2. Documentació general
Títol: EI profeta
Autor: Pablo Gargallo (1881-1934).
Cronologia: 1933
Estil: Cubisme
Tècnica: Fosa
Material: Bronze
Formes: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Monocroma
Dimensions: 235 cm x 65 cm x 50 cm
Localizació actual: 5 reproduccions
(Centre d' art Reina Sofia, a Madrid;
Museu Gargallo, a Saragossa)
Tema: La seva obra, inspirada en el cubisme, té
com a elements més importants el contrast entre
el buit i el ple, i el treball amb làmines de metall
retallades. Va innovar una forma d'expressió
emparentada amb les recerques cubistes i
puristes dins un realisme de figures -ballari-nes,
violinistes, arlequins, retrats, etc.- plenes d'aire i
de

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Gargallo va ser el primer a descobrir la configuració geomètrica de les planxes de ferro però aviat
va començar a aprofitar-ne els espais buits i a dotar-los de força que va aplicar també a les
arestes.
- Se’l considera l’introductor del buit com element del volum.
- Substituí el marbre o el bronze pel ferro.
- Donà gran dramatisme expressiu a les seves obres.
- Creà un nou llenguatge escultòric.
Corba les plaques metàl·liques per donar-hi forma expressiva, les retalla i n’aprofita el buit que
deixen. Des d’un punt de vista estilístic presenta formes que permeten parlar d’escultura cubista
però es mou dins dels plantejaments espirituals de l’expressionisme. La potència suggeridora de
l’obra és admirable. El Profeta és l’obra mestra de Gargallo en la qual va treballar tota la vida: en
resten dibuixos previs des de 1904 i del 1926 és el Cap de profeta, que ve a ser l’immediat
precedent de la gran peça. Quan se li presenta l’oportunitat d’organitzar una gran exposició a Nova
York per a l’any 1934, trobarà el moment de culminar la seva gran obra. El profeta simbolitza el crit
de l’ésser humà al desert; es tracta d’un personatge solitari amb el que tracta de reflectir la soledat
de l’ésser humà. També es considera que presagia la guerra i els desastres de la humanitat. En
tot cas, sembla ser una visió simbòlicament apocalíptica on mostra l’essència de l’ésser humà, que
en el fons està sol. Aquesta obra presenta un poder suggestiu que sembla que anuncii grans
possibilitats creatives que van quedar truncades en morir l’escultor al 1934. No s’ha d’oblidar que
existeixen diversos exemplars de la mateixa obra, a partir d’un mateix motlle, clar reflex de la
societat industrial que permet la producció d’objectes en massa (actualment només es permeten
legalment 5 còpies).
Pablo Gargallo i Catalán

4. Context històric
Mentre Europa vivia les conseqüències de la Gran Depressió
americana i a Itàlia i Alemanya havien sorgit amb força el
feixisme i el nazisme, el 4 d’abril de l’any 93 es proclamava a
Madrid la Segona República Espanyola, enmig d’un ambient
d’eufòria. El nou règim representava uns ideals de progrés i de
democràcia que bona part del país desitjava i en els quals va
dipositar grans esperances.
Però l’alçament d’una part de l’exèrcit sota les ordres del general
Francisco Franco, en contra del govern legalment constituït, va
desembocar en una cruel guerra civil.
Durant la Segona República es visqué una etapa de reformes
(1931-1933), gràcies al govern dels partits d’esquerra. Va seguir un
període (1933-1935, Bienni Negre) en què el govern de la dreta va
anul·lar les reformes anteriors. En una tercera etapa retornà
l’esquerra, però el procés reformista es va veure frenat mentre
s’avançava cap a una revolució.

5. La República fou rebuda amb molta il·lusió pel poble.
S’esperaven reformes importants que milloressin la situació
dels pagesos, els obrers i la petita burgesia, i que
modernitzessin el país a fi de superar l’endarreriment respecte
dels països europeus més avançats en àmbits com
l’ensenyament, la investigació científica, la democràcia...
Les tímides reformes de l’esquerra provocaren una doble
reacció: d’una banda, la dreta (exèrcit, terratinents, Església)
es va sentir amenaçada, i, de l’altra, els sindicats obrers i
pagesos les van considerar escasses. La conseqüència va ser
la polarització de la societat espanyola en dos bàndols
irreconciliables.
El 8 de juliol de 1936, els militars van fer un pronunciamiento,
que fou l’inici d’una guerra civil, i que permeté que s’establís
la dictadura del general Franco.

