1. Unitat didàctica 3:
“La dimensió
sociocultural:
natura i cultura,
individu i ésser social”
Part 1
2. Esquema de la unitat
1. A la recerca del nostre origen:
1.1. Les teories creacionistes
1.2. El fixisme d’Aristòtil
1.3. La teoria de l’evolució:
1.3.1. El lamarkisme
1.3.2. La revolució darwiniana
1.3.3. La teoria sintètica de l’evolució
2. L’evolució humana: de la naturalesa a la cultura:
2.1. El procés d’hominització
2.2. Hominització i humanització
3. La cultura, una segona naturalesa:
3.1. Què entenen per cultura?
3.1.1. El concepte pedagògic de cultura
3.1.2. El concepte antropològic de cultura
3.2. La diversitat cultural
3.2.1. L’etnocentrisme
3.2.2. El relativisme cultural
3.2.3. L’universalisme cultural
3. 4. La dimensió social: interacció individu-societat:
4.1. Els grups socials
4.1.1. Subgrup social
4.1.2. Grups de referència
4.2. Posicions socials:
4.2.1. Rol i estatus
5. El procés de socialització:
5.1. Concepte i funció de socialització
5.1.1. En què consisteix
5.1.2. Quan es produeix
5.1.3. Com es realitza
4. L’especificitat biològica de l’ésser humà
Amb els primats compartim els trets següents:
● L’agudesa visual i els ulls situats a la part davantera (en lloc
dels costats) que ens permeten la visió estereoscòpica, en
color i el càlcul de les distàncies.
● L’especialització de les extremitats que permet la distinció
entre potes i braços, amb mans i peus prènsils (que
permeten agafar i manipular objectes gràcies a l’oposició
dels polzes).
● El nombre reduït de cries en cada embaràs i els prolongats
períodes de gestació i infància (les cries reben assistència
fins que són capaces d’alimentar-se per si mateixes).
5.
6. ● La conducta social complexa
que els permet cooperar en la
recerca d’aliments i en la
defensa davant d’altres
predadors.
● L’ús de sistemes de
comunicació relativament
complexos basats en senyals
que s’utilitzen per indicar la
presència d’estímuls que
posseeixen un valor vital
(menjar, perill, desig sexual,
etc.).
7. • Per últim, cervells de gran dimensió en relació amb el pes
corporal que possibiliten la complexitat de la seva vida
social.
8. Però, què distingeix els humans dels simis?
● El bipedisme:
- alliberament de braços i mans --> visió de grans àrees
- especialització de les mans --> fabricació i manipulació d’objectes.
● El desenvolupament cerebral:
- progrés del pensament abstracte exclusiu de l’ésser humà
- desenvolupament de la capacitat tècnica
- augment de la cooperació social i l’aparició del llenguatge articulat
● Neotènia:
- curiositat o la plasticitat de l’aprenentatge
● Poca determinació instintiva:
- instints debilitats o mediatitzats per la cultura
- sexualitat no reproductora
9. Té l'ésser humà instints???
Els dos instints bàsics dels animals són el de
supervivència, o conservació individual, i el
sexual, o de conservació de l’espècie.
Són presents aquests instints en l’ésser humà?
Quina força tenen?
Podrien anar en contra seva? ¿De quin tipus són
les causes que podrien dur-lo a fer tal cosa?
10. Instints humans?
de supervivència o sexual o de conservació de
conservació individual l'espècie
11. 3.1- Què és cultura?
● tot allò que va més enllà del que és genèticament
programat en l’ésser humà
● és un producte social (col·lectiu)
● patrons de conducta i idees compartits per una
col·lectivitat que els serveixen per organitzar i
dirigir les seves vides.
12. “La cultura es pot entendre com un conjunt
relativament integrat d’idees, valors, actituds,
assercions ètiques i maneres de viure, disposades en
esquemes o patrons que posseeixen una certa
estabilitat dins una determinada societat, de manera
que ordenen la conducta dels seus membres. Tot allò
que l’home és i fa i que no procedeix únicament de
la seva herencia biológica roman, doncs, cobert pel
camp de la cultura.“
Salvador Giner: Sociologia
13. Pensa-hi!
● Un jardí és quelcom natural o és un producte cultural?
● Quina diferencia hi ha entre un jardí d’estil francés i un de tipus
anglès?
● Com es concep cada un?
● Relaciona-ho amb el que acabem d’explicar.
14. Jardí francès
● http://esjardineria.com/el-estilo-de-jardin-frances/
16. ● Subcultura: ● Contracultura
no tothom segueix les totalment en contra dels
pautes de la cultura cànons de conducta
dominant, hi ha diverses generals, es proposa un
formes d’expressió cultural model totalment alternatiu.
dins dels diferents grups
que formen la societat.
17. 3.2 La diversitat cultural
Els diferents grups humans en les diverses parts del planeta
han desenvolupat les seves pròpies formes de vida, per
poder satisfer les seves necessitats.
ACTITUDS DAVANT LA DIVERSITAT CULTURAL:
L’etnocentrisme
● jutjar les altres cultures prenent com a referència els nostres
propis valors i criteris, considerant que aquest són més
evolucionats i avançats
● les pròpies pautes de conducta serien les úniques bones,
belles i naturals
18. Conseqüències de l'etnocentrisme:
● actitud d’incomprensió i
menyspreu vers altres formes
culturals
● suposada superioritat cultural
● racisme
● xenofòbia
19. Pensa-hi!
Si a les dones girafa, un cop adultes els treuen els
anells del coll podrien tenir greus lesions
medul·lars o fins i tot provocar-los la mort.
● Coneixes algun tipus de pràctica en la nostra
cultura a través de la qual,
per raons purament estètiques, les persones posin
la seva vida en risc, i se sotmetin a operacions en
les quals modifiquin el seu cos?
● Ens semblen intolerables o tendim a justificar-les?
20. Activitat: diàleg deliberatiu
Després de visionar els documents dels
enllaços anteriors:
● Formeu grups de 3-4 alumnes i debateu
sobre el tema, relacioneu-ho amb els
conceptes estudiats en la unitat.
● Preneu nota de les idees que consensueu al
respecte.
● Exposeu les vostres conclusions a la classe.
21. Relativisme cultural
● no existeixen valors universal o criteris absoluts pels quals es
puguin jutjar les diferents cultures, no podem parlar de
cultures superiors o inferiors.
● per comprendre i valorar correctament qualsevol tret cultural
d’una cultura diferent a la nostra haurem de fer-ho en el seu
context cultural.
● serveix per combatre l’etnocentrisme, però també té certs
riscos: afirmar que no hi ha valors universals pot portar a
considerar que “tot s’hi val”, exemple: ablació del clítoris.
Transculturalisme:
● establir un conjunt de valors que siguin transculturals, és a
dir, que estiguin presents en la major part de les cultures
sobre la base dels drets humans i la dignitat de la persona.
