SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 45
Les activitats
econòmiques
El sector primari
Agricultura ramaderia
Pesca i aqüicultura
silvicultura
El sector primari
El sector primari es refereix a les activitats que
transformen els recursos naturals en
productes primaris. Les activitats del sector
primari són l'agricultura, la caça, la pesca,
la silvicultura, la ramaderia i la mineria.
L’agricultura al món d’avui
Països
Desenvolupats:
• Baix percentatge de població activa
agrícola:
– Sector primari 9%
– Sector secundari 36%
– Sector terciari 55%
Països en vies de
Desenvolupament:
• Alt percentatge de població activa
agrícola:
– Sector primari 46%
– Sector secundari 15%
– Sector terciari 39%
P a ïs o s d e s e n v o lu p a t s
9 %
3 6 %
5 5 %
S e c t o r P r im a r i S e c t o r S e c u n d a r i
S e c t o r t e r c ia ri
P a ïs o s e n v ie s d e
d e s e n v o lu p a m e n t
4 6 % 1 5 %
3 9 %
S e c t o r P r im a ri S e c t o r S e c u n d a r i
S e c t o r t e r c ia r i
Factors del paisatge agrari
Factors físics:
El clima condiciona el tipus de conreu
segons el seu règim de pluges i
temperatures.
El relleu condiciona els usos de sòl segons
ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sòl condiciona el tipus de
producte a conrear i el seu rendiment.
La textura és la mesura de les partícules del sòl; de la textura en depèn la capacitat retenir aigua.
Les partícules més petites s'anomenen Argiles (són impermeables). Els sòls més aptes per
l'agricultura tenen argiles i sorra (sòls francs).
L'acidesa es mesura amb un índex anomenat pH. El pH dels sòls neutres és 7. Per sota són àcids,
i per damunt bàsics o alcalins.
Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quines són les activitats del sector primari? Posa'n un
exemple real de cadascuna.
2. Per què als països en vies de desenvolupament hi ha més
activitat agrària?
3. Quins són els factors físics agraris? Explica en detall com
afecta el factor climàtic en l'agricultura.
4. Què és la textura i l'acidesa quan parlem de tipus de sòls?
Quines característiques han de tenir els sòls dedicats a
l'agricultura?.
5. Busca una petita biografia d'Albert Einstein.
Elements del paisatge agrari
Distingim diversos elements:
 Elements morfològics
 Sistemes de conreu
 Poblament de l'espai rural
 El destí de la producció
• Agricultura de subsistència
• Agricultura de mercat
Elements morfològics
Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i
que poden ser de forma regular o irregular, i de
mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i
antròpics.
Camps oberts o Openfield: que es troben
sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria,
Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni
bardisses entre els camps i acostumen a tenir una
forma allargada i regular.
Camps tancats o Bocage: que es troben a la
zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o
envoltats de prats.
Openfield
Bocage
Sistemes de conreu
Segons les associacions de plantes:
– Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear
en el mateix espai agrícola diverses espècies de
vegetals.
– Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear
en un espai un sol producte.
✔ Segons les necessitats d'aigua i la
manera d'obtenir-la:
 Secà, només rep l’aigua de la pluja.
 Regadiu, és regat per l’home.
Monocultiu: camps d’oliveres
Policultiu
Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre un camp obert o Openfield i
un camp tancat o bocage?
2. Defineix monoconreu i policonreu i posa'n un exemple
de cadascun.
3. Quina diferència hi ha entre un camp de secà i un de
regadiu?
4. Quina diferència hi ha entre l'agricultura intensiva i
l'extensiva?
5. Busca una petita biografia de Marie Curie.
Sistemes de conreu
Segons se n’aprofitin les parcel·les:
Agricultura intensiva: es produeix la
quantitat més gran de productes en el
mínim espai possible.
Agricultura extensiva: s'obtenen grans
quantitats de productes que s'hi conreen a
un preu baix en grans extensions.
Poblament de l'espai rural
Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i
edificis annexes (estables,
