1. SOCIOLOGIA S’ocupa d’estudiar la societat humana. No pretén transformar la realitat social sinó fer-la comprensible.

2. Objectiva, no pot deixar-se influenciar per qüestions ètiques ni per judicis de valor. Empírica, s’ha de basar en l’observació dels fets. Teòrica, les hipòtesis ja verificades han d’entrar a formar part d’un corpus de generalitzacions i de teories. Acumulativa, les diverses teories han d’estar en estreta connexió, de manera que una nova teoria no únicament s’ha de construir sobre una altra, sinó que ha de corregir, ampliar i precisar les teories anteriors.

3. Característiques principals de la Sociologia: Parcial: suposa un punt de vista determinat. Crítica: s’endinsa en els aspectes que queden soterrats a primera ullada. Desemmascaradora: vol penetrar en l’estructura interna de la societat i intenta mostrar quins són els papers que tots nosaltres interpretem. Relativitzadora: els nostres comportaments i les nostres idees són relatius a un temps i un espai, no tenen res d’absoluts.

4. ELS MÈTODES DE LA SOCIOLOGIA Mètodes empiricoanalítics Quantitatius: mètode d’observació directa Enquesta: qüestionari. Les preguntes poden ser obertes o tancades. La mostra: % d’individus per quota (grups més importants de la població investigada i es divideix per característiques i percentatges com sexe, edat, estat civil, ...) o aleatòriament (a l’atzar). L’ estadística: permet organitzar les dades recollides, analitzar-les i inferir-ne les característiques de la població estudiada.

5. Qualitatius: són mètodes empiroanalítics, però s’usen en l’estudi de casos concrets i no busquen la generalització. Entrevistes: poden ser dirigides i no dirigides. Història de vida: entrevistes no dirigides que intenten captar experiències vitals.

6. Fases del procés d’investigació: Definir el problema: seleccionar un tema d’investigació ↓ Revisar la bibliografia: familiaritzar-se amb els treballs existents sobre el tema ↓ Formular una hipòtesi ↓ Dissenyar la investigació: escollir mètodes (experiment, enquesta, observació, ...) ↓ Realitzar la investigació: recollida de dades, recopilació informació ↓ Interpretar els resultats ↓ Presentar els resultats

7. Mètode hermenèutic Té en compte el context històric o familiar i implica que partim de prejudicis. Mètodes criticoracionals Es proposa la racionalitat crítica i ha de tenir en compte la teoria i la pràctica, que s’orienta cap a la recerca d’una veritat universal i comporta una autoreflexió crítica.

8. INSTRUMENTS EN EL CAMP DE LA SOCIOLOGIA Diari sociològic o de camp Té com a objectiu construir tota una sèrie de situacions o fenòmens que succeeixen en la vida diària de l’investigador. El diari de camp acostuma a ser més subjectiu. Es pot aplicar tant a mètodes quantitatius com a mètodes qualitatius.

9. Disseny de la investigació Creació d’una estratègia per aconseguir els objectius d’estudi, controlant el temps de cada fase i etapes per les quals passa el projecte. Fase prèvia: l’investigador entra en contacte amb les institucions interessades en la realització del treball. 1ª fase: recollida d’informació. 2ª fase: es defineix la tècnica d’investigació i s’elabora el qüestionari o les entrevistes. 3ª fase o treball de camp. Se selecciona l’equip d’entrevistadors i se’ls ensinistra en el maneig del qüestionari. S’efectuen les enquestes. 4ª fase: codificació i introducció de les dades en un programa estadístic. 5ª fase: s’elaboren les principals conclusions. 6ª fase: redacció de l’informe final. 7ª fase: publicació i publicitat dels resultats.

10. Fitxa tècnica de l’estudi Permet veure les dimensions i àmbit de l’estudi i la metodologia utilitzada. Permet controlar la investigació, i és un referent per a les persones que treballen amb els resultats de la investigació. Títol o nom de l’estudi Data Grup d’investigació Mida (nº entrevistes o enquestes) Univers (població o fenomen social a estudiar) Àmbit (espai o territori en el qual s’han realitzat les entrevistes o qüestionaris) Metodologia (instrument o tècnica d’investigació utilitzada) Contingut Especificacions estadístiques (error mostral, nivell de resposta, nombre de casos i ajustament de l’univers de dades) Tipus de dades disponibles Publicació

11. Observació participant Tècnica qualitativa per analitzar la vida social dels grups humans. S’utilitza molt per a l’estudi de minories, grups ètnics, organitzacions, subcultures i professions. L’observació participant requereix de l’art de veure, mirar, observar i contemplar.

