1. TREBALL SOBRE LA
REPRODUCCIÓ
Participants: Adrià, Anass, Alex, Max
2. ÍNDEX:
>Informació general d'interès per a tot el grup:
- Anatomia i funcionament de l'aparell reproductor masculí
- Anatomia i funcionament de l'aparell reproductor femení
>Especialista en mètodes anticonceptius:
- Mètodes anticonceptius que existeixen en l'actualitat
- Aplicació de cada un d'ells.
- El cicle menstrual
- Mètodes poc segurs que no s'han d'utilitzar com anticonceptius
>Especialista en malalties de transmissió sexual (MTS):
- ETS existents
- Factors de risc
- Mesures de protecció
>Especialista en reproducció assistida:
- El procés de la fecundació
- Causes de la infertilitat
- Sistemes de reproducció assistida
3. LA REPRODUCCIÓ HUMANA
• La reproducció és el mecanisme biològic pel qual es
perpetua l'espècie humana. A través d'aquest
procés es transmeten els caràcters de la espècie de
generació en generació.
• En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el
que vol dir que hi ha dos sexes amb característiques
morfològiques i fisiològiques diferents.
• El desenvolupament del nou individu és de tipus
vivípar, el que vol dir que les primeres fases del
desenvolupament es realitzen a l'interior d'òrgans
especialitzats de la mare.
• El procés de desenvolupament
d'una nova vida comença quan
s'uneixen dues cèl · lules
sexuals, la masculina i la
femenina, denominades genèricament gàmetes, i al
procés d'unió s'anomena fecundació.
5. LES PARTS SÓN:
• Penis
Órgan copulador. Presenta gran quantitat de
terminacions nervioses.
• Escrot
Bossa que recubreix i allotja els testicles.
• Testicles
Órgan par. Produix el gàmeta masculí: l'espermatozoide.
• Conductes deferents
Transporta els espermatozoides desde el testícle a la
uretra.
• Vesícules seminals
Glàndules que produeixen líquid seminal. Serveix de
aliment al espermatozoide.
• Pròstata
Glàndula que produeix líquid prostátic, permet la
supervivència de l’espermatozoide.
• Uretra
Conducte que recorre el pene i porta els
espermatozoides al exterior. Forma part, també, del
aparell excretor.
7. ELS ORGANS INTERNS SÓN:
• Ovaris
Órgan par en el que se producen y maduran los óvulos, el
gameto femenino.
• Trompes de Falopi
Conductes que comunicen els ovaris amb el úter i en els que
es produeix la fecundació.
• Úter
Òrgan buit i musculós en el que es desenvoluparà el fetus.
• Vagina
Canal que comunica amb l’exterior, conducte per on entraran
els espermatozoides.
8. ORGANS EXTERNS
• Llavis majors
Plecs de pell coberts de pèl.
• Llavis menores
Replecs de pell sense borrissol, amb
moltes terminacions nervioses i
glàndules.
• Clítoris
Òrgan erèctil situat a la confluència
superior dels llavis menors, amb
moltes terminacions nervioses.
• Himen
Membrana prima i rosada que
bloqueja parcialment l'entrada a
la vagina.
9. • Un espermatozoide és
una cèl·lula haploide que constitueix
el gàmeta masculí en els animals. La seva
funció és trobar el gàmeta femení, per tornar
a formar una cèl·lula diploide que donarà lloc
a un nou individu després del
desenvolupament pertinent.
10. EL CICLE MENSTRUAL
• En aconseguir la pubertat, en el sexe femení
comença el procés de maduració dels
òvuls, menarquia, un cada mes aproximadament.
Si l'òvul no és fecundat comença un procés de
destrucció i expulsió que conclou amb una
hemorràgia. El conjunt de tots aquests processos
es denomina Cicle Menstrual i comprèn tots
aquells successos que es donen entre una
hemorràgia, també anomenada menstruació o
regla, i la següent. aquest cicle sol ser de 28
dies, encara que es pot escurçar o allargar.
12. REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
• Reproducció assistida o fecundació artificial és
un conjunt de pràctiques clíniques i biològiques
on la medicina intervé més o menys directament
en el procés de procreació a fi de permetre que
parelles no fèrtils puguin tenir un infant. Tot i que
a vegades pot haver confusions, la reproducció
assistida no es redueix tan sols a la fecundació in
vitro, la qual és tan sols un dels mètodes emprats.
El terme s'utilitza de manera genèrica per a
qualsevol tècnica de tractament de l'esterilitat
o infertilitat que comporti una manipulació
dels gàmetes.
