SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 26
Conclusions de la temàtica Drames Rurals Víctor Català (Caterina Albert) Aleix Bou  Víctor Castejón
Conclusions de la temàtica En els contes podem trobar els següents temes: La duresa de la vida i les seves fatalitats sobretot la dels pagesos. En el romanticisme els pagesos, igual que la naturalesa, està associada a la puresa. En canvi en els drames rurals això canvia radicalment: els pagesos estan associats a un massa animalitzada que impedeix el triomf de la individualitat. Totes les obres de Drames Rurals estan associades més o menys a aquesta temàtica, ja que com l’autora avisa en el Prec aquest llibre és un llibre dur, on ensenya la vida tal com era en aquell moment.
Exemples La vella: en aquest drama veiem com una dóna gran que no pot aportar res a una família és marginada i oblidada. Al final del llibre queda claríssim ja que es preocupen més per els animals morts que per la seva pròpia mort. Parricidi: Conte on el marit és acusat injustament de matar a la seva dona. I el seu propi fill inconscientment amaga probes portant al seu pare a un final tràgic.
La problemàtica de les relacions humanes: Un dels temes per excel·lència de l’obra, ja que al representar-se al poble com una massa animalitzada: aquesta no és capaç de raonar. Els humans són víctimes i botxins. Tots els contes inclouen aquest tema, ja que l’autora vol trencar amb la idealització de la classe pagesa. Es representa el camp com a lloc on la vida es manifesta en brut, amb tota la seva violència.
Exemples Pastor: Es veu clarament que els dos homes no són capaços de raonar es basen en la venjança. L’Explosió: També es veu clarament que en Peret, empès pel seu entorn, és incapaç de raonar amb el seu patró.
Complexitat de les personalitats humanes i comportaments individuals i socials. Els drames rurals indaguen en les personalitats dels personatges, en tots els contes hi ha una personalitat que sobresurt o és diferent a la resta.
Exemples Met de les Conques: El protagonista es rebutjat per la societat i ell mateix es va creant el seu propi món interior per evadir-se d’una societat que li és contraria. Ombres: La protagonista es torna boja perquè no pot suportar la situació que està vivint i que és diferent a la resta.
La situació de la dona en una societat que li és hostil. Aquest llibre fa una crítica a la societat del moment on la dona es considerava inferior a l’home. Aquesta temàtica no està en tots els llibres la podem en: Met de les Conques, Parricidi, Daltabaix, La vella, Agonia, Ombres i “Nochebuena”
Exemples Parricidi: La dona és assassinada per un amant enfurismat. Daltabaix: Quan Doloretes es casa amb el Verí la seva vida fa un gir, s’ha de fer càrrec de tothom i ella no rep res a canvi. A més a més, perd el seu fill, una de les úniques raons per la que vivia.
El món rural és un món tràgic, fosc on es veu la realitat més crua. En tots els contes podem veure aquesta temàtica menys en Explosió (ja que passa a la ciutat) i en Enveja (ja que és un conte on no es veu el món rural com un món tràgic, simplement el camp àrid és una metàfora per simbolitzar la impotència.
Exemples El pastor: El camp és on passen tots els fets tràgics d’aquesta obra. La vella: Com que la vella està invalida i no pot treballar al camp, està marginada per la seva pròpia família.
El paisatge i la naturalesa, en Drames Rurals, simbolitzen el món interior dels personatges. Aquest recurs és important en els contes perquè estan tant sintetitzats que no es poden permetre descriure un paisatge perquè sí.
Exemples Agonia: En aquest conte ens descriu un paisatge revoltat que simbolitza el món interior del marit, quan la dona li fa la confessió. Met de les Conques: Quan en Met va a peregrinar, es posa a ploure i hi ha molt fang. amb això l’autora ajuda a fer pensar que en Met està exhaust.
