La bogeria més pura és deixar
tot tal i com està
i esperar que alguna cosa canviï
Albert Einstein
La bogeria més pura és deixar
tot tal i com està
i esperar que alguna cosa canviï
Albert Einstein

INDEX
1. INTRODUCCIÓ ______________________________________________________________ 1
2. PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL ______________________________________________ 2
2.1.MISSIÓ
2.2.VISIÓ
2.3. VALORS
3. DIAGNOSI ACTUALITZADA DEL CENTRE ________________________________________ 4
3.1.SITUACIÓ DE L’ESCOLA
3.2.EL PROJECTE EDUCATIU
3.3.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA. L’EQUIP DOCENT. PROJECTES
3.4.RECURSOS MATERIALS I ECONÒMICS
3.5.ELS ALUMNES I LES FAMÍLIES
3.6.VALORACIÓ DELS INDICADORS DE CENTRE I ENQUESTES A LA COMUNITAT
3.7.PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍIES EN LA VIDA ESCOLAR
3.8.INTERACCIÓ DE L’ESCOLA AMB L’ENTORN PROPER
3.9.DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ (DAFO)
4. OBJECTIUS A ASSOLIR. ESTRATÈGIES, ACTUACIONS I INDICADORS _______________ 16
5. LIDERATGE DISTRIBUÏT_______________________________________________________ 23
6. MECANISMES D’AVALUACIÓ I RETIMENT DE COMPTES____________________________ 25
7. CONCLUSIÓ _________________________________________________________________ 28
8. BIBLIOGRAFIA _______________________________________________________________ 29

1. INTRODUCCIÓ
Ja en fa vint-i-tres, però és com si fos ahir, els anys que han passat quan el meu primer nomenament del
Departament d’Educació va ser a l’escola pública rural i unitària del poble de Figuerola del Camp (Alt Camp).
Recordo el meu primer contacte amb el poble, envoltat de natura, la conversa amb l’alcalde que em va fer
entrar al menjador de casa seva com si ja formés part de la seva família i quan em va donar les claus de
l’escola, amb només set alumnes matriculats d’edats i necessitats diverses; des de l’any 1996, he exercit el
càrrec de directora amb el compromís que això ha representat.
Es van crear les ZERs i l’escola Mare de Déu de l’Esperança formà part de la ZER La Parellada. Era el
moment de teixir una xarxa d’oportunitats educatives i sortir de l’aïllament que vivien les escoles rurals. Dins
la ZER he exercit el càrrec directiu de cap d’estudis i actualment, de secretària.
L’escola de Figuerola ha experimentat una transformació en aquests anys, no només l’edifici que ha duplicat
la seva superfície amb la creació de nous espais degut a l’augment d’alumnes i mestres, sinó també per la
renovació pedagògica, l’avenç de les noves tecnologies en l’aprenentatge, nous equipaments educatius, el
servei de la llar d’infants dins l’escola i altres elements que han fet de la tasca de direcció tot un repte.
Cuidant també la relació amb l’entorn, molt important en una escola rural. En l’àmbit pedagògic hem treballat
per tenir una escola de qualitat amb constant interès per aconseguir l’èxit educatiu dels nostres infants. Som
Escola Verda perquè volem que els nens i nenes siguin partícips i coneixedors de l’entorn que els envolta,
per tal de millorar-lo. Hem començat un nou projecte d’innovació perquè els alumnes si coneixen el passat,
podran construir el seu futur participant en la vida del poble i en la presa de decisions per poder fer de
Figuerola un lloc extraordinari on viure. Apostem pel Projecte de Convivència i Coeducació, el treball dels
valors, la cooperació, animant la interrelació dels alumnes de diferents necessitats i edats en diversos
contextos d’aprenentatge. Trobem prioritària la bona comunicació amb les famílies que cuidem dia a dia. Ens
hem format també a nivell de gestió de personal, administrativa i econòmica segons normativa.
Molta tasca realitzada, on s’han establert objectius i indicadors d’avaluació que han anat dirigits a assolir la
millora dels resultats educatius dels nostres infants i una bona cohesió social. Cal dir que tot aquest treball no
1/29

hauria estat possible sense el recolzament, participació i implicació de l’equip docent, les famílies,
Ajuntament, associacions i entitats del poble.
En aquests anys de directora del centre he viscut canvis en molts aspectes, sobretot en el context social.
Hem d’estar atents a la realitat que ens envolta, d’aquí la necessitat de fer una passa endavant per construir
a partir d’uns fonaments que ja tenim, i de l’aportació de noves iniciatives, nous objectius. Hem de millorar el
món i a l’escola tenim el compromís de formar part d’aquest projecte, amb una gestió eficient i eficaç per
assolir l’èxit.
M’agradaria una escola dinàmica, innovadora i oberta a tothom. Ofereixo un projecte de direcció amb un
lideratge distribuït i participatiu per donar resposta a les diferents necessitats de la comunitat educativa.
2. PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL
2.1. MISSIÓ
La ZER La Parellada està formada per un conjunt de tres escoles dels pobles de Cabra del Camp, el Pont
d’Armentera i Figuerola del Camp, unides per un mateix Projecte Educatiu. Totes les escoles tenen una
mitjana de quaranta alumnes, escoles rurals definides com a públiques, petites i de poble.
La missió de la ZER i la nostra actuació a l’escola Mare de Déu de l’Esperança, es basarà en promoure que
els alumnes desenvolupin al màxim les seves capacitats, oferint oportunitats de participació i aprenentatge,
en un ambient d’afecte i respecte, amb la cultura de l’esforç per poder assolir les competències bàsiques. Es
tracta de formar persones amb habilitats per viure en la societat actual, autònomes, crítiques i responsables.
2.2. VISIÓ
La ZER vol ser un model educatiu de qualitat, innovador, integrador, democràtic, competencial, cohesionat i
ben coordinat que pugui treballar de manera conjunta per assolir uns objectius comuns. Els principis del
nostre treball seran:
2/29

Apostar per un lideratge distribuït i democràtic. L’establiment de bones relacions humanes amb tota
la comunitat educativa, una escola atractiva on hi hagi implicació, treball en equip i consens.
Tenir un equip de mestres il·lusionats i formats professionalment per portar a terme el nostre projecte
educatiu. Bona coordinació vertical i en xarxa.
Potenciar la innovació com a marc pedagògic que orienti les programacions d’aula. El treball
competencial i cooperatiu per una millora del rendiment acadèmic.
Aconseguir alumnes motivats i protagonistes dels seus propis aprenentatges, optimitzant els
recursos disponibles a l'escola per facilitar les tasques tant a mestres com a alumnes.
Formar una comunitat educativa compromesa amb el medi ambient, solidària i afavoridora de la
cohesió social.
Apostar per la qualitat educativa amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Escola inclusiva. Buscar
l’èxit educatiu de tots els nostres alumnes.
Fer ús de les tecnologies com a eina d’ús quotidià en els diferents aprenentatges i activitats.
Entendre l’avaluació com a eina que permet la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge.
Aprofitar el privilegiat entorn que tenim per aprendre, establir relacions amb l’Ajuntament i
associacions per un arrelament al poble i el foment de la pròpia cultura.
2.3. VALORS
Es pretén que els alumnes de totes les escoles de la ZER rebin una educació activa, catalana, pluralista,
participativa, estimulant, coeducativa, integradora, crítica, oberta, solidària i col.laboradora. La ZER es
manifesta respectuosa amb totes les creences, tal com assenyala la legislació vigent. Igualment es manifesta
lliure de qualsevol tendència ideològica o política determinada.
Ens definim com a escola inclusiva per tal de donar resposta a les necessitats de tots els nostres alumnes tal
i com es defineix en el Decret d’Atenció Educativa 150/2017.
Les escoles de la ZER resten obertes a tothom qui desitja l’educació que s’hi imparteix, segons el caràcter
propi de cada escola, defuig de qualsevol discriminació. Rebutgem tot allò que suposi una diferenciació de
3/29

rols entre l’home i la dona i ens oferim a la societat com a comunitat on tothom és acceptat, on tothom pot
dialogar, escoltar i ser escoltat, i on tots els qui hi participem se’n sentim responsables.
3. DIAGNOSI
3.1.SITUACIÓ DE L’ESCOLA.
L’escola pública Mare de Déu de l’Esperança, és una escola rural situada a Figuerola del Camp, poble de
tres-cents trenta habitants. Ens trobem a la serralada Prelitoral, al nostre voltant hi ha boscos i camps
d’agricultura de secà. Com a serveis hi ha el CAP i la farmàcia, als afores un petit polígon industrial amb
empreses familiars. Figuerola està molt ben comunicada amb Valls, la capital de la comarca i amb
Montblanc, capital de la Conca de Barberà. Actualment molts pares i mares treballen als polígons industrials
propers o al sector serveis. El poble és ric culturalment, amb nombrosos museus d’història i diverses
associacions i entitats amb les quals compartim projectes.
A l’escola hi conviuen nens i nenes d’1 a 12 anys, formem part del Pla Experimental d’inserir la Llar d’Infants
a les escoles rurals, aspecte positiu perquè podem acompanyar als alumnes i a les seves famílies en el seu
procés de creixement i ens permet mantenir la matrícula d’alumnes.
EVOLUCIÓ DE LA MATRÍCULA. Dades extretes matrícula centre.
En el curs 2019/2020, el 95% dels nens i nenes del poble estan matriculats a l’escola, les famílies aposten i
recolzen el seu Projecte Educatiu i col.laboren amb l’escola en tot el que precisa, coordinades per l’AMIPA.
També el centre rep el recolzament de l’Ajuntament de Figuerola, tant en aspectes econòmics com
educatius. Actualment, degut a la baixa natalitat, la matrícula manifesta un lleuger descens, tenint matriculats
0
20
40
60
80
1910
1924
1930
1937
1944
1950
1958
1962
1977
1984
1991
1993
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
2011
2013
2015
2017
4/29

