1. TERMOQUÍMICA

3. Sistema i entorn Un sistema termodinàmic és una part de l’univers que se separa arbitràriament de la resta mitjançant uns límits definits, reals o ficticis, per tal de convertir-la en objecte d’alguna invertigació

6. Variables termodinàmiques Les variables o propietats termodinàmiques d’un sistema són les magnituds utilitzades per a descriure’l Les variables termodinàmiques poden ser extensives o intensives.

7. Funcions d’estat Són les variables termodinàmiques el valor de les quals tan sols depèn de l’estat actual del sistema i no del procediment segons el qual aquest sistema ha arribat a aquest estat La pressió, el volum i la temperatura són funcions d’estat perquè les variacions que experimenten només depenen de l’estat inicial i final del sistema El calor i el treball no són funció d’estat perquè el seu valor depèn del mecanisme o del camí a través del qual el sistema passa d’un estat inicial a un de final Processos termodinàmics Un procés termodinàmic és una transformació en la qual un sistema intercanvia energia amb el seu entorn, de manera que passa d’un estat inicial d’equilibri a un estat final d’equilibri

8. Principi de conservació de l’energia L’energia no es crea ni es destrueix sinó que únicament es transforma. Aquest principi es compleix en qualsevol reacció química. Per poder estudiar la quantitat d’energia que es produeix en una reacció química s’utilitza una bomba calorimètrica.

10. Procés endotèrmic i exotèrmic

11. Treball de pressió- volum Si el desplaçament de l’èmbol és ∆r, la variació de volum serà: ∆ V = S.∆r -> .∆r = ∆V/S La força exercida sobre l’èmbol és igual i de sentit contrari a l’exercida per la pressió atmosfèrica F = P.S El treball d’expansió del gas a pressió constant té signe negatiu, ja que el realitza el sistema, i es pot calcular W = -F.∆r = -P.S.∆V/S = -P∆V

12. Aplicació del primer principi a processos isotèrmics

13. Aplicació del primer principi a processos adiabàtics

14. Aplicació del primer principi a processos isocors

15. Aplicació del primer principi a processos isobàric

16. Relació entre calor a volum constant i calor a pressió constant ∆ H = ∆U + P∆V ∆H = ∆U + ∆nRT Qp = Qv + ∆nRT

17. Variació d’entalpia en processos endotèrmics i exotèrmics

18. Equacions termoquímiques Es designa amb aquest nom aquelles equacions químiques que se escriuen acompanyades del seu corresponent balanç energètic, referit sempre a la variació d’entalpia, ja que les reaccions, per regla general, es verifiquen a pressió constant. CH4 ( g ) + 2 O2 ( g ) -> CO2 ( g ) + 2 H2O ( g ) ∆ H = – 802 k J CH4 ( g ) + 2 O2 ( g ) -> CO2 ( g ) + 2 H2O ( l ) ∆ H = – 890 k J

19. Additivitat de les entalpies de reacció. Llei de Hess L’entalpia és una funció d’estat La variació de l’entalpìa d’una reacció depèn únicament dels estats inicials i final d’aquesta i no dels processos intermedis que s’han pogut produir. L’expressió matemàtica d’aquest fet és el que anomenem llei de Hess o d’additivitat de les entalpies Quan una reacció química es pot expressar com a suma algebraica de dos o més reaccions, la variació d’entalpia total es igual a la suma algebraica de les seves variacions de entalpia que tenen lloc en cadascuna de les reaccions parcials

20. Entalpia normal de formació L’entalpia normal o estàndard de formació d’un compost ∆Hº f , és la variació d’entalpia que té lloc quan es forma 1 mol d’aquest compost en el seu estat normal, a partir dels seus corresponents elements també en el seu estat normal. Aplicació de les entalpies de formació en el càlcul de les entalpies de reacció