2. 1-Què són les ciències de la Terra
• Del llatí scientia (/skientia/)vol dir conèixer a través de
l’observació, estudi i experimentació. (ve del present scire
(/skire/) i vol dir saber)
• Definició actual de ciència: coneixements ordenats
obtinguts després d’aplicar el mètode científic i que poden
ser útils per l’home.
• No inclou només la geologia.
• És una ciència moderna que interfereix en els éssers vius
per:per:
• -ocupació del terreny sense valorar.
• - esgotament de recursos
• Està connectada íntimament a altres ciències com:
• · Biologia: en l’evolució de la Terra
• · Físiques i químiques (moviment de plaques,fusió,
formació i composició dels minerals...)
• · Tecnologia (aparells sísmics...)
• · Ciències socials (Economia, geografia...)
• · ...
3. 2- Què és el Medi Ambient?
• És tot el que ens envolta i ens afecta.
• És un conjunt de components capaços de causar efectes
directes o indirectes en més o menys temps sobre els éssers
vius i els seus béns (edificis...)
• Els components 1,2,3 i 4 estan interelacionats, un canvi en un
pot afectar als altres.
4. • Si es talen arbres => Δ CO2 ambiental => Δ
efecte hivernacle => ΔTª => afecta éssers vius
• El problema medi ambiental sorgeix de la
interacció de l’home i medi ambient terrestre.
• Els diferents components interactuen entre si.
• Exemple: en regió pobre del planeta hi ha• Exemple: en regió pobre del planeta hi ha
contaminació de l’aigua => menys producció del
camp => menys aliment => menys nombre de
persones.
5. 3- Què són les ciències de la Terra i
del Medi Ambient
• És una ciència que estudia la interrelació entre el
sistema terrestre i el sistema humà.
• Estudia:
• El sistema terrestre i els seus subsistemes.
• El sistema humà.• El sistema humà.
• La interrelació entre aquests.
• La gestió humana mediambiental:
o Cuidar
o Conservar
o Minimitzar riscos i impactes
o Mantenir i augmentar recursos
6. • Tot això mitjançant:
• o PREDICCIÓ: anticipar-se amb la màxima precisió d’on i quan
tindrà lloc el fenomen.
• o PREVISIÓ: a partir d’antecedents elaborar models de
funcionament dels fenòmens.
• o PREVENCIÓ:Adoptar mesures que minimitzin la situació de
risc.
• o CORRECCIÓ: corregir un cop provocat el conflicte medi
ambiental.ambiental.
• Sistema terrestre Sistema humà
• L’home ocupa la terra, es beneficia dels recursos, però fa
impactes
7. 1-
El clima és temperat en gran part del país, tropical a Hawaii i la
Florida, polar a Alaska, semiàrid a les Grans Planes a l'oest del
meridià 100, desèrtic al sud-est, mediterrani a les costes de
Califòrnia i àrid a la Gran Conca. Són comuns els climes
extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la
D’aquests articles quins parlen de: predicció, previsió, prevenció
i correcció. http://bitcoladopini.blogspot.com.es/2012/09/nadie-ja-sha-convertit-de-tempesta.html
extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la
gran majoria dels tornados del món tenen lloc als Estats Units,
sobretot a l'Oest Mitjà. Al centre de Texas hi ha el famós Tornado
Alley, el "carreró dels tornados", on hi ha forts vents i un gran
índex anual de tornados.
8. • 2-Als Estats Units l'amenaça de l'huracà féu que l'Administració Nacional Oceànica
i
• Atmosfèrica
• (NOAA) emetés diverses advertències de vents forts,
• marees altes i mala mar als Outer Banks al llarg de la costa de Carolina del Nord i
Maine.
• Almenys disset vaixells navals foren traslladats com a mesura de prevenció davant
• l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la• l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la
• costa que estiguessin preparats per a ser evacuats en cas que fos necessari. A més,
• les autoritats de Rhode Island també tancaren diverses platges
• i aturaren els viatges en ferri per les vies aquàtiques meridionals de l'estat.
