Mamífers terrestres de Catalunya

1. Els mamífers terrestres de Catalunya

4. Sciurus vulgaris Esquirol Cua llarga i coberta d’uns pèls estarrufats Quan està en repòs, replega la cua sobre l’esquena Potes : les anteriors són curtes i les posteriors llargues les orelles acaben en un pinzell de pèls llargs Pelatge molt variable:ver- mellós, marronós i fins i tot negrós.Ventre clar.

5. Esquirol Sciurus vulgaris Hàbitat: de costums totalment arboris, habita en pinedes, fagedes, rouredes, avella- nedes i altres boscos d’arbres que produeixen força llavors. També se’l pot veure en jardins arbrats. Costums: diürn i matiner, abandona el niu de bon matí i no hi torna fins que es fa fosc. Salta d’arbre en arbre ajudat per la cua. Solitari. No hiberna, però si neva, plou fort o bufa el vent es pot quedar baris dies dins amagat al niu. Rastre: escampalls de pinyes esfilagarsades que han obert per treure’n els pinyons, que són la base de la seva dieta.S’ha calculat que un esquirol obre cada dia unes 30 pinyes, que li proporciones 40g de pinyons.

6. Marmota marmota Marmota Aspecte rabassut Cap arrodonit amb orelles petites Potes curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació Cua molt peluda

7. Marmota Hàbitat: prats d’alta muntanya, per sobre dels 1000m d’altitud. No penetra mai a l’interior del bosc. Els agrda molt les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de pedres. Costums : són colonials i diürs. Amants del sol, és fàcil veure-les a ple dia, a prop de les seves galeries, de les que rarament s’allunyen més d’un metre de l’entrada. En cas de perill, emeten una mena de xiulet estrident per avisar les seves companyes Hibernen durant 6 o 7 mesos a l’any, des de mitjan d’octubre fins al maig. Nota: no és autòctona de Catalunya, sinó que hi va arribar des dels Pirineus france- sos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedents dels Alps amb l’objectiu de reduir la predació de l’àguila daurada(Aquila chrysaetos) sobre les cries d’isard. Al cap d’un quant temps, alguns exemplars van passar al ve- ssant espanyol de la serralada pirinenca, s’hi van establir i aviat van començar a re- produir-se.

8. Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc Ulls grans i negres i orelles que sobresurten clarament entre el pelatge Deixa les pinyes ben escurades al peu dels pins

9. Mus domesticus Ratolí domèstic Ratolí gràcil, amb orelles petites i arrodonides. Cua gairebé tan llarga com el cap i el cos junts. Viu sempre associat als humans. Els que s’instal·len a les cases circulen per qualsevol habitació on hi hagi menjar (fins i tot en cambres frigorífiques!!!) Costums crepusculars o nocturns(alguna vegada de dia) Corre,salta, s’enfila i neda amb facilitat . Viu en clans familiars i excava túnels amb diverses càmeres i entrades. Rastre: aliment rosegat i grupets d’excrements petits i allar- gats de color fosc. (La varietat albina constitueix el ratolí de laboratori, molt utilitzat per experimentar en medicina i farmàcia)

10. Rata cellarda, liró comú Eliomys quercinus Orelles grans, ulls sortints i cua llarga A l’hivern entra en letargia màscara facial formada per 2 línies color negre

11. Liró gris Glis glis

13. Erinaceus europaeus Eriçó comú Cua i potes curtes i orelles petites Espines color clar amb bandes fosques

14. Eriçó europeu Erinaceus europaeus Hàbitat: boscos de tot tipus, vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu, jardins i parcs. Costums : animal solitari, però en alguna ocasió s’ha vist el mascle i la femella compartint el niu durant un temps curt. Surt al crepuscle i a la nit, si bé els dies humits pot estar actiu ocasionalment durant el dia. Rastre: és ferqüent trobar un ericó esclafat a la carretera, ja que quan l’animal sent el vehicle, en lloc de marxar corrent, posa en pràctica el seu peculiar sistema de defensa: es cargola en forma de bola.