En alguns drames podem trobar un instint criminal i violència gratuïta. Exemples Idil·li Xorc: La massa social té un instint criminal cap a la parella acabada de casar, amb l’únic objectiu d’arruïnar-los la balada. El Pastor: El pastor permet  que el remat pasturi en un camp que no és seu i a partir d’aquí comença la violència entre el pastor i el pagès. Daltabaix: També es caracteritza per la violència extrema cap a un animal cansat.
En canvi trobem obres on els personatges creuen que la violència està justificada, però en la majoria d’ells no és així: Exemples El pastor: El pagès mata el ramat del pastor perquè han fet malbé el seu camp. L’explosió: En Peret posa una bomba al mostrador del seu patró.
En els contes es parla sobre la manca de comunicació entre una parella: Aquest tema bàsicament es tracta en els contes: L’explosió (la Quimeta vols saber que li passa al seu home però ell no vol parlar amb ella) i Agonia (on la Bet no es capaç d’explicar al seu marit que el primer fill no és d’ell, i només ho fa perquè li ha dit el mossèn).
La gent gran és rebutjada per la societat. Podem trobar aquest tema en els contes: Idil·li Xorc (en Tit es marginat per la seva família, que el maltracten, li roben els diners, el fan anar a pidolar...) i a La vella (la pobre dona no es pot moure i la seva família es despreocupa d’ella).
En Drames Rurals hi ha tres contes on podem apreciar  elements típics del naturalisme, lleis deterministes. Aquestes lleis diuen que un home està lligat a tres trets: l’herència, l’entorn i el context històric. Els contes on apareix el naturalisme són: Explosió, Met de les Conques i l’Empelt.
En molts contes l’atzar té un paper determinant en el desenvolupament de la història. Els contes on l’atzar és important són: Parricidi: Ja que en Titet destrueix les proves que exculpen al seu pare sense voler. Daltabaix:  Ja que la mula envesteix a tota la família. Explosió: Ja que just quan la Quimeta va a casa el patró ell posa la bomba.
L’autora en algunes obres vol crear intriga. Ombres: En aquest conte no se sap perquè la protagonista embogeix. Agonia: Vol crear una situació d’intriga ja que el lector no sap quin secret li amaga fins al final.
Dualitat dels personatges, aquests personatges porten una doble vida. Agonia: La Bel li ha amagat sempre que el seu primer fill era del senyor Ramon. Ombres: El marit de la Maleneta porta una doble vida: la que el poble coneix i la que la Maleneta descobreix. L’explosió: En Peret per una banda porta una vida de casat, però per l’altre és un anarquista declarat que atempta a la fàbrica del seu patró.
La majoria dels contes de drames rurals, s’acaben amb un enigma. El lector no té manera de saber com acaba la història. Per exemple: El Pastor: El lector no sap si finalment detindran el pastor o no i per tant queda intrigat. Agonia: No se sap si finalment l’home de la Bet perdonarà al senyor Ramon o no. Nochebuena: No se sap si finalment atrapen a en Pere Anton o no.
Cal remarcar que en aquest llibre hi ha dos contes que en principi no haurien d’estar inclosos en aquest recull. Aquests dos contes són: l’Enveja i l’Explosió  per això algunes vegades no segueixen la mateixa línia que els altres contes.
El Pastor A l’inici de El Pastor  l’autora ja ens adverteix que el pastor d’aquest conte no és un pastor dels Pirineus:un pastor idealitzat i associat a la pau. Al llibre el Pastor està associat a la destrucció i a la malicia. És un pastor totalment allunyat del pastor de Terra Alta i Solitud,  que són pastors totalment idíl·lics.
Bibliografia http://visat.cat http://80mundos.com Drames Rurals
Drames rurals