13. Inseminació Artificial Conjugal i
amb espermatozoides de banc
• Consisteix en la introducció instrumental dels
espermatozoides, prèviament seleccionats i capacitats, en l'aparell
genital femení. Habitualment es dipositen en la cavitat uterina
mitjançant una fina cànula que travessa amb facilitat el canal
cervical. La inseminació artificial pot realitzar-se amb semen del
marit (IAC) o quan no és possible recórrer a gàmetes de donant
(IAD). Actualment, en la majoria d'ocasions, s'utilitza una pauta
d'estimulació de la ovulació molt suau per a assegurar
l'alliberament dels oòcits i fer coincidir en el temps la inseminació
amb la ovulació. Aquest procés es controla de
forma molt estricta mitjançant
determinacions hormonals i
ecografiaes.
14. • Fecundació In Vitro
• La Fecundació “in vitro” (FIV) és una tècnica de reproducció
assistida per la qual la unió dels gàmetes femenins i
masculins té lloc en el laboratori. Els embrions resultants es
transfereixen a l'úter matern.
• El procés s'inicia amb una fase de frenació ovàrica per, a
continuació, procedir a l'estimulació dels ovaris. Es realitzen
controls exhaustius mitjançant ecografia transvaginal i
valoracions periòdiques de estradiol en sang.
• Quan els fol·licles estan madurs, es realitza la punció-
aspiració per a obtenir els òvuls que s'incubaran amb els
espermatozoides. A les 48 hores es valora l'existència de
signes de fecundació i es procedeix a la transferència
uterina dels embrions.
• Si el nombre d'embrions és superior a dos, procedim a
congelar els que no s'hagin transferit. Aquests podran
descongelar-se i transferir-se en cicles posteriors.
15. FECUNDACIÓ IN VITRO
Microinjecció
Intracitoplasmàtica
d'espermatozoides
(ICSI)
16. • Microinjecció
Intracitoplasmàtica
d'espermatozoides (ICSI)
• El procés és idèntic al de la FIV però, en compte
d'incubar els oòcits al costat dels
espermatozoides, s'introduïx un espermatozoide en
l'interior del citoplasma de cadascun dels òvuls
mitjançant microinjecció. El primer embaràs per aquest
procediment data del 1992 i en l'actualitat ja són milers
els naixements gràcies a aquesta tècnica. Les
indicacions per a la microinjecció van tenir el seu
origen en el factor masculí sever. Avui dia, a més
d'utilitzar-se en aquests casos, fins i tot en homes
sense espermatozoides en el semen ejaculat, també
s'empra quan ha fallat la fecundació in vitro i quan
existeix una dolenta qualitat dels òvuls.
17. • Diagnòstic Genètic
Preimplantacional
• El Diagnòstic Genètic Preimplantacional unit a
tècniques de Reproducció Assistida es planteja per
arrivar a la detecció d'anomalies genètiques en
l'embrió abans que aquest sigui transferit a l'úter
matern.
La tècnica consisteix en biopsiar un o dos blastòmers
d'un embrió per a la seva anàlisi genètica abans de la
implantació, permetent seleccionar l'embrió a
transferir. És una alternativa al diagnòstic prenatal en
parelles amb elevat risc de
transmissió d'alteracions
génètiques ( el seu estudi és
per PCR) o cromosómiques
(estudi mitjançant FISH), sent
d'especial interès en les
malalties lligades al sexe.
18. CAUSES DE INFERTILITAT
• Infecció del tracte seminal
• hipotròfia testicular
• Retractibilidad testicular exagerada
• Hipoplàsia escrotal amb la zona testicular alta
• Factors Ambientals, Professionals, iatrogènics
• Antecedents de criptorquídia WEBS CONSULTADES
• Obstrucció del tracte seminal Secundària
http://drgdiaz.com
• hipogonadisme
• Alteracions hormonals difuses o mixtes
http://www.urologia.cat
• falla renal
• diabetis
• alteracions hepàtiques https://www.google.es
(Imatges del treball)
• disgenèsia
• criptorquídia
• Factors immunològics
• problemes hematològics
19. E.T.S
• Les infeccions de transmissió sexual (ITS), també conegudes
comoenfermedades de transmissió sexual (MTS), abans
malalties venèries són un conjunt d'afeccions clíniques
infectocontagioses que es transmeten de persona a
persona mitjançant contacte sexual que es
produeix, gairebé exclusivament, durant les relacions
sexuals, inclòs el sexe vaginal, el sexe anal i el sexe oral.
• La major part de les malalties de transmissió sexual són
causades per dos tipus de gèrmens: bacteris i virus, però
algunes també són causades per fongs i protozous.
• Per evitar el contagi de MTS, és fonamental conèixer la seva
existència, practicar sexe segur, utilitzar mètodes
anticonceptius que protegeixin del contagi (preservatiu o
condó) i conèixer els seus símptomes, per sol · licitar com
més aviat tractament sanitari.
20. • Qué es una enfermetat de transmisio sexual ?
• . És una malaltia que pots contraure si mantens relacions sexuals.
• Qué enfermetats de transmisió sexual hi ha?
• Polls del pubis (ladilles) , tricomones i clamídies , etc...
• Com pots protegirte?
