SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 86
Baixar para ler offline
TEMA 0 INTRODUCCIÓ
Lloc web pau CTMA:
https://sites.google.com/site/ctmapau/
1-Què són les ciències de la Terra
• Del llatí scientia (/skientia/)vol dir conèixer a través de
l’observació, estudi i experimentació. (ve del present scire
(/skire/) i vol dir saber)
• Definició actual de ciència: coneixements ordenats
obtinguts després d’aplicar el mètode científic i que poden
ser útils per l’home.
• No inclou només la geologia.
• És una ciència moderna que interfereix en els éssers vius
per:per:
• -ocupació del terreny sense valorar.
• - esgotament de recursos
• Està connectada íntimament a altres ciències com:
• · Biologia: en l’evolució de la Terra
• · Físiques i químiques (moviment de plaques,fusió,
formació i composició dels minerals...)
• · Tecnologia (aparells sísmics...)
• · Ciències socials (Economia, geografia...)
• · ...
2- Què és el Medi Ambient?
• És tot el que ens envolta i ens afecta.
• És un conjunt de components capaços de causar efectes
directes o indirectes en més o menys temps sobre els éssers
vius i els seus béns (edificis...)
• Els components 1,2,3 i 4 estan interelacionats, un canvi en un
pot afectar als altres.
• Si es talen arbres => Δ CO2 ambiental => Δ
efecte hivernacle => ΔTª => afecta éssers vius
• El problema medi ambiental sorgeix de la
interacció de l’home i medi ambient terrestre.
• Els diferents components interactuen entre si.
• Exemple: en regió pobre del planeta hi ha• Exemple: en regió pobre del planeta hi ha
contaminació de l’aigua => menys producció del
camp => menys aliment => menys nombre de
persones.
3- Què són les ciències de la Terra i
del Medi Ambient
• És una ciència que estudia la interrelació entre el
sistema terrestre i el sistema humà.
• Estudia:
• El sistema terrestre i els seus subsistemes.
• El sistema humà.• El sistema humà.
• La interrelació entre aquests.
• La gestió humana mediambiental:
o Cuidar
o Conservar
o Minimitzar riscos i impactes
o Mantenir i augmentar recursos
• Tot això mitjançant:
• o PREDICCIÓ: anticipar-se amb la màxima precisió d’on i quan
tindrà lloc el fenomen.
• o PREVISIÓ: a partir d’antecedents elaborar models de
funcionament dels fenòmens.
• o PREVENCIÓ:Adoptar mesures que minimitzin la situació de
risc.
• o CORRECCIÓ: corregir un cop provocat el conflicte medi
ambiental.ambiental.
• Sistema terrestre Sistema humà
• L’home ocupa la terra, es beneficia dels recursos, però fa
impactes
1-
El clima és temperat en gran part del país, tropical a Hawaii i la
Florida, polar a Alaska, semiàrid a les Grans Planes a l'oest del
meridià 100, desèrtic al sud-est, mediterrani a les costes de
Califòrnia i àrid a la Gran Conca. Són comuns els climes
extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la
D’aquests articles quins parlen de: predicció, previsió, prevenció
i correcció. http://bitcoladopini.blogspot.com.es/2012/09/nadie-ja-sha-convertit-de-tempesta.html
extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la
gran majoria dels tornados del món tenen lloc als Estats Units,
sobretot a l'Oest Mitjà. Al centre de Texas hi ha el famós Tornado
Alley, el "carreró dels tornados", on hi ha forts vents i un gran
índex anual de tornados.
• 2-Als Estats Units l'amenaça de l'huracà féu que l'Administració Nacional Oceànica
i
• Atmosfèrica
• (NOAA) emetés diverses advertències de vents forts,
• marees altes i mala mar als Outer Banks al llarg de la costa de Carolina del Nord i
Maine.
• Almenys disset vaixells navals foren traslladats com a mesura de prevenció davant
• l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la• l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la
• costa que estiguessin preparats per a ser evacuats en cas que fos necessari. A més,
• les autoritats de Rhode Island també tancaren diverses platges
• i aturaren els viatges en ferri per les vies aquàtiques meridionals de l'estat.
• Durant el dia en què l'huracà era pròxim als Estats Units, la NOAA emeté
• alertes de tempesta des de Cape May (Nova Jersey) fins a Eastport (Maine)
• 3-Un año del terremoto y el posterior
• tsunami que sacudió Japón, en la
• prefectura de Miyagi, uno de los lugares
• más afectados, hay avances en la• más afectados, hay avances en la
• reconstrucción
• 4-La tempesta tropical Nadine ja s'ha convertit
en huracà i sembla que s'enfila lentament cap a
les ïlles portugueses de les Azores
• Nadine, una depressió tropical que va sorgir de les
restes de l'huracà Isaac, a les darreres hores ja s'ha
convertit en un huracà de categoria 1 amb vents
sostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i tésostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i té
tendència a desplaçar-se en direcció a les Azores a
una velocitat d'uns 26 km/h.
TEMA 1 UNA NOVA
CIÈNCIACIÈNCIA
1- TEORIA DELS SISTEMES I ESTUDI EL
MEDI
• És un conjunt d’elements relacionats entre si.
• Cada element té una funció determinada i els
seus canvis afecten a la resta.
• Ex: una bassa• Ex: una bassa
Energia solar
• L’arbre perd fulles=>aporta nutrients aigua=> fitoplancton=>zooplancton =>
=>Peix petit => peix gran
• El sistema es pot considerar com :
– UNA CAIXA NEGRA
– UNA CAIXA BLANCA
Caixa negra
• CAIXA NEGRA
• -no analitzem contingut.
• -estudiem entrades i sortides d’ Energia i matèria d’un
sistema
• Segons els intercanvis d ‘energia i matèria poden ser :
OBERTS
Hi ha entrada i sortida
d’energia i matèria
TANCATS
Es produeix entrada
i sortida d’energia
i no de matèria
AÏLLATS
No hi ha intercanvi ni
d’energia ni de
matèria
Com per exemple
l’Univers (cas teòric)
Exemple: Individu:
Planta
Exemple: Terra (excepte
meteorits)
Ex: rellotge
l’Univers (cas teòric)
Caixa blanca
• -Estudia l’interior d’un sistema.
• -analitzem contingut.
• - cada element d’un sistema és una variable, les
variables es relacionen entre si (per fletxes). És el
diagrama causal = relació causa-efecte entre lesdiagrama causal = relació causa-efecte entre les
variables d’un sistema.
• -cada variable té una funció. Un canvi en una variable
afecta a les altres.
• -Té un mecanisme autoregulador/amortidor que tendeix
a restablir l’equilibri.
• -Té propietat emergent que és el resultat de la
propietat de cada element.
• Les relacions causals poden ser:
• SIMPLES
Relacionen dos variables i la influència
d’una sobre l’altre pot ser:
2- EL PLANETATERRA
• Planeta del sistema solar amb
– 8 planetes
– 162 satèl·lits
– Centenars de milers de petits cossos.
• Planetoides, Asteroide,
Meteoroides,cometes
• 2 grups de planetes• 2 grups de planetes
• Interiors o rocosos: Mercuri (únic sense
atmosfera), venus (gira en sentit contrari),
Terra (únic en vida) i Mart(volcans més grans).
• Exteriors o gasosos ( amb nucli sòlid i capes
gasoses i líquides): Júpiter (+gran), Saturn (té
5 anells), Neptú (+ dens) i Urà (tombat).
• Característiques del nostre planeta que fan possible la vida:
– LA DISTÀNCIA PLANETA-ESTEL (H2O líquida)
– GRAVETAT SUFICIENT PER RETENIR ATMOSFERA
– NUCLI METÀL·LIC FOS que permeti camp magnètic que protegeixi
de radiacions còsmiques.
– PRESÈNCIA DE SATÈL·LIT GRAN on el camp gravitatori dóna
estabilitat a la inclinació de l’eix terraqui.
– VIDA MITJANA DE L’ESTEL Com més massa, menys temps de vida.
La vida necessita m. a. per desenvolupar-se.
– L’EXISTÈNCIA DE PLANETES GEGANTS AL VOLTANT que
desvien pel seu poder gravitacional trajectes dels asteroides i
protegeixen així altres planetes dels impactes.
– SITUACIÓ DE LA GALÀXIA llunyana del centre on les explosions de
les supernoves no els afectin , ja que les radiacions emeses són molt
perjudicials pels éssers vius.
2.1- EL SISTEMA TERRA
• El podem considerar format per 5
elements o subsistemes relacionats
entre si:
• ATMOSFERA=> embolcall de gasos de la Terra,
responsable del cicle de l’aigua i del clima.responsable del cicle de l’aigua i del clima.
• HIDROSFERA=>aigua del planeta excepte vapor
d’aigua, inclou CRIOSFERA =gel
• GEOSFERA=>part sòlida i inorgànica de la Terra
• EDAFOSFERA o PEDOSFERA=> conjunt
de sòls. Zona d’interacció entre geosfera i biosfera.
• BIOSFERA=>conjunt d’éssers vius de la Terra.
• La Terra és un sistema tancat on no hi entra ni surt matèria
(és relatiu perquè entren meteorits i surten satèl·lits i naus fabricats pels humans), però si energia:
– La matèria es recicla
– L’energia flueix
– L’energia procedent del Sol part es reflectida i part es
absorbida i es perd en forma de calor.
• Hi ha pèrdua de calor per fenòmens geodinàmics interns:
vulcanisme, moviments sísmics..
• L’energia es transforma en els processos externs de la• L’energia es transforma en els processos externs de la
dinàmica terrestre. Ex: energia Sol evapora aigua (E
potencial) que després precipita (E cinètica) i erosiona (E.
Mecànica).
• L’Energia també es transforma en els processos geològics
interns:
– Calor interna=> moviment plaques ( E
cinètica)=>trencament i plegament (E. Mecànica).
3- ELS ECOSISTEMES
• Els ecosistemes són sistemes naturals formats pel
medi físic d’un indret (=biòtop) i tots els organismes
que hi viuen (biocenosi) i les relacions entre el medi i
els organismes.
• ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP
Ecosistema o
Sistema natural
27
BIOTOP
(Factors ambiental abiòtics)
BIOCENOSI
(Factors ambientals biòtics)
Ecosistem
a 2
Ecosistem
a 1 ECOTONS: zones de transició
entre dos ecosistemes.
Espècies EURIOIQUES que
resisteixen grans canvis
28
Ecosistema 3 Ecosistema 4
resisteixen grans canvis
ambientals.
Un ecosistema és una unitat funcional constituïda per éssers vius relacionats
entre ells (biocenosi) i amb el medi que habiten en un lloc determinat (biòtop)
i, per tant, determinats per una sèrie de factors abiòtics (físics i químics)
ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP
BIOCENOSI
BIÒTOP
•És el medi físic.
•Els elements no nocius.
Són els factors ABIÒTICS:
•EL MEDI és fluid aire i aigua que
envolta .BIOCENOSI
•És el conjunt d’éssers
vius,
conjunt de poblacions
•És el MEDI BIÒTIC.
envolta .
•SUBSTRAT és el suport
(roca,sorra..)sobre el que viuen els
organismes.
•FACTORS AMBIENTALS són
paràmetres que determinen
característiques fisicoquímiques de
l’ecosistema.
3.1 ELS BIÒTOP:
FACTORS AMBIENTALS
• Els factors abiòtics (=no vius) condicionen
organismes que hi viuen (pH, Tª...)
• Entre els elements del medi físic que afecten
un ecosistema hi ha els factors
mediambientals com:
un ecosistema hi ha els factors
mediambientals com:
• 1-LLUM 3- DISPONIBILITAT AIGUA EN ESTAT LÍQUID
• 2-Tª 4-SALS MINERALS
