Informació per als pares i maresInformació per als pares i mares
Informació per als pares i mares
 
Adolecencia
AdolecenciaAdolecencia
Adolecencia
 
Motivació (Dra. Carme Mas)
Motivació (Dra. Carme Mas)Motivació (Dra. Carme Mas)
Motivació (Dra. Carme Mas)
 
Adolecència
AdolecènciaAdolecència
Adolecència
 
Decret 101 2010
Decret 101 2010Decret 101 2010
Decret 101 2010
 
Coachig presentació final
Coachig presentació finalCoachig presentació final
Coachig presentació final
 
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiPresentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
 
La motivació
La motivacióLa motivació
La motivació
 
Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.
Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.
Aprendizaje y enseñanza en los procesos de aprendizaje.
 
Actitudescatalan
ActitudescatalanActitudescatalan
Actitudescatalan
 
La racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moralLa racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moral
 

Mais de filosofies

De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’èticafilosofies
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitatfilosofies
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanesfilosofies
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homefilosofies
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofiafilosofies
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viufilosofies
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logosfilosofies
 

Mais de filosofies (12)

Lògica
LògicaLògica
Lògica
 
Política
PolíticaPolítica
Política
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitat
 
Cultura
CulturaCultura
Cultura
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanes
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’home
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofia
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viu
 
Pitagorisme
PitagorismePitagorisme
Pitagorisme
 
La sofística
La sofísticaLa sofística
La sofística
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 

Aprenentatge social

  • 1. COM ENS FA HUMANS LA SOCIETAT? -Cultures i aprenentatge.
  • 2. • Ens fem humans a través del procés de socialització. • En néixer, només tenim el potencial per ser- ho. Necessitem integrar els continguts culturals de la societat que ens acull. • El mecanisme que possibilita la socialització és l’aprenentatge • Aprenentatge és la capacitat d’adaptar-se al medi canviant les nostres conductes en funció de l’experiència.
  • 3. SOCIETAT Participa, intervé, afecta Determina, condiciona, construeix INDIVIDU
  • 4. TEORIES DE L’APRENENTATGE • Condicionament clàssic • Condicionament operant • Aprenentatge per imitació • Aprenentatge per maduració cognitiva
  • 5. CONDICIONAMENT CLÀSSIC 1/ Estímul incondicionat Resposta incondicionada (menjar) (salivació) 2/ Estímul incondicionat (menjar) Resposta incondicionada + (salivació) Estímul condicionat (so de la campana) 3/ Estímul condicionat Resposta condicionada (so de la campana) (salivació)
  • 6. • S’aprén una conducta nova perquè associem un estímul nou amb un altre que originava de forma natural una resposta. • El condicionament clàssic funciona en aprenentatges lligats molt directament a conductes instintives. • No és el principal mecanisme d’aprenentatge en humans. • Tot i això, sí que permet entendre alguns processos de canvi de la conducta. • Per exemple, si una persona genera reaccions de rebuig, quan algú s’hi associa habitualment, pot acabar generant reaccions semblants en els demés.
  • 7. CONDICIONAMENT OPERANT • Una conducta varia en funció de les conseqüències que es deriven de la seva execució. Resposta Estímul negatiu (la resposta redueix la seva freqüència) Estímul positiu (la resposta eleva la seva freqüència)
  • 8. • El condicionament operant és molt actiu en els aprenentatges humans. • Si es vol que una conducta es reforci cal associar-la a estímuls que siguin agradables pel subjecte que l’ha de produir. (=premis) • Si es vol que una conducta disminueixi cal vincular-la a estímuls que siguin negatius per al subjecte que l’ha d’eliminar del seu comportament. (=càstigs)
  • 9. APRENENTATGE PER IMITACIÓ • Adquisició: s’observa la conducta d’un altre individu i s’identifiquen les seves característiques • Retenció: es magatzema a la memòria • Execució: quan les circumstàncies són oportunes, el subjecte la reprodueix. • Reforçament: si funciona i resulta útil, es consolida. En cas contrari, tendeix a eliminar- se.
  • 10. • La major part de les conductes humanes no necessiten experimentar directament els reforços positius i negatius (aprenentatge instrumental), i molt menys associar per habituació estímuls condicionats i no condicionats (aprenentatge clàssic). • Aprenem observant els efectes de les conductes dels demés: tendim a reproduir els que resulten beneficiosos i a evitar els que ens poden ser perjudicials.
  • 11. APRENENTATGE PER MADURACIÓ COGNITIVA • La capacitat d’aprenentatge varia també en funció del grau de maduració intel.lectual. 1.-Primera infància: obediència (evitar el càstig) o hedonisme (buscar les recompenses). 2.-Segona infància i joventut: es busca l’aprovació dels demés i en especial, dels que ens importen més (ajustament als grups més pròxims) 3.-Maduresa: es tendeix a escoltar més la pròpia consciència autònoma i a prendre en consideració els interessos col.lectius i les necessitats socials.
  • 12. • A través del procés de socialització i els diferents tipus d’aprenentatge, els individus substitueixen els controls externs (càstigs i recompenses) per l’exercici de l’autocontrol i la consciència moral. • La socialització és un procés d’aprenentatge que dura tota la vida i modifica les formes d’entendre la realitat i actuar sobre ella.
  • 13. • Tot el sistema social està organitzat sobre una combinació de les diferents estratègies d’aprenentatge. • Els premis, els càstigs, el reconeixement mutu, la fama, l’exclusió social, el prestigi, l’honor, les mostres d’afecte o de rebuig són exemples de com la societat modela les nostres conductes. • S’adapta millor al seu medi social qui aprén més fàcilment i ajusta les seves conductes a la societat on viu ( o al grup social que li resulta més significatiu).