1. Unitat 3:
Dinàmica I
riscos
atmosfèrics
2n Batxillerat CTMA

2. ÍNDEX
1.
2.
Paràmetres meteorològics.
Riscos relacionats amb:
1.
2.
3.
3.
4.
Precipitacions.
Derivats de l’electricitat atmosfèrica.
El vent.
El “Niño”.
Prevenció de riscos meteorològics.

3. 1. Paràmetres meteorològics
1.1. el vent
-Aire en moviment horitzontal.
Esquema llibre p.(52)
El vent es desplaça des
de les zones de
pressió
més alta (aire fred) cap a les
zones de pressió més baixa.
-Paràmetres que s’enregistren:
-
Direcció
Penell
Velocitat
Anemòmetre
Escala Beaufort

4. Penell
Anemòmetre

6. 1.2. Pressió atmosfèrica.
Baròmetre
Les zones de baixa pressió o depressions o borrasques
hi ha convergència de vents a la superfície I un ascens
d’aire calent que es refreda, el vapor d’aigua es
condensa
en
núvols
que
poden
originar
precipitacions.
Les zones d’alta pressió o anticiclons, hi ha una
divergència dels vents superficials I un descens de
l’aire que es va escalfant, els nñuvols desapareixen.
Només es formen algunes boires durant la nit o núvols
baixos.
La força de Coriolis desvia els vents fent-los girar en les
depressions en sentit contrari al de les agulles del
rellotge I en el mateix sentit que els anticiclons.

8. 1.2. Els núvols i les precipitacions.
Quan més alta és la temperatura, l’aire pot
contenir més vapor d’aigua.
2 magnituds per mesurar:
-Humitat absoluta: és la massa d’aigua en forma
de vapor per volum d’aire (g/m3)
-Humitat relativa: % de vapor d’aigua que conté
l’aire respecte el màxim que podria contenir a la
temperatura que es troba. Mesura més utilitzada,
es pren amb higròmetres o psicròmetres.
HR= HA/p.saturació * 100

9. Higròmetre.

10. FORMACIÓ DELS NÚVOLS
Tenim una massa d’aire a 20o I una humitat relativa
del 60%, si l’aire es refreda, la seva humitat relativa
augmenta progressivament, perquè la temperatura
ha disminuït I la seva capacitat de contenir vapor en
dissolució, es cada cop més petita.

11. Tipus de núvols
La forma, la composició I l’altura a la qual es troben les gotes de
subfusió, determinen el tipus de núvol que s’ha format.

12. Procés de formació dels núvols
Ascensió orogràfica: una massa d’aire es veu forçada a ascendir
a causa d’un obstacle orogràfic. Això fa que es refredi fins a
condensar-se.

13. EFECTE FÖHN
L'Efecte Föhn, de vegades transcrit Foehn per la seva
pronúnci alemanya, és el terme internacional amb què és
conegut el fogony, un vent càlid i sec que bufa a
sotavent d’una serralada. El Föhn va ser descrit per
primera vegada al Tirol, on li donaren aquest nom.

14. Procés de formació dels núvols
Convecció: quan el terra és escalfat pel Sol, l’aire més proper a la
terra també s’escalfa I ascendeix. En guanyar altura es refrda fins
a condensar-se,així es formen cèl·lules convectives.

15. Procés de formació dels núvols
Convergència en àrees depressionàries: A les de baixa pressió es
produeix una convergència dels vents en produir-se una
asecensió de l’aire. L’aire es refreda fins a condensar-se. És una
convecció a escala més gran.

16. Procés de formació dels núvols
Contacte de masses d’aire a temperatura diferent: aquestes dues
masses d’aire no es barregen quan entren en contacte. La massa
d’aire més fred tendeix a romandre prop de terra ja que és més
densa mentre que la d’aire calent ascendeix i es refreda fins
condensar-se. Les línies imaginàries que separen masses d’aire a
temperatura diferent s’anomenen fronts, van associades a
nuvolositats i precipitacions.

17. Procés de formació dels núvols
Refredament per contacte: l’aire es refreda en tocar una
superfíce freda i es formen núvols. Els núvols es formen arran de la
superfície i originen les boires.

18. FORMACIÓ DE PRECIPITACIONS
1.Pluja, en gotes d’aigua.
2.Neu; temperatures inferiors o properes a 0o.
3.Pluja engelant: les gotes al descens es congelen.
4.Granís o calamarsa: fragments arrodonits de gel,
d’un diàmetre inferior a 1 cm, que es formen dins
d’un núvol de tempesta. Perdra si són més grossos.
5.Calabruix: mena de pedra o calamarsa més tova.
6.Rosada: la condensació té lloc sobre objectes.
7.Gebrada: la condensació té lloc sobre objectes
però a temperatures iguals o inferiors a 0o.