• Durant el dia en què l'huracà era pròxim als Estats Units, la NOAA emeté
• alertes de tempesta des de Cape May (Nova Jersey) fins a Eastport (Maine)
9. • 3-Un año del terremoto y el posterior
• tsunami que sacudió Japón, en la
• prefectura de Miyagi, uno de los lugares
• más afectados, hay avances en la• más afectados, hay avances en la
• reconstrucción
10. • 4-La tempesta tropical Nadine ja s'ha convertit
en huracà i sembla que s'enfila lentament cap a
les ïlles portugueses de les Azores
• Nadine, una depressió tropical que va sorgir de les
restes de l'huracà Isaac, a les darreres hores ja s'ha
convertit en un huracà de categoria 1 amb vents
sostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i tésostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i té
tendència a desplaçar-se en direcció a les Azores a
una velocitat d'uns 26 km/h.
12. 1- TEORIA DELS SISTEMES I ESTUDI EL
MEDI
• És un conjunt d’elements relacionats entre si.
• Cada element té una funció determinada i els
seus canvis afecten a la resta.
• Ex: una bassa• Ex: una bassa
Energia solar
• L’arbre perd fulles=>aporta nutrients aigua=> fitoplancton=>zooplancton =>
=>Peix petit => peix gran
13.
14. • El sistema es pot considerar com :
– UNA CAIXA NEGRA
– UNA CAIXA BLANCA
15. Caixa negra
• CAIXA NEGRA
• -no analitzem contingut.
• -estudiem entrades i sortides d’ Energia i matèria d’un
sistema
16. • Segons els intercanvis d ‘energia i matèria poden ser :
OBERTS
Hi ha entrada i sortida
d’energia i matèria
TANCATS
Es produeix entrada
i sortida d’energia
i no de matèria
AÏLLATS
No hi ha intercanvi ni
d’energia ni de
matèria
Com per exemple
l’Univers (cas teòric)
Exemple: Individu:
Planta
Exemple: Terra (excepte
meteorits)
Ex: rellotge
l’Univers (cas teòric)
17. Caixa blanca
• -Estudia l’interior d’un sistema.
• -analitzem contingut.
• - cada element d’un sistema és una variable, les
variables es relacionen entre si (per fletxes). És el
diagrama causal = relació causa-efecte entre lesdiagrama causal = relació causa-efecte entre les
variables d’un sistema.
• -cada variable té una funció. Un canvi en una variable
afecta a les altres.
• -Té un mecanisme autoregulador/amortidor que tendeix
a restablir l’equilibri.
• -Té propietat emergent que és el resultat de la
propietat de cada element.
• Les relacions causals poden ser:
21. 2- EL PLANETATERRA
• Planeta del sistema solar amb
– 8 planetes
– 162 satèl·lits
– Centenars de milers de petits cossos.
• Planetoides, Asteroide,
Meteoroides,cometes
• 2 grups de planetes• 2 grups de planetes
• Interiors o rocosos: Mercuri (únic sense
atmosfera), venus (gira en sentit contrari),
Terra (únic en vida) i Mart(volcans més grans).
• Exteriors o gasosos ( amb nucli sòlid i capes
gasoses i líquides): Júpiter (+gran), Saturn (té
5 anells), Neptú (+ dens) i Urà (tombat).
22. • Característiques del nostre planeta que fan possible la vida:
– LA DISTÀNCIA PLANETA-ESTEL (H2O líquida)
– GRAVETAT SUFICIENT PER RETENIR ATMOSFERA
– NUCLI METÀL·LIC FOS que permeti camp magnètic que protegeixi
de radiacions còsmiques.
– PRESÈNCIA DE SATÈL·LIT GRAN on el camp gravitatori dóna
estabilitat a la inclinació de l’eix terraqui.
– VIDA MITJANA DE L’ESTEL Com més massa, menys temps de vida.
La vida necessita m. a. per desenvolupar-se.
– L’EXISTÈNCIA DE PLANETES GEGANTS AL VOLTANT que
desvien pel seu poder gravitacional trajectes dels asteroides i
protegeixen així altres planetes dels impactes.
– SITUACIÓ DE LA GALÀXIA llunyana del centre on les explosions de
les supernoves no els afectin , ja que les radiacions emeses són molt
perjudicials pels éssers vius.