6. ANÀLISI FORMAL composició
Malgrat que es troba lleugerament inclinat cap
endavant, el Profeta s’articula al voltant d’un eix
vertical tot aconseguint un equilibri perfecte.
Aquest eix s’inicia al cap i continua per la columna
vertebral i la cama esquerra.
Els peus, de grans dimensions, com les mans,
estan fermament arrelats a terra. La gestualitat
reforça el missatge que intenta transmetre. En
aquest sentit, la cara esdevé l’element més dotat
d’expressivitat.
El material emprat, el ferro, permet combinar el tub,
la làmina plana i el buit, que es converteix, en bona
part, en el protagonista de l’escultura.

7. Les formes còncaves i convexes se succeeixen. La llum crea reflexos en les primeres
i es refugia en les segones, d’acord amb la incidència del focus. En omplir els espais
buits, ajuda a crear volums en negatiu.
La combinació dels elements materials amb els buits és el que dóna profunditat a l’obra,
mentre les arestes la doten de força expressiva.
Les línies i els plans condueixen la mirada de l’espectador al cap i, des d’aquest, a la
boca, que, tant en la visió frontal com en les laterals, és el puntculminant d’expressivitat
de la figura (el buit de la boca reflecteix el crit d’exhortació del profeta).
Construït a partir de làmina plana, tub ondulat i buits estratègics. Els volums absents
són acotats per elements corbats, com la galta esquerra. Es concentra la vehemència
del personatge, amb el buit de la boca que deixa veure el crit.
Formació a partir d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra.
La figura és coberta amb una esquematitzada pell de xai i lleugerament inclinada cap
endavant, per aconseguir un equilibri perfecte.
Aprofita la mal·leabilitat del bronze per crear i desfer tensions entre les formes convexes,
les còncaves i l’aire.
L’artista amb aquest joc s’assegurava l’equilibri entra les diferents zones.
composició

8. ESTIL
Les formes que s’aprecien en el Gran profeta permeten parlar d’escultura cubista,
malgrat que l’obra també respon a plantejaments de l’expressionisme.
La introducció del buit, en l’obra de Gargallo, va lligada a la introducció del ferro
com a material escultòric. Això suposà una autèntica revolució en l’escultura del
segle xx, com també l’exploració, per part dels artistes de l’època, de les
possibilitats geomètriques que oferien les planxes de ferro.
Fins a Rodin, l’escultura era volum, però amb Gargallo es posa de manifest una
altra manera d’entendre la corporeïtat.
El descobriment del buit fou el resultat de l’intercanvi de coneixements entre tres
grans creadors, que es van conèixer a Barcelona i es van retrobar a París:
Gargallo, Picasso i Juli Gonzàlez.

9. A Barcelona, Gargallo va freqüentar la tertúlia d’Els Quatre
Gats, on es reunien els artistes que van acabar definint
l’avantguarda de la Península.
Al final dels anys vint, va abandonar les connotacions
modernistes i va adoptar un llenguatge definit pels trets
següents:
- substitució dels materials convencionals pel ferro;
- dramatisme expressiu;
- esquematisme;
- introducció del buit com a element plàstic;
- successió de formes còncaves i convexes;
- importància de la llum;
- introducció de variacions angulars;
- virtuosisme tècnic.
estil

10. INTERPRETACIÓ Contingut i signicació
El Profeta, que també rep el nom de Sant Joan
Baptista, és l’obra que resumeix la producció de
Pau Gargallo. L’escultor treballava aquest tema
des de l’any 1904.
La figura resultant és un home, d’imatge poderosa,
que exhorta amb vehemència la multitud a seguir-lo,
tant físicament com ideològicament. Es troba ben
afermat aterra, circumstància que reforça allò que
vol transmetre. Aixeca la mà dreta, amb un gest
contundent que acompanya el discurs: és l’actitud
de l’orador. Amb l’esquerra subjecta un bastó,
instrument del profeta de Judea. Es cobreix amb
una esquemàtica pell.
Gargallo va dir d’aquesta obra que era la seva
«tranquil·litat estètica». I la seva vídua explicava
que, quan l’escultor va concebre el Profeta, tenia
en el pensament les aspres i desèrtiques terres
aragoneses.

11. Funció
El Profeta té com a destí el museu, la galeria
d’art o els espais públics, com per exemple, el
parc Middelheim d’Anvers, de manera que
embelleixi la ciutat moderna, que avança amb
l’estètica dels temps.
CURIOSITAT DE L’OBRA:
Pot ser Sant Joan Baptista, “la veu que clama
al desert”, recobert amb la seva tradicional
pell de camell i amb el seu bastó.

12. Urano, (1933) Greta Garbo con pestañas, (1930)
Bailarina española, (1931) La Pareja, (1904)
ALTRES OBRES