magatzems). Aquest pot ser:
Hàbitat concentrat: típic de les zones
seques on la població s’agrupa a voltant
de l’aigua.
Hàbitat dispers: típic de les zones amb
aigua.
Habitat dispers
Habitat concentrat
El destí de la producció:
El destí de la producció:
Agricultura de subsistència o
d’autoconsum: es troba en explotacions
que produeixen just el necessari per viure
sense aconseguir excedent per a la
comercialització.
Agricultura de mercat: producció
industrialitzada destinada a aconseguir el
màxim excedent de la qualitat adequada
per satisfer el mercat al que va dirigit.
L’agricultura de subsistència
Característiques:
 Està orientada a l'autoconsum i l'excedent pel
mercat és escàs.
 Es localitza a la zona intertropical càlida del
planeta.
 Hi treballen 2/4 parts dels agricultors del món (uns
1000 milions de persones).
 Les tècniques de conreu que s'utilitzen són
rudimentàries.
 El rendiment de les terres és molt baix.
L’agricultura de subsistència
al món
Hi ha diferents tipus d'agricultura de
subsistència:
Agricultura itinerant per cremació (Àfrica,
Amèrica del Sud i Àsia)
Agricultura extensiva de secà (zones seques
d’Àfrica)
Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia
monsònica).
L'agricultura Itinerant per cremació:
Primer es tallen els matolls i arbres,
després es crema un tros de terreny
i, finalment es conrea.
Els camps són productius durant 3
O 4 anys.
Agricultura extensiva
de baixa productivitat
amb rotació de
conreus.
Guaret: Sistema de conreu que consisteix a deixar
reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per
tal que torni a adquirir fertilitat.
Mapa dels cultius d’arròs
Allà on les pluges són abundants a causa dels monsons es planta arròs.
Aquesta agricultura és molt intensiva i s'aconsegueixen dues collites a l'any.
Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre l'agricultura de subsistència
i la de mercat?
2. Quines característiques té l'agricultura de subsistència?
3. Explica, en paraules teves, com funciona l'agricultura
itinerant per cremació.
4. Busca al diccionari: rudimentari, guaret, rendiment,
extensiu, intensiu i irrigar.
5. Busca una petita biografia d'en Isaac Newton.
L’agricultura de Mercat
 Agricultura de mercat integrada en el sistema
capitalista.
 Té dos grans objectius:
– Augmentar les vendes i reduir costos.
• Això s'aconsegueix amb:
– La mecanització
– L'especialització
– La ràpida comercialització
L’agricultura de Mercat
La Mecanització permet:
– Estalviar mà d'obra.
– Augmentar la producció.
– Disminuir els preus dels productes
agrícoles.
L’agricultura de Mercat
L'especialització permet:
– Augmentar la producció, ja que la
mecanització resulta més senzilla.
– Produir més quantitat, ja que és fàcil
conèixer les característiques del producte.
– Aconseguir una millor comercialització.
Si coneixes
el producte
és més fàcil
produir-ne més
L’agricultura de Mercat
La ràpida comercialització:
– Els transports moderns faciliten la
comercialització, inclús entre els
productes frescos.
Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quins són els objectius bàsics de l'agricultura de
mercat?
2. Per què serveix l'especialització?
3. És sempre possible mecanitzar un camp? Raona la
teva resposta.
4. Què són productes peribles? Posa'n un exemple.
5. Què té a veure la pel·lícula “El raïm de la Ira” amb
l'agricultura de mercat?
L’agricultura d'especulació
Agricultura especialitzada als EEUU:
 Grans extensions de camps dedicades al
monoconreu (Blat, cotó, blat de moro,...)
 Molt mecanitzada (poca mà d'obra) i tecnificada
(selecció de llavors, insecticides, etc)
 Elevats excedents: exportació
Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt
L’agricultura d'especulació
Les plantacions als països tropicals:
✔ Grans extensions de camps dedicades al
monoconreu (cafè, te, cacau,...)
✔ Poc mecanitzada (fa servir molta mà d'obra).
✔ Les explotacions són d'empreses estrangeres.
Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre l'agricultura
d'especulació americana i la dels països tropicals?
2. A quines zones del planeta es dóna l'agricultura
d'especulació?
3. Què fan les empreses estrangeres dels països
