1. RECORDEM
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí.
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.

2. GERMANS DE ZEUS

3. Zeus va ser l'últim dels sis fills que
Rea va donar a Cronos i que ell va
devorar. Abans que Zeus havien
nascut Hèstia, Demèter, Hera, Hades i
Posidó. Tots cinc van renéixer quan el
pare els va vomitar i van unir-se a
Zeus en la lluita contra els titans.
Derrotats aquells, Zeus i els seus dos
germans van repartir-se el món: el cel
per a Zeus, el mar per a Posidó i el
món subterrani per a Hades. Les tres
germanes van quedar-ne excloses.
Tots sis, junt amb els seus fills són
coneguts com els déus Olímpics.

4. HÈSTIA
Hèstia era la germana major de Zeus, la primogènita de Cronos i Rea. Era
la deessa de la llar i era reverenciada com la més amable i caritativa de les
divinitats. A Roma era anomenada Vesta i tenia un temple al Fòrum.
Hèstia era també una deessa
pacífica, que mai va prendre
part en disputes. Tot i que va
ser festejada per alguns
déus, va romandre sempre
verge; per això, Zeus li tenia
molt apreci i li va atorgar
l'honor de rebre la primera
víctima de cada sacrifici.
Hèstia (tapís)

5. POSIDÓ
Posidó era el déu del mar i de
les aigües terrestres (rius i
llacs). Era major que Zeus en
edat però no en poder, cosa que
acceptava a contracor.
Era venerat especialment pels
mariners i tenia santuaris
dedicats a Sunion i Pilos. A
Roma era identificat amb Neptú.
El símbol de Posidó és el trident,
arma que va rebre dels ciclops i
que va usar en la guerra contra
Cronos i els titans.

6. Com a animal Posidó va triar el cavall,
que ell va crear. D'aquí que a les onades
se les anomeni “cavalls de Posidó”.
Els cavalls de Neptú (Crane)
Posidó va construir-se un palau sota el
mar, vora l'illa d'Eubea, amb estables
per als cavalls i el seu carro d'or.

7. Com que necessitava una esposa, va
festejar al seva germana Hèstia, que el va
rebutjar. Finalment va elegir la nereida
Amfitrite que el va rebutjar i va fugir.
Posidó va enviar-li llavors un dofí que va
convéncer-la de casar-se amb el déu.
Posidó va posar la imatge de l'animal al
cel en la constelació del Dofí.
Posidó i Amfitrite van ser pares de tres
fills, entre ells Tritó, déu meitat home amb
cua de peix. Tanmateix, Posidó va
enganyar-la sovint amb altres noies, com
Zeus feia amb Hera.

8. DEMÈTER
Demèter (Ceres entre els romans) és la deessa Abundància (Rubens)
de l'agricultura i per tant era una de les divinitats
més respectades i venerades a Grècia, país on
el conreu del camp era la base de la vida .
Els seus símbols són les espigues de
blat, la rosella (flor que creix entre el
blat), la falç i la cornucòpia o corn de
l'abundància, d'on brollen fruits sense fi.
Ceres (Tura)

9. Tot i que no es va casar mai Dreta: Demèter i Persèfone.
va ser mare de Persèfone, el
pare de la qual era Zeus,
germà de Demèter. També va
A sota: el rapte de Persèfone
ser mare de Pluto (deessa de per Abbate (esquerra) i per
la riquesa). Rembrandt (dreta)
Demèter va ser separada de Persèfone pel seu germà Hades, que, amb
el permís de Zeus, va segrestar la noia mentre collia flors al camp.

10. Demèter va cercar Persèfone dies i nits
sencers. Durant la seva recerca va
hostatjar-se al palau dels reis d'Eleusis.
El príncep Triptòlem li va donar una
pista sobre qui podia haver raptat
Persèfone i ella el va recompensar
ensenyant-li l'art de llaurar.
Demèter va prohibir que els arbres
donessin fruits i que les herbes
creixessin. Davant del desastre que
venia, Zeus va intentar convèncer-la
però ella va dir que la terra seria estèril
fins que li fos tornada la seva filla.

11. Zeus va forçar Hades a tornar
Persèfone a la seva mare, però a
condició que la noia no haguès menjat
res del món dels morts, i ella havia
menjat set grans de magrana.
Finalment, es va arribar a un compromís
pel qual Persèfone passaria dos terços
de l'any amb Demèter. L'altre terç
estaria amb Hades als Inferns; durant
aquest període (l'hivern) Demèter
prohibia arbres i camps donar fruits.
Persèfone torna a Demèter (Leighton)

12. HADES
Hades és el déu del món subterrani, a on
van a parar les ànimes dels difunts. És un
déu gelós dels seus dominis i mai permet
que un subdit seu torni a la superfície, per
la qual cosa és el déu més odiat.
La seva possessió més preuada és un
elm que el fa invisible quan se'l posa, però
a més totes les riqueses, gemmes i
metalls preciosos amagat sota terra li
pertanyen. Per això els grecs, i perquè dir
el seu nom portava mala sort,
l'anomenaven Plutó, que vol dir “ric”.

13. Hades va casar-se amb la seva neboda Persèfone, a
qui va segrestar, però va ser un matrimoni sense fills.
Hades i Persèfone
A l'igual que els seus germans, també Hades va ser
un marit infidel. Una vegada va enlluernar la nimfa
Minte amb el seu carro d'or i l'hauria seduit però
Persèfone la va convertir en una planta, la menta.
Persèfone (Rossetti)