Treball de recerca de alumnes de geografía de la UAB sobre l'ordenació territorial de Nou Barris 1999

1. Problemes detectats i solucionsProblemes detectats i solucions
proposades per l’Ajuntamentproposades per l’Ajuntament
Els PERI del districte.Els PERI del districte.
Urbanisme.Urbanisme.
Accessibilitat iAccessibilitat i connectivitatconnectivitat..
Mobilitat.Mobilitat.
Qualitat ambiental i espais verds.Qualitat ambiental i espais verds.
Equipaments.Equipaments.

2. Els PERI de Nou BarrisEls PERI de Nou Barris
El PERI de Porta.El PERI de Porta.
El PERI de Prosperitat.El PERI de Prosperitat.
El PERI de Vallbona.El PERI de Vallbona.
El PERI de Vilapicina.El PERI de Vilapicina.
El PERI dels habitatges del governador.El PERI dels habitatges del governador.
El PERI del Turó de la Peira.El PERI del Turó de la Peira.
El PERI de Roquetes.El PERI de Roquetes.
El PERI de Torre Baró.El PERI de Torre Baró.

3. El Pe r i d e l b ar r i d e Por t aEl Pe r i d e l b ar r i d e Por t a
El Peri del barri de Porta es fa oficial el dia 25 de febrer de 1998 i pretén, com
els altres Peris de barri, millorar i reordenar el barri.
Els objectius bàsics d’aquest Pla són:
Desenvolupament de les zones de remodelació que el Pla General
delimita al voltant de la Pl. Sóller.
En el front Nord-Oest del cementiri de Sant Andreu ordenar les zones de
densificació urbana.
Obertura i regularització de les alineacions dels carrers inclosos dins de
l’àmbit per tal de completar la malla viària interna, resoldre les
connexions amb l’anella circumdant, i garantir la continuïtat amb
l’operació de RENFE-Meridiana a través dels carrers Pintor Alsamora i
Garrofers.
Millora i renovació del teixit residencial i consecució d’una estructura
interna vertebrada i equipada del barri, facilitada per les possibilitats de
l’àrea de remodelació.

4. El Pe r i d e l b ar r i d e Por t aEl Pe r i d e l b ar r i d e Por t a
Per aconseguir aquests objectius comentats es proposa una ordenació urbanística
basada en diferents eixos.
Així, l’ordenació urbanística proposada es basa en:
En el tema de l’ordenació, es detecten dues zones clarament diferenciades en
relació al seu model d’ordenació dominant: un model de bloc aïllat, en les
zones de remodelació a l’entorn de la Plaça Sóller, i un model d’illa tancada,
en el sector Nord del Cementiri de Sant Andreu. La proposta manté el mateix
model d’ordenació per a cada sector on actua, per tal d’integrar al màxim les
noves edificacions amb el teixit existent i donar una major unitat a tot el
conjunt. Les alineacions dels carrer són un tema prioritari, i es fa amb
l’objectiu de completar la malla viària interna.
Vialitat: En el Pla es proposa donar continuïtat i resoldre el traçat dels trams
viaris inacabats per tal de completar la malla viària interior i garantir la seva
connexió tant amb l'anell circulatori circumdant del barri, com amb el sector
de RENFE-Meridiana. Tanmateix es regularitzen les alineacions dels vials
recolzant-los en tot el possible amb la nova edificació.
Es sistematitzen les solucions d’ordenació en quant a la definició de l’espai
lliure a través

5. El Pe r i d e l b ar r i d e Por t aEl Pe r i d e l b ar r i d e Por t a
Es sistematitzen les solucions d’ordenació en quant a la definició de l’espai
lliure a través dels triangles d’espai verd que absorbeixin els canvis de traçat,
com és el cas del carrer Escultor Ordóñez, Pintor Alsamora i part baixa del
carrer Maladeta.
Vies transversals: En el carrer Escultor Ordóñez s’ajusten les alineacions en la
part central i es resol amb uns espais lliures triangulars en el vessant Nord
confrontant a la Plaça Sóller. Es preveu l’obertura de l’últim tram del carrer
Alcúdia per connectar amb el carrer Doctor Pi i Molist. En el carrer Estudiant
es preveu l’obertura del tram entre els carrers Valldemossa i Casas i Amigó
per poder accedir a la Plaça Sóller.
El carrerdeP intorAlsamora,unadelesviestransversalsqueapareixenal P ER I

6. El Pe r i d e l b ar r i d e Por t aEl Pe r i d e l b ar r i d e Por t a
Vies longitudinals: Es defineixen els traçats dels carrers Pintor Alsamora i
Garrofers per enllaçar-los amb els dos vials interiors de l’operació de RENFE-
Meridiana. Aquests dos carrers són fonamentals dins de la malla ja que són
els únics que travessen completament el barri en aquesta direcció fins a
connectar amb l’anell circumdant. Es preveu l’obertura de l’últim tram Nord
del carrer Maladeta per connectar-lo amb el Doctor Pi i Molist, coincidint
també amb la nova connexió del carrer Alcudia a través d’una illa verda. En
la zona nord del cementiri es perllonga el carrer Edduard Tubau per enllaçar-
lo amb el Escultor Ordoñez.
Espai lliure: Es reconeix la Plaça Sóller com a peça gran de verd públic en
l’interior del barri recolzant-la amb els nous fronts d’edificació, per tant els
verds generats al voltant d’aquesta, tenen un caràcter més domèstic i una
menor dimensió, ja que es vinculen com a espais lliures als nou s blocs a
través d’una agrupació en illa i establint una relació directa amb els nou
habitatges que els envolten. Es garanteixen les dotacions de verd que
determina el PGM dins de les zones de remodelació. Les zones verdes
ocupades per les dues masies Can Verdaguer i Can Valent es qualifiquen com
equipaments. Queden compensades en el conjunt global del pla.

7. El Pe r i d e l b ar r i d e Por t aEl Pe r i d e l b ar r i d e Por t a
Dotacions: Dins de la zona de remodelació s’acompleixen les reserves per
equipament que determina el P.G.M i s’ubiquen de forma equilibrada entre
les dotacions existents i les noves proposades. Es manté com a equipament el
centre escolar Ciutat de Mallorca. Se’n proposen dos equipaments nous amb
diferent ús admissible: sanitari, cultural, religiós i docent. A l’entorn del
cementiri es manté l’equipament privat del Camp de Futbol de la Damm,
reajustant els seus límits per a adaptar-se a les noves alineacions. Es manté
també la gran peça d’equipament públic del Cementiri de Sant Andreu. Es
proposen com equipament les dues masies de Can Verdaguer i Can Valent. A
la primera es preveu la seva ampliació i reforma com a equipament de tipus
sanitari-assistencial. A la segona es preveu la seva rehabilitació i ampliació
per a destinar-la a un ús dotacional.

8. Al barri de Porta, un cop millorada la connectivitat horitzontal, es pretén millorar la vertical

9. El Pe r i d e l b ar r i d e la Pr osp e r it atEl Pe r i d e l b ar r i d e la Pr osp e r it at
Dins de l’àmbit del barri de la Prosperitat, el Pla Especial es proposa com un
instrument que articuli i ordeni un procés d’intervencions amb l'objectiu de la
millora i requalificació urbanística del barri i les seves relacions amb la ciutat. El
PERI fou aprovat al 1990.
El barri de la Prosperitat, tot i el seu alt grau de consolidació, presenta importants
quantitats de sòl sense urbanitzar i sectors degradats o congelats pel planejament
que fan necessària la intervenció urbanística.
És important també el dèficit d’equipaments que afecta tant als requisits
d’ampliació de dotacions existents com a la necessitat de creació immediata de
nous serveis públics que millorin la qualitat de vida del barri.
Les intervencions del pla es centren en:
Els grans sectors de sòl residual que es localitzen sobre el perímetre del barri,
enfront a les potents vies pendents d’urbanització, amb l’objectiu d’establir
les condicions d’ús i ordenació que permetin una definitiva consolidació.
Operacions sobre el teixit intern amb la finalitat d’establir una dinàmica de
reestructuració del tramat a partir d’actuacions puntuals que garanteixin la
correcta relació entre les seves parts, potenciant la creació d’equipaments
locals i la reurbanització d’importants sectors interns del barri.

10. El Pe r i d e l b ar r i d e la Pr osp e r it atEl Pe r i d e l b ar r i d e la Pr osp e r it at
Les propostes d’actuació es basen en:
Operacions sobre el sistema viari. La proposta té com objectiu plantejar una
alternativa de jerarquització i ordenació de la xarxa de carrers existents al
barri.
Potenciar la connectivitat del tramat intern amb les noves vies del perímetre, així
com la consolidació de nous eixos que permetran el contacte amb altres barris.
Ordenar la forma d’utilització de l’actual tramat intern a través de la jerarquització
dels carrers segons el seu nivell de connectivitat. Bàsicament són actuacions
d’urbanització, realineacions i reorganització del tràfic.
Solucionar el problema de l’aparcament mitjançant la construcció de pàrkings
subterranis.
Operacions sobre el sistema d’equipaments: el pla recull e incorpora les
actuacions que es formularen amb anterioritat a la seva redacció i completa el
nivell d’equipaments existents amb actuacions noves que es dedueixen de les
necessitats del barri.
Actuacions puntuals de nova creació: corresponen a peces aïllades que tenen
dèficits d’equipaments.
Actuacions d’àmbit de barri: potents intervencions en sectors degradats del tramat
urbà que combinen la dotació de nous equipaments amb l’ampliació dels existents i
amb la reestructuració de les àrees, formant peces d’equipament-verd al barri.

11. El Pe r i d e l b ar r i d e la Pr osp e r it atEl Pe r i d e l b ar r i d e la Pr osp e r it at
Operacions sobre el sistema d’espais lliures. Les actuacions proposades per la
millora de l’espai lliure del barri, recauen en l’estructuració d’un sistema
articulat i continu que vinculi i caracteritzi el conjunt d’espais lliures d’ús
públic existents i de nova creació, i per un altre costa en l’ordenació i
urbanització de les importants zones buides existents en les illes no
consolidades del perímetre. El criteri general de la proposta es basa en la
potenciació de trens grans eixos peatonals que estructuren les relacions de
continuïtat interna del tramat i les seves connexions amb barris veïns, al
mateix temps que articulen els nous espais lliures que el pla genera.
Eix transversal, que uneix Rio de Janeiro amb la Via Júlia i el barri del Verdum.
Eix longitudinal que connecta el barri de Trinitat amb el centre del barri de la
Prosperitat.
Eix diagonal, de menor tamany en quant a la seva longitud, però d'inqüestionable
importància per reforçar la continuïtat i connexió entre les futures instal.lacions de
RENFE Meridiana i el barri.
Creació d’habitatge públic. L’últim tema que completa el conjunt de la
proposta per al barri és la creació d’habitatge públic, amb l’objectiu de
resoldre, a partir de l’actuació pública, els problemes de reallotjament dels
veïns afectats pel Pla, per motius de reordenació de determinats elements de
l’estructura de l’espai públic.

12. El Pe r i d e l b ar r i d e V allb on aEl Pe r i d e l b ar r i d e V allb on a
El Pla Especial de Reforma Interior de Vallbona es publica l’any 1990, té com a
objectius generals aquests que ampliem a continuació.
El pla té com a objectius generals:
Connectar aquest sector amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona a través dels
seus barris veïns, en especial de Montcada i Ciutat Meridiana. Es tracta així
d'aproximar les grans àrees d’equipament del front del riu Besòs i el gran
estoc de parc urbà, que avui el barri té qualificat, als seus colindants molt
densament poblats.
Donar estructura al conjunt del sector, creant un sistema viari connectat per
bé que jerarquitzat, i consolidar tres sectors residencials al voltant d’un gran
parc forestal central que vessa des de les carenes del Turó de Sant Joan.
Regular l’edificació existent en el barri en relatiu bon estat amb unes
ordenances apropiades per sectors, confiant en la capacitat de renovació dels
teixits puntualment afectats.
Recollir les operacions d’habitatge públic que estan programades i eradicar
amb això la vivenda inhabitable, fent possible el transvasament de la població
que resideix en habitatges no rehabilitables.
Posar en joc peces de sòl buides al sector que normalitzarien l’oferta de solars

13. El Pe r i d e l b ar r i d e V allb on aEl Pe r i d e l b ar r i d e V allb on a
i equilibrarien el conjunt, en quant a pes de residència i estructura urbana, en una
operació que permet adquirir gran part dels sòls de parc del barri i construir
dignament la façana de la ciutat de Barcelona sobre el riu Besòs, en el tram entre
Montcada i Trinitat Vella, a l’entrada-sortida de la ciutat pel coll de Montcada
sobre aquest riu.
En línies generals, el Pla planteja com a objectius la consolidació, connexió i
rehabilitació dels tres sectors residencials al barri, l’establiment d’un gran parc
forestal central, així com la consolidació com façana construïda del final del parc
del front del riu.
Les propostes d’actuació del Peri giren entorn a dos grans temes:
Ordenació dels sectors residencials al barri:
Al sector del Pla, el pla estableix una ordenança d’edificacions que segueix
l’alineació de vial. S’admet una profunditat edificable de fins 20 metres i una
alçada de dues plantes més planta baixa. En aquest sector amb unes edificacions en
relatiu bon estat, és factible incorporar al mercat del sòl els solars en conjunt sense
més cost que la millora de la infrastructura, prou important per donar al barri una
bona entrada i una bona estructura interna.
Al sector del Hondo es troba l’edificació més degradada. El pla pretén eradicar els
habitatges inhabitables, resituant els seus ocupants en les operacions de vivenda
pública del Pla de Millores. El Pla preveu també recuperar les àrees de bosc
qualificades de parc urbà.

14. El Pe r i d e l b ar r i d e V allb on aEl Pe r i d e l b ar r i d e V allb on a
El sector del Passeig Pinar i Puigdejorba, conté una àrea residencial de parcel.les
força gran, que poden tenir una forma més quadrada. El pla proposa zonificar com
a àrea residencial de cases separades la bossa principal del sector, sense perjudici
de les limitacions a l’edificació que estableixen les Normes del Pla General
Metropolità per a les àrees en pendent, ampliant-la amb l’àrea residencial del
lateral del ferrocarril que forma part de la mateixa unitat morfològica. Això
suposaria en conjunt 280 habitatges.
L’altra gran actuació és la construcció del gran parc central. El PERI proposa
la creació d’un gran Parc Central a Vallbona, prop del Besòs, en una àrea de
6625 metres quadrats. Mirant al riu Besòs, el parc arriba a través d’àrees
ajardinades com plaça i equipament fins el Rec Comtal i fins el sistema
d’equipaments locals i metropolitans que l’envolten, i que el Rec podria
estructura com a element urbanitzador, paper que tingué històricament i que
pot recuperar encara avui dia.

15. El Pe r i d e l b ar r i d e V ilap ic in aEl Pe r i d e l b ar r i d e V ilap ic in a
El Pla Especial de Reforma Interior de Vilapicina es publicà l’any 1991, però a
diferència d’altres barris ja s’ha executat en la seva gran majoria, per això no ens
detindrem tant.
L’objectiu del Pla era la remodelació de l’estructura urbana i la localització
d’equipaments en el sector del barri de Vilapicina que envolta el carrer Cartellà.
Davant la manca de jardins d’ús i domini públic, fet àmpliament denunciat pels
veïns del barri, es planteja el Pla com via per solucionar aquesta situació i dotar al
barri d’aquests espais públics.
El Pla pretenia la reordenació de tota la zona que envolta el carrer Cartellà, i com
hem vist en altres punts d’aquest treball ja s’ha aconseguit. S’ha donat al carrer un
protagonisme, tant pels vianants com pels vehicles que no tenia abans. A més
s’han creat tot un seguit d’espais verds als volts del carrer i s’han instal.lat alguns
equipaments.
Una de les principals remodelacions que s’han aconseguit mitjançant aquest pla
ha estat la reordenació total del començament del carrer Cartellà, que abans no
comunicava amb el Passeig de Fabra i Puig i que ara s’hi que ho fa. En la
fotografia de la pàgina següent queda ben palesa l’obra, sobretot si s’ha vist com
estava abans de la nova urbanització.

16. El Pe r i d e l b ar r i d e V ilap ic in aEl Pe r i d e l b ar r i d e V ilap ic in a

17. El Pla Esp e c ial d e ls H ab it at g e s d e l Gov e r n ad orEl Pla Esp e c ial d e ls H ab it at g e s d e l Gov e r n ad or
El Pla Especial dels habitatges del governador no afecta a tot un barri, sinó només
al polígon d’habitatges que porten el mateix nom i del que hem parlat en altres
punts del treball. El Pla fou publicat l’any 1995.
La proposta d’Ordenació dels habitatges és el resultat de diverses acotacions
parcials fruit tant dels Estudis fets com de les necessitats dels futurs ocupants i és
un compromís entre una ordenació urbanísticament coherent i el màxim sostre
edificable possible.
La proposta s’aproxima a aquest compromís a partir dels criteris d’ordenació
següents:
Millorar els actuals estàndards en quant a superfície per vials, aparcaments,
espais lliures i dotacions comunitàries. És aquesta una condició que estableix
el PGM i que es considera imprescindible per afrontar l’operació de Reforma,
la millora s'entén tant en termes quantitatius com de qualitat dels espais
resultants.
Criteris derivats de la lògica i racionalitat de la implantació urbana i de
l’ordenació del conjunt, així com de les tipologies adoptades. La correcta unió
entre les trames urbanes del nou conjunt i la ciutat existent, permetrà
mantenir i millorar el desig dels veïns a viure en aquest barri a l’hora de

18. El Pla Esp e c ial d e ls H ab it at g e s d e l Gov e r n ad orEl Pla Esp e c ial d e ls H ab it at g e s d e l Gov e r n ad or
seguir identificant el polígon com una part diferenciada de la ciutat.
Proporció entre els espais lliures de separació entre edificacions i l’alçada de
les mateixes atenent als criteris que especifiquen les Nacions Unides per les
zones d’edificació segons volumetria específica.
Obtenir el major nombre d’habitatges i per tant de sostre edificat a fi de
traslladar el menor nombre possible de persones.
Amb aquesta finalitat la zona ocupada per l’edificació privada, zona entre els
carrers Batllori i carrer del Mas Duran amb façana del carrer Viladrosa
s’incorpora a la Remodelació pública del conjunt formant part de la proposta
d’ordenació del nou polígon.
El pla ja s’està executant, i actualment, a falta d’uns tres o quatre anys perquè
s’acabi, conviuen cases que ja s’han remodelat amb cases pendents de ser
enderrocades. Aquest fet es pot veure en la fotografia que presentem en la
pàgina següent.

19. El Pla Esp e c ial d e ls H ab it at g e s d e l Gov e r n ad orEl Pla Esp e c ial d e ls H ab it at g e s d e l Gov e r n ad or

20. El PERI d e l b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir aEl PERI d e l b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir a
El Pla Especial de Reforma Interior del barri del Turó de la Peira pretén
remodelar tota la zona afectada per la construcció de pisos amb ciment aluminós.
Al igual que altres PERIs aquest ja està en funcionament i es preveu que s’acabarà
d’aquí a no menys de cinc anys. El PERI afecta a cinc illes de pisos.
El Pla Especial que es formula té per objectiu establir la nova estructura urbana i
ordenació de l’edificació en l’àmbit constituït per les cinc illes objecte de
remodelació. Aquesta ordenació de l’àmbit de les cinc illes s’ha d’entendre
sempre relacionada amb l’execució, en paral.lel, de l’edificabilitat prevista en la
Modificació de PGM sobre alguna de les dues reserves de sòl que tenen capacitat
per a completar la nova edificació de les cinc illes a fi d’assolir el nombre
d’habitatges necessari.
La definició de la nova ordenació en l’àmbit de les cinc illes havia de respondre
principalment a aquests punts :
Millora de la vialitat del sector en quant l’armadura bàsica de la nova
implantació, concretada bàsicament en la regularització del carrer Montsant i
la seva connexió amb el de Sant Iscle.

21. El PERI d e l b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir aEl PERI d e l b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir a
Dimensionat de les agrupacions edificatòries en congruència amb les
característiques morfològiques del teixit consolidat en el barri (manteniment
d’un gra semblant a l’actual) i també en relació al tipus d’alçades
predominants en aquest.
Millora de les condicions primàries de superfície, assoleig, i ventilació dels
habitatges.
L’estudi d’aquests criteris ha premés arribar a una solució que presenta
uns avantatges importants:
Recupera més clarament la idea d’illes recolzades i definides per una trama
regular de carrers.
Genera un tipus d’illa semi-oberta com a unitat bàsica de l’ordenació, en la
que el pati interior guanya una qualitat física i urbana absent del model d’illa
tancada fins avui existent al turó de la Peira.
Optimitza la capacitat de l’ordenació en quant al nombre d’habitatges
potencial.
A la fotografia que presentem a continuació es veu l’estat actual de l’execució.

22. El PERI d e l b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir aEl PERI d e l b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir a

23. El PERI d e l b ar r i d e Roq u e t e sEl PERI d e l b ar r i d e Roq u e t e s
El Pla Especial de Roquetes es planteja com a desenvolupament i adequació del
Pla General Metropolità, sobre una part de la ciutat en la que es combinen formes
d’assentament i processo urbanístics molt desiguals, en les que el propi Pla
incideix a través de la zonificació d’usos del sòl. Per una altra part, amb caràcter
prescriptiu, el Pla General Metropolità delimita aquells fragments del tramat que,
per les seves característiques especials, deuran ser objecte de tractament posterior
a partir de les figures de Planejament Especial que el propi Pla indica: zona de
rehabilitació urbana i zona de remodelació física. Aquest PERI de Roquetes fou
aprovat el 1986 i s’ha anat executant progressivament.
El Pla Especial planteja el següents objectius bàsics:
Millora de les condicions urbanístiques de les zones en que cal una
rehabilitació segons el PGM.
Millora de l’estructura urbana a nivell global del barri en matèria de xarxa
viària, equipaments i espais lliures.
Reajustament dels criteris normatius d’aplicació a determinades zones del
barri en relació a les característiques del barri.

24. El PERI d e l b ar r i d e Roq u e t e sEl PERI d e l b ar r i d e Roq u e t e s
Tanmateix es fan una sèrie de propostes per solucionar els problemes
identificats:
Tractament de la zona marginal.
Millora dels accessos viaris.
Propostes tangents al barri.
Propostes de connectivitat entre barris.
Propostes de continuïtat viària interna.
Urbanització de l’espai lliure i creació d’equipaments:
Creació de places públiques.
Actuacions de tractament dels marges del barri i espais residuals.
Reurbanització i reforçament de l’estructura de passos peatonals.
Reurbanització de carrers de tràfic rodat.
Actuacions de creació de nous equipaments.
Regulació i control de la forma edificada.

25. El PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar óEl PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar ó
La necessitat d’elaborar un Pla Especial per a Torre Baró ja fa temps que es veia.
Així, el PERI de Torre Baró es va aprovar al 1984, però la seva aplicació ha estat
quasi inexistent. En els quinze anys que han passat, no s’han fet molt poca cosa
del planejat per aquest PERI. L’ajuntament va posposant cada mandat l’execució
del tant desitjat pels veïns PERI. En dediquem especial importància a aquest
apartat per la necessitat d’executar el PERI.
Els objectius del planejament que es proposa al Pla Especial es poden resumir
en aquests, recollits directament del Pla Especial:
Torre Baró no és ja un barri de primera recepció d’immigrants, i té una
estructura poblacional suficientment definida i assentada. Es proposa, doncs,
mantenir aquesta estructura no introduint variacions, o elements que puguin
produir-les, importants en la composició sòcio-econòmica dels residents.
Millorar l’accessibilitat viària mitjançant petites operacions externes, però
evitant en qualsevol cas les propostes viàries que puguin significar
rupturització, que les fa poc justificables.
Millorar les comunicacions internes del barri efectuant petits ajustos viaris, i
portant a terme una notable actuació d’acondicionament de recorreguts
peatonals.

26. El PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar óEl PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar ó
Consolidar, desbloquejant-lo gradualment, el sòl considerat i admès com a
residencial, a través de substitució, millora i nova construcció d’habitatge.
Proposar actuacions en habitatge de promoció pública, amb la doble finalitat
de compensar necessàries expropiacions i proposar models arquitectònics
superadors dels actuals, però compatibles, des del punt de vista tipològic,
amb ells.
Plantejar mètodes de millora i recuperació dels habitatges actuals, en tant no
se’ls hagi de considerar irrecuperables o ruïnosos.
Consolidar també aquell sòl previst com a parc, o bosc, deslliurant-lo, en els
terminis que s’indiquin, de l’edificació actualment existent.
Dotar d’espais lliures utilitzables, per ubicació, tamany i topografia a escala
de barri, i dels necessaris al nivell de petita unitat.
Plantejar l’equipament del barri des d’una perspectiva semblant a la del punt
anterior, pensant en necessàries coincidències espacials.
Organitzar un esquema d’intervenció gradual i flexible, que pugui ésser
ajustat tant econòmicament com en funció de les actuacions possibles ja amb
el planejament vigent.

27. El PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar óEl PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar ó
Per aconseguir aquests objectius es proposa una ordenació que es basa en les
directrius que comentem a continuació:
Actuacions referents a l’estructura viària:
Accessibilitat des de l’exterior:
Millora de la comunicació amb ciutat Meridiana mitjançant la prolongació del carrer
Vallcibera.
Nou accés des de la carretera Alta de les Roquetes que donarà accés als sectors alts i
baixos del barri.
Millora de les característiques de l’Avinguda Vallbona que facilitarà la connexió cap a la
Trinitat.
Mantenirment de la prolongació del carrer Escolapi Càncer cap al barri de Vallbona.
Xarxa rodada interna:
formalització de recorreguts primaris o principals dintre del barri. Unió carrers Escolapi
Càncer-Castelldefels, St.Feliu de Codines-Pruit-Castelldefels, Vallbona-Llerona-Ripollet-
Palausclitar.
consolidació dels recorreguts secundaris, de distribució cap a l’habitatge, evitant els
freqüents estrangulaments de la secció transversal, i completant la seva urbanització.
previsió de places d’estacionament que, conjuntament amb els aparcaments que es
preveuen, puguin arribar a satisfer una futura demanda.
Xarxa viària per a vianants:
xarxa principal de connexió .
xarxa secundària que facilita el desplaçament sobre les línies de major pendent.

28. El PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar óEl PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar ó
Actuacions referents als parcs i jardins:
Parcs amb caràcter central:
el parc del Torrent de la Torre Vella, lligat amb un dels eixos peatonals, i que pot
considerar-se la peça fonamental del tractament dels espais lliures urbans.
el parc entre els carrers de Llerona i Martorelles, lligat amb l’altre gran eix peatonal, i que
constitueix un excel.lent mirador i àrea de caracterització del barri des de l’exterior.
Jardins d’àmbit veïnal. El Pla Especial proposa, dintre de les àrees d’actuació
pública en habitatge, la ubicació de petits espais, amb nivells senzills
d’ajardinament, que compliran el paper de jardins veïnals.
Parcs urbans a llarg termini. Constitueixen els espais previstos com a tals pel PGO, i
que la seva situació no són de fàcil execució immediata, o´bé obtinguts pel propi
PERI a conseqüència del buidat d’àrees d’habitatge no recuperable i on no s’ha
considerat interessant reciclar els terrenys, en funció de característiques
determinades. Es considera que aquests espais s'anirà recuperant a més llarg
termini, en funció de la seva disponibilitat.
Parcs forestals. Els terrenys classificats com a tals no requereixen necessàriament la
titularitat pública. Així, el PERI no proposa la seva expropiació generalitzada, però
si sel.lectiva i urgent. S’han d’enderrocar determinades zones amb la finalitat
d’evitar la consolidació i possible creixement d’àrees edificades dintre del parc
forestal. Aquestes actuacions han de coordinar-se amb les d’habitatge públic, per
no produir perjudicis irreparables als usuaris.

29. El PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar óEl PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar ó
Dotacions per equipaments comunitaris. El PERI manté l’àrea d’equipament
escolar i assistencial situada a la part baixa del barri, així com altres petites
àrees. S’introdueix un element destinat a local de barri i possibles usos
asssistencials i a mercat a la part alta del barri. A més dintre de les àrees
d’habitatge públic poden preveure’s dotacions com escoles bressol. Els
equipaments esportius s’inserten al Parc del Torrent de la Torre Vella.
Ús esportiu: es preveu que s’instal.li dintre del Parc del Torrent de la Torre Vella.
Ús comercial: es preveu allotjar l’actual mercat ambulant a l’illa Escolapi Càncer-
Castelldefels i Llerona. Aquesta illa serà un espai plurifuncional, funcions entre les
quals apareix la d’allotjar el mercat ambulant.
Ús sanitari. Es preveu la instal.lació d’aquest ús a l’illa que acabem de descriure.
Ús recreatiu. La parcel.la definida pel carrer de Riudecanyes i la carretera Alta de
les Roquetes s’adapta a aquest ús, en raó de la seva situació de mirador i la seva
posició entre els barris de Torre Baró i de les Roquetes.

30. El PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar óEl PERI d e l b ar r i d e Tor r e Bar ó
L’habitatge i l’activitat:
L’estat de l’habitatge i el seu tractament. Dels 900 habitatges que hi ha al barri, uns
250 es troben en molt dolentes condicions, i són considerats no recuperables. La
resta està en situacions diverses, però en qualsevol cas són rehabilitables.
Zonificació. El PERI ha previst sis zones aptes per a habitatge. Es planteja un tipus
de construcció unifamiliar sobre pendents com a més coherent amb el
desenvolupament edificatori més característic del barri.
Activitat. Encara que el nivell d’activitat és baix dintre del barri, s’ha pogut detectar
l’existència de petits tallers, en progressió. Per tant, les ordenances admeten l’ús
industrial a totes les zones d’habitatge, dintre d’uns límits que no pertorbin les
correctes condicions d’habitabilitat.
Les infrastructures de servei. No es presenten al barri problemes greus amb la
xarxa de distribució d’aigües, ja completa, ni amb l’enllumenat públic, en tant
que, allà on aquest és inexistent, tampoc hi ha urbanització del vial, amb la
qual cosa es pot incloure l’enllumenat dintre del projecte d’urbanització.
Aquestes són les principals propostes del PERI del barri, que data del 1984, i
que encara no s’ha executat en la seva major part. Amb prou feines en els
últims cinc anys s’han enderrocat 100 habitatges dels 250 dels que parlava el
Pla Especial.

31. U r b an ism eU r b an ism e
El tema de l’urbanisme l’analitzarem
estudiant els tres grans tipus d’actuacions
urbanístiques que l’Ajuntament ha fet en els
últims anys. Per un costat els grans
bulevards, per una altra els pàrkings, i
finalment les remodelacions i
rehabilitacions de polígons d’edificis.
El problema bàsic que ha originat la creació
dels anomenats grans bulevards, gira
entorn a la manca de grans avingudes per al
vianant, i el fet que les vies on ara trobem
els bulevards fossin autèntiques autopistes
per a un flux circulatori no tan important.
Amb aquestes premisses es va elaborar un
gran projecte en el que s’integraven quatre
grans eixos del barri, que com hem dit,
potenciaven només la circulació dels
vehicles i estaven una mica
sobredimensionats.
Els quatre passeigs que integraven el
projecte eren el de Fabra i Puig, el del Dr. Pi
i Molist, el passeig Verdum i el passeig
Valldaura.
Els objectius de la creació d’aquestes
avingudes eren ben clars: guanyar espai pel
vianant, cercar uns components perquè el
barri tingués una estètica pròpia i fer
guanyar al barri en el seu temps d’oci i de
negoci. El guany en el temps de negoci es
refereix a l’augment de l’activitat comercial
La localització del bulevards al districte