12. Qüestionari Instrument que construeix el sociòleg per a obtenir la informació. Cal utilitzar un llenguatge senzill. Les variables s’utilitzen per al tractament estadístic i és la forma en la qual seran codificades les preguntes. Cal tenir en compte els següents aspectes: Precisió Aspectes més rellevants Modalitat del qüestionari més adequada Primera redacció Sotmetre-la a crítica per alguns experts Posar-la a prova amb un grup experimental Reelaborar-la i establir els procediments per a la seva aplicació

13. Observació documental La tècnica de recopilació de documents és un dels principals elements d’anàlisi social. Es poden recollir documents escrits (premsa, cartes, diaris, memòries, obres de creació literària, textos publicats a Internet), documents numèrics o estadístics, documents de reproducció d’imatge i so (cinema, TV, discos), documents objecte (realitzacions tècniques i artístiques), ...

14. Grups de discussió (focus grup) Tècnica d’investigació qualitativa que permet aclarir conceptes que queden difusos entre els interlocutors de manera individual i que en fer possible l’espai de grup, s’arriba a un consens en la definició i posicionament d’aquells temes en els quals està centrat l’estudi. Configuració: un moderador i cinc - vuit persones. A través d’una conversa planejada i dissenyada per obtenir informació. Durada: sol durar una hora i mitja Localització: recinte tancat Resultats: es busca la interacció dels participants. El resultat no és quantificable, ni necessàriament representatiu d’una població general.

15. L’entrevista Conversa entre un entrevistat i un entrevistador amb la finalitat d’obtenir la informació necessària per a una investigació. L’entrevista pot ser estructurada (respostes fixes) o semiestructurada (llibertat per formular preguntes i respostes).

16. Mètodes de mostreig Selecció d’una proporció d’individus o casos a partir d’una gran població. El disseny d’una mostra és un conjunt d’operacions necessàries per al desenvolupament de la recollida d’informació per fer el treball de camp. Poden ser: Mostreig aleatori simple: s’aplica sobre poblacions petites (universos específics i diferenciats) Mostreig aleatori sistemàtic: s’introdueix un coeficient d’elevació compost pel nombre d’unitats de l’univers dividit per la mostra Mostreig aleatori estratificat: fraccionament de la població Mostreig aleatori per conglomerats: són àrees o parts ben delimitades formant grups ben clars i definits

17. HISTÒRIA DE LA SOCIOLOGIA La paraula “Sociologia” va ser utilitzada per primera vegada el 1839 per Auguste Comte, per diferenciar-la d’altres ciències socials. El seu origen etimològic prové de: Soci, del llatí “socius”, amb el significat literal de soci (membre de la societat) i logia, del grec “logos”: tractat, estudi. L’objecte de la Sociologia és l’ésser humà considerat com a animal social, és a dir, la dimensió social de l’ésser humà. La Sociologia és l’estudi sistemàtic de l’home social.

18. Els inicis: Comte i Marx Auguste Comte (1798-1857), obsessionat pel desordre social de la seva època, es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases científiques. Marx (1818-1883) va intentar explicar la situació conflictiva i els canvis socials que es van produir com a conseqüència de la Revolució industrial. Aquesta situació conflictiva és provocada, segons ell, pel caràcter contradictori de la societat capitalista.

19. Els clàssics: Durkheim i Weber Durkheim (1858-1917) El fet més rellevant de les societats modernes és la “divisió del treball” i els individus de les societats modernes tenen funcions socials diferents i es caracteritzen per la manca de consciència col.lectiva i pel seu individualisme. I sense consciència col.lectiva no hi ha cohesió ni solidaritat socials. Max Weber (1864-1920) El capitalisme no és l’únic factor que constitueix el desenvolupament social. També la ciència i la burocràcia són tan importants o més que el capitalisme.

20. Els models sociològics del segle XX L’estructural-funcionalisme: la societat és com un organisme viu, un tot format per elements independents entre si. Cadascun d’aquests elements té un paper important a l’hora de mantenir l’equilibri del tot. L’interaccionisme simbòlic: tots els elements de la vida social i cultural són el resultat de les interaccions socials. L’Escola de Frankfurt: es proposa construir un coneixement sobre la societat que mostri la racionalitat dels processos socials i desemmascari allò que tenen d’irracionals.