5- GASOS
1- LA LLUM
La seva durada i intensitat depèn de:
-L’alternança dia/nit.
-Època de l’any (estacions).
-Nuvolositat.
-Relleu.-Relleu.
En sistemes aquàtics pot penetrar de 150
a 200 m de profunditat
En un bosc frondós o selva la vegetació
intercepta la llum.
2-Tª
• Depèn de;
-el clima
-l’època de l’any
-temps atmosfèric
-alternança dia/nit.-alternança dia/nit.
Hi ha diferència en ecosistemes terrestres i
aquàtics.
En terrestres l'oscil·lació tèrmica és més marcada.
En aquàtics els canvis tèrmics són menys acusats,
com la densitat màxima de l’aigua és a 4ºC, aigua
superficial es congela i per sota poden viure
organismes.
3- DISPONIBILITAT
AIGUA EN ESTAT LÍQUID
En ecosistemes terrestres depèn de:
• Precipitacions.
• Humitat relativa de l’aire.• Humitat relativa de l’aire.
• En zones fredes l’aigua es
troba en forma de gel.
4- SALS MINERALS
• Les plantes i algues
necessiten nitrats i
fosfats per desenvolupar-
se.se.
• La concentració de sals
minerals al sòl o dissoltes
a l’aigua condiciona la
presència o absència
d’éssers vius.
5- GASOS
• L’O2 atmosfèric és important pels organismes respiradors.
• A + altitud => - O2
• L’ O2 dissolt a l’aigua. a + Tª => - O2
• Els factors abiòtics tenen gran influència en el procés
evolutiu, però compte amb la interpretació.
• Ex: cactus la seva evolució ha estat per:
– Per diversitat (mutacions)
– Selecció natural
3.2 BIOCENOSI=COMUNITAT
• És el medi biòtic format per tots els
éssers vius d’un ecosistema i les relacions
entre ells.
• Les interrelacions més importants són les• Les interrelacions més importants són les
alimentàries anomenades: RELACIONS
TRÒFIQUES que junt amb els factors
abiòtics són components fonamentals pel
procés de selecció natural.
• Segons com obtenen l’aliment (energia i matèria) agrupem
els organismes en 4 nivells tròfics:
1-ÉSSERS AUTÒTROFS són ELS PRODUCTORS formen matèria orgànica
A partir de matèria inorgànica mitjançant fotosíntesi o quimiosíntesi.
Ex. Vegetals
HETERÒTROFS o CONSUMIDORS: obtenen la matèria orgànica
ja elaborada i poden ser:
2-CONSUMIDORS PRIMARIS: HERBÍVORS sálimenten dels
productors ex: cèrvol
3-CONSUMIDOR SECUNDARIS: CARNÍVORS o DEPREDADORS:
sálimenten dels herbívors ex: lleó
3-CONSUMIDORS TERCIARIS: SUPERCARNÍVORS o
SUPERDEPREDADORS sàlimenten de carnívors ex : l’home
3- CARRONYAIRE: `s’alimenten d’animals morts. Ex. voltó
4-DESCOMPONEDOR: transformen els compostos orgànics en
inorgànics queden disponibles pels productors. Ex: fongs i bacteris
Els nivells
tròfics estan
relacionats
entre ells
Vegetals: Producció primària
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
Algues
39
Cianobacteris
Visió satèl·lit de fitoplàncton a
Irlanda
En els oceans la producció primària és de
100 g C/m2 per culpa del llarg recorregut
dels nutrients sedimentats fins que tornen
a la superfície. Del plàncton que es produeix , el
75% és consumit i la resta sedimenta al fons
Els heteròtrofs
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
També poden haver.hi
d’altres que es mengen
a altres heteròtrofs i
donar lloc a una cadena
curta d’espècies.
Tots aquests es
denominen consumidors
40
denominen consumidors
primaris als primers,
consumidors secundaris
als segons i així fins un
o dos nivells més si ho
permet l’abundància de
producció primària
Recorda: Regla del 10%: la
quantitat d’energia que passa
d’un nivell tròfic a un altre
superior
Relacions tròfiques: són les relacions de
dependència que s’estableixen entre els
éssers vius d’un ecosistema.
• Les relacions tròfiques es presentes
gràficament per:
Cadenes tròfiques: seqüència d’organismes
ordenats amb fletxes segons a qui serveix
d’alimentd’aliment
Xarxes tròfiques conjunt de cadenes tròfiques
i mostra les relacions tròfiques entre
espècies d’un indret. També es posen fletxes
que neixen de l’organisme que serveix
d’aliment.
En tots els casos les fletxes indiquen la
direcció de la matèria i l’energia.
Els heteròtrofs
Copèpode (crustaci carnívor)Diatomea (alga fotosintètica)
42
Diatomea (alga fotosintètica)
Cardumen de peixosDofins
Cadena tròfica o alimentària
CADENA TRÒFICA
Seqüència en la que uns organismes s’alimenten d’altres
en nivells diferents.
43
44
45
Cadenes tròfiques
Xarxa tròfica
Les cadenes estan connectades parcialment cosa que
permet tant un equilibri com la possilitat que siguin
funcionals i amb certa plasticitat donant lloc a una
autèntica xarxa tròfica
RELACIONS ENTRE ESPÈCIES
1-RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES:
Poblacions familiars: patriarcals, matriarcals, filials, de
parentiu.
poblacions gregàries amb una finalitat. (migracions..)
poblacions socials: abelles (individus diferents amb funcions
diferents)
Poblacions colonials: unió íntima, és el cas dels coralls.
2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES
Depredació: depredador-presa.
Competència: mateixa font d’alimentació. (esparver i guineu)
Inquilinisme: un beneficiat i altre no perjudicat ( ermità)
Comensalisme: Un s’aprofita restes de l’altre. (peix rèmora als
taurons)
mutualisme: benefici mutu com peix pallasso i simbiosi és un
tipus de mutualisme íntim on una part és depenen de l’altre
(líquens)
Parasitisme : paràsit beneficiat i l’hostatger no. Hi ha
Ectoparàsits (polls..) i endoparàsits (tenia...)
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
NÍNXOL ECOLÒGIC
un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons
les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Posa èmfasi en “l'ofici" de cada espècie.
És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es
defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el
tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest
aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes
que té sobre altres espècies de l'ecosistema...
Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus dePer això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de
relacions s'estableixen entre les espècies i entre les
espècies i el medi.
El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de la capacitat
d’adaptació d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el
cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol
ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és
herbívor, mentre que la granota adulta s'alimenta
d'insectes: el seu nínxol ecològic ha variat.
3.3 LA MATÈRIA
La matèria en els ecosistemes és limitada i
s’ha de reciclar contínuament mitjançant
els cicles:
-cicle del Carboni
-cicle del Nitrogen-cicle del Nitrogen
-cicle del fòsfor
La matèria passa en forma d’aliment
d’uns éssers vius als altres.
CICLE CARBONI
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
50
CICLE CARBONI
51
CICLE DEL NITROGEN
52Els nitrits són molt tòxics i només els nitrats poden ser
absorbits per les plantes
Rhizobium,
Azobacter,
Nostoc) (Nitrobacterr)
CICLE DEL FOSFOR
53
Eutrofització: enriquiment de nutrients del medi
3.4 L’ENERGIA
EL SOL és l’energia il·limitada.
L’energia solar és captada pels éssers autòtrofs que
mitjançant la fotosíntesi transformen la matèria inorgànica en
orgànica.
54
57
Del aliment que obté els animals s’usa per:
-energia metabòlica
- calor que desprèn
-femta i orina
De l’energia metabòlica part és per:
- manteniment en repòs (respiració..)
- Activitat- Activitat
- Creixement
El creixement esdevé la producció neta
i la producció bruta del nivell superior
s perd
Quan un individu es menja a un altre, és en una sola direcció
i la major part de l’energia es perd en forma de calor.
El sentit de transferència d’energia és unidireccional.
LA MATÈRIA ES RECICLA PERÒ L’ENERGIA NO
En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible
59
En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible
pel següent nivell
Energia que
conté la fulla
Menjada per
l’eruga
excretat
utilitzat
emmagatzemat
La biomassa
decreix a mida
que augmenta
el nivell tròfic .
Què
observes
en
aquestesaquestes
piràmides?
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
63
Explica el significat d’aquesta piràmide
Biomassa dels productors 20.810
Producció secundària bruta = producció primària neta = 11.977
Aproximadament el 10% de 11.977 passa a ser
producció secundària neta = 1.890
Biomassa: massa total dels organismes.
Producció= Δ biomassa/temps (g/m2 /dia)
Producció neta = Producció bruta – respiració
PN=PB –R PB= PN+R
Producció primaria = la dels productors
Producció secundària= la del herbívors
Productivitat= producció/biomassa x 100 ( Si unes algues
Dupliquessin la seva massa cada 24 hores tindrien una productivitat del 100%)
Temps de renovació =biomassa/producció (la tassa de renovació en
ecosistemes terrestre és lenta)
Eficiència en animals=Δ biomassa corporal neta/biomassa d’aliment ingerit
també = PN nivell n / PN nivell n-1 x100 i s’aproxima al 10%
ENERGIA ENDOSOMÀTICA I
EXOSOMÀTICA
• L’ENERGIA ENDOSOMÀTICA és la
que flueix en la biosfera i es
transfereix d’uns organismes als
altres en la nutrició. Ex la dels
alimentsaliments
• L’ENERGIA EXOSOMÀTICA és
l’energia que circula fora dels
organismes. Sense ella les plantes no
viurien.
Ex: solar, eòlica...
3.5 FUNCIONAMENT DELS
ECOSISTEMES
• Tots els organismes dels altres nivells tròfics
depenen directa o indirectament dels productors.
• A cada nivell hi ha pèrdua d’energia
• La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic
només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia
• La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic
només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia
química emmagatzemada a les molècules del nivell
tròfic inferior.
• En un ecosistema:
– L’energia flueix
– La matèria es recicla
3.6 ALTERACIÓ DELS ECOSISTEMES
• els ecosistemes alterats per impactes
antròpics experimenten reducció en la
diversitat d’espècies.
• LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
– És l’amenaça més greu de la biosfera.
– Suposa la pèrdua de recursos reals i– Suposa la pèrdua de recursos reals i
potencials per la humanitat i cal conservar-
les.
– Els efectes de la pèrdua de biodiversitat
són:
• Menys capacitat de regulació davant els
canvis.
• Menys complexitat estructuralde a xarxa
tròfica.
• Menys biomassa (quantitat total de matèria
viva)viva)
• Les causes principals de la pèrdua de
biodiversitat:
• DISMINUCIÓ POBLACIÓ D’ORGANISMES
– Per explotació directa dels humans ( per aliments,
components medicaments, com a mascotes, ...)
• DESTRUCCIÓ D'HÀBITATS
– Ecosistemes afectats per: contaminació aigües/ aire,