23. 2.1- EL SISTEMA TERRA
• El podem considerar format per 5
elements o subsistemes relacionats
entre si:
• ATMOSFERA=> embolcall de gasos de la Terra,
responsable del cicle de l’aigua i del clima.responsable del cicle de l’aigua i del clima.
• HIDROSFERA=>aigua del planeta excepte vapor
d’aigua, inclou CRIOSFERA =gel
• GEOSFERA=>part sòlida i inorgànica de la Terra
• EDAFOSFERA o PEDOSFERA=> conjunt
de sòls. Zona d’interacció entre geosfera i biosfera.
• BIOSFERA=>conjunt d’éssers vius de la Terra.
24. • La Terra és un sistema tancat on no hi entra ni surt matèria
(és relatiu perquè entren meteorits i surten satèl·lits i naus fabricats pels humans), però si energia:
– La matèria es recicla
– L’energia flueix
– L’energia procedent del Sol part es reflectida i part es
absorbida i es perd en forma de calor.
• Hi ha pèrdua de calor per fenòmens geodinàmics interns:
vulcanisme, moviments sísmics..
• L’energia es transforma en els processos externs de la• L’energia es transforma en els processos externs de la
dinàmica terrestre. Ex: energia Sol evapora aigua (E
potencial) que després precipita (E cinètica) i erosiona (E.
Mecànica).
• L’Energia també es transforma en els processos geològics
interns:
– Calor interna=> moviment plaques ( E
cinètica)=>trencament i plegament (E. Mecànica).
25.
26. 3- ELS ECOSISTEMES
• Els ecosistemes són sistemes naturals formats pel
medi físic d’un indret (=biòtop) i tots els organismes
que hi viuen (biocenosi) i les relacions entre el medi i
els organismes.
• ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP
28. Ecosistem
a 2
Ecosistem
a 1 ECOTONS: zones de transició
entre dos ecosistemes.
Espècies EURIOIQUES que
resisteixen grans canvis
28
Ecosistema 3 Ecosistema 4
resisteixen grans canvis
ambientals.
Un ecosistema és una unitat funcional constituïda per éssers vius relacionats
entre ells (biocenosi) i amb el medi que habiten en un lloc determinat (biòtop)
i, per tant, determinats per una sèrie de factors abiòtics (físics i químics)
29. ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP
BIOCENOSI
BIÒTOP
•És el medi físic.
•Els elements no nocius.
Són els factors ABIÒTICS:
•EL MEDI és fluid aire i aigua que
envolta .BIOCENOSI
•És el conjunt d’éssers
vius,
conjunt de poblacions
•És el MEDI BIÒTIC.
envolta .
•SUBSTRAT és el suport
(roca,sorra..)sobre el que viuen els
organismes.
•FACTORS AMBIENTALS són
paràmetres que determinen
característiques fisicoquímiques de
l’ecosistema.
30. 3.1 ELS BIÒTOP:
FACTORS AMBIENTALS
• Els factors abiòtics (=no vius) condicionen
organismes que hi viuen (pH, Tª...)
• Entre els elements del medi físic que afecten
un ecosistema hi ha els factors
mediambientals com:
un ecosistema hi ha els factors
mediambientals com:
• 1-LLUM 3- DISPONIBILITAT AIGUA EN ESTAT LÍQUID
• 2-Tª 4-SALS MINERALS
5- GASOS
31. 1- LA LLUM
La seva durada i intensitat depèn de:
-L’alternança dia/nit.
-Època de l’any (estacions).
-Nuvolositat.
-Relleu.-Relleu.
En sistemes aquàtics pot penetrar de 150
a 200 m de profunditat
En un bosc frondós o selva la vegetació
intercepta la llum.
32. 2-Tª
• Depèn de;
-el clima
-l’època de l’any
-temps atmosfèric
-alternança dia/nit.-alternança dia/nit.
Hi ha diferència en ecosistemes terrestres i
aquàtics.
En terrestres l'oscil·lació tèrmica és més marcada.
En aquàtics els canvis tèrmics són menys acusats,
com la densitat màxima de l’aigua és a 4ºC, aigua
superficial es congela i per sota poden viure
organismes.
