SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 15
Baetulo La ciutat romana de Badalona
[object Object],Aquesta és la menció més antiga que es coneix de la ciutat romana de Baetulo. Es troba a la  Chorographia  de Pomponi Mela (any 43 o 44 d C) Clica damunt la imatge per  sentir  el text
Una mica d’història ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Latinum ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El llatí es parlava en un origen només al Laci, la regió del centre d’Itàlia on es troba  Roma, tal com es reflecteix el nom de la llengua,  Latinum , derivat del nom de la regió,  Latium . Però amb la seva expansió territorial l'Imperi romà va estendre, des del segle II a.C. al II d.C., també la llengua.  Et proposo un repte: ¿Series capaç de relacionar les paraules llatines de l’esquerra amb les catalanes de la dreta? Si vols sentir com sona el llatí ves a:  http :// www.culturaclasica.net / miles /
NuMeraCió RoMana ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Les ciutats romanes a Catalunya Si no ho saps pot consultar la  pàgina 33  d’un llibre de la biblioteca amb el teixell  9(37) HER O bé la web  http :// www.enciclopedia.cat /
La ciutat romana ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Un nou territori s’acaba de conquerir. Caesar t’ha encarregat el disseny d’una nova vila. Busca a la biblioteca de l’escola un llibre amb el teixell:  9(37) HER.  Quin número de registre té? A les pàgines 7 i 41 hi trobaràs un esquema que t’ajudarà
La ciutat romana
Les construccions romanes L' arquitectura romana  és probablement el testimoni més significatiu de la  civilització  romana . Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l' imperi   romà  va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes.   Relaciona cada imatge amb el seu  nom. Coliseum  Aqüeducte  Calçada romana Amfiteatre Temple Terma
Domus romana ,[object Object],La  casa romana  (en  llatí   domus ) fou l'habitacle típic de l' antiga  Roma , ben conegut mercès a l'anomenada  Casa del  Menandre  (pel nom d'un  fresc  del poeta  Menandre  trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa  urbana  habitual durant la  República  i l' Imperi , a diferència de les  vil·les , habitatges situats fora de les muralles de la ciutat ( vil·la suburbana ), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines  agrícoles  ( vil·la rústica ). De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a  Pompeia , on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels  patricis , la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la  plebs ) vivien en cases de pisos anomenades  insulae . Per saber-ne més: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/domus.htm http://blocs.xtec.cat/ceiptillers/?p=33 http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_romana
Domus romana ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Aquestes paraules corresponen a les parts de la casa romana. Relaciona-les amb l’esquema de la domus
Les termes romanes ,[object Object],[object Object],[object Object],El plaer de rentar-se Al segle I, la majoria dels romans no tenien bany a casa; només en tenien els més rics. Per millorar la higiene, a Roma, els emperadors van decidir construir banys públics:  les termes , que ja coneixien els grecs. Aquests locals van tenir molt d’èxit i els romans hi anaven sovint El circuit dels banys Els romans anaven d’un bany  a l’altre. Com que havien suat molt, començaven sempre amb un bany calent al  caldarium ,  així els cos no es refredava massa despresa. Després passaven al  tepidarium , la piscina d’aigua tèbia. I acabaven amb un seguit de ban y s al  frigidarium . Aquest bany refrescant  els  tonificava el cos. Un lloc de trobada A les termes podia entrar-hi tothom, rics i pobres. Els banys no eren mixtos: les dones hi anaven a primera hora del dia i els homes a la tarda.
 