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot MartorellPresentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorelljoanpol
 
idilixorc drames rurals
 idilixorc drames rurals idilixorc drames rurals
idilixorc drames ruralsahadshafiq
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
Literatura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustracióLiteratura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustraciómsimo6
 
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxdepcattor
 
Moviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesMoviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesTruitadefruita
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixementmsimo6
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantadesjudit1998
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argumentitraver
 
Comentari de text La pell freda
Comentari de text La pell fredaComentari de text La pell freda
Comentari de text La pell fredaGlo Ria
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quartjoanmolar
 

Mais procurados (20)

Teresa
TeresaTeresa
Teresa
 
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot MartorellPresentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
 
idilixorc drames rurals
 idilixorc drames rurals idilixorc drames rurals
idilixorc drames rurals
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)
 
Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
La Vella
La VellaLa Vella
La Vella
 
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
 
Tirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorososTirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorosos
 
Literatura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustracióLiteratura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustració
 
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
 
Moviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesMoviments literaris | Característiques
Moviments literaris | Característiques
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantades
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
 
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  Desclot Crònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
 
Comentari de text La pell freda
Comentari de text La pell fredaComentari de text La pell freda
Comentari de text La pell freda
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 

Semelhante a Drames rurals

Víctor català caterina albert
Víctor català caterina albertVíctor català caterina albert
Víctor català caterina albertjaccbatxart
 
En Met de les Conques.
En Met de les Conques.En Met de les Conques.
En Met de les Conques.Marta Torres
 
Exposicio catala espriu definitiu
Exposicio catala espriu   definitiuExposicio catala espriu   definitiu
Exposicio catala espriu definitiudolors
 
Novetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. SusannaNovetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. SusannaJudith Navarro
 
En Met de les Conques
En Met de les ConquesEn Met de les Conques
En Met de les ConquesMarta Torres
 
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaNovetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaJudith Navarro
 
Novetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. SusannaNovetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. SusannaJudith Navarro
 
Bear o la sala de les nines
Bear o la sala de les nines Bear o la sala de les nines
Bear o la sala de les nines edthomasmann
 
Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3xescrihu
 
Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3xescrihu
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernistadolors
 
Argument i estructura
Argument i estructuraArgument i estructura
Argument i estructuraMiriamPicon
 
Novel·les per llegir a l'estiu
Novel·les per llegir a l'estiuNovel·les per llegir a l'estiu
Novel·les per llegir a l'estiuPerfil St Vicenç
 
Català 1
Català 1Català 1
Català 1polito95
 
Recomanacions sant jordi 2020
Recomanacions sant jordi 2020Recomanacions sant jordi 2020
Recomanacions sant jordi 2020Manuela Sard
 
Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020
Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020
Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020Rocío Avila Gamero
 

Semelhante a Drames rurals (20)

Víctor català caterina albert
Víctor català caterina albertVíctor català caterina albert
Víctor català caterina albert
 
En Met de les Conques.
En Met de les Conques.En Met de les Conques.
En Met de les Conques.
 
Exposicio catala espriu definitiu
Exposicio catala espriu   definitiuExposicio catala espriu   definitiu
Exposicio catala espriu definitiu
 
Novetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. SusannaNovetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats tardor 2014 Biblioteca de Sta. Susanna
 
En Met de les Conques
En Met de les ConquesEn Met de les Conques
En Met de les Conques
 
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaNovetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
 
Ressenya crítica sobre
Ressenya crítica sobreRessenya crítica sobre
Ressenya crítica sobre
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Novetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. SusannaNovetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. Susanna
 
Bear o la sala de les nines
Bear o la sala de les nines Bear o la sala de les nines
Bear o la sala de les nines
 
Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3
 
Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernista
 
Argument i estructura
Argument i estructuraArgument i estructura
Argument i estructura
 
Novel·les per llegir a l'estiu
Novel·les per llegir a l'estiuNovel·les per llegir a l'estiu
Novel·les per llegir a l'estiu
 
Català 1
Català 1Català 1
Català 1
 
Recomanacions sant jordi 2020
Recomanacions sant jordi 2020Recomanacions sant jordi 2020
Recomanacions sant jordi 2020
 
Català
CatalàCatalà
Català
 
Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020
Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020
Recomanacions de lectura per secundaria estiu 2020
 