tropicals per obtenir el màxim benefici?
4. Busca una petita biografia de Thomas Alva Edison.
Altres activitats dels Sector Primari
La ramaderia:
 Ramaderia tradicional o de subsistència: acostuma a
complementar a l'agricultura.
 Ramaderia de mercat:
➔
Ramaderia Intensiva: són explotacions on es
necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. Els
animals estan en estables.
➔
Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el
bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà
d’obra. La productivitat és baixa.
Altres activitat del Sector Primari
La ramaderia:
L'Estabulació del bestiar i les noves tècniques
d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys
dependència de les condicions del medi.
Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre la ramaderia intensiva i
l'extensiva? Posa'n un exemple de cadascuna.
2. Quins avantatges i desavantatges creieu que tenen les
dues ramaderies?
3. Segons la manera com es cria el bestiar, la ramaderia
pot ser estabulada, semiestabulada i no estabulada.
Explica la diferència.
4. Quin tipus de ramaderia trobem a Aràbia Saudita?
Perquè?
Altres activitat del Sector Primari
Pesca:
 Una de les seves característiques és el caràcter
extractiu i depredador.
 Les principals zones de pesca o caladors al món
són:
On hi hagi una plataforma continental extensa (el
gran sol)
On s’uneixen corrents de diferents temperatures
(fred i calent)
On hi ha molt de Plàncton.
Corrents marines fredes i calentes
Altres activitat del Sector Primari
Pesca
 Tipus de pesca:
 Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es
produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua
a l’abast de la mà.
 Pesca de costa o de plataforma continental: és la que
es practica sense perdre de vista la terra ferma.
 Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té
com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos
pesquers.
Les plataformes continentals són riques en pesca perquè
la llum permet que hi hagi vegetació i
l’aigua està ben oxigenada.
Altres activitat del Sector Primari
Pesca:
 Els problemes de la pesca:
 La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la
reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible
solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i
l’establiment de zones vedades o limitades.
 El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop
els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per
sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
 S’ha d’abandonar el sistema de depredació i
substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu
d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
 La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al
medi aquàtic.
Piscifactories a L’Estat Espanyol
Altres activitat del Sector Primari
Silvicultura:
 És tracta de la cura i explotació dels boscos.
S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets,
fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
 A Catalunya s’exploten els roures, les alzines
sureres o es fa servir la fusta per crear carbó
vegetal.
Silvicultura
Els bolets
Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Què vol dir que la pesca té un caràcter extractiu i
depredador?
2. On trobarem captures abundants de peixos?
3. Quins són els problemes de la pesca actual?
Proposa un parell de possibles solucions.
4. Què és la Silvicultura?Cita 8 productes procedents
de la silvicultura.
Crèdits
Aquesta presentació fa ús
d’imatges que s’han trobat
a Internet. L’ús que es faci
deu ser exclusivament de
caràcter educatiu.
Gràcies a tothom.
http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESOTxeli
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAlocoserrallo
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunyajordimanero
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
Demografia
DemografiaDemografia
DemografiaTxeli
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratToni Raya
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector TerciariTxeli
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriquesDavid Sancho
 