33. 3- DISPONIBILITAT
AIGUA EN ESTAT LÍQUID
En ecosistemes terrestres depèn de:
• Precipitacions.
• Humitat relativa de l’aire.• Humitat relativa de l’aire.
• En zones fredes l’aigua es
troba en forma de gel.
34. 4- SALS MINERALS
• Les plantes i algues
necessiten nitrats i
fosfats per desenvolupar-
se.se.
• La concentració de sals
minerals al sòl o dissoltes
a l’aigua condiciona la
presència o absència
d’éssers vius.
35. 5- GASOS
• L’O2 atmosfèric és important pels organismes respiradors.
• A + altitud => - O2
• L’ O2 dissolt a l’aigua. a + Tª => - O2
• Els factors abiòtics tenen gran influència en el procés
evolutiu, però compte amb la interpretació.
• Ex: cactus la seva evolució ha estat per:
– Per diversitat (mutacions)
– Selecció natural
36. 3.2 BIOCENOSI=COMUNITAT
• És el medi biòtic format per tots els
éssers vius d’un ecosistema i les relacions
entre ells.
• Les interrelacions més importants són les• Les interrelacions més importants són les
alimentàries anomenades: RELACIONS
TRÒFIQUES que junt amb els factors
abiòtics són components fonamentals pel
procés de selecció natural.
37. • Segons com obtenen l’aliment (energia i matèria) agrupem
els organismes en 4 nivells tròfics:
1-ÉSSERS AUTÒTROFS són ELS PRODUCTORS formen matèria orgànica
A partir de matèria inorgànica mitjançant fotosíntesi o quimiosíntesi.
Ex. Vegetals
HETERÒTROFS o CONSUMIDORS: obtenen la matèria orgànica
ja elaborada i poden ser:
2-CONSUMIDORS PRIMARIS: HERBÍVORS sálimenten dels
productors ex: cèrvol
3-CONSUMIDOR SECUNDARIS: CARNÍVORS o DEPREDADORS:
sálimenten dels herbívors ex: lleó
3-CONSUMIDORS TERCIARIS: SUPERCARNÍVORS o
SUPERDEPREDADORS sàlimenten de carnívors ex : l’home
3- CARRONYAIRE: `s’alimenten d’animals morts. Ex. voltó
4-DESCOMPONEDOR: transformen els compostos orgànics en
inorgànics queden disponibles pels productors. Ex: fongs i bacteris
39. Vegetals: Producció primària
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
Algues
39
Cianobacteris
Visió satèl·lit de fitoplàncton a
Irlanda
En els oceans la producció primària és de
100 g C/m2 per culpa del llarg recorregut
dels nutrients sedimentats fins que tornen
a la superfície. Del plàncton que es produeix , el
75% és consumit i la resta sedimenta al fons
40. Els heteròtrofs
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
També poden haver.hi
d’altres que es mengen
a altres heteròtrofs i
donar lloc a una cadena
curta d’espècies.
Tots aquests es
denominen consumidors
40
denominen consumidors
primaris als primers,
consumidors secundaris
als segons i així fins un
o dos nivells més si ho
permet l’abundància de
producció primària
Recorda: Regla del 10%: la
quantitat d’energia que passa
d’un nivell tròfic a un altre
superior
41. Relacions tròfiques: són les relacions de
dependència que s’estableixen entre els
éssers vius d’un ecosistema.
• Les relacions tròfiques es presentes
gràficament per:
Cadenes tròfiques: seqüència d’organismes
ordenats amb fletxes segons a qui serveix
d’alimentd’aliment
Xarxes tròfiques conjunt de cadenes tròfiques
i mostra les relacions tròfiques entre
espècies d’un indret. També es posen fletxes
que neixen de l’organisme que serveix
d’aliment.
En tots els casos les fletxes indiquen la
direcció de la matèria i l’energia.