La societat romana La població de Roma s’estructurava segons la riquesa i els drets legals. Havia homes lliures (ciutadans, lliberts i clients) i homes no lliures. Havia diferents grups de ciutadans amb diferents drets . A la Roma antiga, individu d'origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis.   Militar romà que comandava una centúria.   Títol distintiu dels emperadors romans a partir d'August.   membre de la família dels  patres , pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.   Persona sotmesa a la propietat absoluta d'altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.   Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.  Cèsar Plebeu Esclau Gladiador Centurió Patrici
Per a saber-ne més A la biblioteca de l’escola disposem d’alguns llibres sobre Badalona i sobre els romans, pots cercar-los i llegir sobre allò què vols saber

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (10)

5. PANTEÓ
5. PANTEÓ5. PANTEÓ
5. PANTEÓ
 
Itinerari de monuments romans 2
Itinerari de monuments romans 2Itinerari de monuments romans 2
Itinerari de monuments romans 2
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ
 
Columna De Trajà
Columna De TrajàColumna De Trajà
Columna De Trajà
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
Història de l'escriptura i la tipografia, 2
Història de l'escriptura i la tipografia, 2Història de l'escriptura i la tipografia, 2
Història de l'escriptura i la tipografia, 2
 
18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA
 
Elivalls
ElivallsElivalls
Elivalls
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 

Destaque

C atalunya (jorge n.)
C atalunya (jorge n.)C atalunya (jorge n.)
C atalunya (jorge n.)Txema Gs
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes3repsadako
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romanselenaaaaa
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàESCOLA FORT PIENC
 

Destaque (8)

Baetulo
BaetuloBaetulo
Baetulo
 
C atalunya (jorge n.)
C atalunya (jorge n.)C atalunya (jorge n.)
C atalunya (jorge n.)
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes
 
Catalunya
CatalunyaCatalunya
Catalunya
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 

Semelhante a Tr baetulo

Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxXavierComes1
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romanamjvercher
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi romallicorella
 
Power roma
Power romaPower roma
Power romamambla
 
El llatí __la_mare_de_totes_les
El llatí __la_mare_de_totes_lesEl llatí __la_mare_de_totes_les
El llatí __la_mare_de_totes_lesvpb11
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAPILARMANZANO
 
Context Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier PiñolContext Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier Piñolxavierpinyol
 
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.Assumpció Granero
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfToniRomero19
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turopublica
 
Activitats de repàs sobre Roma
Activitats de repàs sobre RomaActivitats de repàs sobre Roma
Activitats de repàs sobre RomaJosé M.
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romanasemgrec
 
Prueba ciales
Prueba cialesPrueba ciales
Prueba cialespauolot
 

Semelhante a Tr baetulo (20)

Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Power roma
Power romaPower roma
Power roma
 
El llatí __la_mare_de_totes_les
El llatí __la_mare_de_totes_lesEl llatí __la_mare_de_totes_les
El llatí __la_mare_de_totes_les
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Context Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier PiñolContext Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier Piñol
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
 
Els antics romans
Els antics romansEls antics romans
Els antics romans
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turo
 
Activitats de repàs sobre Roma
Activitats de repàs sobre RomaActivitats de repàs sobre Roma
Activitats de repàs sobre Roma
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romana
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Prueba ciales
Prueba cialesPrueba ciales
Prueba ciales
 

Último

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (7)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Tr baetulo

  • 1. Baetulo La ciutat romana de Badalona
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6. Les ciutats romanes a Catalunya Si no ho saps pot consultar la pàgina 33 d’un llibre de la biblioteca amb el teixell 9(37) HER O bé la web http :// www.enciclopedia.cat /
  • 7.
  • 9. Les construccions romanes L' arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana . Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l' imperi romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes. Relaciona cada imatge amb el seu nom. Coliseum Aqüeducte Calçada romana Amfiteatre Temple Terma
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.  
  • 14. La societat romana La població de Roma s’estructurava segons la riquesa i els drets legals. Havia homes lliures (ciutadans, lliberts i clients) i homes no lliures. Havia diferents grups de ciutadans amb diferents drets . A la Roma antiga, individu d'origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis. Militar romà que comandava una centúria. Títol distintiu dels emperadors romans a partir d'August. membre de la família dels patres , pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets. Persona sotmesa a la propietat absoluta d'altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers. Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans. Cèsar Plebeu Esclau Gladiador Centurió Patrici
  • 15. Per a saber-ne més A la biblioteca de l’escola disposem d’alguns llibres sobre Badalona i sobre els romans, pots cercar-los i llegir sobre allò què vols saber