3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna2002a
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundarijordimanero
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 

Mais procurados (20)

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESO
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
 
Sectors economics
Sectors economicsSectors economics
Sectors economics
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
Demografia
DemografiaDemografia
Demografia
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
 
sistemes econòmics
sistemes econòmicssistemes econòmics
sistemes econòmics
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n Batxillerat
 
El sector terciari
El sector terciariEl sector terciari
El sector terciari
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector Terciari
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundari
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 

Destaque

La pesca en España
La pesca en EspañaLa pesca en España
La pesca en EspañaIsaac Buzo
 
Poblamiento Urbano
Poblamiento UrbanoPoblamiento Urbano
Poblamiento Urbanoestribor1983
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
La composició del text planificació, composició i revisió
La composició del text planificació, composició i revisióLa composició del text planificació, composició i revisió
La composició del text planificació, composició i revisiócriiss12
 
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsLa globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsprofessor_errant
 
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatiusPronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatiusannaasiscar
 
Proceso de Industrialización de España
Proceso de Industrialización de EspañaProceso de Industrialización de España
Proceso de Industrialización de EspañaIsaac Buzo
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terrajblanc43
 
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya Empar Gallego
 
Elements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàElements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàGrb RB
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primarimarcapmany
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyavicentaros
 
Los paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de EspañaLos paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de EspañaIsaac Buzo
 
El relieve de España
El relieve de EspañaEl relieve de España
El relieve de Españamanusoci
 

Destaque (20)

La pesca en España
La pesca en EspañaLa pesca en España
La pesca en España
 
Poblamiento Urbano
Poblamiento UrbanoPoblamiento Urbano
Poblamiento Urbano
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Els espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primariEls espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primari
 
La composició del text planificació, composició i revisió
La composició del text planificació, composició i revisióLa composició del text planificació, composició i revisió
La composició del text planificació, composició i revisió
 
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsLa globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
 
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatiusPronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
 
Tema6
Tema6Tema6
Tema6
 
Proceso de Industrialización de España
Proceso de Industrialización de EspañaProceso de Industrialización de España
Proceso de Industrialización de España
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terra
 
Tema5
Tema5Tema5
Tema5
 
Tema7
Tema7Tema7
Tema7
 
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
 
Elements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàElements Factors Clima català
Elements Factors Clima català
 
Tema13
Tema13Tema13
Tema13
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primari
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
Los paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de EspañaLos paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de España
 
El relieve de España
El relieve de EspañaEl relieve de España
El relieve de España
 

Semelhante a Sector Primari

Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Jordi1492
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Txeli
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Txeli
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Txeli
 
Activitats tema 6
Activitats tema 6Activitats tema 6
Activitats tema 6ma49030
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNguest66456d
 

Semelhante a Sector Primari (20)

Polis3tema4
Polis3tema4Polis3tema4
Polis3tema4
 
Tema 6 activitats
Tema 6 activitatsTema 6 activitats
Tema 6 activitats
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
AGRICULTURA
AGRICULTURAAGRICULTURA
AGRICULTURA
 
Activitats t6
Activitats t6Activitats t6
Activitats t6
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
 
Activitats tema 6
Activitats tema 6Activitats tema 6
Activitats tema 6
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
 

Mais de Txeli

Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertInformació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertTxeli
 
PEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfPEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfTxeli
 
NOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfNOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfTxeli
 
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22Txeli
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Txeli
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Txeli
 
01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundariaTxeli
 
Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Txeli
 
II Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimII Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimTxeli
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Txeli
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Txeli
 
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscritTxeli
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3rTxeli
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsTxeli
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaTxeli
 
Antàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesAntàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesTxeli
 
Idh 2016
Idh 2016Idh 2016
Idh 2016Txeli
 
Tema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTxeli
 
Tema 6 revolució russa i 1 gm
Tema 6  revolució russa i 1 gmTema 6  revolució russa i 1 gm
Tema 6 revolució russa i 1 gmTxeli
 
Tema 5 cat i esp segles xviii i xix
Tema 5 cat i esp segles xviii i xixTema 5 cat i esp segles xviii i xix
Tema 5 cat i esp segles xviii i xixTxeli
 

Mais de Txeli (20)

Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor PuigvertInformació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
Informació sobre el campus Olímpia a l'INS Doctor Puigvert
 
PEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfPEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdf
 
NOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfNOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdf
 
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
 
01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria
 
Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20
 
II Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimII Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasim
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
 
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscrit
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3r
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estats
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urba
 
Antàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesAntàrtida en imatges
Antàrtida en imatges
 
Idh 2016
Idh 2016Idh 2016
Idh 2016
 
Tema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerres
 
Tema 6 revolució russa i 1 gm
Tema 6  revolució russa i 1 gmTema 6  revolució russa i 1 gm
Tema 6 revolució russa i 1 gm
 
Tema 5 cat i esp segles xviii i xix
Tema 5 cat i esp segles xviii i xixTema 5 cat i esp segles xviii i xix
Tema 5 cat i esp segles xviii i xix
 