6 infants a la Llar i 33 alumnes de 2n cicle d’Educació Infantil i Primària. L’escola consta de 3 grups segons
el Departament d’Educació però està organitzada en 5 unitats. L’edifici té una única planta, es va ampliar la
seva superfície el curs 2014. Consta de cinc espais/aula, dos despatxos/administració, una petita cuina,
magatzem, serveis, i un petit espai per treballar en grups reduïts. A vegades ens és difícil l’organització de
desdoblaments, l’atenció individualitzada o el treball amb serveis educatius (EAP) perquè no disposem
d’espais lliures, també quan plou no tenim cap aula prou gran per fer activitats d’educació física o esbarjo. La
biblioteca està instal.lada al passadís central on es comuniquen totes les aules. Com a zones d’esbarjo tenim
el passadís amb la possibilitat de realitzar jocs de taula o lectura, la pista poliesportiva i el pati annex amb
jocs educatius més adaptats als alumnes d’educació infantil. Cada any segons el grup d’alumnes, organitzem
els espais per tal d’optimitzar-los al màxim i fer llocs de treball segurs, acollidors i adaptats a les necessitats.
3.2.EL PROJECTE EDUCATIU
La nostra escola forma part i és la seu de la ZER La Parellada que va néixer l’any 1994 amb l’objectiu
d’establir col.laboracions organitzatives, didàctiques, compartir recursos, mestres especialistes i per afavorir
l’intercanvi de bones pràctiques educatives entre les nenes, nens i els mestres. En aquest curs 2019-20 la
ZER disposa de quatre mestres especialistes: educació especial, anglès, educació física i música (0,5 de
jornada).
Els objectius establerts en el PE de ZER són:
1. Millorar el rendiment acadèmic de lectura i escriptura en llengua catalana i castellana.
2. Millorar el rendiment acadèmic en comprensió i expressió oral en llengua anglesa.
3. Mantenir i millorar els resultats en l’àrea de matemàtiques i ciències.
4. Fomentar la innovació educativa, el treball competencial i cooperatiu.
5. Millorar la formació, el treball en equip, la informació i comunicació entre els mestres de la
ZER.
6. Fomentar la coneixença i convivència entre els alumnes i les famílies de les tres escoles
de la ZER.
7. Millorar la participació i implicació de les famílies en les activitats escolars.
8. Actualitzar els documents organitzatius i pedagògics de la ZER.
5/29

3.3.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA. L’EQUIP DOCENT. PROJECTES.
Per aconseguir els objectius proposats, cal que ens dotem d’una estructura organitzativa pròpia, que exigeix
la distribució de tasques que donin estabilitat a l’escola i a la ZER.
No tan sols hem de pensar en l’escola sinó en totes les relacions de treball que s’estableixen en una ZER.
La ZER té un Equip Directiu (director, cap d’estudis i secretària) que ens reunim dos cops a la setmana i
mensualment amb el Consell de Direcció on es treballen les propostes pedagògiques i organitzatives que
sorgeixen del claustre de les escoles, el de la ZER, dels alumnes o de les famílies. Un cop al mes ens reunim
tots els mestres en una escola de la ZER en sessió de claustre o treball, establint connexions els
coordinadors de cicle i la Cap d’Estudis. La Comissió CAD es reuneix una vegada al trimestre on hi ha
representants de cada escola. A la ZER tenim coordinador de Riscos Laborals, TIC i LiC que assessoren a
les direccions o als docents, des de cada una d’aquestes àrees. Cada any a la ZER triem quin aspecte
educatiu volem millorar i ens comprometem tots a fer formació.
Tots els acords que van sorgint són debatuts i valorats en Consell Escolar de ZER on hi ha representació de
l’equip directiu, de les direccions de les escoles, dels ajuntaments dels tres pobles, famílies, mestres i
personal PAS.
L’escola de Figuerola està organitzada tal com s’especifica en la NOFZ, l’equip directiu està format per la
directora i la secretària que ens reunim un cop a la setmana per treballar temes específics de centre. L’equip
docent està format per la TEI, quatre mestres amb destinació definitiva tutores d’EI, CI (secretària), CM i CS
(directora), els mestres especialistes que compartim amb la ZER, mestre de religió i el personal PAS. Cada
dimarts ens reunim en claustre on parlem de com portar a terme els acords presos a la ZER , de com tirar
endavant projectes d’escola i és el moment de donar informació del que s’està treballant en cada comissió i
com implantar-ho als cicles o al centre.
En la reunió de Claustre és el moment de coordinar el treball que es fa a cada cicle, fer una planificació dels
objectius a assolir i de reflexionar de com aprenen els nens i nenes, de les dificultats que ens trobem i de
com cercar millores. Quan estem tots junts és el moment de fer una valoració dels alumnes que necessiten
6/29

un reforç educatiu per tal d’ajustar la nostra tasca a les seves necessitats. Valorem la convivència dels
infants i les famílies perquè tothom se senti a gust, estimat i escoltat. És un treball en equip, coordinat i
col.laboratiu de presa de decisions, d’aquesta manera fugim de la improvització.
Creiem prioritari la interacció entre nosaltres, l’intercanvi d’experiències, la comunicació, l’elaboració conjunta
de propostes consensuades i entre tots tenir eines pedagògiques que ens fan forts per anar progressant en
la millora dels resultats educatius i en la convivència a l’escola. Tots els acords presos pel claustre de
mestres de l’escola, són explicats i debatuts en Consell Escolar de centre, s’informa d’aquests, es
consensuen, s’aproven i se’n fa un seguiment de la seva aportació a la millora educativa.
Activitats que es duen a terme cada curs, s’han convertit en projectes d’escola, d’altres, són de nova creació.
PROJECTES EXISTENTS PROJECTES DE NOVA CREACIÓ
Pla Experimental de Llar d’Infants.
Escola Verda. Pla de forment dels esmorzars saludables. Reduir ,
reutilitzar i reciclar materials i recursos.
Tallers medioambientals, una aposta clara per la cura del medi ambient.
Teatre internivells.
Padrins de lectura o de joc.
Participació en concursos literaris.
Projecte d’Innovació Apadrinem el Nucli Històric de Figuerola del Camp.
Biblioteca. PuntEdu: Projecte iniciat l’any 2006 que juntament amb el
projecte “Tu Ajudes”(2010) va permetre tenir una biblioteca més adaptada
als nostres temps i que vertebra l’acció educativa de l’escola.
Equips de treball de pares i mares per organitzar les festes escolars.
Activitats del Pla Català per l’Esport.
Activitats en família els caps de setmana: Passejades en família.
Bloc de l’escola passa a ser
Plataforma Nodes de ZER i
d’escola.
https://agora.xtec.cat/zerlaparell
ada/
Adequació d’un nou espai
educatiu exterior.
Reflexió docent sobre el treball
per competències i l’avaluació
competencial.
A més a més de les tasques pròpies de la docència i la tutoria, cada mestra de l’escola vetlla per un projecte,
recurs o activitat educativa i procura que es porti a terme. Les propostes de cada coodinador són explicades
al claustre, i si s’acorda, aplicades, revisem el procés d’implantació i les avaluem.
7/29

DOCENTS COORDINACIÓ ACTUACIONS
TUTORA E.I. Plataforma Nodes Organització, repartiment de tasques, funcionament i difusió al poble, a les famílies, als
mestres, als alumnes i tothom que ens visiti, de l’espai web de l’escola per tal que sigui un
canal de participació col.lectiva i d’intercanvi.
Convivència i
coeducació
Vetllar pel bon clima de l’escola i de les aules. Aportar activitats interessants per a poder
treballar a l’hora de tutoria. Treballar per acabar amb el predomini d'un sexe sobre l'altre i
posar fi a la cultura de l'agressivitat implícita i explícita. Prioritzar els valors femenins com
són: la capacitat reflexiva, de diàleg i de negociació perquè són imprescindibles per
substituir la cultura de les violències per una nova cultura de la pau
TUTORA C.M. Escola Verda Animar a la comunitat educativa a portar endavant el Pla d’Acció Escoles Verdes.
TUTORA C.I.
(SECRETÀRIA)
Jocs al pati Vetllar per les activitats que es realitzin al pati, els alumnes desenvolupin competències
de socialització, coeducatives i didàctiques.
Difusió d’activitats
del centre
Donar a conèixer als membres de la Comunitat Educativa, a la vila i als setmanaris
comarcals, les activitats i projectes en els quals participa l’escola.
Menjador Administració
Biblioteca Impulsar l’ús de la biblioteca escolar segons el projecte “La biblioteca de l’escola, un espai
per gaudir i aprendre” . Inventariar el material i vetllar pel seu correcte estat.
TUTORA C.S.
(DIRECTORA)
Festes i sortides Dinamitzar i organitzar amb les famílies les festes més representatives de l’escola tenint
en compte els objectius generals del curs. Organitzar i planificar juntament amb el claustre
de mestres les sortides i tallers escolars segons la PGA
Teatre Programar obres teatrals al llarg del curs d’1 a 12 anys inserides al currículum, una bona
oportuntat per treballar els valors, l’amistat i continguts propis de l’àrea de llengua.
Activitats
extraescolars
Vetllar pel correcte funcionament d’aquestes activitats perquè aquestes reforcin
l’assoliment de les competències bàsiques. Reunions de coordinació amb els monitors i
l’AMIPA (mensualment)
Menjador Vetllar pel correcte funcionament del menjador escolar. Potenciar uns bons hàbits
alimentaris, d’higiene i de convivència. Reunions d’avaluació/seguiment amb la monitora
(mensualment)
Reutilització de
material
Educar als nostres alumnes en el respecte envers el material de l’escola, llibres, jocs,...
que són de tots, a tenir-ne cura i a conservar-los en bon estat per a poder-los reutilitzar.
TAC Donar a conèixer els recursos tecnològics que disposa l’escola. Potenciar entre el
professorat la utilització de les TAC en les diferents àrees d’aprenentatge. Revisar
setmanalment els equips, apuntar les incidències al taulell. Gestionar els equips i la
compra d’equipament tecnològic.
Ajuntament i
entitats del poble
Potenciar la relació amb l’ajuntament, associacions i entitats per tirar endavant projectes
junts. Oferta de tallers d’aprenentatge, participació en activitats culturals del poble, etc.
8/29

Creiem molt important l’avaluació interna de l’escola i en la metavaluació tant pel que fa als resultats com als
processos (metodologies, gestió, organització…) i introduir-hi les millores o modificacions necessàries.
Com a recursos humans també disposem dels serveis educatius de l’Alt Camp, EAP, serveis socials i EAIA
que ens coordinem de manera periòdica per a fer una avaluació i seguiment dels alumnes i famílies que fan
ús d’aquests serveis.
3.4.RECURSOS MATERIALS I ECONÒMICS
L’escola vol gestionar de manera eficaç els recursos (econòmics, edifici, equipaments, materials), de forma
que se’n garanteixi el bon ús, amb l’objectiu que els diferents processos d’aprenentatge es puguin
desenvolupar amb eficiència i qualitat. El centre rep ingressos econòmics que provenen del Departament
d’Educació, uns 2100€/anuals per a despeses de funcionament, de les famílies uns 50€/curs per material
fungible i una aportació de l’Ajuntament de Figuerola de 1000€/curs, per subvencionar projectes, tallers,
sortides, etc. L’AMIPA també dota l’escola, quan se li demana, d’equipament i material didàctic/tecnològic.
Tots els mestres mitjançant l’inventari, som coneixedors del material que hi ha a l’escola perquè qualsevol
cicle o especialista en pugui fer ús. L’escola està força ben dotada en material didàctic, encara hem
d’avançar però en equipament tecnològic. L’equip directiu vetlla perquè totes les peticions fetes pels mestres
de nous materials, siguin valorades. Es tracta de gestionar els recursos econòmics amb transparència i
eficàcia (la comptabilitat s’aprova en Consell Escolar).
3.5.ELS ALUMNES I LES FAMÍLIES
La majoria de l’alumnat és del poble 78%, també tenim escolaritzats alumnes de municipis veïns 22%. Tots
els alumnes matriculats el curs 19/20 a P3, 6 alumnes, no són del municipi perquè no hi va haver naixements
l’any 2016. L’escola no té matrícula viva ni alumnes de procedència estrangera.
Davant les dades censals de Figuerola, ens preocupa aquest descens de natalitat i la manca d’alumnes de la
població, fet que pot provocar la pèrdua de mestres i serveis com la llar.
El nivell socioeconòmic i cultural de les famílies que assisteixen a l’escola és divers, predominant un nivell
mitjà. El 100% de les famílies pertanyen a l’AMIPA i un 72% fan aportacions econòmiques per activitats
9/29

extraescolars. Un 10% de les famílies obtenen ajuts i beques per la compra de material educatiu o pel
menjador escolar. El català és la llengua d’ús a l’escola i entre els alumnes. Un 23% de les famíli
castellà a l’ambient familiar.
NIVELL ESTUDIS FAMÍLIA
El 98% dels alumnes participen en
cursos ha augmentat el nombre d’alumnes a
famílies de fora el municipi que
individualitzada amb una ràtio més baixa d’alumnes/mestres.
3.6. VALORACIÓ DELS INDICADORS DE CENTRE I ENQUESTES A LA COMUNITAT EDUCATIVA
Per tal d’analitzar la realitat de l’escola, hem fet servir indi
externes i les enquestes realitzades
INDICADOR
Alumnes amb NESE
Alumnes amb situació socioeconòmica desfavorida
Alumnes que gaudeixen d’ajuts
Alumnes que tenen un PI
Alumnes que superen el cicle inicial
Alumnes que superen el cicle mitjà
Alumnes que superen el cicle superior
Alumnes que superen la prova diagnòstica de 3r
CATALÀ
CASTELLÀ
MATEMÀTIQUES
*1 alumne al curs incorporat en el mes d’octubre amb ne
Resultats proves externes de competències bàsiques
COMPRENSIÓ ORAL
b mb ma
CURS 18/19 40%
CURS 17/18
CURS 16/17
CURS 15/16
CURS 14/15
CURS 13/14
BAIX
MITJÀ
ALT
% de les famílies obtenen ajuts i beques per la compra de material educatiu o pel
menjador escolar. El català és la llengua d’ús a l’escola i entre els alumnes. Un 23% de les famíli
NIVELL ESTUDIS FAMÍLIA LLENGUA DE COMUNICACIÓ A CASA
El 98% dels alumnes participen en les sortides i colònies educatives que l’escola programa.
cursos ha augmentat el nombre d’alumnes amb conductes disruptives o NESE, en general
famílies de fora el municipi que s’han decidit per l’escola rural per poder disposar d’una atenci
més baixa d’alumnes/mestres.
VALORACIÓ DELS INDICADORS DE CENTRE I ENQUESTES A LA COMUNITAT EDUCATIVA
Per tal d’analitzar la realitat de l’escola, hem fet servir indicadors de centre, els resultats de
estes realitzades a alumnes, famílies i mestres.
15/16 16/17 17/18
2,70% 2,70% 2,50%
Alumnes amb situació socioeconòmica desfavorida 0% 0% 2,50%
2,70% 2,70% 7,50%
- -
100% 100%
80% 100%
cicle superior 80% 100%
Alumnes que superen la prova diagnòstica de 3r
100%
100%
100%
100%
100%
100%
mes d’octubre amb nese i absentisme escolar.
Resultats proves externes de competències bàsiques – LLENGUA CATALANA
COMPRENSIÓ ORAL COMPRENSIÓ LECTORA
ma a b mb ma a b
40% 60% 40% 60%
14% 29% 57%
67% 33%
83% 17% 17%
50% 50%
CATALÀ
MITJÀ
% de les famílies obtenen ajuts i beques per la compra de material educatiu o pel
menjador escolar. El català és la llengua d’ús a l’escola i entre els alumnes. Un 23% de les famílies usen el
LLENGUA DE COMUNICACIÓ A CASA
les sortides i colònies educatives que l’escola programa. En els últims
en general són fills/es de
l’escola rural per poder disposar d’una atenció més
VALORACIÓ DELS INDICADORS DE CENTRE I ENQUESTES A LA COMUNITAT EDUCATIVA
els resultats de proves internes i
17/18 18/19 19/20
2,50% 9% 18%
2,50% 3% 3%
7,50% 13,64% 15%
- 3% 3%
100% 100% 100%
100% 100% 100%
100% 0% 100%
100%
100%
100%
EXPRESSIÓ ESCRITA
mb ma a
100%
29% 14% 57%
33% 67%
66% 17%
100%
CATALÀ CASTELLÀ
10/29

CURS 12/13 20% 40% 20% 20% 40% 40% 20%
mitjana 0% 0% 40% 60% 3% 9% 48% 40% 3% 34% 20% 43%
LLENGUA CAstellana
COMPRENSIÓ ORAL COMPRENSIÓ LECTORA EXPRESSIÓ ESCRITA
b mb ma a b mb ma a b mb ma a
CURS 18/19 17% 50% 33% 33% 67% 100%
CURS 17/18
CURS 16/17 29% 57% 14% 29% 71%
CURS 15/16 100% 67% 33%
CURS 14/15 33% 17% 50% 50% 50%
CURS 13/14 100% 75% 25%
CURS 12/13 20% 60% 20% 20% 60% 20%
mitjana 0% 17% 50% 33% 0% 14% 44% 42% 0% 20% 36% 44%
LLEngua anglesa
COMPRENSIÓ ORAL COMPRENSIÓ LECTORA EXPRESSIÓ ESCRITA
b mb ma a b mb ma a b mb ma a
CURS 18/19 20% 80% 40% 60% 20% 20% 60%
CURS 17/18
CURS 16/17 14% 29% 57% 29% 71% 14% 86%
CURS 15/16 33% 67% 67% 33% 100%
CURS 14/15 17% 33% 50% 17% 67% 16% 17% 17% 66%
CURS 13/14 25% 75% 25% 50% 25% 25% 25% 50%
CURS 12/13 20% 40% 20% 20% 20% 40% 40% 40% 60%
mitjana 3% 21% 18% 58% 8% 10% 49% 33% 9% 11% 10% 70%
matemàtiques
Numeració i càlcul Espai, mesura i representació Relacions i canvi
b mb ma a b mb ma a b mb ma a
CURS 18/19 100% 17% 17% 66% 17% 83%
CURS 17/18
CURS 16/17 14% 43% 43% 14% 29% 57% 14% 14% 72%
CURS 15/16 100% 100% 33% 67%
CURS 14/15 83% 17% 17% 50% 33% 17% 50% 33%
CURS 13/14 25% 25% 50% 75% 25% 50% 25% 25%
CURS 12/13 20% 80% 20% 40% 40% 40% 60%
mitjana 2% 15% 31% 52% 2% 9% 35% 54% 5% 17% 22% 56%
Medi natural
Explicar fenòmens utilitzant
coneixements científics i
tecnològics
Reconèixer aspectes principals
investigació científica
Interpretar informació de
caràcter científic/tecnològic
b mb ma a b mb ma a b mb ma a
CURS 18/19 17% 50% 33% 17% 33% 50% 67% 33%
Tant en les proves internes de finalització de cicle, com en les externes, hi ha una correlació de resultats
positius. Els resultats de les proves externes organitzades pel Consell Superior d’Avaluació, en general, el
centre se situa per damunt la mitjana de Catalunya i de les altres escoles de la ZER, en totes les àrees.
Creiem però que hem de centrar els nostres esforços en:
• Millorar els resultats en escriptura tant el llengua catalana i castellana.
• Millorar els resultats en comprensió oral en llengua anglesa.
• Millorar els resultats en matemàtiques en la dimensió “Relacions i Canvi”.
• Programar un treball competencial a les aules sobre el mètode científic.
11/29

Enquesta als alumnes (des. 2019 mostra 15 alumnes)________________________________________
De l’enquesta realitzada als alumnes de cicle mitjà i cicle superior, en general, valoren molt positivament
l’escola i el treball individualitzat dels mestres que els ajuden a avançar en els aprenentatges. Els agraden
les activitats que es realitzen i sobretot quan les fan en grup. Coneixen les tasques a realizar i el que han de
repassar per adquirir les competències bàsiques. El 75% dels alumnes té algú a casa que els ajuda a
realitzar les activitats escolars. Un 26% no participa en activitats extraescolars. Un 53% dels alumnes no
participa en activitats lúdico-culturals que el poble programa els caps de setmana.
Les propostes de millora dels alumnes, són:
Enquesta als mestres (des. 2019 mostra 9 mestres)__________________________________________
ASPECTES POSITIUS ASPECTES A MILLORAR
o Bona acollida als mestres i companyerisme.
o Escola molt organitzada i ben gestionada,
petita, acollidora i molt propera.
o Claustre proper, bon ambient de treball.
o Ens sentim integrats a l’escola i participem
en les activitats proposades.
o La llar integrada a l’escola.
o La convivència entre els alumnes.
o Pocs alumnes a l’aula, fent possible
l’atenció individualitzada, els nens aprenen
a partir dels seus coneixements.
o Treballs intercicles: teatre, padrins de joc…
o Bona participació de les famílies, atenció
personalitzada, proximitat.
o Bona relació amb l’AMIPA, ajuntament i
associacions.
o Ganes d’aprendre, formar-nos i engegar
nous projectes. Positivisme.
o L’acollida a les famílies que sobretot venen
d’altres poblacions o són de la llar.
o L’acollida i seguiment dels alumnes que
presenten NESE o conductes disruptives.
o Manca d’espais que no fan fàcil l’organització
de les diferents activitats.
o Poca formació en noves tecnologies,
introduir més activitats fent ús de les TIC.
o Manca de formació en innovació educativa.
o Fer propostes de treball més competencials i
cooperatives. Reflexionar sobre l’avaluació.
o Programar més claustres pedagògics on
establir línies de treball.
o Fer que l’alumne sigui l’autèntic protagonista
dels aprenentatges on es potenciï
l’autonomia, responsabilitat i esperit crític.
o Falta de temps per investigar i fer recerca de
nous mètodes de treball i metodologies.
• Millorar l’espai de joc exterior (els falta un espai on interaccionar, experimentar i treballar en equip).
• Decidir, organitzar i participar més activament en les activitats que es realitzen.
• Fer més ús de les noves tecnologies en les diferents àrees.
• Extraescolars més variades on hi hagi activitats de robòtica.
• Tenir més espai a l’escola per fer activitats en grup i trobar-se tots de tant en tant en assemblea.
• Dedicar més temps a l’àrea de plàstica i activitats d’educació física.
12/29

Enquesta a les famílies (des. 2019 mostra 44 pares i mares)___________________________________
Estic satisfet de… 1 2 3 4 5
• La pràctica educativa i el treball que realitzen els mestres 2% 2% 31% 65%
• Els aprenentatges que fan els nostres fills/es a l’escola 2% 42% 56%
• La metodologia de treball que es porta a terme a l’aula 10% 47% 43%
• Els espais i els recursos que s’utilitzen 10% 52% 38%
• L’escola atén les necessitats individuals del meu fill/a 2% 10% 23% 65%
• El meu fill/a està a gust a l’escola 4% 16% 80%
• Com es resolen els conflictes mitjançant la mediació 2% 2% 12% 38% 46%
• L’ambient de l’escola i el tracte ha facilitat la integració del meu fill/a 2% 5% 23% 70%
• És fàcil comunicar-se amb la tutora del meu fill/a 15% 85%
• En general, la comunicació amb l’escola és fluïda i àgil 2% 8% 12% 78%
• Estic ben informat de les activitats i iniciatives que es duen a terme a l’escola 12% 23% 65%
• La tasca de l’equip directiu en la gestió, organització de l’escola i relacions
amb la comunitat educativa
5% 32% 63%
• El servei del menjador escolar 12% 36% 52%
• Les activitats extraescolars que es realitzen 7% 25% 38% 30%
• L’ambient de convivència a l’escola 2% 8% 40% 50%
• Les oportunitats que com a família tinc de participar en la vida escolar 2% 12% 30% 56%
• Les aportacions econòmiques que fem la família en materials educatius,
sortides, colònies…
5% 15% 34% 46%
• El meu fill/a participa en activats lúdico-culturals que ajuntament o entitats de
Figuerola programen fora de l’horari lectiu
7% 10% 23% 30% 30%
• Us sentiu l’escola vostra 2% 2% 2% 36% 58%
• Recomanaríeu l’escola de Figuerola a algun conegut 2% 18% 80%
• El grau de satisfacció general de l’escola és 2% 26% 72%
Observacions: El 93% de les famílies estan satisfetes amb la pràctica educativa, la tasca realitzada pels
mestres i els mètodes de treball que es porten a terme a les aules. El 98% de les famílies recomanarien
l’escola de Figuerola a algun conegut i el 98% n’estan satisfetes. Com aspectes de millora es considera:
• L’atenció de les necessitats individuals dels infants amb NESE.
• El procés de mediació en la resolució de conflictes.
• Realitzar més projectes.
• Fer alguna àrea que no sigui llengua estrangera, en anglès. Treballar-ho sobretot a nivel oral.
• Fer les hores del pati més diverses i amb més propostes.
• També fan una reflexió sobre els deures, demanant-ne menys quantitat.
• Es consideren les activitats extraescolars poc variades i amb poca possibilitat de realització.
• Les oportunitats de participar en la vida de l’escola. Que les comunicacions es facin amb més temps
d’antelació per poder conciliar la participació al centre amb la vida laboral.
• Consideren que els seus fills participen poc o no participen en activitats que es programen al poble.
• Millorar el servei de càtering al menjador establint una línea calenta.
• Ampliar l’escola i disposar d’un espai on hi hagi més cabuda en cas de trobada, pluja…
• Fer el carrer de davant l’escola per a vianants i que no hi transitin vehicles
13/29

Pel que fa a la convivència, el que sí hem registrat en les observacions d’aula i comentat en claustre, és que
en les hores de treball lliure, formació de grups o esbarjo, els alumnes de Figuerola no es relacionen prou
amb els alumnes de fora municipi i aquest és un treball que hem de fer d’integració i de pertinença al grup. El
mateix passa amb la relació entre les famílies, n’hi ha de fora el poble que no assisteixen en les activitats de
portes obertes que es realitzen a l’escola o quan vénen, falta comunicació i interrelació amb els altres pares i
mares. També considerem molt important reflexionar sobre l’acompanyament en els primers mesos dels
alumnes i famílies noves al centre, en el procés d’adaptació a l’escola.
Com a objectiu d’aquest PdD es reflectiran mesures perquè cap membre de la comunitat educativa se senti
exclòs.
3.7.LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES EN LA VIDA ESCOLAR.
Tant l’escola com la ZER, potencia la relació amb les famílies. Es fa una reunió a nivell de ZER a principi de
curs per tal d’explicar la PGA. Després, es fa una reunió a nivell d’escola (una per cada aula) per detallar
més aspectes d’organització interna, participació, normativa i a principis del segon trimestre fem tutoria amb
els pares. El fet de ser una escola petita propicia que en el dia a dia hi hagi un tracte molt proper i personal.
Aquest tracte ens permet comptar amb les famílies en les diferents activitats en que necessitem la seva
col·laboració. Tant les famílies com el claustre entenem que hem de treballar junts cap a una fita comuna,
l’educació integral dels nens i nenes.
3.8.INTERACCIÓ DE L’ESCOLA AMB EL SEU ENTORN PROPER
L’escola s’esforça per adaptar-se i ser part activa de l’entorn social i cultural del poble, de la ZER i de la
comarca. Col·laborem de gust en totes aquelles iniciatives que se’ns proposen a nivell local, ja sigui
l’Ajuntament o qualsevol altra associació o entitat. Pel que fa a l’escola, organitzem activitats on convidem als
veïns del poble a participar-hi, com les festes populars o el teatre. A nivell de comarca intentem involucrar-
nos en projectes que potser nosaltres no dominem tant, com la jornada Vilaniuada on a partir d’aplicacions
mòbils s’aconsegueixen els reptes proposats i on els alumnes adquireixen coneixements de la capital de la
comarca. 14/29

3.9. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ
Per tal d’apropar-nos a una visió global de la nostra realitat educativa i del Projecte Educatiu de ZER, hem
dut a terme una anàlisi que s’ha fet conjuntament amb el claustre de l’escola per poder avaluar des de tots
els punts de vista quina és la nostra situació actual.
ASPECTES POSITIUS ASPECTES NEGATIUS
ORIGENINTERN
fortaleses DEBILITATS
o Grups reduïts i internivells que afavoreixen
un tracte personalitzat entre alumnes i
mestres.
o Equip de mestres estable, amb il·lusió i
desig de millora.
o Interès de les famílies en l’educació dels
seus fills/es.
o Relació molt propera amb les famílies,
basada en el diàleg i la confiança.
o Bons resultats acadèmics dels alumnes.
o Bon traspàs d’informació Llar-Inf-Pri-Sec.
o Bon clima i convivència a l’escola.
o Projectes comuns de ZER.
o Necessitat d’adequar el currículum amb
activitats més competencials.
o Poques oportunitats per part dels
alumnes amb propostes d’aprenentatge.
o Poc ús de les TAC com a eina
d’aprenentatge. Manca d’equipaments.
o Poca disponibilitat de temps pel debat
pedagògic.
o Falta de formació docent en innovació
educativa i avaluació competencial.
o Patis poc estimuladors i innovadors.
o Poca participació de les famílies en
activitats d’aula.
ORIGENEXTERN
OPORTUNITATS AMENACES
o Ràtios menors que a les escoles
ordinàries.
o No hi ha matrícula viva.
o Disponibilitat, participació i col·laboració
de tota la comunitat educativa.
o Famílies que aposten pel nostre model
d’escola.
o Implicació econòmica i educativa de
l’Ajuntament i l’AMIPA.
o Bona relació amb l’Ajuntament,
associacions i entitats locals.
o Proximitat a l’entorn natural, cultural i
patrimonial.
o Poca natalitat i disminució de matrícula.
o Entrada d’alumnes amb NESE i
conductes disruptives amb manca de
dotació i recursos NE (vetlladora, mestra
EE)
o Poble que disposa de pocs serveis, perill
tancament de la llar.
o Manca de projectes educatius per
subvencionar projectes que afavoreixen
activitats extraescolars, lúdiques...
o Manca d’espai i edifici amb deficiències.
15/29

Després de recollir i analitzar la informació per tal de fer-nos una idea de quines són les principals
necessitats o dèficits de la nostra escola i, també, quines són les potencialitats i possibilitats per donar-hi
resposta, ens sembla oportú fer un recull d’estratègies i actuacions que puguin contribuir a la millora.
ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ, CREIXEMENT, D’ATENCIÓ PREFERENT I DE MILLORA:
4. OBJECTIUS A ASSOLIR. ESTRATÈGIES, ACTUACIONS I INDICADORS
Tenint en compte la matriu DAFO, els resultats acadèmics, les enquestes de satisfacció i les singularitats
pròpies de l’escola i de l’entorn, cal fer una reflexió i enfocar el nostre projecte amb una proposta de canvi
que contribueixi a l’èxit escolar i l’excel·lència educativa desenvolupant al màxim les capacitats de tot
l’alumnat. Per tant, hem enfocat aquest projecte de direcció plantejant tres objectius, cadascun dels quals
inclosos en els tres àmbits d’intervenció educativa:
●ÀMBIT PEDAGÒGIC
OBJECTIU:OBJECTIU:OBJECTIU:OBJECTIU: Millorar el nivell competencial de l’alumnat.
o Oferta educativa atractiva i innovadora que contribueixi que les famílies apostin per escolaritzar
els seus fills a la nostra escola.
o Proposta de metodologies que afavoreixin l’aprenentatge competencial.
o Formació docent en innovació i noves tecnologies.
o Potenciar la coordinació entre tots els cicles i etapes.
o Establir una avaluació competencial dels nostres alumnes.
o Programacions d’aula amb la participació de les famílies.
o Organització de més claustres pedagògics.
o Organització d’espais flexibles i acolllidors.
o Projecte de construcció d’un pati pel joc i l’experimentació amb implicació de tota la comunitat.
o Col·laboració de l’AMIPA per dotar l’escola amb material tecnològic.
o Implicació de l’AMIPA per gestionar i planificar les activitats extraescolars. Compartir planificació i
monitors amb les escoles de la ZER.
o Formació docent en NESE. Programar l’atenció a la diversitat (recursos humans/ espais/
materials, metodologia...)
o Planificació de més activitats lúdiques i educatives en contacte amb la natura i de la cultura-
patrimoni local.
o Elaborar una guia per les famílies i mestres per donar a començament de curs (normes, activitats,
calendari, projectes...) que faciliti la participació.
16/29

Tot i tenir uns bons resultats en les competències bàsiques, proves diagnòstiques i proves internes creiem de
vital importància adequar la nostra programació potenciant el treball competencial com a base per adquirir
tots els aprenentatges, amb la participació i implicació de tots els docents que treballem al centre.
El nostre sistema educatiu preveu la transformació del concepte tradicional d’ensenyament basat en
l’adquisició de coneixements, en un concepte modern d’aprenentatge basat en la capacitat de resoldre
situacions diverses, és a dir, un aprenentatge competencial que ajudi a l’alumne a empoderar-lo d’eines i
estratègies per aprendre a aprendre al seu ritme. Tot això implica un gran canvi en el dia a dia de l’escola,
que per primera vegada incideix directament a les nostres aules.
Per aquest motiu, l’objectiu prioritari que ens marquem per als propers quatre cursos, és contribuir a l’èxit
escolar i l’excel·lència educativa desenvolupant al màxim les capacitats de tot l’alumnat, és a dir, millorar el
nivell competencial dels nostres alumnes i fer una reflexió sobre com ha de ser la seva avaluació.
●ÀMBIT DE GESTIÓ, ORGANITZACIÓ, RECURSOS I FORMACIÓ
En un entorn de canvi permanent, tota organització ha de tenir una actitud receptiva a l’aprenentatge i a la
millora continuada. Per aquest motiu cal que com a docents ens formem, tinguem una actitud creativa,
disposada al canvi i a la innovació. Cal sortir de la closca que genera el dia a dia la nostra feina i conèixer
altres experiències que hagin obtingut èxits en la gestió i millora d’organitzacions.
●ÀMBIT DE COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIU:OBJECTIU:OBJECTIU:OBJECTIU: Cohesionar, incloure i potenciar la participació de la comunitat educativa
Com a inclusió de tota la comunitat educativa, volem millorar el sentiment de pertinença a l’escola de totes
les famílies i alumnes, millorar també les relacions personals i fomentar la participació de pares, mares i
entorn.
OBJECTIU:OBJECTIU:OBJECTIU:OBJECTIU: Millorar el funcionament, la gestió i l’organització de l’escola per assolir l’èxit educatiu
17/29

A partir dels objectius generals ens plantejarem un pla d’actuació amb unes estratègies per implementar-lo,
dissenyarem unes activitats i actuacions per portar-les a terme i farem constar també els responsables de
cada actuació i els indicadors per avaluar-ho.
ÀMBITÀMBITÀMBITÀMBIT
PEDAGÒGICPEDAGÒGICPEDAGÒGICPEDAGÒGIC
LÍNIA D’ACTUACIÓ: Revisió pedagògica del currículum i metodologia.
OBJECTIUOBJECTIUOBJECTIUOBJECTIU MILLORAR EL NIVELL COMPETENCIAL DE L’ALUMNAT.
ESTRATÈGIA 1 Millora de la competència comunicativa escrita en llengua catalana i castellana
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
1.1
Fer el desplegament
curricular de llengua escrita i
unificar criteris metodològics
a EI/PRI
Claustre i ED
Percentatge d’ alumnes que
superen l’avaluació de cicle en
escriptura (PRI)
Proves internes
1.2
Realitzar rúbriques
d’avaluació de les diferents
tipologies textuals
Tutors
Percentatge d’ alumnes que es
troben en el mitjà-alt/ alt en les
proves diagnòstica de 2n i Cb 6è
Prova
diagnòstica i
de CB
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
1.1.1
Programació d’activitats d’escriptura funcional (individuals i
col.lectives) a EI i PRI
X
1.1.2 Coordinació pedagògica entre etapes i cicles del procés d’escriptura X
1.1.3
Elaboració del dossier de treball “El meu quadern d’escriptura” a tots
els cicles d’EP
X CAT XCAS
1.2.1
Realització i aplicació de la rúbrica d’avaluació de l’expressió escrita
en els diferents tipus de textos i anàlisi dels resultats.
X CAT XCAS
ESTRATÈGIA 2 Millora de la competència comunicativa oral en anglès
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
2.2
Augmentar les hores de
contacte amb la llengua anglesa
Tutors, especialista
anglès i ED
Percentatge d’alumnes que es
troben en el mitjà- alt/ alt en la
competència de comprensió
oral
Prova ext. de CB
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
2.2.1
Programació de tallers d’anglès al llarg del curs (cuina,
manualitats, experiments...) fora l’horari de l’àrea
X X X X
2.2.2
Participació en l’espai web de la ZER amb aportacions orals en
anglès
X X X X
18/29

ESTRATÈGIA 3 Millora de la competència matemàtica i científica
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
3.1
Potenciar el canvi pedagògic de
l’E/A de les matemàtiques
Claustre i ED
Percentatge d’alumnes que
es troben en el mitjà-alt/ alt
en les proves diagnòstica
de 2n i Cb 6è
Prova diagnòstica 2n
Prova Cb 6è
3.2
Actualitzar materials i recursos
per treballar les matemàtiques
d’una manera més significativa i
funcional
Tutors
Percentatge d’activitats
competencials en cada
sessió
Programacions d’aula
3.3
Establir la “tarda de la ciència”
on treballar el mètode científic
Claustre i tutors
Percentatge d’alumnes
que es troben en el mitjà-
alt/alt en la prova de Cb de
medi
Prova Cb 6è
3.4
Realitzar una Programació de
medi natural i social lligada a
l’entorn
Claustre i ED
Es realitza la programació
de medi
Programació d’aula
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
3.1.1
Creació d’espais on els alumnes siguin capaços de fer les
activitats d’una manera més autònoma.
X X
3.2.1 Disseny d’activitats, materials i recursos més competencials X X
3.3.1 Programació d’activitats cooperatives al voltant de la ciència X X
3.3.2
Exposicions orals internivells d’experiències científiques fent ús
d’una taula-recull i rúbriques d’avaluació
X X
3.4.1
Desenvolupar una programació de medi natural i social lligada a
l’entorn i on l’alumne en sigui el principal protagonista (suprimir
els llibres de text)
X X
ESTRATÈGIA 4
Millora de la competència digital per avançar en el coneixement i aplicació de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
4.1
Programació d’activitats TAC en
les diferents àrees.
Tutors, especialistes
i coordinador TAC
Percentatge d’utilització
TAC en les activitats de
cada sessió
Programacions d’aula
4.2
Dinamització i participació en la
plataforma Nodes de la
ZER/escola
Claustre
Articles publicats al Portal
(Mínim 9 per classe)
Plataforma Nodes
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
4.1.1
Utilitzar recursos TAC en els processos d’E/A potenciant els
projectors, tauletes i ordinadors.
X X X X
19/29

ÀMBIT DE GESTIÓ IÀMBIT DE GESTIÓ IÀMBIT DE GESTIÓ IÀMBIT DE GESTIÓ I
ORGANITZACIÓORGANITZACIÓORGANITZACIÓORGANITZACIÓ
LÍNIA D’ACTUACIÓ DE TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA
OBJECTIUOBJECTIUOBJECTIUOBJECTIU
MILLORAR el funcionament, LA GESTIÓ I L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCOLA PER ASSOLIR
L’ÈXIT EDUCATIU
ESTRATÈGIA 5 Aportar a l’escola innovació i nous recursos per a la igualtat d’oportunitats
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
5.1. Promoure l’èxit educatiu de tots els alumnes i la
igualtat d’oportunitats.
Equip directiu i
Claustre
Percentatge
d’alumnat que
supera els criteris
d’avaluació
mínims del cicle.
Criteris
d’avaluació
5.2. Definició d’un procediment d’avaluació que afavoreixi
l’aprenentatge competencial.
Claustre
Instruments
d’avaluació
competencials
utilitzats
Programacions
5.3. Formació dels mestres en innovació educativa i
noves metodologies d’aprenentatge.
Equip directiu
Percentatge
participació
mestres en la
formació
PGA/ Memòria
5.4. Organització de recursos (horaris, espais, materials,
mestres, activitats...) segons les necessitats educatives.
Equip directiu i
Claustre
Enquesta
satisfacció
mestres/ famílies
Enquesta
5.5. Potenciació de projectes cooperatius. Claustre
Projectes
cooperatius/curs
PGA/ Memòria
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
5.1.1. Analitzar les pròpies pràctiques docents des de la mirada competencial
que atenguin l’atenció a la diversitat i la inclusió a l’aula.
X X X X
5.1.2. Formació docent en atenció a la diversitat i NESE. X
5.1.3. Compartir bones pràctiques educatives amb el professorat. X X X X
5.2.1. Donar a conèixer els objectius i criteris d’avaluació a l’alumnat i a les
famílies
X
5.2.2. Proposar activitats on el propi alumne s’hagi d’avaluar (coavaluació,
rúbrica, autoreflexió...).
X X X X
5.3.1. Participar en la formació que es programi des de la ZER. X X X X
5.4.1. Replantejar les tasques que els alumnes fan a casa. X
5.4.2 Crear un nou espai de joc, comunicació i d’ intercanvi d’experiències. X
4.1.2
Fer formació sobre la possibilitat de recursos i accions fent ús
de diferents programes i aplicacions.
X
4.2.1
Penjar articles a la plataforma de la ZER de cada cicle, de
diferents activitats de l’aula implicant als alumnes de forma
activa.
X X X X
20/29

