120128 sessió comentada pòsters scd p73 lopez-siles et al (1)
1. P. 73 Faecalibacterium prausnitzii : diversitat, versatilitat metabòlica i sensibilitat a canvis ambientals de l’intestí. M. Lopez-Siles, M. T. Khan, S. H. Duncan, X. Aldeguer, M. Sabat, H. J. M. Harmsen, L. J. Garcia-Gil, H. J. Flint.
2.
3.
4. Els aïllats poden utilitzar un ampli ventall de carbohidrats per créixer: són capaços de fermentar sucres de diferent estructura (simples/complexos) i origen (dieta/ hoste). Carbohidrats simples Dieta Hoste : OD 650 <0.05; w: OD 650 =0.05-0.2; +: OD 650 =0.2-0.5; ++: OD 650 =0.5-1.0 Filotip I Filotip II Hi ha diferències entre filotips? Ús de fonts de C Aïllats Glucose Cellobiose Maltose Rhamnose Galacturonic acid Galactose Apple pectin Starch Inulin Glucuronic acid N-ac. Glucosam. Glucosaminw HCl ATCC 27768 + + + w + + + w + w M21/2 ++ ++ ++ + ++ + w w ++ + S3L/3 ++ ++ ++ + + + w w + ++ ++ S4L/4 ++ ++ ++ w ++ w ++ w w ++ + A2-165 ++ ++ ++ + ++ ++ w ++ ++ ++ ++ L2-15 + + + w ++ w w w L2-39 + w ++ w w w w w L2-6 + w + ++ + w w W HTF-F ++ ++ ++ + ++ + w ++ w ++ w HTF-75H + + ++ + w w w w + w
5. F . prausnitzii és molt sensible als canvis que poden ocórrer a l’intestí dels malalts: disminueix la taxa de creixement a pH lleugerament àcids i no pot créixer en presència d’un 0.5% de sals biliars Concentració de sals biliars (%) pH Sals biliars No es van trobar diferències entre filotips. Hi ha diferències entre filotips? Tolerància a canvis en factors ambientals de l’intestí
6. Conclusions Les soques cultivables de F. prausnitzii pertanyen a dos filotips diferents, nutricionalment versàtils, la qual cosa pot explicar la seva elevada abundància en individus sans. F. prausnitzii presenta una elevada sensibilitat a canvis en el pH i la concentració de sals biliars, que poden ocórrer en determinades malalties intestinals, comprometent l’abundància d’aquest bacteri comensal en un colon alterat. No s’han trobat diferències fenotípiques entre filotips que puguin explicar la reducció selectiva del filotip I en pacients amb MC: caldria examinar altres factors, per exemple de l’hoste.
Notas do Editor
F. prausnitzii ( Firmicutes) s’ha descrit com una de els tres espècies més abundants de la microbiota intestinal i és el principal representat del seu grup. En els darrers anys hi ha hagut interès en aquesta espècie degut a que és un indicador de disbiosi en IBD. Varis estudis indiquen que aquesta espècie disminuiria en pacients amb MC (les observacions s’han fet a diferent nivells taxonòmics, emprant diferents tècniques moleculars, tant en biòpsies com en femtes). F. prausnitzii s’està considerant com un indicador de salut intestinal. Se sap que és un dels principals productors de butirat i que també podria produir altres compostos anti-inflamatoris. Malgrat la seva abundància i que sembla tenir un rol clau per a mantenir una situació d’homeostasi a l’intestí, es coneix relativament poc sobre aquest bacteri, ja que és anaerobi estricte, i molt difícil de cultivar. L’objectiu d’aquest estudi ha estat, e studiar la filogènia i caracteritzar fenotípicament aïllats de F. prausnitzii a fi de determinar quins factors de l’ambient intestinal poden condicionar la seva persistència al colon. Per a fer-ho, es van plantejar 3 qüestions:
Hi ha diversitat dins de F. prausnitzii? A partir de seqüències del gen del 16S rRNA, es van fer arbres filogenètics a fi de comparar les dels aïllats amb aquelles recuperades en estudis de diversitat en pacients sans i amb MC. L’estudi filogenètic va mostrar que els aïllats de F. prausnitzii formen un grup ben definit respecte els altres membres del cluster IV de Clostridium. I que es separen en dos filotips (0.97 % de similitud). En comparar les seqüències segons el diagnòstic del pacient, es va observar que els individus sans presenten seqüències d'ambdós filotips, mentre que dels pacients amb MC només seqüències del filotip II. Per tal de determinar possibles diferències entre els dos filotips, es va dur a terme una caracterització fenotípica.
L’estudi fenotípic va consistir d’una banda en mirar la capacitat de fermentar carbohidrats de diferent complexitat i origen, i d’altra banda, es va determinar la susceptibilitat dels aïllats a canvis en factors ambientals de l’intestí com el pH (lleugerament més àcid al lumen de pacients amb CU) i les sals biliars (que s’ha vist que augmenten en determinades formes de MC). En total es varen provar 23 carbohidrats incloent sucres simples i complexes, procedents de la dieta (pectines, inulina –prebiòtic-, midó, etc) i de l’hoste (constituents de les glicoproteïnes del mucus). No es van trobar diferències entre filotips, però es va veure que tots els aïllats poden utilitzar un ampli ventall de carbohidrats per créixer. Alguns, poc utilitzables per altres bacteris del tracte intestinal degut a la seva complexitat, com per exemple la pectina.
It has been reported that in diseased status like UC, the pH of the gut is slightly more acidic. Es va veure que la taxa de creixement disminuïa a pH lleugerament àcids, però no e s van observar diferències entre filogrups. Tolerance of bile salts, whose concentrations have been reported to increase in certain gut disorders is also considered to be an important factor for survival in the intestine. Bile salt tolerance differed among isolates particularly at the lowest concentration tested (0.1%) but all the strains tested were bile salt sensitive, showing on average 76%, 95% and 97% inhibition at 0.1%, 0.25% and 0.5% bile salts, respectively. No s’observen diferències entre filogrups.
Conclusions Les soques cultivables de F. prausnitzii pertanyen a dos filotips diferents, nutricionalment versàtils, la qual cosa pot explicar la seva elevada abundància en individus sans. F. prausnitzii presenta una elevada sensibilitat a canvis en el pH i la concentració de sals biliars, que poden ocórrer en determinades malalties intestinals, comprometent l’abundància d’aquest bacteri comensal en un colon alterat. No s’han trobat diferències fenotípiques entre filotips que puguin explicar la reducció selectiva del filotip I en pacients amb MC: caldria examinar altres factors, per exemple de l’hoste.