42. Els heteròtrofs
Copèpode (crustaci carnívor)Diatomea (alga fotosintètica)
42
Diatomea (alga fotosintètica)
Cardumen de peixosDofins
Cadena tròfica o alimentària
45. 45
Cadenes tròfiques
Xarxa tròfica
Les cadenes estan connectades parcialment cosa que
permet tant un equilibri com la possilitat que siguin
funcionals i amb certa plasticitat donant lloc a una
autèntica xarxa tròfica
46. RELACIONS ENTRE ESPÈCIES
1-RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES:
Poblacions familiars: patriarcals, matriarcals, filials, de
parentiu.
poblacions gregàries amb una finalitat. (migracions..)
poblacions socials: abelles (individus diferents amb funcions
diferents)
Poblacions colonials: unió íntima, és el cas dels coralls.
2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES
Depredació: depredador-presa.
Competència: mateixa font d’alimentació. (esparver i guineu)
Inquilinisme: un beneficiat i altre no perjudicat ( ermità)
Comensalisme: Un s’aprofita restes de l’altre. (peix rèmora als
taurons)
mutualisme: benefici mutu com peix pallasso i simbiosi és un
tipus de mutualisme íntim on una part és depenen de l’altre
(líquens)
Parasitisme : paràsit beneficiat i l’hostatger no. Hi ha
Ectoparàsits (polls..) i endoparàsits (tenia...)
47. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
48. NÍNXOL ECOLÒGIC
un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons
les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Posa èmfasi en “l'ofici" de cada espècie.
És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es
defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el
tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest
aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes
que té sobre altres espècies de l'ecosistema...
Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus dePer això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de
relacions s'estableixen entre les espècies i entre les
espècies i el medi.
El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de la capacitat
d’adaptació d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el
cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol
ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és
herbívor, mentre que la granota adulta s'alimenta
d'insectes: el seu nínxol ecològic ha variat.
49. 3.3 LA MATÈRIA
La matèria en els ecosistemes és limitada i
s’ha de reciclar contínuament mitjançant
els cicles:
-cicle del Carboni
-cicle del Nitrogen-cicle del Nitrogen
-cicle del fòsfor
La matèria passa en forma d’aliment
d’uns éssers vius als altres.
50. CICLE CARBONI
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
50
52. CICLE DEL NITROGEN
52Els nitrits són molt tòxics i només els nitrats poden ser
absorbits per les plantes
Rhizobium,
Azobacter,
Nostoc) (Nitrobacterr)
54. 3.4 L’ENERGIA
EL SOL és l’energia il·limitada.
L’energia solar és captada pels éssers autòtrofs que
mitjançant la fotosíntesi transformen la matèria inorgànica en
orgànica.
54
58. Del aliment que obté els animals s’usa per:
-energia metabòlica
- calor que desprèn
-femta i orina
De l’energia metabòlica part és per:
- manteniment en repòs (respiració..)
- Activitat- Activitat
- Creixement
El creixement esdevé la producció neta
i la producció bruta del nivell superior
59. s perd
Quan un individu es menja a un altre, és en una sola direcció
i la major part de l’energia es perd en forma de calor.
El sentit de transferència d’energia és unidireccional.
LA MATÈRIA ES RECICLA PERÒ L’ENERGIA NO
En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible
59
En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible
pel següent nivell
63. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
63
Explica el significat d’aquesta piràmide
Biomassa dels productors 20.810
Producció secundària bruta = producció primària neta = 11.977
Aproximadament el 10% de 11.977 passa a ser
producció secundària neta = 1.890
64. Biomassa: massa total dels organismes.
Producció= Δ biomassa/temps (g/m2 /dia)
Producció neta = Producció bruta – respiració
PN=PB –R PB= PN+R
Producció primaria = la dels productors
Producció secundària= la del herbívors
Productivitat= producció/biomassa x 100 ( Si unes algues
Dupliquessin la seva massa cada 24 hores tindrien una productivitat del 100%)
Temps de renovació =biomassa/producció (la tassa de renovació en
ecosistemes terrestre és lenta)
Eficiència en animals=Δ biomassa corporal neta/biomassa d’aliment ingerit
també = PN nivell n / PN nivell n-1 x100 i s’aproxima al 10%
65. ENERGIA ENDOSOMÀTICA I
EXOSOMÀTICA
• L’ENERGIA ENDOSOMÀTICA és la
que flueix en la biosfera i es
transfereix d’uns organismes als
altres en la nutrició. Ex la dels
alimentsaliments
• L’ENERGIA EXOSOMÀTICA és
l’energia que circula fora dels
organismes. Sense ella les plantes no
viurien.