19. FORMACIÓ DE TEMPESTES

20. 2. Riscos
derivats de:
1. Les
precipitacions
mapa d’isohietes

21.  Sequeres.
A Catalunya es deuen al domini de l’anticicló de les
Açores que quan es troba damunt de la península
barra el pas dels fronts i les depressions procedents de
l’Atlàntic i impedeixen la formació de baixes pressions
al Mediterrani.
Efectes: Pèrdua de collites, restriccions subministrament
d’aigua, augment de la contaminació als rius,
augment concentració contaminants atmosfèrics,
descens producció energia hidroelèctrica, major
facilitat d’incendis forestals,...
Són impossibles d’evitar. Però cal no sobreexplotar les
reserves d’aigua per evitar la disminució del cabal i
cal racionalitzar l'ús de l’aigua; fomentar l’estalvi
particular i industrial, promoure sistemes eficients de
regadiu...

23.  Els
aiguats.
Situacions que els poden
generar:
Temporals de llevant i
pertorbacions atlàntiques
reactivades: A finals del’estiu
i especialment a la tardor.
Tronades: Durant els dies calorosos,
si hi ha condicions d’inestabilitat
en les capes altes troposfèriques
(aire fred) preferentment en
zones muntanyoses (caràcter local).
Conseqüències: tots dos tipus de
precipitacions) poden ser greus.

24.  Inundacions:
acumulacions d’aigua en zones de
terreny pla.
 Avingudes: crescudes sobtades del cabal d’un riu.
FACTORS QUE PODEN AFECTAR AQUESTS PROBLEMES:
A. Factors que depenen de la conca.
- Grau d’infiltració del terreny:
Depèn de la permeabiliat del terreny i de la vegetació.
- Morfolgia de la conca:
estructura de la xarxa, el pendent i l’àrea de la conca.
A. Factors que depenen de l’ésser humà.
- exposició:
- Canvis en l’ús del sòl.
- Obres hidràuliques.
- Infraestructures barrera:

25. Xarxa de drenatge
en què les aigües
es troben
simultàniament en
un mateix punt I
provoquen una
ràpida pujada del
cabal.
Xarxa de drenatge
espaiada en què
el cabal va pujant
progressimant.

26. FACTORS QUE PODEN AGREUJAR AQUESTS
PROBLEMES:
1.FACTORS QUE DEPENEN DE LA CONCA.
-Grau d’infiltració del terreny.
-Morfologia de la conca.
1. FACTORS QUE DEPENEN DE L’ÉSSER HUMÀ.
-exposició: manca de criteris per planificar.
-Canvis en l’ús del sòl.
-Obres hidràuliques.
-Infraestrucutres barrera.

27. NO LES PODEM EVITAR PERÒ SI HI HA MANERES DE
MINIMITZAR-LES:
1.Mètodes de predicció.
Si es preveu amb temps un episodi de pluges es
poden prendre mesures de protecció.
-satèl·lit meteosat, radars meteorològics, mapa
d’isohipses, projecte EDUMET.
1.Plans
d’actuació, adequats per a possibles
situacions de risc.
2.Planificació del territori. Acurada.

28. La gota freda: és una pertorbació atmosfèrica extratropical no
frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant
unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=29279

29. Hidrograma: gràfic
que representa la
variació del cabal
d’un riu en un punt
concret en funció
del temps.
CC (K)= Cm/M
CC =1; cabal del
mes és igual a la
mitja annual.
CC<1; cabal inferior
a l’annual.
CC>1; cabal més
gran que l’annual.

30. 2.2. l’electricitat atmosfèrica.
LLAMPEC (relámpago): descàrrega elèctrica
entre núvols.
LLAMP (rayo): entre núvol I terra.

31. 2.3. El vent.
Quan el vent assoleix velocitats elevades, la
seva força pot provocar destrosses i suposar un
greu risc.
3 fenòmens atmosfèrics que poden ocasionar
vents intensos:

33. Formació Huracà

35. TORNADOS

37. Minimitzar els efectes.
1.
2.
3.
Mètodes adequats de predicció.
Plans d’actuació davant la situació de
risc.
Planificació acurada del territori I
construcció d’edificacions d’acord amb
els riscos de cada zona.

38. 3. El Niño
En condicions normals (La Niña)
Els alisis són forts i desplacen l’aigua superficial de sudamèrica fins
a Austràlia.
Es produeix un aflorament d’aigües profundes fredes i riques amb
nutrients. Aquests nutrients seran utilitzats pel fitoplàncton. Es
produirà un gran creixement de fitoplàncton capaç de mantenir
una comunitat de consumidors molt nombrosa (pesca) .
Hi ha poques pluges a la costa sudamericana degut el vent fred i
sec que prové del continent. A Austràlia les aigües són càlides i
abundants pluges.
El NIÑO (amb intervals irregulars de 2 a 7 anys) les condicions
canvien:
Es vents alisis s’afebleixen i fins i tot canvien de direcció.
Les aigües càlides envaeixen les costes de Perú, no es produeixen
els afloraments, aparició depluges torrencials. En les costes
australianes s’instal·len altes pressions, provoca una sequera.

40. 4. Prevenció de riscos
meteorològics
1.
2.
3.
Desenvolupar mètodes acurats de predicció de
risc meteorològics adversos.
Dissenyar plans d’actuació per a les situacions
de risc meteorològic.
Cartografiar possibles àrees de risc.
ORGANISMES QUE INTERVENEN A CATALUNYA:
Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Depèn
de departament de Medi Ambient I habitatge.
Centre Meteorològic Regional de Catalunya.
Depèn de l’Agència Estatal de Metorologia
(AEMET)