2. 1. H I S T Ò R I A
La ciutat de Tàrraco va ser en els seus
orígens un praesidium (quarter militar)
aixecat pels germans Escipió poc temps
després d'haver desembarcat a Empúries
(218aC) per fer front als exèrcits
Dibuix d'un campament romà cartaginesos d'Hispània.
La frase Tarraco Scipionum opus (Tàrraco
obra dels Escipions) recorda aquests orígens.
3. Aquell campament estava situat en
territori de la tribu ibèrica dels
cessetans (o cossetans), a prop dels
poblats de Kesse i Tarrakon (d'on
Tàrraco va prendre el nom).
Els romans van elegir aquell lloc per la
seva situació estratègica: a la costa i a
prop del riu Ebre, que marcava la
frontera amb els territoris ocupats pels
cartaginesos.
4. La ciutat va créixer al llarg dels segles
II i I aC al voltant de dos nuclis: un de
caràcter militar al praesidium (a
l'actual zona de la catedral) i un de
civil i comercial amb un fòrum.
El praesidium sobre un plànol de
Tarragona
Durant la Segona Guerra Civil la ciutat
recolzar primer al bàndol de Pompeu, però
després de la victòria de Juli Cèsar a la
batalla d'Ilerda (49 aC) va donar suport a
aquest últim.
5. Entre els anys 45 i 27 aC la ciutat va rebre el títol de
colònia, amb el nom de Colonia Iulia Urbs
Triumphalis Tarraco, i va ser nomenada capital de la
Hispània Tarraconense.
Tàrraco i la Tarraconense en l'Imperi Romà (s II dC)
El mateix emperador August hi va residir del 27 a 25
aC, durant la campanya de les guerres cantabro-asturs.
August de Primaporta
En aquell període la ciutat es va monumentalitzar i va
agafar la forma amb què és coneguda ara.
6. La ciutat va prosperar al llarg dels segles I i II dC. Com a
capital de la Tarraconense (la província més extensa de
l'Imperi), va servir de seu dels governadors i de les
assemblees provincials. L'emperador Hadrià hi va arribar
en el transcurs d'un dels seus viatges entre els anys 121 i
122 dC i va ordenar una restauració del temple d'August,
que havia trobat en mal estat.
Bust de l'emperador Hadrià
(117 - 138dC)
L'any 266 dC la ciutat i el seu territori van ser saquejats pels
francs que, en ple període de crisi política a l'Imperi, havien
aprofitat per creuar les fronteres. L'assalt va suposar un cop
fort per a Tàrraco, tot i que va continuar mantenint el seu
estatus de seu política. Al Baix Imperi va esdevenir encara
capital de la Diòcesi d'Hispània.
Emperadors del Baix Imperi
7. 2. U R B A N I S M E
La ciutat presentava una duplicitat en el seu
urbanisme:
● La part alta (l'antic praesidium) va ser Part
reconvertida en el centre administratiu de la alta
província, i incloïa un immens fòrum i un
Circ
temple dedicat al culte imperial.
● La part baixa va mantenir l'estatus de colònia
i tenia el seu propi fòrum per als afers muni- Part
baixa
cipals.
Les dues parts estaven separades entre elles pel
circ, que travessava la ciutat en paral·lel al cardo
maior (que seguia el traçat de la Via Augusta).
8. Reconstrucció idealitzada de Tàrraco
En aquesta imatge hi podem veure una representació de com
hauria estat Tarraco en època imperial: a la part de dalt hi
veiem el complex (fòrum i temple) dedicat a l'administració muralles
de la provincia; la ciutat s'exten a la part inferior. El circ,
d'una manera inusual, travessa i divideix la ciutat en dos,
temple
mentre l'amfiteatre i el teatre es trobaven extra muros.
fòrum
provincial
circ
viaAugusta
fòrum de
la colònia
amfiteatre
teatre
9. 3. M O N U M E N T S
Fòrum de la província:
Aquest immens espai (un dels fòrums més gradiosos construïts en una ciutat romana)
es va edificar a meitats del segle I dC sobre el terreny de l'antic praesidium militar.
Era independent de la ciutat, ja que depenia dels representats de tota la província.
Constava de dues terrasses, una de les quals era ocupada per una gran plaça
porticada, a la qual s'accedia a través del pretori i de la tribuna del circ.
1
2 3
5
4
7
6
1. temple 2. recinte de culte 3. accés al recinte
4. plaça del fòrum 5. tribuna i accés al fòrum 6. circ 7. muralles
Restes d'un mur de la plaça del fòrum.
10. Tot i que se sabia que la catedral
de Tarragona es va construir
sobre l'antic temple, no ha estat
fins el 2010 que els arquòlegs
han pogut localitzar-lo.
Maqueta del temple d'Auigust. Tot i que desconeixem la forma real
que tenia, ens en podem fer una idea gràcies a algunes representacions
com la de la moneda de la dreta.
La terrassa superior era ocupada per un gran recinte
religiós presidit per un temple dedicat possiblement a
August i que era el centre religiós més important de la
província. S'han conservat alguns trams de mur i elements
decoratius del fòrum però no el temple, els fonaments dels
qual van ser localitzats recentment sota el sòl de la catedral
de Tarragona.