tala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren entala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren en
regressió fins que s’extingeixen.
• INTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES EXÒTIQUES
– Altera xarxa tròfica i l’equilibri ex: tortuga
californiana.
• PLAGUES I TRANSMISSIÓ DE MALALTIES
– En monocultius i cria massiva.
– Ex Com fil·loxera en raïms o la mixomatosi en conills.
La plaga de la fil·loxera• La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó
originari d'Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud.
• La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l'any
1860 des d'un carregament de cep americà que anava cap a
França, ja que aquest és immune a l'oïdi, un petit fong que
produeix a les fulles una mena de cendra
• Actualment, la fil·loxera ha estat eradicada ja que empeltant als
ceps autòctons, el cep americà, es tornen immunes a la plaga,
gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats.gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats.
70
4-EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS AL LLARG DE
LA HISTÒRIA
• L’activitat econòmica com assentaments humans han esdevingut cada
vegada més complexos i augmenten els problemes generats per les noves
tecnologies.
• A + desenvolupament socioeconòmic => + impacte sobre el medi
• 3 ETAPES AL LLARG DE LA Hª:
• EDAT DE PEDRA
– La població caçava i recol·lectava fent un impacte mínim en el medi.
– Bucle retroalimentació negatiu (BR –) entre aliments i població amb desequilibri cte on un canvi en
el medi era fatal per a la població.el medi era fatal per a la població.
• EDAT DE FERRO fins la Revolució Industrial
– Apareixen eines més desenvolupades
– Metal·lúrgia permet desenvolupar agricultura i ramaderia, augmentant l’aliment disponible
– La població depèn menys dels canvis en el medi i hi ha augment demogràfic i l'impacta no és
significatiu.
– BR + on les variables població, aliment i tecnologia són totes positives.
– Comença la desaparició de boscos per camps de cultiu.
• REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: s. XVIII canvi radical
– Es comencen a utilitzar residus fòssils ( 1r màquina de vapor) i la sobreexplotació de recursos.
– BR+ amb una evolució exponencial de la tecnologia.
– Apareixen problemes amb noves variables
– Ésser humà i medi tenen una relació autoreguladora de gestió sostenible.
5- ELS ÉSSERS HUMANS I EL
MEDI
• A la superfície terrestre es
produeixen processos que poden
generar:
– RECURSOS NATURALS:indispensables
per la supervivència humana.per la supervivència humana.
– RISCOS naturals o per l’acció de l’home
– IMPACTES creats per l’ocupació del
territori i l’ús dels recursos naturals
• Per això cal
– UNA GESTIO AMBIENTAL per
minimitzar riscos i impactes.
RECURSOS
• Són els béns que ens aporta la natura i
que tenen interès pels éssers humans.
• -Són les matèries primeres i els serveis.
• -Els humans els poden utilitzar quan no
suposen una catàstrofe o risc ambiental.
• -Poden ser: FONS si són esgotables com les• -Poden ser: FONS si són esgotables com les
mines o FLUXOS que són exhaurits si
s’extrauen a una velocitat superior a la
seva regeneració.
• -Els classifiquem segons la disponibilitat en
el temps, taxa de regeneració i ritme de
consum en:
RENOVABLES
• Energies alternatives i altres
• Cicles de regeneració > demanda
• Taxa producció > taxa de consum
• Producció il·limitada amb cicles de regeneració relativament ràpids
a escala humana (pot ser boscos, pesca, energia solar...)
-NO RENOVABLES
• Energies convencionals i altres
• velocitat de consum > velocitat de producció• velocitat de consum > velocitat de producció
• velocitat d’extracció > velocitat regeneració
• (mineria, hidrocarburs...)
• -També es classifiquen segons els seu ús en:
• ENERGÈTICS són dels quals aprofitem l’Energia
• NO ENERGÈTICS aprofitem una altra propietat
• A + recursos consumim + residus generem
• El consum està relacionat amb RISCOS INDUÏTS
• Activitat extractiva del subsòl pot ocasionar esfondrament...
• cal una gestió ambiental per realitzar una explotació racional dels
recursos
RISCOS
M.A. => home
• Es donen quan els processos del medi interacciones i amenacen
als éssers humans i els seus béns..
• -Els processos poden generar riscos o impactes depenen de la
intensitat dels factors que ho provoquen i de l’energia que alliberi.
• -Hi ha processos lents: erosió i ràpids: volcans..
• RISC=PERILLOSITAT+EXPOSI..+VULNERAB.
• PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen• PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen
destructiu en un determinat espai i temps. S’estudia la distribució
geogràfica i el PERIODE DE RETORN (interval de temps mitjà entre
2 esdeveniments).
• EXPOSICIÓ: nº de víctimes i béns potencials afectats x un fenomen
natural destructiu..
• A + grau de població + grau d’exposició
• VULNERABILITAT:proporció de persones i béns afectats respecte
al total exposat. Relacionat amb mesures de protecció.
• A + desenvolupament - vulnerabilitat.
•
• ELS DANYS depenen de l’exposició i vulnerabilitat.
• + danys zona + poblada
• RISC INDUÏT:es dóna quan l’alteració de l’equilibri natural produït
per l’activitat humana provoca una sèrie de processos que afecten
persones o béns materials. (home =>MA=>home)
• Poden ser: atmosfèrics, geodinàmics externs i interns.
• Per actuar sobre un risc cal seguir 3 fases:
• -PREDICCIÓ DEL RISC anticipar-se
• -PREVISIÓ elabora model de funcionament a partir d’antecedents.
-PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures-PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures
Preventives i d’alarma i control.
-Calen mesures de RESTAURACIÓ AMBIENTAL destinades a retornar
les característiques ambientals anteriors a un espai que ha petit
degradació o per uniformitzar la zona alterada amb l’entorn.
IMPACTES
home => M.A.
• -És el conjunt d’efectes positius (reforestar..) i negatius (fer carreteres..)
que la realització d’un projecte provoca en el medi ambient.
– De fet és qualsevol incidència que pugui ocasionar una acció humana
sobre el medi.
• -tot impacte genera un RISC INDUÏT.
• -Un impacte pot: Degradar el medi o millorar la qualitat ambiental.
• -les possibles conseqüències dels impactes són:
• INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS• INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS
(embassament, desforestació...)
• CONTAMINACIÓ que pot ser.
• -IMPACTE INDUÏT: és el que ha estat causat per altres impactes.
home => M.A => M.A
•
-Difosa
–no te focus localitzat
-és de baixa intensitat
de gran abast
Puntual
– te focus localitzat
-és de alta intensitat
en zones específiques.
Impactes: alteració del medi produïda per l’home
TIPUS
INTERACCIÓ
SIGNIFICAT
(exemples)
IMPACTE/RI
SC
(exemples)
TIPUS DE CONTROL
CONTAMINACIÓ
Alliberar al medi
determinades
substàncies
Exemples:
-abocar residus al
sòl, aigua.
-abocador=>
Plou =>
lixiviat=>
Contaminació
aqüífer
Autocontrol=
autoadequació
Control actiu
per l’home
Significa:
-filtrar els
gasos que
surten de lasòl, aigua.
-alliberar gasos.
-alliberar partícules
radioactives.
-alliberar
microorganismes
surten de la
indústria.
-depurar
l’aigua d’una
indústria
DINÀMICA
(processos
geològics)
Conjunt de
processos geològics
Fer un embassament
-
embassament
-carretera
-pont
------------- --------------
GESTIÓ AMBIENTAL
• -És la gestió adequada del medi ambient mitjançant mesures que tendeixin a fer
un ús correcte que.
Els objectius són:
• Minimitzi riscos i impactes.
• Promogui explotació racional de recursos.
• -Es poden aplicar quatre tipus de mesures: PREDICCIÓ, PREVISSIÓ,
PREVENCIÓ I CORRECCIÓ
• MESURES PREVENTIVES
– -són les que eviten un conflicte ambiental– -són les que eviten un conflicte ambiental
– -Objectius:-no abusar del recurs.
• -evitar riscos.
• -minimitzar impactes.
• LA PREVISIÓ: és l’estudi x saber quines mesures preventives es duran a terme.
• MESURES CORRECTORES
– -són les que un cop provocat un conflicte ambiental tendeixen a corregir-lo.
També les mesures que compensen o redueixen el conflicte.
-És millor aplicar mesures preventives, les correctores a la llarga són més cares.
-Des de les administració pública es duu a terme una política ambiental q dedica
esforços a les prevencions.
• -les mesures preventives generals són:
• PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL
TERRITORI
• INCENTIUS ECONÒMICS
• LEGISLACIÓ AMBIENTAL
• EDUCACIÓ AMBIENTAL• EDUCACIÓ AMBIENTAL
EINES DE GESTIÓ AMBIENTAL:
-AUDITORIA AMBIENTAL Consisteix en la
realització d’un estudi i diagnosi de la
situació ambiental, d’una instal·lació o
activitat.
- Es fa la certificació i verificació del bon
funcionament del sistema i la gestió de
- Es fa la certificació i verificació del bon
funcionament del sistema i la gestió de
qualitat ambiental.
- S’entén que una indústria contamina.
L’auditoria comprova que ho fa dins uns
marges legals
AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL (AIA)
És un procediment que estudia els impactes que produeix en el
medi la realització d’un projecte.
Tb proposa mesures per prevenir, corregir, minimitzar o
compensar els impactes que es puguin generar.
La legislació estableix els projectes que necessiten AIA.
• Les fases de l’AIA són:
• 1-Estudi AIA
• 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic.• 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic.
• 3-Admisnistració recull i tramet al promotor les al·legacions
dels afectats i de la resta dels ciutadans al projecte.
• 4- El promotor fa modificacions i el torna a enviar a
l’administració.
• 5-L’admisnistració comunicar si cal modificar o corregir el
projecte. Si no cal modificar res, elabora la declaració
d’impacte ambiental o especifica si es pot dur a terme el
projecte o no.
INTEGRACIÓ AMBIENTAL
• Pretén dur a terme noves actuacions en
zones on projectes passats els hi ha fet
perdre valor ambiental amb l’objectiu de
recuperar totes o algunes de les
característiques anteriors i que siguin
assimilades per l’entorn natural.assimilades per l’entorn natural.
• -Calen mesures de RESTAURACIÓ
AMBIENTAL destinades a retornar les
característiques ambientals anteriors a
un espai que ha petit degradació o per
uniformitzar la zona alterada amb
l’entorn.
ACORDS INTERNACIONALS SOBRE
IMPACTES AMBIENTALS
• Un impacte global és una afectació a
escala planetària d’un factor
ambiental.
• Les solucions són mitjà acords i• Les solucions són mitjà acords i
accions coordinades d’àmbit
internacional.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