Sector Primari

  • 1. Les activitats econòmiques El sector primari Agricultura ramaderia Pesca i aqüicultura silvicultura
  • 2. El sector primari El sector primari es refereix a les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris. Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria.
  • 3. L’agricultura al món d’avui Països Desenvolupats: • Baix percentatge de població activa agrícola: – Sector primari 9% – Sector secundari 36% – Sector terciari 55% Països en vies de Desenvolupament: • Alt percentatge de població activa agrícola: – Sector primari 46% – Sector secundari 15% – Sector terciari 39% P a ïs o s d e s e n v o lu p a t s 9 % 3 6 % 5 5 % S e c t o r P r im a r i S e c t o r S e c u n d a r i S e c t o r t e r c ia ri P a ïs o s e n v ie s d e d e s e n v o lu p a m e n t 4 6 % 1 5 % 3 9 % S e c t o r P r im a ri S e c t o r S e c u n d a r i S e c t o r t e r c ia r i
  • 4. Factors del paisatge agrari Factors físics: El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures. El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya. La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment. La textura és la mesura de les partícules del sòl; de la textura en depèn la capacitat retenir aigua. Les partícules més petites s'anomenen Argiles (són impermeables). Els sòls més aptes per l'agricultura tenen argiles i sorra (sòls francs). L'acidesa es mesura amb un índex anomenat pH. El pH dels sòls neutres és 7. Per sota són àcids, i per damunt bàsics o alcalins.
  • 5. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quines són les activitats del sector primari? Posa'n un exemple real de cadascuna. 2. Per què als països en vies de desenvolupament hi ha més activitat agrària? 3. Quins són els factors físics agraris? Explica en detall com afecta el factor climàtic en l'agricultura. 4. Què és la textura i l'acidesa quan parlem de tipus de sòls? Quines característiques han de tenir els sòls dedicats a l'agricultura?. 5. Busca una petita biografia d'Albert Einstein.
  • 6. Elements del paisatge agrari Distingim diversos elements:  Elements morfològics  Sistemes de conreu  Poblament de l'espai rural  El destí de la producció • Agricultura de subsistència • Agricultura de mercat
  • 7. Elements morfològics Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics. Camps oberts o Openfield: que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.
  • 9. Sistemes de conreu Segons les associacions de plantes: – Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. – Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. ✔ Segons les necessitats d'aigua i la manera d'obtenir-la:  Secà, només rep l’aigua de la pluja.  Regadiu, és regat per l’home.
  • 11. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferència hi ha entre un camp obert o Openfield i un camp tancat o bocage? 2. Defineix monoconreu i policonreu i posa'n un exemple de cadascun. 3. Quina diferència hi ha entre un camp de secà i un de regadiu? 4. Quina diferència hi ha entre l'agricultura intensiva i l'extensiva? 5. Busca una petita biografia de Marie Curie.
  • 12. Sistemes de conreu Segons se n’aprofitin les parcel·les: Agricultura intensiva: es produeix la quantitat més gran de productes en el mínim espai possible. Agricultura extensiva: s'obtenen grans quantitats de productes que s'hi conreen a un preu baix en grans extensions.
  • 13. Poblament de l'espai rural Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua. Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua.
  • 15. El destí de la producció: El destí de la producció: Agricultura de subsistència o d’autoconsum: es troba en explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització. Agricultura de mercat: producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
  • 16.
  • 17. L’agricultura de subsistència Característiques:  Està orientada a l'autoconsum i l'excedent pel mercat és escàs.  Es localitza a la zona intertropical càlida del planeta.  Hi treballen 2/4 parts dels agricultors del món (uns 1000 milions de persones).  Les tècniques de conreu que s'utilitzen són rudimentàries.  El rendiment de les terres és molt baix.
  • 18. L’agricultura de subsistència al món Hi ha diferents tipus d'agricultura de subsistència: Agricultura itinerant per cremació (Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia) Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica) Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica).
  • 19. L'agricultura Itinerant per cremació: Primer es tallen els matolls i arbres, després es crema un tros de terreny i, finalment es conrea. Els camps són productius durant 3 O 4 anys.
  • 20. Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus. Guaret: Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.
  • 21. Mapa dels cultius d’arròs Allà on les pluges són abundants a causa dels monsons es planta arròs. Aquesta agricultura és molt intensiva i s'aconsegueixen dues collites a l'any.