Ex: solar, eòlica...
66. 3.5 FUNCIONAMENT DELS
ECOSISTEMES
• Tots els organismes dels altres nivells tròfics
depenen directa o indirectament dels productors.
• A cada nivell hi ha pèrdua d’energia
• La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic
només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia
• La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic
només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia
química emmagatzemada a les molècules del nivell
tròfic inferior.
• En un ecosistema:
– L’energia flueix
– La matèria es recicla
67. 3.6 ALTERACIÓ DELS ECOSISTEMES
• els ecosistemes alterats per impactes
antròpics experimenten reducció en la
diversitat d’espècies.
• LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
– És l’amenaça més greu de la biosfera.
– Suposa la pèrdua de recursos reals i– Suposa la pèrdua de recursos reals i
potencials per la humanitat i cal conservar-
les.
68. – Els efectes de la pèrdua de biodiversitat
són:
• Menys capacitat de regulació davant els
canvis.
• Menys complexitat estructuralde a xarxa
tròfica.
• Menys biomassa (quantitat total de matèria
viva)viva)
69. • Les causes principals de la pèrdua de
biodiversitat:
• DISMINUCIÓ POBLACIÓ D’ORGANISMES
– Per explotació directa dels humans ( per aliments,
components medicaments, com a mascotes, ...)
• DESTRUCCIÓ D'HÀBITATS
– Ecosistemes afectats per: contaminació aigües/ aire,
tala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren entala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren en
regressió fins que s’extingeixen.
• INTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES EXÒTIQUES
– Altera xarxa tròfica i l’equilibri ex: tortuga
californiana.
• PLAGUES I TRANSMISSIÓ DE MALALTIES
– En monocultius i cria massiva.
– Ex Com fil·loxera en raïms o la mixomatosi en conills.
70. La plaga de la fil·loxera• La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó
originari d'Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud.
• La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l'any
1860 des d'un carregament de cep americà que anava cap a
França, ja que aquest és immune a l'oïdi, un petit fong que
produeix a les fulles una mena de cendra
• Actualment, la fil·loxera ha estat eradicada ja que empeltant als
ceps autòctons, el cep americà, es tornen immunes a la plaga,
gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats.gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats.
70
71. 4-EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS AL LLARG DE
LA HISTÒRIA
• L’activitat econòmica com assentaments humans han esdevingut cada
vegada més complexos i augmenten els problemes generats per les noves
tecnologies.
• A + desenvolupament socioeconòmic => + impacte sobre el medi
• 3 ETAPES AL LLARG DE LA Hª:
• EDAT DE PEDRA
– La població caçava i recol·lectava fent un impacte mínim en el medi.
– Bucle retroalimentació negatiu (BR –) entre aliments i població amb desequilibri cte on un canvi en
el medi era fatal per a la població.el medi era fatal per a la població.
• EDAT DE FERRO fins la Revolució Industrial
– Apareixen eines més desenvolupades
– Metal·lúrgia permet desenvolupar agricultura i ramaderia, augmentant l’aliment disponible
– La població depèn menys dels canvis en el medi i hi ha augment demogràfic i l'impacta no és
significatiu.
– BR + on les variables població, aliment i tecnologia són totes positives.
– Comença la desaparició de boscos per camps de cultiu.
• REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: s. XVIII canvi radical
– Es comencen a utilitzar residus fòssils ( 1r màquina de vapor) i la sobreexplotació de recursos.
– BR+ amb una evolució exponencial de la tecnologia.
– Apareixen problemes amb noves variables
– Ésser humà i medi tenen una relació autoreguladora de gestió sostenible.
72. 5- ELS ÉSSERS HUMANS I EL
MEDI
• A la superfície terrestre es
produeixen processos que poden
generar:
– RECURSOS NATURALS:indispensables
per la supervivència humana.per la supervivència humana.