La geoquímica des d'una perspectiva empresarial
La geoquímica des d'una perspectiva empresarialLa geoquímica des d'una perspectiva empresarial
La geoquímica des d'una perspectiva empresarialICGCat
 
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI) Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI) Sergi Meseguer Costa
 
Perills que han tingut els animals
Perills que han tingut els animalsPerills que han tingut els animals
Perills que han tingut els animalsmargagonyalons
 
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOEstructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOMireia Llobet
 
Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)
Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)
Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)Sergi Meseguer Costa
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeMireia Llobet
 
Riscos sísmics
Riscos sísmicsRiscos sísmics
Riscos sísmicsCC NN
 
T3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roquesT3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roquesSergi Meseguer Costa
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaMestre Tomeu
 
Tema 2 el relleu terrestre
Tema 2  el relleu terrestreTema 2  el relleu terrestre
Tema 2 el relleu terrestrexgoterris
 
El paisatge ii
El paisatge iiEl paisatge ii
El paisatge iiMarlluch
 
Treball alex (plaques tectóniques)2
Treball alex   (plaques tectóniques)2Treball alex   (plaques tectóniques)2
Treball alex (plaques tectóniques)2rafamoriel
 
Ud1 tectonica
Ud1 tectonicaUd1 tectonica
Ud1 tectonicarfarran4
 
El nostre planeta_la_terra
El nostre planeta_la_terraEl nostre planeta_la_terra
El nostre planeta_la_terracbibi
 

Mais procurados (20)

T2 edafologia AG1012
T2 edafologia AG1012 T2 edafologia AG1012
T2 edafologia AG1012
 
T3 Edafologia AG1012
T3 Edafologia AG1012T3 Edafologia AG1012
T3 Edafologia AG1012
 
La geoquímica des d'una perspectiva empresarial
La geoquímica des d'una perspectiva empresarialLa geoquímica des d'una perspectiva empresarial
La geoquímica des d'una perspectiva empresarial
 
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI) Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
Tema 1 part 2, Geologia i Edafologia (AG1012, UJI)
 
Perills que han tingut els animals
Perills que han tingut els animalsPerills que han tingut els animals
Perills que han tingut els animals
 
1 presentació ag1012-(2018)
1 presentació ag1012-(2018)1 presentació ag1012-(2018)
1 presentació ag1012-(2018)
 
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOEstructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
 
Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)
Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)
Presentació Geologia i Edafologia AG1012, UJI (curs 2016)
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
Riscos sísmics
Riscos sísmicsRiscos sísmics
Riscos sísmics
 
1 Presentació AG1012-(2017) UJI
1 Presentació AG1012-(2017) UJI1 Presentació AG1012-(2017) UJI
1 Presentació AG1012-(2017) UJI
 
T3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roquesT3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roques
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre Planeta
 