  • 22. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferència hi ha entre l'agricultura de subsistència i la de mercat? 2. Quines característiques té l'agricultura de subsistència? 3. Explica, en paraules teves, com funciona l'agricultura itinerant per cremació. 4. Busca al diccionari: rudimentari, guaret, rendiment, extensiu, intensiu i irrigar. 5. Busca una petita biografia d'en Isaac Newton.
  • 23. L’agricultura de Mercat  Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.  Té dos grans objectius: – Augmentar les vendes i reduir costos. • Això s'aconsegueix amb: – La mecanització – L'especialització – La ràpida comercialització
  • 24. L’agricultura de Mercat La Mecanització permet: – Estalviar mà d'obra. – Augmentar la producció. – Disminuir els preus dels productes agrícoles.
  • 25. L’agricultura de Mercat L'especialització permet: – Augmentar la producció, ja que la mecanització resulta més senzilla. – Produir més quantitat, ja que és fàcil conèixer les característiques del producte. – Aconseguir una millor comercialització. Si coneixes el producte és més fàcil produir-ne més
  • 26. L’agricultura de Mercat La ràpida comercialització: – Els transports moderns faciliten la comercialització, inclús entre els productes frescos.
  • 27. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quins són els objectius bàsics de l'agricultura de mercat? 2. Per què serveix l'especialització? 3. És sempre possible mecanitzar un camp? Raona la teva resposta. 4. Què són productes peribles? Posa'n un exemple. 5. Què té a veure la pel·lícula “El raïm de la Ira” amb l'agricultura de mercat?
  • 28. L’agricultura d'especulació Agricultura especialitzada als EEUU:  Grans extensions de camps dedicades al monoconreu (Blat, cotó, blat de moro,...)  Molt mecanitzada (poca mà d'obra) i tecnificada (selecció de llavors, insecticides, etc)  Elevats excedents: exportació
  • 29. Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt
  • 30. L’agricultura d'especulació Les plantacions als països tropicals: ✔ Grans extensions de camps dedicades al monoconreu (cafè, te, cacau,...) ✔ Poc mecanitzada (fa servir molta mà d'obra). ✔ Les explotacions són d'empreses estrangeres.
  • 31. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferència hi ha entre l'agricultura d'especulació americana i la dels països tropicals? 2. A quines zones del planeta es dóna l'agricultura d'especulació? 3. Què fan les empreses estrangeres dels països tropicals per obtenir el màxim benefici? 4. Busca una petita biografia de Thomas Alva Edison.
  • 32. Altres activitats dels Sector Primari La ramaderia:  Ramaderia tradicional o de subsistència: acostuma a complementar a l'agricultura.  Ramaderia de mercat: ➔ Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. Els animals estan en estables. ➔ Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa.
  • 33. Altres activitat del Sector Primari La ramaderia: L'Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.
  • 34. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferència hi ha entre la ramaderia intensiva i l'extensiva? Posa'n un exemple de cadascuna. 2. Quins avantatges i desavantatges creieu que tenen les dues ramaderies? 3. Segons la manera com es cria el bestiar, la ramaderia pot ser estabulada, semiestabulada i no estabulada. Explica la diferència. 4. Quin tipus de ramaderia trobem a Aràbia Saudita? Perquè?
  • 35. Altres activitat del Sector Primari Pesca:  Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador.  Les principals zones de pesca o caladors al món són: On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol) On s’uneixen corrents de diferents temperatures (fred i calent) On hi ha molt de Plàncton.
  • 37. Altres activitat del Sector Primari Pesca  Tipus de pesca:  Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà.  Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma.  Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.
  • 38. Les plataformes continentals són riques en pesca perquè la llum permet que hi hagi vegetació i l’aigua està ben oxigenada.
  • 39. Altres activitat del Sector Primari Pesca:  Els problemes de la pesca:  La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades.  El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.  S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.  La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.
  • 41. Altres activitat del Sector Primari Silvicultura:  És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.  A Catalunya s’exploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per crear carbó vegetal.
  • 44. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Què vol dir que la pesca té un caràcter extractiu i depredador? 2. On trobarem captures abundants de peixos? 3. Quins són els problemes de la pesca actual? Proposa un parell de possibles solucions. 4. Què és la Silvicultura?Cita 8 productes procedents de la silvicultura.
  • 45. Crèdits Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcter educatiu. Gràcies a tothom. http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm