2. Vida
-Burjassot 4 de setembre 11924 -València el 27 de març
del 1993.
-Escriptor, periodista i poeta valencià més important del
segle XX, des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de
Corella.
-Principal renovador de la poesia valenciana
contemporània.
-Guerra Civil,dotze anys, va aprendre l'ofici de forner, i
va realitzar el treball d’orfebre, gran sort: mecanografia.
-Obres: surt molt tema mort.
3. -Joventut: València, influït per autors: Baudelaire, Neruda,
Eluard, Pavese i Walt Whitman i en català Verdaguer,
Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-
Papasseit i Rosselló-Pòrcel afició literatura de forma
autodidacta.
-Primer article al diari “Jornada” (setze anys), a partir de
llavors estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme
a Madrid, beca.
-24 anys, València i va treballar com a periodista al diari
Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes
valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà.
-Va establir una relació amb la seva futura muller Isabel
Llorente, que també va marcar molt en la seva obra
literària.
4. -Es va casar amb Isabel, va tenir una filla, que va
morir als quatre mesos. Aquest fet va provocar que
aparegués el tema de la mort a la seva obra (al
Coral romput).
-Van tenir dos fills més, Vicent i Carmina.
-Als 54 anys el van despatxar del
diari i es va dedicar a la seva obra
encara que estigués malalt.
Per la malaltia va perdre la
memòria durant un any. Durant
un temps va anar en cadira de
rodes, i el mateix dia que va
aconseguir alçar-se i caminar, va
morir amb 69 anys.
5. Obra
• Les primeres publicacions van ser Ciutat a cau
d’orella (1953), La nit (1956), Donzella amarg (1958),
i L’amant de tota la vida (1966).
• Als anys setanta publicà Lletres de
canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari
clement (1971), La clau que obri tots els
panys (1971) i el Llibre de meravelles (1971) gràcies
a les quals rep nombrosos premis.
• De la seva prosa destaca la novel·la El
coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre
temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les
maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La
parra boja (1988).
6. Premis que va rebre:
•Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978)
•Creu de Sant Jordi (1982)
•Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990)
•Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de
Cultura
-Des del 1973, als Premis Octubre es convoca un
concurs de poesia que duu el seu nom.
-Un institut d'educació secundària de Burjassot
també duu el seu nom.
7. Influència
•El seu origen
humil apareix en
les obres de
diverses formes.
•El esteticisme de
la revista
literària Garcilaso.
•La tràgica mort
de la seva primera
filla i dels parents
propers a la seva
infantesa.
8. Comentari del poema els “amants”:
•“Llibre de les Maravelles”
•Va començar a escriure en la Guerra Civil, apareix aquest
tema en les seves obres, juntament amb la mort
• 24 versos d’art major(12 síl·labes) cesurats en 6 i 6. Versos
lliures
• Passió entre dos amants que s’amaven
• Compara l’abans, i l’ara
9. Figures retòriques:
-Hipèrbaton: “Feroçment ens amàvem (vol mostrar el nivell de
passió que tenia la relació)
- Enumeració: "i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens
empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat" (vol donar
sensació de la fluidesa d'accions i sentiments en aquell
moment)
- Paral•lelisme: “Han passat anys, molts anys; han passat moltes
coses”, “Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses”
-Metàfora o personificació: “em pren aquell vent o l'amor”
(L'utilitza com si l'amor no fós cosa seva, sinó un impuls que
actua per sí mateix sense tenir en compte l'enamorat)
10. -Comparacions: “No comprenem l'amor com un costum
amable,/ com un costum pacífic (...)”, (això també seria un
paral·lelisme i el conjunt resalta el seu desitg de que l'amor
fossi tranquil i no tan passional. “dos amants com nosaltres”
(Deixa clar que son especials)
-Interrogació retòrica: “Què voleu que hi faça!" (resalta la
lamentació que sofreix per l'amor tan passional))
11. Conclusió:
•Compara el seu amor amb el de Petrarca, i
amb les Rimes de Bécquer.
•El seu amor és un de desig i passió. Són uns
amants que no s’amaguen i deixen veure els
seus sentiments.
•Ell volia un amor amable i educat.