32. U r b an ism eU r b an ism e
que amb aquestes grans avingudes s’ha
aconseguit.
L’estètica seguida en tots quatre passeigs ha
estat la mateixa. El terra està fet amb unes
totxanes vermell clar que es combinen
sovint amb d’altres de més grises. En tots
El tipus de fanal també és igual a totes les
avingudes. És un fanal força original, era el
que es pretenia, dotar al districte d’una
personalitat pròpia, amb dos llums, una que
dona a la calçada, de color vermell, i una altre
que dona a la vorera de color groc. Colors
groc i vermell que representen la Nova
Barcelona impulsada des de l’ajuntament.
Connexió del Passeig Fabra i Puig amb el del Dr. PI i Molist
El passeig de Fabra i Puig és el que més activitat comercial té

33. U r b an ism eU r b an ism e
Els quatre passeigs són una continuïtat
entre ells, d’un se’n pot passar a l’altre, i
així successivament, i en tots els casos les
connexions entre els carrers s’ha fet buscant
la major integració possible.que amb
aquestes grans avingudes s’ha aconseguit.
La reducció de carrils de circulació per
eixamplar les voreres ha estat força notables.
S’han restringit les places d'aparcament a les
avingudes cosa que provocava la creació
d’aparcaments subterranis dels que després
en parlarem.
Com hem dit la remodelació dels passeigs ha
El passeig de Valldaura és el menys comercial dels quatre passeigs
El passeig de Verdum és un dels quatre integrants d els bulevards

34. U r b an ism eU r b an ism e
estat molt integral, però encara no està del
tot acabada. Resta per modificar i adequar
al igual que la resta, el tram de muntanya
del passeig de Fabra i Puig. Igualment resta
per efectuar la connexió del Passeig pel
torrent de Can Carreres, pas que ja estava
previst fer al PGM però en el que encara no
s’havia intervingut.
Així doncs, el problema que sorgia amb unes
vies sobredimensionades que no tenien el
flux circulatori que es podria pensar segons
les seves dimensions, ha estat resolt amb la
creació d’unes grans avingudes en les que es
pensa en el vianant més que en el conductor.
Amb aquestes noves vies millora la qualitat
de vida de l’entorn, així com la vida
comercial del barri.
El passeig de Verdum és un dels quatre integrants d els bulevards Imatge dels pasquins publicitaris que ha repartit l’AuntamentE

35. U r b an ism eU r b an ism e
Un altre assumpte urbanístic en el que s’han
realitzat intervencions per resoldre
problemes ha estat en els pàrkings.
Indiscutiblement, hi ha poc espai per
aparcar la totalitat de cotxes que cada dia
dormen als carrers de Nou Barris. Aquest
espai disponible per aparcar s’ha vist reduït
encara més per l’augment dels carrers
peatonals que han rebutjat totes les places
d’aparcament de les que disposaven.
Per solucionar aquest problema l’Ajuntament
ha dut a terme una important política de
construcció de pàrkings. A aquesta decisió es
poden fer molts retrets però sembla la decisió
més lògica per resoldre el problema de
l’aparcament.
Els aparcaments que s’han realitzat en els
últims anys, o que s’està realitzant
actualment són: l’aparcament del passeig
de Valldaura, sota el bulevard del que hem
parlat abans, l’aparcament del carrer Lorena,
l’aparcament de la Zona Verda, l’aparcament
de Canyelles, el de Ciutat Meridiana, el de
Farancesc Layret, el de Torre Llobeta, el de la
plaça Àngel Pestanya, el del carrer Gariglià i
el d’Arnau d’Oms.
El total de noves places de pàrking creades
amb aquestes operacions és de 2375.
A la plaça de Francesc Layret s’està construït un pàrking més

36. U r b an ism eU r b an ism e
Les intervencions lligades amb la
rehabilitació i remodelació dels polígons
d’habitatges han estat i són moltes ja que,
tot i ser un districte jove, té zones molt
degradades.
De les actuacions més destacades que
s’estan duent a terme cal parlar de les
remodelacions dels barris de Turó de la
Peira, del polígon d’habitatges del
governador i d’una part del barri de Torre
Baró.
Al Turó de la Peira s’ha començat ja el
procés de remodelació dels habitatges de les
zones que pateixen aluminosi. Tot i restar
encara uns cinc anys per acabar el projecte,
ja es pot veure algun edifici enderrocat i
algun ja edificat. En total es preveuen la
construcció d’uns 900 habitatges.
Als habitatges del governador passa una
cosa molt semblant; ja fa anys que s’han
començat les obres de remodelació i
reordenació total del barri, fins i tot més que
al Turó, però encara resten forces illes per
urbanitzar. En total aquí es preveuen fer uns
800 habitatges.
A Torre Baró, tot i que la intervenció sembla
més urgent, i té un PERI pendent des de 1984,
les intervencions urbanístiques no deixen de
Uns habitatges del Turó pendents de ser enderrocats

37. U r b an ism eU r b an ism e
ser insuficients. En els darrers quatre anys
s’han enderrocat 100 habitatges dels més de
250 dels que s’han d’enderrocar.
La rehabilitació dels habitatges es fa d’una
manera integral des del districte. Cada zona
del districte pot patir uns problemes
diferents, com és el cas de Canyelles, pisos,
la majoria, que no presenten problemes tan
greus com per remodelar, però si suficients
per dur a terme tasques de rehabilitació.
Si parlem de projectes, hem d’esmentar la
remodelació total de gran part del barri de
Trinitat Nova. En total, s’enderrocaran uns
mil pisos que corresponen a la zona
compresa entre el carrer Pedrosa, el Garbí i
el carrer d’Aiguablava. La remodelació
d’aquesta part del barri serà total ja que es
pretén també intervenir als espais oberts.
No ens hem d’oblidar tampoc de Vallbona,
on s’està duent a terme també un procés en
el que es combinen remodelació,
rehabilitació, i construcció d’habitatges
allà on no hi havia abans. Els problemes que
trobem a Vallbona, de degradació
d’habitatges, i manca d’un seguit
d’equipaments, s’intenten resoldre amb
l’aplicació del seu PERI, conseqüència del
qual s’estan edificant aquests habitatges.
Finalment hem de parlar dels nous pisos que
es pretenen construir. Cal tenir en compte el
Nou spisos en construcció al barri de Vallbona

38. U r b an ism eU r b an ism e
tema d’habitatge nou i de promoció
pública, ja que pot ser la clau per
aconseguir un creixement del districte, a
més de ser una manera perquè no se’n vagi
la gent de Nou Barris. Hi ha dos grans
projectes de construcció d’habitatge de
promoció pública. Ambdós, s’integren en el
futur parc Central de Nou Barris. En primer
lloc podem parlar del futur grup d’habitatges
de Can Carreres, situats al barri de la
Guineueta, a la dreta a la fotografia.
Actualment hi ha un seguit de cases baixes i
barraques que ja han estat expropiades i on es
construiran 50 habitatges que es vendran a
Preu taxat, el més alt dels preus públics, unes
172.000 pts. pel metre quadrat.
Els habitatges que hi ha avui a Can CarrersAl barranc de Can Carreres es farà el parc Central i nous habitatges

39. U r b an ism eU r b an ism e
Un altre grup d’habitatges es construirà
prop del Parc Central, concretament als
voltant del solar que ahir era propietat de
Telefónica, a la Plaça Karl Marx. En aquesta
zona es construiran 250 habitatges, també a
preu taxat, és a dir, unes 172.000 pts. pel
metre quadrat de pis.
Així doncs,hem vist quines són les principals
actuacions urbanístiques que es donen al
districte. Hem vist també els problemes que
intenta resoldre l’Ajuntament. En altres punts
del treball veurem si el que dona
l’Ajuntament acaba amb tots els problemes
territorials del districte, i ens sembla que la
resposta és negativa.
Imatge dels pasquins que reparteix l’Ajuntament En aquests terrenys es construirà el grup d’habitatges de Karl Marx

40. La disposició de les quatre grans avingudes que formen els bulevards de Nou Barris
Els quatre grans passeigs que formen part del bulevard dels Nou Barris. En blau passeig Fabra i Puig, en verd
passeig del Doctor Pi i Molist, en lila el del Verdum i el vermell el de Valldaura.

41. El passeig de Fabra i Puig és el més comercial dels quatre passeigs

42. A la cantonada del passeig del doctor Pi i Molist es veu la intenció d’integrar tots els passeigs

43. El passeig de Verdum és la via d’entrada a la zona centre del districte

44. El passeig de Valldaura és el menys comercial de tot el conjunt dels bulevards

45. Aquest petit tram del passeig de Fabra i Puig connectarà amb el veritable Passeig

46. A la plaça de Francesc Layret es construeix un més dels pàrkings que es fan al districte

47. Aquesta illa de cases del carrer Aneto ja està pendent de ser enderrocada.

48. Imatges dels pasquins que l’Ajuntament a repartit en referència als bulevards

49. Aquest són els nous pisos que s’estan construint al barri de Vallbona

50. Tots aquests terrenys seran expropiats, segons PGM, a la dreta aniran els pisos de Can Carreres

51. Aquests habitatges seran demolits per construir el grup d’habitatges de Can Carreres

52. Així quedaran els habitatges de Karl Marx

53. En aquests terrenys es construiran els futurs habitatges de Karl Marx

54. A c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it atA c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it at
En aquest punt analitzarem quines han estat
les respostes als problemes d’accessibilitat i
connectivitat que presenta el barri.
Les principals intervencions en aquesta
matèria que s’han dut a terme són
l’acabament de l’últim tram de la Ronda del
Mig, la connexió del carrer de Cartellà amb
el passeig de Fabra i Puig, la connexió de la
part alta del passeig de Fabra i Puig,
l’ampliació de l’avinguda Vallbona a Torre
Baró i les connexions interiors del barri de
Porta. No hem d’oblidar la prolongació del
metro.
Els problemes que es resolen amb aquestes
actuacions són tots els relacionats amb el
dèficit de connexions entre els barris i amb
altres districtes que pateix Nou Barris.
Si comencem parlant de la Ronda del Mig
cal dir que era una obra projectada des de fa
ja molt de temps. Quedava pendent la
realització d’aquest tram de Nou Barris
perquè quedés definitivament connectades la
plaça Cerdà amb la Meridiana, travessant la
zona alta de Barcelona.
Tot i que forma part d’una gran Ronda, el
tram que s'acaba d’inaugurar té unes
singularitats respecte el traçat anterior.
La primera la trobem en el sentit de la marxa,
Les millores de conectivitat que s’han realitzat al districte.

55. A c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it atA c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it at
ja que la Ronda en arribar a Nou Barris
només té sentit de sortida. La principal
causa per la que s’ha fet així ha estat per no
convertir aquest pas en una via alternativa
d’entrada i sortida de la ciutat. Amb la
configuració que pren actualment, a qui
més beneficia és al mateix districte de Nou
Barris, aíxí com als veïns d’Horta i fins i tot
als de Sant Andreu, però la circulació dels
vehicles de la resta de la ciutat com a molt la
utilitzaran per sortir, però mai per entrar a la
ciutat.
A més, al seu pas per Nou Barris la Ronda té
unes molt amples voreres, totalment diferents
de les que trobem a General Mitre, per
exemple. El tipus de mobiliari urbà utilitzat,
La Ronda del Mig a punt d’efectuar la connexió amb la MeridianaLa Ronda del Mig en el moment d’entrar a Nou Barris

56. A c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it atA c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it at
també té la funció de fer la via més humana.
També els arbres i el carril bici tenen
aquesta mateixa funció.
Sense sortir-nos d’aquest mateix àmbit cal
parlar de la manca de connectivitat vertical
que tradicionalment ha tingut el barri de
Porta. Aprofitant la creació de la Ronda del
Mig, han hagut darrerament intervencions
per resoldre aquest problema. Hi ha tres
carrers en els que s’ha treballat per connectar
verticalment el barri: són el de Roselló i
Porcel, Pintor Alsamora i carrer de Garrofers,
que és la prolongació al nord de Pintor
Alsamora.
S’està intervenint al carrer Pintor Alsamora per resoldre els problemes
La Ronda del Mig en el creuament amb el Passeig de Fabra i Puig

57. A c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it atA c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it at
Així, amb aquests carrers millora la
connexió entre grans equipaments, com ho
serà l’Heron City, i ho és Can Dragó, amb
el barri al qual pertanyen.
La zona nord del Passeig de Fabra i Puig
presenta dues intervencions de força
importància. La necessitat de connectar la
Guineueta amb el Turó de la Peira,
Vilapicina i Horta era innegable. Al barri de
la Guineueta hi havia un tros de passeig de
Fabra i Puig que no estava ni alineat, però
que apareixia com a tal al PGM. Ara s’ha
connectat i això possibilita que es pugui anar
des de la Meridiana fins a la Ronda de Dalt
Fotografia de la demolició dels habitatges que hi havia a la connexió
Aquest tram de via s’ha fet per unir els dos trossos de Fabra i Puig

58. A c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it atA c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it at
a través del passeig de Fabra i Puig.
Una segona intervenció que s’ha donat molt
a prop d’aquesta ha estat la connexió del
Passeig de Fabra i Puig amb el carrer
Cartellà.
La unió viària entre el carrer de Cartellà i el
Passeig mai havia existit, i ara s’ha fet la
connexió just al límit entre Horta i Nou
Barris amb l’objectiu d’enviar la circulació
de baixada pel carrer Cartellà, per deixar el
Passeig de Fabra i Puig només de pujada,
igual que a la zona sud del carrer.
L’obra s’acaba d’obrir al trànsit i de moment
el carrer Cartellà és capaç d'absorbir el trànsit
de baixada.
La última gran millora d’accessibilitat que
s’està duent a terme és l’eixamplament de
l’Avinguda de Vallbona, que és el carrer que
transcorre paral.lel a la Meridiana, però per
l’interior del barri de Torre Baró. L’objectiu
d’aquesta obra és el de solucionar el greu
problema de connexió amb el districte que té
el barri de Torre Baró.
La única via de connexió de Torre Baró amb
el centre del districte és aquesta avinguda de
Vallbona, que fins ara es trobava en unes
molt dolentes condicions. Per exemple, no
passaven dos cotxes en sentit contrari.
Així doncs, hem vist els principals problemes
de connectivitat als que el districte ha fet
front. Ara si voleu, podeu veure els nostres.Aquí es produeix la connexió entre els dos carrers

59. A c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it atA c c e ssib ilit at i c on n e c t iv it at
Hem de parlar també del metro, ja que dues
noves estacions apareixeran al barri d’aquí
a molt poc. La presència del metro és
decisiva en la connectivitat i accessibilitat
dels barris.
La prolongació de la línia 3 del metro farà
arribar aquesta línia fins Nou Barris, amb
l’estació de Canyelles. Les possibilitats de
connexió d’aquesta zona augmenten però
es podien haver fet noves parades, com
alguna al barri de Roquetes.
La prolongació de la línia 4 que ja arribava a
Nou Barris, amb final a l’estació de Roquetes
situada a la Via Júlia, provocarà l’aparició de
l’estació Trinitat Nova. Igualment, tot i
suposar un guany, es podia prolongat encara
més, ja que tota la Zona Nord del districte
continua sense tenir un mitjà de comunicació
tan eficaç com és el metro. En les nostres
propostes d’actuació, de ben segur que el
tema no quedarà en aquestes dos estacions,
que si bé beneficien dos barris, no ho fan a les
altres zones del districte.
Així doncs, hem vist els principals problemes
de connectivitat als que el districte ha fet
front. Ara si voleu, podeu veure els nostres.
Aquí es situarà la futura estació de Canyelles

60. Plànol dels problemes de connectivitat als quals l'Ajuntament ha fet front
En blau la Ronda del Mig, en verd les connexions del barri de Porta, en vermell la connexió del Passeig Fabra
i Puig amb el carrer Cartellà, en lila la connexió de Fabra i Puig, i en groc l’eixamplament de l’Av. Vallbona.

61. La Ronda del Mig en la seva entrada al districte de Nou Barris

62. La Ronda del Mig poc abans d’unir-se a la Meridiana. A l’esquerra RENFE- Meridiana

63. La Ronda del Mig,en primer terme, quan creua amb el passeig de Fabra i Puig

64. Quan acabin les obres la zona Nord de Porta es comunicarà amb Can Dragó i la Meridiana

65. Aquest tram de passeig s’ha fet per unir finalment les dues parts del Passeig Fabra i Puig

66. Quan acabin de llençar aquests murs a terra el passeig es podrà connectar

67. En aquest punt on hi ha un fort desnivell, es connecten el carrer Cartellà i Fabra i Puig

68. Aquí es situarà la futura estació de Metro de Canyelles

69. M ob ilit atM ob ilit at
En aquest apartat integrem els problemes i
intervencions relacionades amb la mobilitat
interior dels barris, i s’estructura entorn a
tres eixos bàsics: peatonalització de carrers,
arranjaments dels espais interiors dels
polígons d’habitatges i carrers, i construcció
d’escales mecàniques allà on es necessiten.
El districte de Nou Barris és força actual en
el temps, però això no comporta que la
degradació de moltes zones sigui molt
notable. A això cal unir el difícil accés a
algunes zones, sobretot degut al relleu. Un
altre aspecte a considerar és el canvi de
mentalitats dels seus habitants. Quan
arribaren no necessitaven el carrer per fer
vida; ara molt del temps d’oci es dedica a
passejar-hi i per això es necessiten carrers
en bon estat.
Començarem parlant de la peatonalització
de carrers. No s’han destinat a vianants
gaires carrers del districte, però el fet de
peatonalitzar de cop diferents carrers ha
sorprès a molta gent. Els carrers que s’han
peatonalitzat pertanyen sobretot a la zona
Centre del districte, que es vol
descongestionar del tràfic, un dels principals
problemes de la zona.
Un dels objectius de l’Ajuntament és el de
connectar a través d’eixos de vianants
l’Avinguda Meridiana amb el barri de
El carrer de Casals i Cuberó s’ha peatonalitzat completament

70. M ob ilit atM ob ilit at
Roquetes, passant per tota la nova zona dels
habitatges del governador. Un gran eix, en
el que es combinen carrers de vianants amb
places importants com ho són la Harry
Walker o la Francesc Layret. Realment són
dos els eixos que discorren de la Prosperitat
a Roquetes. El segon camina una mica més
per la dreta i es basa en el
parc de la Zona Verda i en el carrer de
Joaquim Valls, també peatonalitzat en les
seves dues parts, en la de dalt i en la de baix
de l a Via Júlia.
Deixant aquests carrers de banda s’han
peatonalitzat també el s carrers Desfar i
El carrer de Baltasar Gracian comunica la plaça Harry Walker amb l'Àngel Pestanya El carrer del Mas Duran creua verticalment el barri de Prosperitat

71. M ob ilit atM ob ilit at
el passatge de l’Esperança, als voltants de la
plaça Virrei Amat, i el carrer Chafarines a
Trinitat Nova.
A part d’aquesta peatonalització per
resoldre problemes de mobilitat també
s’han dut tot un seguit d’obres a terme
d’arranjament i remodelació de carrers que
patien problemes de degradació en general.
Com diem en trobem dos tipus de
remodelació: la que s’ha efectuat als espais
interiors de polígons com el de la Guineueta,
el de Verdum o el de Trinitat Nova, amb un
asfalt vermell característic, i la remodelació
de carrers que estaven en un important estat
El passatge de l’Esperança als voltants de la plaça de Virrei Amat s’ha peatonalitzat Els interiors del polígon de la Guineueta han estat rehabilitats

72. M ob ilit atM ob ilit at
de degradació. Alguns exemples d’aquestes
últimes intervencions serien el carrer de les
Torres, el de Jaume Pinent i el de Cantera a
Roquetes, el de Viladrosa al Verdum, el de
Rasos de Peguera a Ciutat Meridiana. Els
problemes a solucionar, com hem dit, l’estat
d’uns carrers, que tot no ser molt vells estan
bastant degradats.
En la majoria de casos de remodelació i
rehabilitació de carrers s’acostumen a fer
voreres més amples, amb nou arbrat i nou
mobiliari urbà, i a pavimentar el terra, a
l’hora que es fa una reordenació de la
circulació del carrer.
El carrer de Les Torres ha esta remodelat. Voreres més amples i nou paviment. El carrer de Jaume Pinent és un altre exemple

73. M ob ilit atM ob ilit at
L’últim tipus d’intervenció per millorar la
mobilitat la trobem en la construcció de
diversos elements per superar les fortes
pendents presents al barri. La mobilitat en
aquests carrers amb fortes rampes és un
problema molt important al qual
l’Ajuntament està fent front molt mica en
mica.
Com hem vist en altres parts del treball, hi ha
barris que veritablement estan a sobre mateix
de la muntanya. Serà en aquests barris, Ciutat
Meridiana, Torre Baró i Roquetes,
fonamentalment, en els que caldrà una forta
intervenció. Es poden adoptar diferents
Les escales de la Ciutat Meridiana ajuden a superar el desnivell Intervenció al carrer de Jaume Pinent

74. M ob ilit atM ob ilit at
solucions al problema. Per un costat es
poden fer escales mecàniques com s’han fet
a la ciutat Meridiana, on s’han construït set
trams de pujada que comuniquen l’interor
del barri.
Una altra sol.lució a aquests problemes de
mobilitat és l’adoptada al carrer de Jaume
Pinent, a Roquetes. Degut al fort impacte
per les cases del costat que poden provocar
les escales mecàniques, es fan esglaons
normals, però amb cura de l’entorn. S’hi
introdueix arbrat i es mira per l’estètica de
la configuració del carrer.
Un últim tipus de solució és la que es preten
fer al carrer d’Alcántara, també a Roquetes.
Al carrer hi ha més de 250 esglaons, i
davant el fort impacte de les escales
mecàniques i l’oposició dels veïns a la
construcció d’unes escales normals, s’ha
arribat a la conclusió de fer uns ascensors
que es comuniquin entre ells mitjançant
unes passarel·les planes, sense pendent.
Així doncs el districte planteja força
problemes de mobilitat, als que l’Ajuntament
respon amb algunes intervencions. Aquestes
han estat les seves obres, nosaltres, al nostre
apartat en recollim les nostres propostes
d’actuació per resoldre aquests problemes de
mobilitat.
Al carrer d’Alcántara es construiran uns ascensors connectats entre sí

75. Al carrer de Casals i Cuberó s’ha fet un alineament de les cases i s’ha peatonalitzat

76. El carrer de Baltasar Gracian és un dels eixos peatonals que uneixen la Prospe amb la Via Júlia

77. El carrer de Joaquim Valls camina paral.lel a l’altre eix de vianants i té els mateixos objectius

78. El passatge de l’Esperança ha estat peatonalitzat per integrar-se als voltants de Virrei Amat

79. Els interiors de la Guineueta han estat totalment arranjats, amb nou mobiliari urbà i nou paviment

80. El carrer de Les Torres és un exemple de carrer que necessitava una remodleació

81. Al carrer de Jaume Pinent s’han eixamplat al màxim les voreres i s’ha ficat nou mobiliari urbà

82. Al barri de Ciutat Meridiana s’han fet set trams d’escales mecàniques

83. Una solució a les fortes pendents dels barris: fer un entorn maco i agradable

84. Al carrer d’Alcàntara hi faran un sistema d’ascensors comunicats per unes passarel.les

85. Qu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d sQu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d s
En aquest apartat veurem com l’ajuntament
ha resolt el problema de la manca de les
zones i espais verds i d’esbarjo en un
districte tan densificat com ho és el de Nou
Barris.
Podem dir que el districte presenta diversos
espais oberts que tenen la funció de plaça, i
que són zones més o menys verdes. La
degradació d’alguns d’aquests espais era
força important i l’Ajuntament ha volgut
corregir-ho. També hi havia alguns solars
vuits en els que s’han instal.lat aquests
parcs amb l’objectiu de contrarestar el
dèficit de zones verdes urbanes que té el
districte.
Així doncs, parlarem d’aquells espais nous
que han estat creats per cobrir el dèficit
verd de molts barris i d’aquells que han
patit una remodelació degut al seu estat una
mica degradat.
El projecte verd més significatiu que en part
ja ha vist la llum, és el del Parc Central de
Nou Barris. Es pretén fer al barri de
Guineueta un parc urbà d’unes dimensions
molt similars a les del parc de la Ciutadella, el
parc urbà més gran de Barcelona.
El projecte del Parc té dues fases: la primera
El que ja s’ha fet del Parc Central

86. Qu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d sQu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d s
ja està enllestida mentre que la segona, que
és la més ambiciosa, encara no s’ha
començat.
La primera part del Parc es volia que fos
bàsicament funcional. S’ha creat un entorn
favorable en el que trobem la Seu del
Districte, la Biblioteca de Nou Barris, el
Fòrum Nord, i la Guàrdia Urbana. En la
segona fase el protagonista serà la zona
verda i de bosc ja que es pretén fer com una
continuació de la Serra de Collserola però a
petita escala.
Per dur a terme aquesta segona fase s’hauran
d’expropiar les terres que van ser designades
com a parc urbà al PGM. També s’haurà
d’omplir de terra el barranc de Can Carreres.
La segona fase del parc arribarà fins a aquí, sota la plaça Karl Marx
Aquesta és la primera fase del parc, que després s’extendrà cap al nord

87. Qu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d sQu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d s
Deixant de banda aquest gran parc que es
preveu realitzar, al districte s’han construït
noves places, aprofitant espais anteriorment
buits. En els últims mesos s’han creat
quatre places al districte, i són la de Harry
Walker, la de Joan Riera,i la de les
Roquetes, i el parc de Canyelles. La primera
s’ubica als antics terrenys que ocupava la
fàbrica Harry Walker, al barri de la
Prosperitat. S’han aprofitat aquests terrenys i
s’ha construït una plaça d’importants
dimensions, al costat del CAP de Rio de
Janeiro. En mig, s’alça la cascada, símbol de la
plaça. La petita plaça de Joan Riera s’ha creat
al costat del polígon d’habitatges del
La segona fase del parc arribarà fins a aquí, sota la plaça Karl MarxLa plaça de Harry Walker s’ha instal.lat al solar de l’antiga fàbrica

88. Qu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d sQu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d s
barri del Verdum, aprofitant un solar que hi
havia. És una més de les places dures del
barri, però la presència d’arbrat la
converteixen en un petit descans en la
densitat del barri.
L’última plaça creada és la de Roquetes.
Aquesta nova plaça és la tapa d’un pàrking
soterrat que hi ha a sota, i la veritat és
que la plaça no té gaires pretensions. Ha estat
enfocada més com un lloc de reunió que no
com a espai verd. La plaça també fa la funció
de petit mirador de Barcelona.
El parc de Canyelles, de gran extensió, ha
suposat la creació d’una zona verda per un
barri tan necessitat com ho era Canyelles. Al
parc es combinen zones toves amb zones
dures, i amb parterres de gespa. A més hi ha
la font de Manuel de Falla, símbol del barri.
El parc de Canyelles ha esta bàsic pel barri
La plaça de Roquetes ha estat pensada com a lloc de reunió

89. Qu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d sQu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d s
Un cop hem parlat de les noves places
parlarem de les que han patit una
rehabilitació i en alguns casos una
remodelació força intensa. El primer
exemple és de la plaça de la Zona Verda, al
barri de Prosperitat. La Zona Verda ha
incrementat la seva extensió degut a
l’aprofitament d’uns terrenys que hi havia
al costat, al mateix temps que s’ha
reestructurat notablement la seva
configuració. A més, sota el parc s’ha
construït un pàrking.
També s’ha renovat la plaça Roja de Ciutat
Meridiana, així com també la plaça Isabel de
Villena a Canyelles,, la de las Madres de
La plaça Roja de ciutat Meridiana s’ha renovat completamentLa plaça de la Zona Verda ha patit mols canvis

90. Qu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d sQu alit at am b ie n t al i e sp ais v e r d s
Mayo a Porta, la de Santa Eulàlia a
Vilapicina, la Plaça de Nou Barris a
Prosperitat i els jardins “La Constància”.
Actualment hi ha dos places en obres, la de
Francesc Layret, on s’està construint un
aparcament soterrani, i on es farà una
important remodelació, i la placeta dels
carrers Aritjols-Vinyar, un petit raconet fet
amb la intenció d’aprofitar un espai buit i
d’acostar la vida social al barri.
Pel que fa al parc metropolità de Collserola,
el districte fa primers passos per obrir-se al
company al que sempre li havia donat
l’esquena. Per exemple, es vol obrir un pas
que connecti Roquetes a Torre Baró.
La plaçeta Aritjols- Vinyar trencarà amb l’alta densitat d’edificis de la zonaAixí quedarà la plaça de Francesc Layret

91. El Forum Nord és un dels equipaments que es configuren a la primera part del Parc Central

92. En el futur el Parc Central s’eixamplarà cap al Nord

93. El Parc Central arribarà fins aquí, a sota de la Plaça Karl Marx

94. La plaça Harry Walker és una de les més noves del districte

95. La plaça de Joan Riera és un exemple més de places dures creades al barri

96. La plaça de Roquetes és la “tapa” d’un aparcament soterrat feta amb poques ambicions

97. El Parc de Josep Maria Serra Martí s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Canyelles

98. El Parc de la Zona Verda ha patit una important remodelació, amb la suma de nous terrenys

99. La plaça Roja de Ciutat Meridiana ha vist renovada la seva fisonomia igual que els entorns

100. Així és com quedarà la plaça de Francesc Layret quan s’acabi el pàrking

101. S’aprofiten fins i tot petites zones per crear places com aquesta que fomenten la vida social

102. Eq u ip am e n t sEq u ip am e n t s
En aquest apartat veurem quines són les
mancances relacionades amb els
equipaments i quines són les solucions
proposades per l’Ajuntament en els últims
mesos.
Parlant d’equipament podem parlar de
diferents tipus. Els que major importància
tenen al districte són els culturals, els
esportius i els sanitaris.
Cal dir que en aquest àmbit les
intervencions han estat més discretes,
sobretot al fet que, com hem vist, la
població del districte va en descens i per
tant no és tant òbvia una intervenció en
aquest tipus d’elements com si que ho
podria ser si la població creixés molt
ràpidament.
Tot i això, els problemes amb equipaments
sanitaris o esportius apareixen quan baixem
a l’escala de barri, perquè des d’un punt de
vista general del districte, els equipaments
es podrien considerar suficients.
Començant per les intervencions culturals cal
citar les produïdes a l’antic Hospital Mental
de la Santa Creu, que s’ha rehabilitat
totalment perquè l’extensió de la biblioteca
del districte, la més utilitzada de tota la xarxa
de biblioteques populars de la diputació de
Barcelona, s’incrementés i força. També
Hi ha hagut una rehabilitació molt important de l’antic Hospital Mental

103. Eq u ip am e n t sEq u ip am e n t s
aquesta rehabilitació ha servit per millorar
l’interior de la Seu del districte.
S’ha creat també el Centre Cívic Les Basses,
al barri del Turó de la Peira, amb l’objectiu
de ser el centre de la vida cultural del barri.
S’impulsen també des del districte les
activitats culturals, però aquestes
actuacions han de ser obligades per un
Ajuntament que pretén desenvolupar la
cultura de la ciutat.
Si ens fixem a les actuacions referents als
equipaments esportius, vèiem que les
actuacions de l’Ajuntament han estat més
aviat escasses, essent aquest un dels sectors
que més marginat té. Com a projecte
d’importància cal remarcar el que es preveu
fer a Canyelles amb el gran polisportiu. Tot
i això, remarquem el passotisme de
l’Ajuntament en aquest tipus d’actuacions.
Sense anar més lluny les pistes de la Ronda
de Dalt estan en un estat molt degradat, tot i
que són molt noves.
Les actuacions en matèria de sanitat han
voltat sobre el tema dels CAP. En els últims
anys s’han fet tres: el CAP de Chafarines, el
de Gariglià, i el de Rio de Janeiro. Tot i això,
encara queden barris amb un important
desequilibri entre l’oferta i la demanda.
El CAP de Cahfarines

104. S’ha rehabilitat l’antic Hospital Mental. Això ha beneficiat a la biblioteca i a la Seu

105. El CAP de Chafarines, un dels equipaments sanitaris que s’han creat al districte