11. Reconstrucció torre del
torre de
Cabiscol
torre de
Minerva
del fòrum provincial bisbe
temple
muralles
recinte de
culte
pòrtic
Plaça del fòrum
tribuna del circ
circ
kardo maximus pretori
Via Augusta
c olònia de
Tàrraco
amfiteatre
12. Muralla:
Era la construcció més antiga de Tarraco, ja que
data de l'època de la fundació de la ciutat. Va
ser construïda sobre grans bloc de pedra, d'on li
ve el qualificatiu de ciclòpia, amb torres, com
les del Bisbe i Minerva, en els punts més
vulnerables. Torre del Bisbe
13. La muralla feia 6 m d'alçada per 4,5
d'amplada. Originàriament cobria només
la part alta però al segle II deC es va fer
una ampliació per abraçar tota la ciutat.
Passeig de les muralles
14. La torre del pretori:
Coneguda també com a castell del rei
Pilat, aquesta torre lateral es va construir
al segle I dC per protegir les escales que
connectaven el fòrum provincial amb la
terrassa del circ. S'han conservat els
nivells inferiors de l'estructura romana,
incloent-hi uns passadissos subterranis
que comunicaven amb les galeries del
circ. Tanmateix la major part de l'edifici
que es pot veure actual-ment correspon a
ampliacions d'epoca medieval i moderna,
durant les quals la torre va servir de presó
i de residència dels nobles de la ciutat.
15. El circ:
Aquest gran edifici va ser construït a finals del segle I dC sobre una terrassa entre el
fòrum provincial i la zona residencial de la colònia. Mentre que la majoria de circs es
construïen extra muros per les seves grans dimensions, els tarraconins van innovar
incloent-lo dins de la ciutat, de manera que la travessava en paral·lel al cardo maior.
Cavea del circ a la zona de la porta triumphalis Reconstrucció del circ
Les dimensions d'aquest circ eren inferiors a les habituals en aquest tipus d'edifici,
per la seva situació dins de la ciutat: feia només 325m de llargada i entre 100 i 115m
d'amplada, depenent de l'extrem.
16. De tot el recinte s'han conservat només
les graderies de la part baixa, així com els
corredors subterranis que comunicaven
amb la residència del governador. La
resta del circ es troba encara sota els
edificis de la moderna Tarragona.
17. L'amfiteatre:
El segon gran edifici d'espectacles de Tàrraco es trobava extra muros, a la vora de la
Via Augusta. Va ser construït a principis del segle II dC amb capacitat per a 14.000
espectadors. Una part de la cavea va ser excavada a la roca, aprofitant el pendent del
terreny; l'altra va ser alçada per mitjà d'arcs i pilars. Són visibles les fossae on es
guardaven les feres i els materials. Al mig de l'arena es troben les restes d'una
basílica cristiana construïda en honor a Sant Fructuós, bisbe de Tarraco, que morí
cremat al mateix amfiteatre (259 dC).
19. El teatre:
Va ser el primer dels tres grans edificis d'espectacles que va tenir la ciutat de tarraco,
ja que va ser construït en època d'August. Lamentablement no s'ha conservat tan bé
com hauríem volgut i ha patit la destrucció de part de les seves estructures al llarg
del segle XX. Actualment se'n conserven part de la cavea i restes del proscenium i
del frons scaenae.
20. El fòrum de la colònia:
S'ha conservat parcialment la zona de la
basílica, algunes bases d'estàtues i uns
porxos que albergaven comerços. Més a
baix hi ha les restes d'un carrer envoltat
de residències i una claveguera.
21. 4. E L S A F O R E S
Aqüeducte de les Ferreres:
Era la principal font de proveïment
d'aigua de la ciutat, construït al segle I
dC. També és conegut com el Pont del
Diable.
La part més vistosa és el pont que salva
una vall poc abans d'arribar al centre
urbà: fa 27 metres d'altura per 217 de
llargada, i s'alça sobre dues fileres
d'arcades superposades.
22. El Mèdol:
Era la pedrera d'on s'obtenia la pedra amb què es va construir la majoria de
monuments de la ciutat. Es trobava a prop de la ciutat, però no era l'única, perquè
s'han conservat les restes de fins a deu pedreres més.
23. Torre dels Escipions:
És un monument funerari aixecat al costat de la via augusta
a 1 km al nord de tàrraco. Fa 9 metres d'altura però li falta
la coberta que tindria forma piramidal. Rep el nom de dues
estàtues del déu atis, que van ser confoses amb els germans
escipió.
24. L'arc de Berà:
És un arc de triomf construït a la via augusta, a 20 quilòmetres al nord de Tàrraco,
als límits de la ciutat. La contrucció va derivar del testament de L. Licini Sura en
temps d'August, a qui possiblement està dedicat.
25. Les vil·les:
La importància de Tàrraco com a nucli urbà va afavorir l'establiment de vil·les al
seu voltant. La més important és la vil·la dels Munts, situada al poble d'Altafulla (a
10 km a l'est de Tarragona). Va ser construïda al segle I dC i va ser habitada fins al
V dC; durant aquest temps va ser reformada i ampliada diverses vegades.
La vil·la disposava de les estances pròpies d'ua domus i comptava amb totes les
comoditats pròpies d'una residència de luxe, com unes termes privades. Les parets i
el terra estaven decorats amb mosaics i pintures murals de gran qualitat.
26. Mausoleu de Centcelles:
Aquest monument es trobava junt a una vil·la a 7km de Tarragona. Va ser construït
en època tardana i durant un temps es va creure que era la tomba de l'emperador
Constant. En destaca la cúpula decorada amb un impressionant mosaic que s'ha
conservat només en part.
27. 5. PER SABER-NE MÉS
http://www.mnat.es/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tarraco
http://www.tarracowiki.cat
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
http://www.tinet.cat/~tarraco/ztarraco03.html
http://www.tarragona.cat/som-patrimoni
ACTA EST FABULA