15. Talpa europaea Talp (Topo europeo ) Excava complicades galeries subterrànies amb les seves potes anteriors adaptades:són amples i robustes i acaben en 5 dits proveïts d’unes ungles fortes, molt adequades per a gratar la terra. Cua curta i coberta de pèls llargs. Pelatge espès i lluent, completament fosc, amb reflexes grisos produïts per les puntes dels pèls, que són més clares Hàbitat: bàsicament colonitza els prats, on construeix les seves talperes, però també s’han observat poblacions de pocs individus en zones boscoses. Mai ocupa terrenys pedregosos, sorrencs o que es puguin inundar. Difícil de veure, ja que rarament es desplaça per la superfície. A la tardor i a l’hivern acumula menjar al niu, sobretot cucs de terra, als quals escapça la part anterior perquè no s’escapin. Abans de menjar-se’ls els deixa ben nets: aguantant-los amb les potes del davant per treure’la la sorra adherida.

16. Musaranya comuna Crocidura russula cap+cos =6.3-8.5cm cua =3-4 cm Agressiva i molt voraç. Hàbitat : alzinars, suredes i vores de camps i camins, on s’amaga entre les pedres i els arbres

18. Sus scrofa Porc senglar dues peülles grans seguides de 2 petites

19. Porc senglar Sus scrofa Mascles: pes entre 50- 120kg. Tenen els ullals més llargs que les femelles i el cap més ample i massís. Femelles : pes entre 30-100kg Porcells: pelatge marró grogós amb ratlles longitudinals més fosques Cua: curta i acbada en un pinzell de pèls negres Tenen molt bon olfacte i bona oïda. Són molt intel·ligents. Hàbitat: boscos on li és fàcil amagar-se, però pot colonitzar gran diversitat d’ambients, des de les pastures de l’alta muntanya fins a les maresmes properes al mar. Costums: crepuscular i nocturn. Les femelles viuen en grups amb les seves cries. Els mascles joves formen grups reduïts i els adults són solitaris. Rastre: petjades abundants al voltant de les basses de fang on es rebolquen per refrescar-se i desparasitar-se. Quan surten del fang solen refregar-se amb el tronc d’un arbre, on quedaran fang i cerres adherides. Un altre rastre que deixen són una sèrie de solcs que deixen als prats i als conreus en furgar el terra per buscar arrels i bulbs Alimentació: Vegetarians bàsicament(aglans, trufes...), però poden menjar cucs i animals morts

21. Cervus elaphus Cérvol

22. Cérvol Cervus elaphus És l’herbívor ungulat més gran del territori català. Mascles: tenen unes grans banyes ramificades: a partir d’un eix principal de secció cilíndrica surten diverses branques. Renoven les banyes cada any; cap al març-abril cauen i de seguida els comencen a sortir les noves, que al juny.juliol ja han assolit el màxim desenvolupament. Pelatge: bru rogenc i a l’hivern adopta tonalitats més grisoses. Els cervatells me- nors de 6 mesos presenten taques clares disperses. Hàbitat: Boscos caducifolis i perennifolis, que siguin més o menys oberts o amb clarianes on hi hagi herba. Costums: Alterna períodes d’activita amb períodes de descans durant les 24h del dia. Els períodes d’aqctivitat més llargs són els de la matinada i el vespre. Són fà- cils d’observar perquè són força confiats.Hi ha ramats de femelles amb les seves cries i ramats de mascles. Només durant l’època de zel es formen ramats mixtos. Els mascles més vells són solitaris. Rastre: de tant en tant pren banys de fang i posteriorment es refrega contra un arbre. A la tardor, els mascles en zel emeten uns característics bramuls, greus i profunds, que es poden sentir des de quilòmetres de distància. Espècies semblants: daina i cabirol són més petis i els mascles respectius no tenen les banyes ramificades en forma de canelobre.Per diferenciar les femelles cal mirar el dibuix de la taca anal

23. Dama dama Daina

24. Daina Dama dama Mascles: banyes amb forma de pala que acaben en diverses puntes. Cada any les renoven(com tots els cèrvids),les muden al març-abril i al juny-juliol ja tenen les noves. Tenen la punta el penis recoberta per un floc de pèls. Cua: força llarga i molt mòbil Pelatge: dors i flancs bru vermellós amb taques blanques. A l’hivern és més grisós i les taques no són tan aparents. El ventre és sempre blanc. Hàbitat: boscos de muntanya(pinedes de pi roig i pi negre, avetoses, rouredes i bedollars)altrenats amb herbassars i altres àreees obertes. Costums: Al vespre surt a pasturar en zones més o menys obertes i durant el dia descansa entre la vegetació i remuga. Com el cèrvol, forma 2 tipus de ramats: feme- lles amb cries o mascles sols i mixtes a l’època de zel.