T3 (Annex) edafologia AG1012
T3 (Annex) edafologia AG1012T3 (Annex) edafologia AG1012
T3 (Annex) edafologia AG1012
 
T4 Edafologia AG1012
T4 Edafologia AG1012T4 Edafologia AG1012
T4 Edafologia AG1012
 
Tema 2 el relleu terrestre
Tema 2  el relleu terrestreTema 2  el relleu terrestre
Tema 2 el relleu terrestre
 
El paisatge ii
El paisatge iiEl paisatge ii
El paisatge ii
 
Treball alex (plaques tectóniques)2
Treball alex   (plaques tectóniques)2Treball alex   (plaques tectóniques)2
Treball alex (plaques tectóniques)2
 
Ud1 tectonica
Ud1 tectonicaUd1 tectonica
Ud1 tectonica
 
El nostre planeta_la_terra
El nostre planeta_la_terraEl nostre planeta_la_terra
El nostre planeta_la_terra
 

Destaque

Destaque (19)

Riscos naturals
Riscos naturalsRiscos naturals
Riscos naturals
 
Fenomens naturals
Fenomens naturalsFenomens naturals
Fenomens naturals
 
4rt (tema 6)
4rt (tema 6)4rt (tema 6)
4rt (tema 6)
 
Adaptacions al medi 4t eso
Adaptacions al medi 4t esoAdaptacions al medi 4t eso
Adaptacions al medi 4t eso
 
CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2
 
La tierra
La   tierraLa   tierra
La tierra
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terra
 
La classificació dels éssers vius 4t
La classificació dels éssers vius 4tLa classificació dels éssers vius 4t
La classificació dels éssers vius 4t
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
 
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
 
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos ExternsTema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externs
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologics
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Unitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics ExternsUnitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics Externs
 
GEOSFERA
GEOSFERAGEOSFERA
GEOSFERA
 
Cadena trofica
Cadena troficaCadena trofica
Cadena trofica
 
Tema 1 estudiant_l_ecologia
Tema 1 estudiant_l_ecologiaTema 1 estudiant_l_ecologia
Tema 1 estudiant_l_ecologia
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 

Semelhante a UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA

Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)
Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)
Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)leirecelada
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreGuillem Barceló
 
Tema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsTema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsQuim Martí
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terrabertachico
 
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptxTEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptxpfort1
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervellóescolanovacervello
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuElena Planas
 
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)Margalida Colombàs
 
Power plaques cmc2
Power plaques cmc2Power plaques cmc2
Power plaques cmc2jtaranc2
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuElena Planas
 
2. estructura de la terra
2. estructura de la terra2. estructura de la terra
2. estructura de la terraLoles Guixa
 
presentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
presentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaapresentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
presentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaAranAguilarSetin
 
La Terra
La TerraLa Terra
La TerraMprof
 

Semelhante a UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA (20)

Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)
Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)
Pwp t1-terra planeta-canviant_1415.ppt (1)
 
Unitat 1 CTMA
Unitat 1 CTMAUnitat 1 CTMA
Unitat 1 CTMA
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestre
 
Tema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsTema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continents
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terra
 
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptxTEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
TEMA 6. DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA.pptx
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
 
Projecte l'univers 6è mvayreda
Projecte l'univers 6è    mvayredaProjecte l'univers 6è    mvayreda
Projecte l'univers 6è mvayreda
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
 
L'Univers.pdf
L'Univers.pdfL'Univers.pdf
L'Univers.pdf
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiu
 
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
 
Carlos
CarlosCarlos
Carlos
 
Power plaques cmc2
Power plaques cmc2Power plaques cmc2
Power plaques cmc2
 
L'espai que ens envolta
L'espai que ens envoltaL'espai que ens envolta
L'espai que ens envolta
 
El nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiuEl nostre sistema solar definitiu
El nostre sistema solar definitiu
 
Interior de la terra
Interior de la terraInterior de la terra
Interior de la terra
 
2. estructura de la terra
2. estructura de la terra2. estructura de la terra
2. estructura de la terra
 
presentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
presentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaapresentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
presentacio geologiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
 
La Terra
La TerraLa Terra
La Terra
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA

  • 1. TEMA 0 INTRODUCCIÓ Lloc web pau CTMA: https://sites.google.com/site/ctmapau/
  • 2. 1-Què són les ciències de la Terra • Del llatí scientia (/skientia/)vol dir conèixer a través de l’observació, estudi i experimentació. (ve del present scire (/skire/) i vol dir saber) • Definició actual de ciència: coneixements ordenats obtinguts després d’aplicar el mètode científic i que poden ser útils per l’home. • No inclou només la geologia. • És una ciència moderna que interfereix en els éssers vius per:per: • -ocupació del terreny sense valorar. • - esgotament de recursos • Està connectada íntimament a altres ciències com: • · Biologia: en l’evolució de la Terra • · Físiques i químiques (moviment de plaques,fusió, formació i composició dels minerals...) • · Tecnologia (aparells sísmics...) • · Ciències socials (Economia, geografia...) • · ...
  • 3. 2- Què és el Medi Ambient? • És tot el que ens envolta i ens afecta. • És un conjunt de components capaços de causar efectes directes o indirectes en més o menys temps sobre els éssers vius i els seus béns (edificis...) • Els components 1,2,3 i 4 estan interelacionats, un canvi en un pot afectar als altres.
  • 4. • Si es talen arbres => Δ CO2 ambiental => Δ efecte hivernacle => ΔTª => afecta éssers vius • El problema medi ambiental sorgeix de la interacció de l’home i medi ambient terrestre. • Els diferents components interactuen entre si. • Exemple: en regió pobre del planeta hi ha• Exemple: en regió pobre del planeta hi ha contaminació de l’aigua => menys producció del camp => menys aliment => menys nombre de persones.
  • 5. 3- Què són les ciències de la Terra i del Medi Ambient • És una ciència que estudia la interrelació entre el sistema terrestre i el sistema humà. • Estudia: • El sistema terrestre i els seus subsistemes. • El sistema humà.• El sistema humà. • La interrelació entre aquests. • La gestió humana mediambiental: o Cuidar o Conservar o Minimitzar riscos i impactes o Mantenir i augmentar recursos
  • 6. • Tot això mitjançant: • o PREDICCIÓ: anticipar-se amb la màxima precisió d’on i quan tindrà lloc el fenomen. • o PREVISIÓ: a partir d’antecedents elaborar models de funcionament dels fenòmens. • o PREVENCIÓ:Adoptar mesures que minimitzin la situació de risc. • o CORRECCIÓ: corregir un cop provocat el conflicte medi ambiental.ambiental. • Sistema terrestre Sistema humà • L’home ocupa la terra, es beneficia dels recursos, però fa impactes
  • 7. 1- El clima és temperat en gran part del país, tropical a Hawaii i la Florida, polar a Alaska, semiàrid a les Grans Planes a l'oest del meridià 100, desèrtic al sud-est, mediterrani a les costes de Califòrnia i àrid a la Gran Conca. Són comuns els climes extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la D’aquests articles quins parlen de: predicció, previsió, prevenció i correcció. http://bitcoladopini.blogspot.com.es/2012/09/nadie-ja-sha-convertit-de-tempesta.html extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la gran majoria dels tornados del món tenen lloc als Estats Units, sobretot a l'Oest Mitjà. Al centre de Texas hi ha el famós Tornado Alley, el "carreró dels tornados", on hi ha forts vents i un gran índex anual de tornados.
  • 8. • 2-Als Estats Units l'amenaça de l'huracà féu que l'Administració Nacional Oceànica i • Atmosfèrica • (NOAA) emetés diverses advertències de vents forts, • marees altes i mala mar als Outer Banks al llarg de la costa de Carolina del Nord i Maine. • Almenys disset vaixells navals foren traslladats com a mesura de prevenció davant • l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la• l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la • costa que estiguessin preparats per a ser evacuats en cas que fos necessari. A més, • les autoritats de Rhode Island també tancaren diverses platges • i aturaren els viatges en ferri per les vies aquàtiques meridionals de l'estat. • Durant el dia en què l'huracà era pròxim als Estats Units, la NOAA emeté • alertes de tempesta des de Cape May (Nova Jersey) fins a Eastport (Maine)
  • 9. • 3-Un año del terremoto y el posterior • tsunami que sacudió Japón, en la • prefectura de Miyagi, uno de los lugares • más afectados, hay avances en la• más afectados, hay avances en la • reconstrucción
  • 10. • 4-La tempesta tropical Nadine ja s'ha convertit en huracà i sembla que s'enfila lentament cap a les ïlles portugueses de les Azores • Nadine, una depressió tropical que va sorgir de les restes de l'huracà Isaac, a les darreres hores ja s'ha convertit en un huracà de categoria 1 amb vents sostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i tésostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i té tendència a desplaçar-se en direcció a les Azores a una velocitat d'uns 26 km/h.
  • 11. TEMA 1 UNA NOVA CIÈNCIACIÈNCIA
  • 12. 1- TEORIA DELS SISTEMES I ESTUDI EL MEDI • És un conjunt d’elements relacionats entre si. • Cada element té una funció determinada i els seus canvis afecten a la resta. • Ex: una bassa• Ex: una bassa Energia solar • L’arbre perd fulles=>aporta nutrients aigua=> fitoplancton=>zooplancton => =>Peix petit => peix gran
  • 13.
  • 14. • El sistema es pot considerar com : – UNA CAIXA NEGRA – UNA CAIXA BLANCA
  • 15. Caixa negra • CAIXA NEGRA • -no analitzem contingut. • -estudiem entrades i sortides d’ Energia i matèria d’un sistema
  • 16. • Segons els intercanvis d ‘energia i matèria poden ser : OBERTS Hi ha entrada i sortida d’energia i matèria TANCATS Es produeix entrada i sortida d’energia i no de matèria AÏLLATS No hi ha intercanvi ni d’energia ni de matèria Com per exemple l’Univers (cas teòric) Exemple: Individu: Planta Exemple: Terra (excepte meteorits) Ex: rellotge l’Univers (cas teòric)
  • 17. Caixa blanca • -Estudia l’interior d’un sistema. • -analitzem contingut. • - cada element d’un sistema és una variable, les variables es relacionen entre si (per fletxes). És el diagrama causal = relació causa-efecte entre lesdiagrama causal = relació causa-efecte entre les variables d’un sistema. • -cada variable té una funció. Un canvi en una variable afecta a les altres. • -Té un mecanisme autoregulador/amortidor que tendeix a restablir l’equilibri. • -Té propietat emergent que és el resultat de la propietat de cada element. • Les relacions causals poden ser:
  • 18. • SIMPLES Relacionen dos variables i la influència d’una sobre l’altre pot ser:
  • 19.
  • 20.
  • 21. 2- EL PLANETATERRA • Planeta del sistema solar amb – 8 planetes – 162 satèl·lits – Centenars de milers de petits cossos. • Planetoides, Asteroide, Meteoroides,cometes • 2 grups de planetes• 2 grups de planetes • Interiors o rocosos: Mercuri (únic sense atmosfera), venus (gira en sentit contrari), Terra (únic en vida) i Mart(volcans més grans). • Exteriors o gasosos ( amb nucli sòlid i capes gasoses i líquides): Júpiter (+gran), Saturn (té 5 anells), Neptú (+ dens) i Urà (tombat).
  • 22. • Característiques del nostre planeta que fan possible la vida: – LA DISTÀNCIA PLANETA-ESTEL (H2O líquida) – GRAVETAT SUFICIENT PER RETENIR ATMOSFERA – NUCLI METÀL·LIC FOS que permeti camp magnètic que protegeixi de radiacions còsmiques. – PRESÈNCIA DE SATÈL·LIT GRAN on el camp gravitatori dóna estabilitat a la inclinació de l’eix terraqui. – VIDA MITJANA DE L’ESTEL Com més massa, menys temps de vida. La vida necessita m. a. per desenvolupar-se. – L’EXISTÈNCIA DE PLANETES GEGANTS AL VOLTANT que desvien pel seu poder gravitacional trajectes dels asteroides i protegeixen així altres planetes dels impactes. – SITUACIÓ DE LA GALÀXIA llunyana del centre on les explosions de les supernoves no els afectin , ja que les radiacions emeses són molt perjudicials pels éssers vius.
  • 23. 2.1- EL SISTEMA TERRA • El podem considerar format per 5 elements o subsistemes relacionats entre si: • ATMOSFERA=> embolcall de gasos de la Terra, responsable del cicle de l’aigua i del clima.responsable del cicle de l’aigua i del clima. • HIDROSFERA=>aigua del planeta excepte vapor d’aigua, inclou CRIOSFERA =gel • GEOSFERA=>part sòlida i inorgànica de la Terra • EDAFOSFERA o PEDOSFERA=> conjunt de sòls. Zona d’interacció entre geosfera i biosfera. • BIOSFERA=>conjunt d’éssers vius de la Terra.
  • 24. • La Terra és un sistema tancat on no hi entra ni surt matèria (és relatiu perquè entren meteorits i surten satèl·lits i naus fabricats pels humans), però si energia: – La matèria es recicla – L’energia flueix – L’energia procedent del Sol part es reflectida i part es absorbida i es perd en forma de calor. • Hi ha pèrdua de calor per fenòmens geodinàmics interns: vulcanisme, moviments sísmics.. • L’energia es transforma en els processos externs de la• L’energia es transforma en els processos externs de la dinàmica terrestre. Ex: energia Sol evapora aigua (E potencial) que després precipita (E cinètica) i erosiona (E. Mecànica). • L’Energia també es transforma en els processos geològics interns: – Calor interna=> moviment plaques ( E cinètica)=>trencament i plegament (E. Mecànica).
  • 25.
  • 26. 3- ELS ECOSISTEMES • Els ecosistemes són sistemes naturals formats pel medi físic d’un indret (=biòtop) i tots els organismes que hi viuen (biocenosi) i les relacions entre el medi i els organismes. • ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP
  • 27. Ecosistema o Sistema natural 27 BIOTOP (Factors ambiental abiòtics) BIOCENOSI (Factors ambientals biòtics)
  • 28. Ecosistem a 2 Ecosistem a 1 ECOTONS: zones de transició entre dos ecosistemes. Espècies EURIOIQUES que resisteixen grans canvis 28 Ecosistema 3 Ecosistema 4 resisteixen grans canvis ambientals. Un ecosistema és una unitat funcional constituïda per éssers vius relacionats entre ells (biocenosi) i amb el medi que habiten en un lloc determinat (biòtop) i, per tant, determinats per una sèrie de factors abiòtics (físics i químics)
  • 29. ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP BIOCENOSI BIÒTOP •És el medi físic. •Els elements no nocius. Són els factors ABIÒTICS: •EL MEDI és fluid aire i aigua que envolta .BIOCENOSI •És el conjunt d’éssers vius, conjunt de poblacions •És el MEDI BIÒTIC. envolta . •SUBSTRAT és el suport (roca,sorra..)sobre el que viuen els organismes. •FACTORS AMBIENTALS són paràmetres que determinen característiques fisicoquímiques de l’ecosistema.