Mercé rodoreda
Mercé rodoredaMercé rodoreda
Mercé rodoreda
 

Drames rurals

  • 1. Conclusions de la temàtica Drames Rurals Víctor Català (Caterina Albert) Aleix Bou Víctor Castejón
  • 2. Conclusions de la temàtica En els contes podem trobar els següents temes: La duresa de la vida i les seves fatalitats sobretot la dels pagesos. En el romanticisme els pagesos, igual que la naturalesa, està associada a la puresa. En canvi en els drames rurals això canvia radicalment: els pagesos estan associats a un massa animalitzada que impedeix el triomf de la individualitat. Totes les obres de Drames Rurals estan associades més o menys a aquesta temàtica, ja que com l’autora avisa en el Prec aquest llibre és un llibre dur, on ensenya la vida tal com era en aquell moment.
  • 3. Exemples La vella: en aquest drama veiem com una dóna gran que no pot aportar res a una família és marginada i oblidada. Al final del llibre queda claríssim ja que es preocupen més per els animals morts que per la seva pròpia mort. Parricidi: Conte on el marit és acusat injustament de matar a la seva dona. I el seu propi fill inconscientment amaga probes portant al seu pare a un final tràgic.
  • 4. La problemàtica de les relacions humanes: Un dels temes per excel·lència de l’obra, ja que al representar-se al poble com una massa animalitzada: aquesta no és capaç de raonar. Els humans són víctimes i botxins. Tots els contes inclouen aquest tema, ja que l’autora vol trencar amb la idealització de la classe pagesa. Es representa el camp com a lloc on la vida es manifesta en brut, amb tota la seva violència.
  • 5. Exemples Pastor: Es veu clarament que els dos homes no són capaços de raonar es basen en la venjança. L’Explosió: També es veu clarament que en Peret, empès pel seu entorn, és incapaç de raonar amb el seu patró.
  • 6. Complexitat de les personalitats humanes i comportaments individuals i socials. Els drames rurals indaguen en les personalitats dels personatges, en tots els contes hi ha una personalitat que sobresurt o és diferent a la resta.
  • 7. Exemples Met de les Conques: El protagonista es rebutjat per la societat i ell mateix es va creant el seu propi món interior per evadir-se d’una societat que li és contraria. Ombres: La protagonista es torna boja perquè no pot suportar la situació que està vivint i que és diferent a la resta.
  • 8. La situació de la dona en una societat que li és hostil. Aquest llibre fa una crítica a la societat del moment on la dona es considerava inferior a l’home. Aquesta temàtica no està en tots els llibres la podem en: Met de les Conques, Parricidi, Daltabaix, La vella, Agonia, Ombres i “Nochebuena”
  • 9. Exemples Parricidi: La dona és assassinada per un amant enfurismat. Daltabaix: Quan Doloretes es casa amb el Verí la seva vida fa un gir, s’ha de fer càrrec de tothom i ella no rep res a canvi. A més a més, perd el seu fill, una de les úniques raons per la que vivia.
  • 10. El món rural és un món tràgic, fosc on es veu la realitat més crua. En tots els contes podem veure aquesta temàtica menys en Explosió (ja que passa a la ciutat) i en Enveja (ja que és un conte on no es veu el món rural com un món tràgic, simplement el camp àrid és una metàfora per simbolitzar la impotència.
  • 11. Exemples El pastor: El camp és on passen tots els fets tràgics d’aquesta obra. La vella: Com que la vella està invalida i no pot treballar al camp, està marginada per la seva pròpia família.
  • 12. El paisatge i la naturalesa, en Drames Rurals, simbolitzen el món interior dels personatges. Aquest recurs és important en els contes perquè estan tant sintetitzats que no es poden permetre descriure un paisatge perquè sí.
  • 13. Exemples Agonia: En aquest conte ens descriu un paisatge revoltat que simbolitza el món interior del marit, quan la dona li fa la confessió. Met de les Conques: Quan en Met va a peregrinar, es posa a ploure i hi ha molt fang. amb això l’autora ajuda a fer pensar que en Met està exhaust.
  • 14. En alguns drames podem trobar un instint criminal i violència gratuïta. Exemples Idil·li Xorc: La massa social té un instint criminal cap a la parella acabada de casar, amb l’únic objectiu d’arruïnar-los la balada. El Pastor: El pastor permet que el remat pasturi en un camp que no és seu i a partir d’aquí comença la violència entre el pastor i el pagès. Daltabaix: També es caracteritza per la violència extrema cap a un animal cansat.
  • 15. En canvi trobem obres on els personatges creuen que la violència està justificada, però en la majoria d’ells no és així: Exemples El pastor: El pagès mata el ramat del pastor perquè han fet malbé el seu camp. L’explosió: En Peret posa una bomba al mostrador del seu patró.
  • 16. En els contes es parla sobre la manca de comunicació entre una parella: Aquest tema bàsicament es tracta en els contes: L’explosió (la Quimeta vols saber que li passa al seu home però ell no vol parlar amb ella) i Agonia (on la Bet no es capaç d’explicar al seu marit que el primer fill no és d’ell, i només ho fa perquè li ha dit el mossèn).
  • 17. La gent gran és rebutjada per la societat. Podem trobar aquest tema en els contes: Idil·li Xorc (en Tit es marginat per la seva família, que el maltracten, li roben els diners, el fan anar a pidolar...) i a La vella (la pobre dona no es pot moure i la seva família es despreocupa d’ella).
  • 18. En Drames Rurals hi ha tres contes on podem apreciar elements típics del naturalisme, lleis deterministes. Aquestes lleis diuen que un home està lligat a tres trets: l’herència, l’entorn i el context històric. Els contes on apareix el naturalisme són: Explosió, Met de les Conques i l’Empelt.
  • 19. En molts contes l’atzar té un paper determinant en el desenvolupament de la història. Els contes on l’atzar és important són: Parricidi: Ja que en Titet destrueix les proves que exculpen al seu pare sense voler. Daltabaix: Ja que la mula envesteix a tota la família. Explosió: Ja que just quan la Quimeta va a casa el patró ell posa la bomba.
  • 20. L’autora en algunes obres vol crear intriga. Ombres: En aquest conte no se sap perquè la protagonista embogeix. Agonia: Vol crear una situació d’intriga ja que el lector no sap quin secret li amaga fins al final.
  • 21. Dualitat dels personatges, aquests personatges porten una doble vida. Agonia: La Bel li ha amagat sempre que el seu primer fill era del senyor Ramon. Ombres: El marit de la Maleneta porta una doble vida: la que el poble coneix i la que la Maleneta descobreix. L’explosió: En Peret per una banda porta una vida de casat, però per l’altre és un anarquista declarat que atempta a la fàbrica del seu patró.
  • 22. La majoria dels contes de drames rurals, s’acaben amb un enigma. El lector no té manera de saber com acaba la història. Per exemple: El Pastor: El lector no sap si finalment detindran el pastor o no i per tant queda intrigat. Agonia: No se sap si finalment l’home de la Bet perdonarà al senyor Ramon o no. Nochebuena: No se sap si finalment atrapen a en Pere Anton o no.
  • 23. Cal remarcar que en aquest llibre hi ha dos contes que en principi no haurien d’estar inclosos en aquest recull. Aquests dos contes són: l’Enveja i l’Explosió per això algunes vegades no segueixen la mateixa línia que els altres contes.
  • 24. El Pastor A l’inici de El Pastor l’autora ja ens adverteix que el pastor d’aquest conte no és un pastor dels Pirineus:un pastor idealitzat i associat a la pau. Al llibre el Pastor està associat a la destrucció i a la malicia. És un pastor totalment allunyat del pastor de Terra Alta i Solitud, que són pastors totalment idíl·lics.