25. Capreolus capreolus Cabirol (Corzo) Taca blanca la voltant dels llavis Orelles grosses

26. CABIROL És el cèrvid més petit de tots, aproximadament de la mida d’una ovella. Potes llargues i primes i caminar àgil. Els mascles tenen unes banyes curtes(20-23cm), que acaben en 2 o 3 puntes. Al prin- cipi de l’hivern els cauen i al maig ja tenen les noves ben desenvolupades. Pelatge: marró-vermellós a l’estiu i marró.grisós a l’hivern. Els joves tenen el pelatge vermellós amb 3 fileres de taques blanques al llarg de l’esquena La cua és gairebé invisible. Hàbitat: preferentment boscos, però també terrenys oberts on pugui trobar bons amagatalls, tant a les planes com a les muntanyes. Rarament sobrepassa el límit del bosc. Costums: Se’l pot veure actiu en qualsevol moment del dia, però sobretot a la matina- da i al capvespre. És molt esquiu. És bon corredor i és capaç de nedar. Porta una vida solitària o bé forma grups familiars constituïts per una femella amb dues cries, als quals a vegades s’hi afegeix el mascle. Rastre: sobretot a l’estiu, refrega les banyes en els troncs d’arbres joves, que apareixen descorticats a una 30-70cm d’alçada.

28. Rupicapra rupicapra Isard

29. Isard Rupicapra rupicapra Banyes: petites i amb la punta encorbada enrere formant un ganxo. Les de les femelles són més primes Potes: tenen peülles dures i afilades que eviten que l’animal rellisqui quan s’enfila per les roques o camina sobre el gel. Una membrana interdigital uneix els 2 dits de cada peülla, cosa que li permet avançar sense enfonsar-se damunt la neu. Pelatge: castany groguenc amb una línea més fosca al llom i una banda clara per la cara i el costat del coll. A l’hivern els mascles canvien el pelatge castany clar per un de castany molt fosc, gairebé negre. Hàbitat: Alta muntanya, on arriba fins als cims més elevats. Durant l’hivern baixa una mica fins al bosc en cerca d’aliment i de refugi Costums: actiu durant el dia fins i tot a l’estiu, si bé a les hores més caluroses es retira a remugar. També pot pasturar en nits de lluna plena Forma ramats de nombre variable, els mascles per un cantó i les femelles i els jovesper un altre

30. Capra pyrenaica Cabra salvatge Àrea de distribució a la Península Ibèrica Els mascles tenen banyes anellades de fins a 75cm que es corben enrera. Les femelles també tenen banyes, però rarament superen els 20cm.Els mascles també es diferencien de les femelles perquè presenten una crinera curta i un floc de pèls en forma de barba. Peülles adaptades als terrenys rocosos, però com que no tenen membrana interdigital com les de l’isard, no són tan adequades per caminar per la neu. Anelles de la banya El pelatge dorsal és bru o canyella, i a l’hivern adopta una tonalitat grisa i terrosa. El ventral és blanc . Hàbitat : zones abruptes de muntanya(tarteres, cingles, rocam), en tota mena de formacions vegetals, des de pastures fins a pinedes de pi roig Se la pot veure activa tant de dia com de nit i de vegades es mostra estranyament confiada.

31. Ovis ammon(Ovis musimon) Mufló gorgera de pèl al coll i al pit banyes grosses mascle femelles mascles

32. Mufló Ovis ammon(O. musimon) Es reconeix pel seu aspecte d’ovella(l’ovella té el seu origen en el mufló) Mascles: banyes grosses, que es corben enrera fins gairebé tancar el cercle i de mida més gran com més vell és l’animal(màxim 80-90cm). Femelles: Si tenen banyes són molt petites, 18 cm a molt estirar.Són més petites que els mascles Pelatge: a l’hivern és de color marró xocolata amb taques blanques a les potes, la cara i la gropa, que és travessada per una cua curta de color fosc. Ventre blanc. A l’estiu el color és molt més clar. Hàbitat: Espais oberts de muntanya, preferiblement en terrenys accidentats, secs i durs que a l’hivern no quedin coberts d’una gruixuda capa de neu. Costums: Bàsicament diürn, a l’hivern se’l pot veure alimentar-se des de l’alba fins a la posta de sol. A l’estiu mostra activitat sobretot a primeres hores del matí i del vespre. A la primavera i a l’estiu, les femelles i els joves formen ramats separats dels mascles, que poden agrupar-se o bér anar sols. En arribar el zel a la tardor, els mascles busquen les femelles. Rastre: Excrements semblants als d’ovella:boletes negres d’1cm de diàmetre. Les femelles i les cries belen com les ovelles. No és una espècie autòctona a Catalunya sinó procedent de Còrsega.