  • 30. 3.1 ELS BIÒTOP: FACTORS AMBIENTALS • Els factors abiòtics (=no vius) condicionen organismes que hi viuen (pH, Tª...) • Entre els elements del medi físic que afecten un ecosistema hi ha els factors mediambientals com: un ecosistema hi ha els factors mediambientals com: • 1-LLUM 3- DISPONIBILITAT AIGUA EN ESTAT LÍQUID • 2-Tª 4-SALS MINERALS 5- GASOS
  • 31. 1- LA LLUM La seva durada i intensitat depèn de: -L’alternança dia/nit. -Època de l’any (estacions). -Nuvolositat. -Relleu.-Relleu. En sistemes aquàtics pot penetrar de 150 a 200 m de profunditat En un bosc frondós o selva la vegetació intercepta la llum.
  • 32. 2-Tª • Depèn de; -el clima -l’època de l’any -temps atmosfèric -alternança dia/nit.-alternança dia/nit. Hi ha diferència en ecosistemes terrestres i aquàtics. En terrestres l'oscil·lació tèrmica és més marcada. En aquàtics els canvis tèrmics són menys acusats, com la densitat màxima de l’aigua és a 4ºC, aigua superficial es congela i per sota poden viure organismes.
  • 33. 3- DISPONIBILITAT AIGUA EN ESTAT LÍQUID En ecosistemes terrestres depèn de: • Precipitacions. • Humitat relativa de l’aire.• Humitat relativa de l’aire. • En zones fredes l’aigua es troba en forma de gel.
  • 34. 4- SALS MINERALS • Les plantes i algues necessiten nitrats i fosfats per desenvolupar- se.se. • La concentració de sals minerals al sòl o dissoltes a l’aigua condiciona la presència o absència d’éssers vius.
  • 35. 5- GASOS • L’O2 atmosfèric és important pels organismes respiradors. • A + altitud => - O2 • L’ O2 dissolt a l’aigua. a + Tª => - O2 • Els factors abiòtics tenen gran influència en el procés evolutiu, però compte amb la interpretació. • Ex: cactus la seva evolució ha estat per: – Per diversitat (mutacions) – Selecció natural
  • 36. 3.2 BIOCENOSI=COMUNITAT • És el medi biòtic format per tots els éssers vius d’un ecosistema i les relacions entre ells. • Les interrelacions més importants són les• Les interrelacions més importants són les alimentàries anomenades: RELACIONS TRÒFIQUES que junt amb els factors abiòtics són components fonamentals pel procés de selecció natural.
  • 37. • Segons com obtenen l’aliment (energia i matèria) agrupem els organismes en 4 nivells tròfics: 1-ÉSSERS AUTÒTROFS són ELS PRODUCTORS formen matèria orgànica A partir de matèria inorgànica mitjançant fotosíntesi o quimiosíntesi. Ex. Vegetals HETERÒTROFS o CONSUMIDORS: obtenen la matèria orgànica ja elaborada i poden ser: 2-CONSUMIDORS PRIMARIS: HERBÍVORS sálimenten dels productors ex: cèrvol 3-CONSUMIDOR SECUNDARIS: CARNÍVORS o DEPREDADORS: sálimenten dels herbívors ex: lleó 3-CONSUMIDORS TERCIARIS: SUPERCARNÍVORS o SUPERDEPREDADORS sàlimenten de carnívors ex : l’home 3- CARRONYAIRE: `s’alimenten d’animals morts. Ex. voltó 4-DESCOMPONEDOR: transformen els compostos orgànics en inorgànics queden disponibles pels productors. Ex: fongs i bacteris
  • 39. Vegetals: Producció primària No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. Algues 39 Cianobacteris Visió satèl·lit de fitoplàncton a Irlanda En els oceans la producció primària és de 100 g C/m2 per culpa del llarg recorregut dels nutrients sedimentats fins que tornen a la superfície. Del plàncton que es produeix , el 75% és consumit i la resta sedimenta al fons
  • 40. Els heteròtrofs No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. També poden haver.hi d’altres que es mengen a altres heteròtrofs i donar lloc a una cadena curta d’espècies. Tots aquests es denominen consumidors 40 denominen consumidors primaris als primers, consumidors secundaris als segons i així fins un o dos nivells més si ho permet l’abundància de producció primària Recorda: Regla del 10%: la quantitat d’energia que passa d’un nivell tròfic a un altre superior
  • 41. Relacions tròfiques: són les relacions de dependència que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema. • Les relacions tròfiques es presentes gràficament per: Cadenes tròfiques: seqüència d’organismes ordenats amb fletxes segons a qui serveix d’alimentd’aliment Xarxes tròfiques conjunt de cadenes tròfiques i mostra les relacions tròfiques entre espècies d’un indret. També es posen fletxes que neixen de l’organisme que serveix d’aliment. En tots els casos les fletxes indiquen la direcció de la matèria i l’energia.
  • 42. Els heteròtrofs Copèpode (crustaci carnívor)Diatomea (alga fotosintètica) 42 Diatomea (alga fotosintètica) Cardumen de peixosDofins Cadena tròfica o alimentària
  • 43. CADENA TRÒFICA Seqüència en la que uns organismes s’alimenten d’altres en nivells diferents. 43
  • 44. 44
  • 45. 45 Cadenes tròfiques Xarxa tròfica Les cadenes estan connectades parcialment cosa que permet tant un equilibri com la possilitat que siguin funcionals i amb certa plasticitat donant lloc a una autèntica xarxa tròfica
  • 46. RELACIONS ENTRE ESPÈCIES 1-RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES: Poblacions familiars: patriarcals, matriarcals, filials, de parentiu. poblacions gregàries amb una finalitat. (migracions..) poblacions socials: abelles (individus diferents amb funcions diferents) Poblacions colonials: unió íntima, és el cas dels coralls. 2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES Depredació: depredador-presa. Competència: mateixa font d’alimentació. (esparver i guineu) Inquilinisme: un beneficiat i altre no perjudicat ( ermità) Comensalisme: Un s’aprofita restes de l’altre. (peix rèmora als taurons) mutualisme: benefici mutu com peix pallasso i simbiosi és un tipus de mutualisme íntim on una part és depenen de l’altre (líquens) Parasitisme : paràsit beneficiat i l’hostatger no. Hi ha Ectoparàsits (polls..) i endoparàsits (tenia...)
  • 47. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
  • 48. NÍNXOL ECOLÒGIC un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en “l'ofici" de cada espècie. És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema... Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus dePer això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi. El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de la capacitat d’adaptació d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és herbívor, mentre que la granota adulta s'alimenta d'insectes: el seu nínxol ecològic ha variat.
  • 49. 3.3 LA MATÈRIA La matèria en els ecosistemes és limitada i s’ha de reciclar contínuament mitjançant els cicles: -cicle del Carboni -cicle del Nitrogen-cicle del Nitrogen -cicle del fòsfor La matèria passa en forma d’aliment d’uns éssers vius als altres.
  • 50. CICLE CARBONI No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. 50
  • 52. CICLE DEL NITROGEN 52Els nitrits són molt tòxics i només els nitrats poden ser absorbits per les plantes Rhizobium, Azobacter, Nostoc) (Nitrobacterr)
  • 53. CICLE DEL FOSFOR 53 Eutrofització: enriquiment de nutrients del medi
  • 54. 3.4 L’ENERGIA EL SOL és l’energia il·limitada. L’energia solar és captada pels éssers autòtrofs que mitjançant la fotosíntesi transformen la matèria inorgànica en orgànica. 54
  • 55.
  • 56.
  • 57. 57
  • 58. Del aliment que obté els animals s’usa per: -energia metabòlica - calor que desprèn -femta i orina De l’energia metabòlica part és per: - manteniment en repòs (respiració..) - Activitat- Activitat - Creixement El creixement esdevé la producció neta i la producció bruta del nivell superior
  • 59. s perd Quan un individu es menja a un altre, és en una sola direcció i la major part de l’energia es perd en forma de calor. El sentit de transferència d’energia és unidireccional. LA MATÈRIA ES RECICLA PERÒ L’ENERGIA NO En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible 59 En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible pel següent nivell
  • 60. Energia que conté la fulla Menjada per l’eruga excretat utilitzat emmagatzemat
  • 61. La biomassa decreix a mida que augmenta el nivell tròfic .
  • 63. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. 63 Explica el significat d’aquesta piràmide Biomassa dels productors 20.810 Producció secundària bruta = producció primària neta = 11.977 Aproximadament el 10% de 11.977 passa a ser producció secundària neta = 1.890
  • 64. Biomassa: massa total dels organismes. Producció= Δ biomassa/temps (g/m2 /dia) Producció neta = Producció bruta – respiració PN=PB –R PB= PN+R Producció primaria = la dels productors Producció secundària= la del herbívors Productivitat= producció/biomassa x 100 ( Si unes algues Dupliquessin la seva massa cada 24 hores tindrien una productivitat del 100%) Temps de renovació =biomassa/producció (la tassa de renovació en ecosistemes terrestre és lenta) Eficiència en animals=Δ biomassa corporal neta/biomassa d’aliment ingerit també = PN nivell n / PN nivell n-1 x100 i s’aproxima al 10%
  • 65. ENERGIA ENDOSOMÀTICA I EXOSOMÀTICA • L’ENERGIA ENDOSOMÀTICA és la que flueix en la biosfera i es transfereix d’uns organismes als altres en la nutrició. Ex la dels alimentsaliments • L’ENERGIA EXOSOMÀTICA és l’energia que circula fora dels organismes. Sense ella les plantes no viurien. Ex: solar, eòlica...
  • 66. 3.5 FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES • Tots els organismes dels altres nivells tròfics depenen directa o indirectament dels productors. • A cada nivell hi ha pèrdua d’energia • La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia • La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia química emmagatzemada a les molècules del nivell tròfic inferior. • En un ecosistema: – L’energia flueix – La matèria es recicla
  • 67. 3.6 ALTERACIÓ DELS ECOSISTEMES • els ecosistemes alterats per impactes antròpics experimenten reducció en la diversitat d’espècies. • LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT – És l’amenaça més greu de la biosfera. – Suposa la pèrdua de recursos reals i– Suposa la pèrdua de recursos reals i potencials per la humanitat i cal conservar- les.
  • 68. – Els efectes de la pèrdua de biodiversitat són: • Menys capacitat de regulació davant els canvis. • Menys complexitat estructuralde a xarxa tròfica. • Menys biomassa (quantitat total de matèria viva)viva)
  • 69. • Les causes principals de la pèrdua de biodiversitat: • DISMINUCIÓ POBLACIÓ D’ORGANISMES – Per explotació directa dels humans ( per aliments, components medicaments, com a mascotes, ...) • DESTRUCCIÓ D'HÀBITATS – Ecosistemes afectats per: contaminació aigües/ aire, tala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren entala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren en regressió fins que s’extingeixen. • INTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES EXÒTIQUES – Altera xarxa tròfica i l’equilibri ex: tortuga californiana. • PLAGUES I TRANSMISSIÓ DE MALALTIES – En monocultius i cria massiva. – Ex Com fil·loxera en raïms o la mixomatosi en conills.