• L'única manera 100% segura d'evitar aquestes malalties és no tenir
relacions sexuals, ja que el contacte amb una persona infectada pot
contagiar. Si ets sexualment actiu, la millor manera de protegir és usant el
preservatiu.
• Com pots saber si la teua parella te una ETS?
• Preguntant. Encara que pugui semblar desagradable, parlar amb la teva
parella abans de tenir relacions sexuals és important. Pregunta-li a ell o
ella si pot tenir una MTS o si té factors de risc per tenir-
• Com pots saber si tu la tens?
• Si mantens relacions sexuals, hauries dir al teu pediatre o al teu metge. Si
et preocupa que puguin assabentar teus pares, comenta amb la persona
que t'atengui que prefereixes que no ho digui i confia en ella.
• Com se curen?
• Les malalties provocades per clamídies i per bacteris poden curar amb
antibiòtics. En alguns casos caldrà tractar també la teva parella.
21. LA LADILLA
• La ladilla és
un insecte anoplur ectoparásit dels
sers humans, de entre 1-3 mm de
longitud, quasi redó, aplatat i de color
groguenc. La infestació per ladilles es
denomina ftiriasis.
22. TRICHOMONAS
• Trichomonas vaginalis és un protozou patogen
flagel · lat pertanyent a l'ordre Trichomonadida
que parasita el tracte urogenital tant d'homes
com de dones, però únicament en humans.
Produeix una patologia denominada
tricomoniasis urogenital. Va ser descrit per
primera vegada per
Donne el 1836. Anys
més tard, el 1916, Hoehne
demostrar que aquest
paràsit era el responsable
d'un tipus d'infecció
vaginal específica.
23. ANTICONCEPTIUS
• Dels fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol, hi ha cinc tipus de
mètodes de contracepció hormonal:
• Píndoles anticonceptives
• Pegats: etinilestradiol amb norelgestromina
• Anells vaginal
• Implants subcutanis: etonogestrel
• Injeccions intramusculars
• Píndoles o injeccions progestatives o implants hormonals similars a
la testosterona; es requereixen, aproximadament, tres mesos des de la
primera ingestió regular del medicament per la seva eficàcia
(l'absència dels espermatozoides en l'esperma). D'igual manera, es
requereixen tres mesos després de la interrupció del medicament
perquè els testicles produeixin espermatozoides amb la capacitat de
fecundar.
• Píndoles o injeccions progestatives o implants hormonals similars a
la testosterona; es requereixen, aproximadament, tres mesos des de la
primera ingestió regular del medicament per la seva eficàcia
(l'absència dels espermatozoides en l'esperma). D'igual manera, es
requereixen tres mesos després de la interrupció del medicament
perquè els testicles produeixin espermatozoides amb la capacitat de
fecundar.
24. Dispositiu intrauterí
• El dispositiu intrauterí(DIU) és un aparell en forma de
"T" que es col·loca dins de l'úter. La presència d'un
aparell dins de l'úter indueix la producció
de leucòcits i prostaglandines per l'endometri. La
presència de coure n'augmenta l'efecte espermaticida.
Encara que l'efecte principal del DIU és
espermaticida, es creu que el DIU impedeix el
desenvolupament d'embrions preimplantats o
l'adhesió dels òvuls ja fecundats. Ja que algunes
persones consideren que l'embaràs comença amb la
fecundació i no pas amb l'adhesió de l'òvul a la pared
de l'úter, alguns grups classifiquen el DIU com a
mètode abortiu.
25. Contracepció d'emergència
• Algunes píndoles utilitzen altes dosis hormonals per a prevenir la
fecundació (o si ja ha ocorregut, per impedir l'adhesió del zigot a
l'úter o la continuació de l'embaràs) després d'una relació sexual
sense cap tipus de protecció anticonceptiva o amb fallida
d'aquestes. El mètode hormonal d'emergència més conegut és
la píndola de l'endemà que es pot usar fins a tres dies després del
coit. Altres mètodes són l'ús de dispositiu intrauterins de coure que
han de ser col·locats per un ginecòleg com a màxim entre els
primers cinc dies després del coit. Alguns grups conservadors
consideren aquests mètodes com a mètodes abortius i s'oposen al
seu ús.
Esterilització
• L'esterilització com a mètode anticonceptiu és la intervenció
quirúrgica per lligar les trompes de Fal·lopi, o la vasectomia per
seccionar els conductes deferents que transporten els
espermatozoides. Aquest mètode és irreversible.
26.
27. • 4.- Una parella de 28 anys que vol començar a tenir fills, però
no està segura de quins dies del cicle menstrual són els més
apropiats per a aconseguir un embaràs .
• 8.- Una parella amb problemes per tenir fills a la que s’ha
detectat incompatibilitat entre el semen i la mucosa vaginal.
• 4-Els dies més apropiats segons els diferents estudis són els
dies de abans i de desprès de l’ovulació
• 8-Els mètodes més fiables serien la microinjecció
Intracitoplasmàtica d'espermatozoides o la fecundació in
vitro.