34. Mostela Mustela nivalis (Comadreja) És el carnívor més petit de tots (cap+cos=15-25cm/cua=3-7cm). Presenta la morfologia típica dels mustèlids: cos i cua allargats,potes curtes i cua mitjanament llarga. Hàbitat : tota mena de boscos,garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, jardins... Costums: molt nerviosa, es mou contínuament. Sovint es posa dreta sobre les potes del darrere per observar els voltants i si se sent amenaçada s’amaga ràpidament En ser tan petita, pot accedir a les galeries dels talpons i capturar-los directament dins dels caus. Diürna i nocturna, mostra un màxim d’activitat al crepuscle. Pelatge curt de color bru clar al dors i ventre blanc. Cua totalment bruna

35. Fagina o gorjablanc Martes foina Mida d’un gat domèstic petit Pelatge marrronós. A la gola té una taca de color blanc força gran

36. Hàbitat : tota mena d’ambients, preferentment amb roques Costums : utilitza com a caus els forats de les roques o els arbres i també pot entrar a re- fugiar-se en corrals i golfes Preferentment crepuscular i nocturn, però també se la pot veure de dia, sobretot a l’estiu

37. La taca blanca es pot extendre fins a les potes anteriors

38. Llúdriga Lutra lutra Mustèlid de cos fusiforme. Cua llarga, molt ample a la base, que es va estrenyent progressivament cap a la punta. Cap ample i deprimit.Les potes són curtes i els dits queden units per unes membranes interdigitals que ajuden en la natació. El pelatge està cobert per una secreció greixosa que el fa impermeable.Color bru brillant més o menys fosc al dors i força més clar a la gola i al pit. Hàbitat : rius, llacs, llacunes i aiguamolls, sempre que les aigües siguin tranquil·les, amb vegetació a les ribes i abundància de peixos. Costums: fa el cau entre les arrels dels arbres propers a les ribes, sota els canyissars i entre les roques de la vora de l’aigua. Mostra més activitat al crepuscle i a la nit Rastre: defecacions sobre les roques del riu amb olor de peix.

39. Llúdriga Marmota Una marmota no es pot trobar mai dins d’un riu

40. Meles meles Teixó o toixó cua i orelles blanques potes negres 2 bandes negres ressegueixen el cap longitudinalment a banda i banda i engloben els ulls i les orelles es marquen els 5 dits i les ungles, que en les potes anteriors són més llargues (d’1cm)

41. Toixó Meles meles Es el mustèlid de forma més atípica, ja que té el cos gros i massís, el coll curt i gruixut i el cap allargat. Ulls i orelles petits. Extremitats i cua relativament curtes. Les potes tenen unes ungles molt curtes que li serveixen per cavar. Hàbitat: boscos, principalment de fulla caduca, però també espais oberts propers al bosc on pugui trobar amagatall i sempre que el terreny sigui prou tou per a exca- var Costums : excava un cau, la toixonera, que consta d’un gran nombre de túnels i cam- bres. Pot viure sol o en petits grups(diverses femelles i les seves cries) Nocturn i crepuscular Rastre: diposita les dejeccions en un forta que excava al sòl d’uns 20cm de diàme- tre i de 5-10cm de fondària, les letrines, que després no tapa.

42. Vulpes vulpes Guineu cua molt peluda i llarga mentre camina, la manté horitzontal orelles triangulars i dretes

43. Guineu Vulpes vulpes Hàbitat: pot viure en molts indrets, però on assoleix densitats molt altes és a prop dels nuclis habitats, ja que les activitats humanes li proporcio- nen aliment Costums : Viu en grups socials formats per un mascle i diverses femelles. Excava caus a terra o bé aprofita els que han abandonat altres animals (conills i toixons) i els engrandeix. Crepuscular i nocturna, no és rar veure-la de dia, sobretot si el cel és tapat o plovisqueja

44. Geneta Gat mesquer Genetta genetta

45. Llop Canis lupus

47. Conill Oryctolagus cuniculus

48. Llebre comuna Lepus europaeus Gran llargada de les orelles Potes posteriors molt desenvolupades Assoleixen velocitats de fins a 60km/h taca negra