5.4.3. Realitzar una PGA amb flexibilització d’espais, horaris i recursos X X X X
5.4.4. Fer ús de les noves tecnologies per a la igualtat d’oportunitats X X X X
ESTRATÈGIA 8 Promoure accions per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes
ÀMBITÀMBITÀMBITÀMBIT
DE COHESIÓ SOCIALDE COHESIÓ SOCIALDE COHESIÓ SOCIALDE COHESIÓ SOCIAL
LÍNIA D’ACTUACIÓ CONVIVÈNCIA, CLIMA ESCOLAR I RELACIÓ AMB L’ENTORN
OBJECTIUOBJECTIUOBJECTIUOBJECTIU COHESIONAR I COORDINAR ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT
ESTRATÈGIA 6 Organització de l’acolliment de les famílies i als nous mestres.
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
6.1.Elaborar documents d’acollida a les famílies i als
mestres nous.
Equip Directiu
Realització dels
documents PAF i
PAM
NOF/PA
6.2.Organitzar activitats per integrar les famílies a la
vida escolar.
Equip Directiu i
tutors
Activitats al curs
dirigides a les
famílies
PGA
6.3. Elaborar un Pla de Comunicació d’escola.
Equip Directiu i
Claustre
Percentatge
satisfacció
comunitat
Enquesta
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
6.1.1.Revisió dels documents informatius a les famílies i als nous mestres. X
6.2.1. Promoure espais de trobada amb les famílies i dinamització de xerrades
educatives
X X X X
6.3.1. Revisar les estratègies de comunicació amb les famílies i mestres X
ESTRATÈGIA 7 Foment de la col·laboració de les famílies en el procés d’E-A
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
7.1. Fomentar la participació de les famílies en les
activitats d’escola.
Equip Directiu i tutors
Percentatge de
famílies
participants/curs
PGA/Memòria
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
7.1.1. Programació d’activitats amb famílies a l’aula: racons, xerrades, lectura,
dramatització de contes, tallers, projectes...
X X X X
7.1.2. Planificar activitats obertes a les famílies per la celebració de festes
tradicionals.
X X X X
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
8.1.Planificar i aplicar activitats per a la convivència i
gestió de conflictes.
Claustre i Tutors
Percentatge
d’activitats per a
la convivència
Programacions
d’aula
(tutoria)
21/29

8.2. Crear la comissió de mediació. Equip directiu
Es crea la
comissió
Memòria
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
8.1.1
Organització de l’acolliment i seguiment dels alumnes nous a
l’escola.
X
8.1.2 Programació de dinàmiques de grup i cooperatives. X X X X
ESTRATÈGIA 9 Fomentar les relacions amb l’entorn que ens aportin aprenentatge
ACTUACIONS RESPONSABLES INDICADORS INSTRUMENTS
9.1. Participar en propostes que es facin des de l’entorn
(poble, comarca, associacions...)
ED i Claustre
Activitats
realitzades de
propostes entorn
PGA /Memòria
9.2. Dissenyar una programació de sortides educatives
per conèixer l’entorn natural, patrimonial, econòmic i de
serveis.
Claustre i tutors
Programació
sortides
PGA/ Memòria
ACTIVITATS 20-21 21-22 22-23 23-24
9.1.1. Desenvolupament de projectes en col.laboració amb agents educatius
externs.
X X X X
9.2.1. Realització d’una programació de sortides locals al llarg de l’educació
infantil i primària.
X
Definició de l’indicador Instruments Fonts
Punt de
referència
Millora
desitjable
DERESULTATS
Percentatge d’ alumnes que superen l’avaluació de cicle
en escriptura CAT/CAS
Proves
d’escriptura
internes
Alumnes
2n, 4t, 6è
75% 80%
Percentatge d’ alumnes que es troben en el mitjà-alt/ alt
en la prova diagnòstica EXP ESCRITA CAT
Prova externa 2n Ø 80%
Percentatge d’ alumnes que es troben en el mitjà-alt/ alt
EXP ESCRITA CAT
Prova externa 6è 63% 70%
Percentatge d’ alumnes que es troben en el mitjà-alt/ alt
EXP ESCRITA CAS
Prova externa 6è 80% 82%
Percentatge d’alumnes que es troben en el mitjà- alt/ alt
COMPRENSIÓ ORAL ANG
Prova externa 6è 76% 80%
Percentatge d’alumnes que es troben en el mitjà-alt/ alt
MATEMÀTIQUES
Prova externa 2n Ø 80%
Percentatge d’alumnes que es troben en el mitjà-alt/ alt
MATEMÀTIQUES
Prova externa 6è 83% 85%
Percentatge d’alumnes que es troben en el mitjà-alt/alt
MEDI NATURAL
Prova externa 6è 80% 85%
Percentatge d’alumnat que supera els criteris d’avaluació
mínims de cicle.
Proves
internes
Alumnes
2n, 4t, 6è
90% 95%
22/29

DEPROCESSOS
Nombre d’activitats competencials /sessió Programacions Prog aula 1/4 2/4
Percentatge d’utilització TAC en les activitats de cada
sessió
Programacions Prog aula 20% 30%
Articles publicats al Portal /Etapa/Cicle Portal Nodes Tutors Ø 9/cicle
Instruments d’avaluació competencials utilitzats Programacions Tutors/Prog 3 6
Satisfacció mestres en organització i gestió de centre Enquesta Mestres 95% 100%
Satisfacció mestres en l’atenció a la diversitat Enquesta Mestres 80% 100%
Satisfacció famílies en participació i atenció a les
necessitats individuals dels infants
Enquesta Famílies
86%
88%
90%
90%
Activitats al curs dirigides a les famílies Memòria PGA 2 3
Percentatge de famílies participants en activitats dins i
fora l’aula
Enquesta Tutors 50% 75%
Percentatge d’activitats per a la convivència/curs Programacions
Tutors
Prog aula
5% 10%
Activitats realitzades de propostes de l’entorn/curs Memòria
PGA
Entorn
4 6
DERECURSOS
Percentatge participació mestres en formació innovació Memòria Claustre 25% 100%
Percentatge participació mestres en formació noves
tecnologies
Memòria Claustre 0% 100%
Percentatge participació mestres en formació NEE Memòria Claustre 25% 100%
Es realitza la programació de medi natural i social EI/PRI Programació
Currículum
EI/PRI
Ø Prog.
Es realitza programació de sortides locals Programació Prog Ø Prog.
Realització del document Pla d’Acollida a les Famílies Memòria
Famílies
mestres i
ED
Ø Document
Realització del document Pla d’Acollida als mestres Memòria
Mestres i
ED
Ø Document
Realització del Pla de Comunicació Memòria
Famílies
Mestres
Alumnes
Entorn
Ø Document
Es crea Comissió de Convivència Memòria
Mestres
Alumnes
Famílies
Ø Comissió
23/29

5. LIDERATGE DISTRIBUÏT
Construir una millora de l’escola de Figuerola del Camp, amb uns millors recursos, processos i resultats, implica
una organització humana amb una coordinació liderada, democràtica i planificada. Crec que un líder ha de
conduir cap a l’assoliment de l’èxit educatiu marcat en el PE, amb la participació i corresponsabilitat de totes les
parts implicades a través d’un sistema de gestió integral de l’escola de qualitat.
A l’escola es distribuiran tasques, càrrecs i coordinacions a partir de l’anàlisi dels coneixements i les
competències necessàries per ocupar-los. Tindrem en compte les diferents àrees que cal gestionar (recursos,
persones, tecnologia,...) de forma flexible i innovadora, per tal d’assegurar l’eficàcia en l’assoliment dels
resultats i l’eficiència dels recursos esmerçats.
L’equip directiu donem també molta importància al lideratge dels mestres a l’aula i donarem suport, recursos i la
formació necessària per exercir les tasques docents segons el model d’escola que volem.
Així doncs, el lideratge de l’escola recau en tots els membres que participen en la presa de decisions o accions
de millora. Es tracta de responsabilitzar-nos tots plegats del camí que hem de fer junts.
El meu plantejament…
Liderar la reducció de temps dedicat a gestió, augmentant l’eficàcia i l’eficiència, per tal de dedicar-lo a
l’ensenyament i aprenentatge, verdadera aportació de valor de l’escola a l’alumnat en particular i a la
societat en general.
Treballar per aconseguir millorar el rendiment escolar, de tal manera que ajudi a corregir possibles
desigualtats d'origen social i abordar amb garanties d'èxit la integració escolar de tots els alumnes.
Ser accessible, escoltar i respondre a tots els membres de la comunitat educativa.
Ser proactiva en l’anticipació i resolució de problemes i actuar com a mediadora davant del sorgiment de
conflictes.
Definir, prioritzar, participar, implicar a tots els docents en les activitats de millora i projectes de l’escola o de
ZER.
Comunicar i possibilitar la participació dels mestres, famílies i alumnes en les activitats de millora.
24/29