– RISCOS naturals o per l’acció de l’home
– IMPACTES creats per l’ocupació del
territori i l’ús dels recursos naturals
• Per això cal
– UNA GESTIO AMBIENTAL per
minimitzar riscos i impactes.
73. RECURSOS
• Són els béns que ens aporta la natura i
que tenen interès pels éssers humans.
• -Són les matèries primeres i els serveis.
• -Els humans els poden utilitzar quan no
suposen una catàstrofe o risc ambiental.
• -Poden ser: FONS si són esgotables com les• -Poden ser: FONS si són esgotables com les
mines o FLUXOS que són exhaurits si
s’extrauen a una velocitat superior a la
seva regeneració.
• -Els classifiquem segons la disponibilitat en
el temps, taxa de regeneració i ritme de
consum en:
74. RENOVABLES
• Energies alternatives i altres
• Cicles de regeneració > demanda
• Taxa producció > taxa de consum
• Producció il·limitada amb cicles de regeneració relativament ràpids
a escala humana (pot ser boscos, pesca, energia solar...)
-NO RENOVABLES
• Energies convencionals i altres
• velocitat de consum > velocitat de producció• velocitat de consum > velocitat de producció
• velocitat d’extracció > velocitat regeneració
• (mineria, hidrocarburs...)
• -També es classifiquen segons els seu ús en:
• ENERGÈTICS són dels quals aprofitem l’Energia
• NO ENERGÈTICS aprofitem una altra propietat
• A + recursos consumim + residus generem
• El consum està relacionat amb RISCOS INDUÏTS
• Activitat extractiva del subsòl pot ocasionar esfondrament...
• cal una gestió ambiental per realitzar una explotació racional dels
recursos
75.
76.
77. RISCOS
M.A. => home
• Es donen quan els processos del medi interacciones i amenacen
als éssers humans i els seus béns..
• -Els processos poden generar riscos o impactes depenen de la
intensitat dels factors que ho provoquen i de l’energia que alliberi.
• -Hi ha processos lents: erosió i ràpids: volcans..
• RISC=PERILLOSITAT+EXPOSI..+VULNERAB.
• PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen• PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen
destructiu en un determinat espai i temps. S’estudia la distribució
geogràfica i el PERIODE DE RETORN (interval de temps mitjà entre
2 esdeveniments).
• EXPOSICIÓ: nº de víctimes i béns potencials afectats x un fenomen
natural destructiu..
• A + grau de població + grau d’exposició
• VULNERABILITAT:proporció de persones i béns afectats respecte
al total exposat. Relacionat amb mesures de protecció.
• A + desenvolupament - vulnerabilitat.
•
78. • ELS DANYS depenen de l’exposició i vulnerabilitat.
• + danys zona + poblada
• RISC INDUÏT:es dóna quan l’alteració de l’equilibri natural produït
per l’activitat humana provoca una sèrie de processos que afecten
persones o béns materials. (home =>MA=>home)
• Poden ser: atmosfèrics, geodinàmics externs i interns.
• Per actuar sobre un risc cal seguir 3 fases:
• -PREDICCIÓ DEL RISC anticipar-se
• -PREVISIÓ elabora model de funcionament a partir d’antecedents.
-PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures-PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures
Preventives i d’alarma i control.
-Calen mesures de RESTAURACIÓ AMBIENTAL destinades a retornar
les característiques ambientals anteriors a un espai que ha petit
degradació o per uniformitzar la zona alterada amb l’entorn.
79. IMPACTES
home => M.A.
• -És el conjunt d’efectes positius (reforestar..) i negatius (fer carreteres..)
que la realització d’un projecte provoca en el medi ambient.
– De fet és qualsevol incidència que pugui ocasionar una acció humana
sobre el medi.
• -tot impacte genera un RISC INDUÏT.
• -Un impacte pot: Degradar el medi o millorar la qualitat ambiental.
• -les possibles conseqüències dels impactes són:
• INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS• INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS
(embassament, desforestació...)
• CONTAMINACIÓ que pot ser.
• -IMPACTE INDUÏT: és el que ha estat causat per altres impactes.
home => M.A => M.A
•
-Difosa
–no te focus localitzat
-és de baixa intensitat
de gran abast
Puntual
– te focus localitzat
-és de alta intensitat
en zones específiques.