  • 70. La plaga de la fil·loxera• La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó originari d'Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. • La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l'any 1860 des d'un carregament de cep americà que anava cap a França, ja que aquest és immune a l'oïdi, un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra • Actualment, la fil·loxera ha estat eradicada ja que empeltant als ceps autòctons, el cep americà, es tornen immunes a la plaga, gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats.gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats. 70
  • 71. 4-EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS AL LLARG DE LA HISTÒRIA • L’activitat econòmica com assentaments humans han esdevingut cada vegada més complexos i augmenten els problemes generats per les noves tecnologies. • A + desenvolupament socioeconòmic => + impacte sobre el medi • 3 ETAPES AL LLARG DE LA Hª: • EDAT DE PEDRA – La població caçava i recol·lectava fent un impacte mínim en el medi. – Bucle retroalimentació negatiu (BR –) entre aliments i població amb desequilibri cte on un canvi en el medi era fatal per a la població.el medi era fatal per a la població. • EDAT DE FERRO fins la Revolució Industrial – Apareixen eines més desenvolupades – Metal·lúrgia permet desenvolupar agricultura i ramaderia, augmentant l’aliment disponible – La població depèn menys dels canvis en el medi i hi ha augment demogràfic i l'impacta no és significatiu. – BR + on les variables població, aliment i tecnologia són totes positives. – Comença la desaparició de boscos per camps de cultiu. • REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: s. XVIII canvi radical – Es comencen a utilitzar residus fòssils ( 1r màquina de vapor) i la sobreexplotació de recursos. – BR+ amb una evolució exponencial de la tecnologia. – Apareixen problemes amb noves variables – Ésser humà i medi tenen una relació autoreguladora de gestió sostenible.
  • 72. 5- ELS ÉSSERS HUMANS I EL MEDI • A la superfície terrestre es produeixen processos que poden generar: – RECURSOS NATURALS:indispensables per la supervivència humana.per la supervivència humana. – RISCOS naturals o per l’acció de l’home – IMPACTES creats per l’ocupació del territori i l’ús dels recursos naturals • Per això cal – UNA GESTIO AMBIENTAL per minimitzar riscos i impactes.
  • 73. RECURSOS • Són els béns que ens aporta la natura i que tenen interès pels éssers humans. • -Són les matèries primeres i els serveis. • -Els humans els poden utilitzar quan no suposen una catàstrofe o risc ambiental. • -Poden ser: FONS si són esgotables com les• -Poden ser: FONS si són esgotables com les mines o FLUXOS que són exhaurits si s’extrauen a una velocitat superior a la seva regeneració. • -Els classifiquem segons la disponibilitat en el temps, taxa de regeneració i ritme de consum en:
  • 74. RENOVABLES • Energies alternatives i altres • Cicles de regeneració > demanda • Taxa producció > taxa de consum • Producció il·limitada amb cicles de regeneració relativament ràpids a escala humana (pot ser boscos, pesca, energia solar...) -NO RENOVABLES • Energies convencionals i altres • velocitat de consum > velocitat de producció• velocitat de consum > velocitat de producció • velocitat d’extracció > velocitat regeneració • (mineria, hidrocarburs...) • -També es classifiquen segons els seu ús en: • ENERGÈTICS són dels quals aprofitem l’Energia • NO ENERGÈTICS aprofitem una altra propietat • A + recursos consumim + residus generem • El consum està relacionat amb RISCOS INDUÏTS • Activitat extractiva del subsòl pot ocasionar esfondrament... • cal una gestió ambiental per realitzar una explotació racional dels recursos
  • 75.
  • 76.
  • 77. RISCOS M.A. => home • Es donen quan els processos del medi interacciones i amenacen als éssers humans i els seus béns.. • -Els processos poden generar riscos o impactes depenen de la intensitat dels factors que ho provoquen i de l’energia que alliberi. • -Hi ha processos lents: erosió i ràpids: volcans.. • RISC=PERILLOSITAT+EXPOSI..+VULNERAB. • PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen• PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen destructiu en un determinat espai i temps. S’estudia la distribució geogràfica i el PERIODE DE RETORN (interval de temps mitjà entre 2 esdeveniments). • EXPOSICIÓ: nº de víctimes i béns potencials afectats x un fenomen natural destructiu.. • A + grau de població + grau d’exposició • VULNERABILITAT:proporció de persones i béns afectats respecte al total exposat. Relacionat amb mesures de protecció. • A + desenvolupament - vulnerabilitat. •
  • 78. • ELS DANYS depenen de l’exposició i vulnerabilitat. • + danys zona + poblada • RISC INDUÏT:es dóna quan l’alteració de l’equilibri natural produït per l’activitat humana provoca una sèrie de processos que afecten persones o béns materials. (home =>MA=>home) • Poden ser: atmosfèrics, geodinàmics externs i interns. • Per actuar sobre un risc cal seguir 3 fases: • -PREDICCIÓ DEL RISC anticipar-se • -PREVISIÓ elabora model de funcionament a partir d’antecedents. -PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures-PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures Preventives i d’alarma i control. -Calen mesures de RESTAURACIÓ AMBIENTAL destinades a retornar les característiques ambientals anteriors a un espai que ha petit degradació o per uniformitzar la zona alterada amb l’entorn.
  • 79. IMPACTES home => M.A. • -És el conjunt d’efectes positius (reforestar..) i negatius (fer carreteres..) que la realització d’un projecte provoca en el medi ambient. – De fet és qualsevol incidència que pugui ocasionar una acció humana sobre el medi. • -tot impacte genera un RISC INDUÏT. • -Un impacte pot: Degradar el medi o millorar la qualitat ambiental. • -les possibles conseqüències dels impactes són: • INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS• INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS (embassament, desforestació...) • CONTAMINACIÓ que pot ser. • -IMPACTE INDUÏT: és el que ha estat causat per altres impactes. home => M.A => M.A • -Difosa –no te focus localitzat -és de baixa intensitat de gran abast Puntual – te focus localitzat -és de alta intensitat en zones específiques.
  • 80. Impactes: alteració del medi produïda per l’home TIPUS INTERACCIÓ SIGNIFICAT (exemples) IMPACTE/RI SC (exemples) TIPUS DE CONTROL CONTAMINACIÓ Alliberar al medi determinades substàncies Exemples: -abocar residus al sòl, aigua. -abocador=> Plou => lixiviat=> Contaminació aqüífer Autocontrol= autoadequació Control actiu per l’home Significa: -filtrar els gasos que surten de lasòl, aigua. -alliberar gasos. -alliberar partícules radioactives. -alliberar microorganismes surten de la indústria. -depurar l’aigua d’una indústria DINÀMICA (processos geològics) Conjunt de processos geològics Fer un embassament - embassament -carretera -pont ------------- --------------
  • 81. GESTIÓ AMBIENTAL • -És la gestió adequada del medi ambient mitjançant mesures que tendeixin a fer un ús correcte que. Els objectius són: • Minimitzi riscos i impactes. • Promogui explotació racional de recursos. • -Es poden aplicar quatre tipus de mesures: PREDICCIÓ, PREVISSIÓ, PREVENCIÓ I CORRECCIÓ • MESURES PREVENTIVES – -són les que eviten un conflicte ambiental– -són les que eviten un conflicte ambiental – -Objectius:-no abusar del recurs. • -evitar riscos. • -minimitzar impactes. • LA PREVISIÓ: és l’estudi x saber quines mesures preventives es duran a terme. • MESURES CORRECTORES – -són les que un cop provocat un conflicte ambiental tendeixen a corregir-lo. També les mesures que compensen o redueixen el conflicte. -És millor aplicar mesures preventives, les correctores a la llarga són més cares. -Des de les administració pública es duu a terme una política ambiental q dedica esforços a les prevencions.
  • 82. • -les mesures preventives generals són: • PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL TERRITORI • INCENTIUS ECONÒMICS • LEGISLACIÓ AMBIENTAL • EDUCACIÓ AMBIENTAL• EDUCACIÓ AMBIENTAL
  • 83. EINES DE GESTIÓ AMBIENTAL: -AUDITORIA AMBIENTAL Consisteix en la realització d’un estudi i diagnosi de la situació ambiental, d’una instal·lació o activitat. - Es fa la certificació i verificació del bon funcionament del sistema i la gestió de - Es fa la certificació i verificació del bon funcionament del sistema i la gestió de qualitat ambiental. - S’entén que una indústria contamina. L’auditoria comprova que ho fa dins uns marges legals
  • 84. AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL (AIA) És un procediment que estudia els impactes que produeix en el medi la realització d’un projecte. Tb proposa mesures per prevenir, corregir, minimitzar o compensar els impactes que es puguin generar. La legislació estableix els projectes que necessiten AIA. • Les fases de l’AIA són: • 1-Estudi AIA • 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic.• 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic. • 3-Admisnistració recull i tramet al promotor les al·legacions dels afectats i de la resta dels ciutadans al projecte. • 4- El promotor fa modificacions i el torna a enviar a l’administració. • 5-L’admisnistració comunicar si cal modificar o corregir el projecte. Si no cal modificar res, elabora la declaració d’impacte ambiental o especifica si es pot dur a terme el projecte o no.
  • 85. INTEGRACIÓ AMBIENTAL • Pretén dur a terme noves actuacions en zones on projectes passats els hi ha fet perdre valor ambiental amb l’objectiu de recuperar totes o algunes de les característiques anteriors i que siguin assimilades per l’entorn natural.assimilades per l’entorn natural. • -Calen mesures de RESTAURACIÓ AMBIENTAL destinades a retornar les característiques ambientals anteriors a un espai que ha petit degradació o per uniformitzar la zona alterada amb l’entorn.
  • 86. ACORDS INTERNACIONALS SOBRE IMPACTES AMBIENTALS • Un impacte global és una afectació a escala planetària d’un factor ambiental. • Les solucions són mitjà acords i• Les solucions són mitjà acords i accions coordinades d’àmbit internacional.