INDEX
-LA TARDOR
-Orígens de la castanyada
-Com la celebraven abans?
-Com la celebrem ara?
-Què mengem ?
-Té alguna relació amb la festa
de Tots Sants?

L’arribada de la Tardor suposa Aquestes
una transformació de la natura. circumstàncies
Paral.lelament a aquest canvi de ambientals
determinaven un canvi
la natura s’intensifiquen les de comportament dins
feines del camp començant així els costums de les
antigues societats
un nou cicle agrícola i els agràries i ramaderes
pastors, a causa del fred, baixen que durant tota la
de la muntanya per posar el temporada tardoral i
d’hivern es sumergien
bestiar als estables. en un món que afavoria
les relacions familiars i
unes reflexions sobre
valors culturals i
religiosos.

La tardor és sinònim de fulles
seques caigudes dels arbres i
… castanyes! Aquest és el
fruit típic d’aquesta època i, tot
i que es poden menjar durant
tota la temporada, hi ha una
nit que no poden faltar: la nit
d’abans de Tot Sants.

La Castanyada és una festa popular de
Catalunya que se celebra el dia de Tots
Sants, tot i que darrerament se n'ha
desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta
diada.
La castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques-
prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons
la tradició cristiana, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada;
amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots
plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Altra creença
 Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una
celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les
castanyes es menjaven en un ambient estrictament
familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud
molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per
cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era
alliberada del purgatori.

.
Sembla ser que l'àpat de la
castanyada tenia un sentit
simbòlic de comunió amb les
ànimes dels difunts Tota la
família es reunia al voltant del
foc i tot torrant les castanyes, es
resaven les tres parts del rosari
pels difunts de la família

La castanyada se celebra el dia 31 de octubre a la nit.
El dia abans es va a comprar les castanyes, panellets,
moscatell...
Es reuneixen familiars, amics per passar una nit de escàndol i
gresca. Els infants també es disfressen i celebren el hallowen
que és una festa tradicional d'Anglaterra que consisteix a
anar per les cases disfressat a demanar caramels.

Consisteix en un àpat
en què es mengen
castanyes, panellets i
moniatos . La beguda
típica de la
castanyada' és el
moscatell.

La tardor que jo conec té gust
de raïm i cep, d'olivera i pluja
fina, de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec les
petjades fan crec-crec, botes
d'aigua i un paraigua i el vent
que s'enduu barrets.
La tardor que jo conec porta
figues i fruits secs, mandarines
i magranes i el primer dia de
fred.

La diada de Tots Sants és una antiga festa cristiana; la
tardor, que es va esmorteint en el seu
despullament, els arbres nus duen a les vesprades un
record dels difunts. AL pagès, les vetllades de
novembre van allargant-se. A la vora del foc, després
de sopar, la família – avis, pares i mainada –
s’aplegava i el rosari s’anava desgranant, com una
comuna commemoració dels morts de casa – ‘’que en
pau descansin’’ – i de tots els sants. Després es
torraven castanyes a la llar, que en una paella
foradada, revellida. I s’encetava amb joia el vi
novell, espremut en la verema de l’any.

Aquest dia i l’endemà ,
Dia dels Difunts és
tradició visitar el
cementiri i portar flors a
les tombes dels familiars.

•Per Tots Sants ,capes i mocadors grans.
•De Tots Sants a Nadal ,gel , pluja i vendaval.
•Per Tots Sants , les olives a les mans.
•Llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels
camps.
•De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per
igual.
•Quan l’octubre arriba a la fi , Tots Sants és pel
camí.
•Novembre,Tots Sants el primer i Sant Andreu el
darrer.
•Castanya torrada i calenta escalfa les mans …i

No sóc ,cargol ni bolet
I la pluja em fa sortir,
Si cau aigua m’estarrufo,
Si fa sol estic pansit.

Porta el barret ben rodó,
la casa vermella té,
el busquen per la tardor,
amb cistella i un bastó

Una capseta negra
que s'obre i no es
plega

Petit i rodanxó,
per la terra es
presenta;
no té més que una
cama
i costelles més de
trenta.

Una fruita
tardorenca,
que és blanca o
negra, segons
madura. Tothom la
menja,
fermentada i feta suc
la bevem en el porró.