80. Impactes: alteració del medi produïda per l’home
TIPUS
INTERACCIÓ
SIGNIFICAT
(exemples)
IMPACTE/RI
SC
(exemples)
TIPUS DE CONTROL
CONTAMINACIÓ
Alliberar al medi
determinades
substàncies
Exemples:
-abocar residus al
sòl, aigua.
-abocador=>
Plou =>
lixiviat=>
Contaminació
aqüífer
Autocontrol=
autoadequació
Control actiu
per l’home
Significa:
-filtrar els
gasos que
surten de lasòl, aigua.
-alliberar gasos.
-alliberar partícules
radioactives.
-alliberar
microorganismes
surten de la
indústria.
-depurar
l’aigua d’una
indústria
DINÀMICA
(processos
geològics)
Conjunt de
processos geològics
Fer un embassament
-
embassament
-carretera
-pont
------------- --------------
81. GESTIÓ AMBIENTAL
• -És la gestió adequada del medi ambient mitjançant mesures que tendeixin a fer
un ús correcte que.
Els objectius són:
• Minimitzi riscos i impactes.
• Promogui explotació racional de recursos.
• -Es poden aplicar quatre tipus de mesures: PREDICCIÓ, PREVISSIÓ,
PREVENCIÓ I CORRECCIÓ
• MESURES PREVENTIVES
– -són les que eviten un conflicte ambiental– -són les que eviten un conflicte ambiental
– -Objectius:-no abusar del recurs.
• -evitar riscos.
• -minimitzar impactes.
• LA PREVISIÓ: és l’estudi x saber quines mesures preventives es duran a terme.
• MESURES CORRECTORES
– -són les que un cop provocat un conflicte ambiental tendeixen a corregir-lo.
També les mesures que compensen o redueixen el conflicte.
-És millor aplicar mesures preventives, les correctores a la llarga són més cares.
-Des de les administració pública es duu a terme una política ambiental q dedica
esforços a les prevencions.
83. EINES DE GESTIÓ AMBIENTAL:
-AUDITORIA AMBIENTAL Consisteix en la
realització d’un estudi i diagnosi de la
situació ambiental, d’una instal·lació o
activitat.
- Es fa la certificació i verificació del bon
funcionament del sistema i la gestió de
- Es fa la certificació i verificació del bon
funcionament del sistema i la gestió de
qualitat ambiental.
- S’entén que una indústria contamina.
L’auditoria comprova que ho fa dins uns
marges legals
84. AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL (AIA)
És un procediment que estudia els impactes que produeix en el
medi la realització d’un projecte.
Tb proposa mesures per prevenir, corregir, minimitzar o
compensar els impactes que es puguin generar.
La legislació estableix els projectes que necessiten AIA.
• Les fases de l’AIA són:
• 1-Estudi AIA
• 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic.• 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic.
• 3-Admisnistració recull i tramet al promotor les al·legacions
dels afectats i de la resta dels ciutadans al projecte.
• 4- El promotor fa modificacions i el torna a enviar a
l’administració.
• 5-L’admisnistració comunicar si cal modificar o corregir el
projecte. Si no cal modificar res, elabora la declaració
d’impacte ambiental o especifica si es pot dur a terme el
projecte o no.
85. INTEGRACIÓ AMBIENTAL
• Pretén dur a terme noves actuacions en
zones on projectes passats els hi ha fet
perdre valor ambiental amb l’objectiu de
recuperar totes o algunes de les
característiques anteriors i que siguin
assimilades per l’entorn natural.assimilades per l’entorn natural.
• -Calen mesures de RESTAURACIÓ
AMBIENTAL destinades a retornar les
característiques ambientals anteriors a
un espai que ha petit degradació o per
uniformitzar la zona alterada amb
l’entorn.
86. ACORDS INTERNACIONALS SOBRE
IMPACTES AMBIENTALS
• Un impacte global és una afectació a
escala planetària d’un factor
ambiental.
• Les solucions són mitjà acords i• Les solucions són mitjà acords i
accions coordinades d’àmbit
internacional.