Assignar els recursos, organitzatius, materials i humans necessaris per dur a terme el servei educatiu, la
millora contínua i la innovació.
Planificar un servei del centre gestionat per processos, controlats per responsables, amb objectius definits,
alineats amb la missió, garantint la transparència i rendició de comptes dels seus resultats.
Afrontar, comprendre i donar resposta a les necessitats que es generen per part de l’alumnat, famílies i
mestres.
Impulsar els valors de l’esforç, el mèrit i el respecte als mestres entre els alumnes i fomentar la cultura de la
responsabilitat i la superació personal.
Agrair personalment, fer agraïments públics, o altres formes de reconeixement a les persones i equips que
s’esforcen i lluiten per millorar la qualitat de l’escola.
Revisar periòdicament la missió, visió i valors de centre i assegurar la cohesió de l’equip humà en el seu
assoliment.
Impulsar l’actualització didàctica i metodològica, la formació contínua del personal, la incorporació de la
innovació educativa i uns ensenyaments que preparin l’alumnat per al present i el futur.
Garantir que la gestió del centre és respectuosa amb les persones, l’entorn proper i el medi ambient, i per
tant sostenible en el temps.
Optimitzar l’ús dels recursos públics, realitzar despeses amb criteris d’eficàcia (adreçats al que es vol
assolir), eficiència (màxim rendiment del diner públic) i sostenibilitat (que la inversió garanteixi la seva
continuïtat en el llarg termini)
6. MECANISMES D’AVALUACIÓ I RETIMENT DE COMPTES
El retiment de comptes la considerem una avaluació que s'incorpora cada cop més a la gestió de les escoles i
que està relacionada amb l'augment de l'autonomia que se'ns atorga. Gràcies a aquest mecanisme explicarem,
justificadament, els nostres objectius i resultats, fonamentat en quatre valors: la transparència, la participació,
l’avaluació i el control i la gestió.
25/29

El PdD és el full de ruta que seguirem aquests quatre anys i aquest projecte es concretarà anualment en la PGA
i la MA, eines de gestió adequades i útils per al retiment de comptes als òrgans de participació del centre i a
l’administració educativa. També és rellevant el seguiment de l’evolució dels indicadors de procés i progrés
seleccionats per l’escola, l’evolució dels indicadors del PEZ i del PdD , i l’anàlisi de la correlació entre els
indicadors propis del centre i el SIC.
La nostra tasca directiva es valorarà fent ús de diferents fonts i instruments, recursos que ens ajudaran a
extreure dades objectives i avaluables.
El claustre de mestres i cada coordinador responsable de les pròpies actuacions, avaluarà al llarg del curs en
les reunions i trimestralment, el grau d’assoliment dels objectius marcats, avenços i dificultats, els resultats
obtinguts i les propostes de millora que quedaran reflectides en la memòria anual. D’aquesta memòria se
n’informarà a la Inspecció Educativa i al Consell Escolar de l’escola i al de la ZER on hi ha representació de les
direccions, AMIPA, pares i mares, ajuntaments, mestres i personal PAS. La MA farà propostes de millora dels
punts febles detectats que s’hauran d’incloure a la PGA del curs següent que haurà de ser el suficientment
flexible per adaptar les actuacions a la realitat canviant de l’escola.
L’autoavaluació tindrà un pes important, de la gestió, de les actuacions realitzades com a directora i els resultats
educatius obtinguts.
Volem també potenciar la recollida de les opinions i valoracions de tots els membres de la comunitat educativa
(alumnes, pares, Ajuntament...) en relació a les activitats de l’escola i el clima escolar. Considerem molt
important escoltar la veu de totes les persones implicades i compartir els resultats obtinguts, en un exercici de
corresponsabilitat, participació i transparència.
A l’escola es potenciarà la capacitat dels alumnes per explicar-se, opinar i perquè participin en el
desenvolupament i millora dels processos d’aprenentatge. Amb la reflexió conjunta, els alumnes seran molt més
protagonistes del procés educatiu tant del propi, com del dels seus companys, són una peça clau d’aquest
procés avaluatiu.
26/29

L’Informe que realitzaré al finalitzar el mandat, contindrà un resum valoratiu de les principals actuacions
realitzades considerant la seva aportació a l’assoliment dels objectius estratègics i l’evolució dels indicadors.
Presentarem aquest informe a la Inspecció Educativa, al Claustre i al Consell Escolar per tal de fer una valoració
del treball dut a terme en aquests quatre cursos.
QUI? DOCUMENTS PER AL RETIMENT DE COMPTES QUAN?
Claustre de mestres PEZ
PdD
PGA
Actes d’avaluació
Indicadors anuals de centre
Resultats proves internes i externes
-Competències bàsiques 6è
-Prova diagnòstica 2n
MA
Actes de les reunions de claustre (acords)
Justificació comptes anuals i pressupost
Pla d’Acollida als Mestres
Enquesta valoració
Inici i final de curs
Trimestre
Anual
Trimestre i Final de curs
Final i inici curs
Mensual
Anual
Inici de curs
2n trimestre (2n i 4t any mandat)
Consell Escolar
(ED, Ajuntament,
AMIPA, pares i mares,
mestres i personal
PAS)
PEZ
PdD
PGA
MA
Actes de les reunions dels Consells (acords)
Justificació comptes anuals i pressupost
Indicadors anuals de centre
Resultats proves internes i externes
-Competències bàsiques 6è
-Prova diagnòstica 2n
Inici i final de curs
Final i inici curs
Trimestre
Anual
Anual
Fi de curs
Famílies Pla d’Acollida a les Famílies
Reunió inici curs ZER i escola
PGA
Enquesta valoració
Informes avaluació
Registre entrevista
Circulars informatives
Inici curs
2n trimestre (2n i 4t any mandat)
Trimestre
Al llarg del curs
Al llarg del curs
Alumnes Enquesta valoració 2n trimestre (2n i 4t any mandat)
27/29

L’avaluació busca la participació de tothom per enriquir el projecte, poder reflexionar al voltant d’aquest i
aconseguir els objectius fixats que milloraran la nostra escola.
7. CONCLUSIÓ
Ofereixo aquest PdD amb la il.lusió de continuar dirigint l’escola i fer front als nous reptes educatius i de gestió.
És un projecte continuista però també de noves mirades i enfocs que la societat necessita, que parteix d’una
realitat, temporitzant les estratègies i actuacions a seguir per arribar a assolir els objectius que seran
beneficiosos per tota la comunitat educativa. Amb l’avaluació, com a instrument d’aprenentatge per cercar
conjuntament propostes de millora.
La nostra escola ha de ser una escola inclusiva. En conseqüència, el conjunt de professionals que hi treballem
hem de centrar els nostres esforços per aconseguir-ho. En aquest projecte ens comprometem a interpretar les
barreres de la diversitat com un repte i com una oportunitat per a créixer, aprendre i cercar l’èxit educatiu
conjuntament.
Com a mestra d’escola rural només voldria afegir un petit apunt, la meva experiència com a docent m’ha
ensenyat que l’escola rural rutlla gràcies a la dedicació constant de tots els docents que hi treballen. Són
mestres multifunció, amb vocació i sempre amb ganes d’aprendre i renovar-se.
Des d’aquí el meu record als mestres i companys/es meus de l’escola rural que hem compartit plegats aquests
anys de treball i ara en comencem uns altres d’engrescadors amb molts reptes que segur ens faran créixer a
tots.
28/29

8. BIBLIOGRAFIA
• Guia per elaborar i aplicar un pla estratègic. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació 2007
• Boix, R. (n.d.). Monogràfic 2 : Coordinadora : Roser Boix Presentació : Educació , ruralitat i territori : la
construcció d ’una identitat pròpia.
• Chavarria, X., Borrel, E. (1999). Avaluació de la funció directiva. Una estratègia per al
desenvolupament. Barcelona. Ed Graó.
• Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’Educació. LOE
• Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació.
• Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
• Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu
professional docent.
• Ordre ENS/303/2015, de 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagògica.
• Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu
inclusiu.
• RESOLUCIÓ EDU/3176/2019, de 25 de novembre, de convocatòria de concurs de mèrits per
seleccionar el director o directora de diversos centres educatius dependents del Departament
d'Educació.
• Sistema d’Indicadors d’Educació de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació
• Projectes i Plans d’Actuació de la ZER La Parellada.
29/29