1. Cardedeu
Nom:Andrea Rojas
Assignatura: Biblioteca
C urs : 4t B
Professor: Òscar

2. Índex
1. Dades del municipi...................................3
2. Situació en el mapa.................................4
3. Relleu..........................................................5
4. Activitats econòmiques..........................6
5. Monuments i edificis importants.........7
6. Festes locals.............................................9
7. Curiositats...............................................10
8. Altres fotos, postals, guies.................11
9. Fonts d’informació.................................12
10. Valoració personal.................................13
11. Contraportada........................................14
2

3. Dades del municipi
Nom del municipi: Cardedeu
Comarca: Vallés Oriental
Nº habitants: 16.000 (any 2008)
Extensió: 12,89 km2
Dades d’interès:
Cardedeu, amb un terme municipal de 12,89 Km2, està situat al centre de la
depressió del Vallès Oriental, a 195 m sobre el nivell del mar, emmarcat al nord pel
massís del Montseny i al sud per la serralada litoral. La vila s’estén a banda i banda
de la riera de Vallforners i està limitada per petites carenes i serres que
configuren un paisatge típicament vallesà.
A tant sols 37 km de Barcelona i a 7 de Granollers, Cardedeu gaudeix de bones
vies de comunicació - la línia fèrria de Barcelona a França, l’enllaç amb l’autopista
AP7, la carretera comarcal C-251 i les locals a Cànoves, Dosrius i la Roca – que
permeten un fàcil accés i apropen el municipi a les principals poblacions de l’entorn.
3

4. Situació del mapa
4

5. Relleu
La riera de Cardedeu neix a la vessant sud del massís del Montseny i és la via
natural que vertebra el terme municipal de nord a sud. Altres zones d’interès
natural són la Serreta, el Marital, la serra de Can Montells o la vall de la Coma, que
fan possible apreciar que Cardedeu és un poble de color verd.
Tot plegat, patrimoni i natura, fan de Cardedeu un poble atractiu que convida a
passejar-hi.
El municipi de Cardedeu està situat al centre de la depressió del Vallès, a la part
baixa de la riera de Cànoves, que travessa el terme.
5

6. Activitats Econòmiques
L’agricultura i la ramaderia han estat l'activitat econòmica principal del municipi
fins pràcticament la segona meitat del segle XX. Els cultius més importants són els
cereals i els farratges. Com a activitat vinculada al camp cal mencionar la presència
de vivers de plantes per a jardí, que ajuden a mantenir el paisatge agrícola de
Cardedeu.
El teixit industrial actual es caracteritza per una diversitat de petites i mitjanes
empreses situades principalment en les zones industrials de creació recent, en el
sector sud i sud-oest de la vila.
El comerç ha estat sempre una activitat present. Des de l’època medieval es celebra
el mercat setmanal, que es fa els dilluns. Actualment l’oferta de comerç i serveis
s’ha vist diversificada i permet dir que a Cardedeu hi ha de tot.
6

7. Monuments i edificis importants
Església parroquial de Sant Maria
De l'edifici d'època moderna, és de destacar el campanar, de planta quadrada, 27
metres d'alçària, amb gàrgoles zoomòrfiques i coronat amb merlets de tipus català.
Conté quatre campanes, la més antiga de les quals ("Teresa"), va ser fosa a mitjans
del segle XVIII. També és notable la portalada escultòrica (datada el 1780), on es
pot observar la Mare de Déu de l'Assumpció, damunt d'un entaulament
renaixentista, on apareix l'escut de la vila, sostingut per dues cariàtides
(representant la joventut i la vellesa). A l'interior de l'església destaca una pica
baptismal del segle XVI i les pintures al fresc d'Antoni Vila Arrufat, que decoren la
capella del Sagrament.
De planta i basament preromànics, és una de les capelles més antigues de Cardedeu.
Fou dedicada inicialment a Sant Corneli i Sant Cebrià. Al segle XII va acollir la
confraria de Santa Maria i a partir de 1409 va passar a dependre del monestir de
monges de Montalegre. Tot i la desamortització de 1870, en què va passar a ser
propietat municipal, s'hi va conservar el culte fins a les primeres dècades del segle
XX. Posteriorment va ser emprada per a múltiples funcions (magatzem, presó
preventiva) fins que, entre 1971 i 1986, va esdevenir el local de l'Agrupació Coral
7

8. Cardedeuenca, que la va mantenir i restaurar. El 1992 es va procedir a l'enderroc
de diversos edificis adossats a la capella, deixant-la aïllada i visible des de tots els
angles. Actualment s'hi presenten regularment exposicions de temàtica local i d'art
contemporani.
Farmàcia Balvey
Antiga farmàcia Balvey
La reconstrucció de l'antiga farmàcia Balvey, en ús fins el 1954 permet contemplar
una magnífica col·lecció de caixes de llauna de medicaments, i el mobiliari de finals
del segle XVIII i principis del XIX, amb envasos.
8

9. Festes locals
La Fira de Sant Isidre (la primera quinzena del mes de maig) és una mostra de les
activitats agrícoles i ramaderes, industrials i comercials del municipi.
La Fira de Nadal i del Torró Artesà (a mitjan desembre) està dedicada a l’exposició
i venda d’articles nadalencs. També cal destacar les descarregades i fires
d’antiguitats que es fan al llarg de tot l’any.
9

10. Curiositats
Menjar típic
La gastronomia a Cardedeu és variada i té com a referent la cuina tradicional
catalana, amb plats elaborats amb els productes típics de la població, segons la
temporada: els bolets a la tardor, els espàrrecs a la primavera i el tradicional rostit
de festa major. Un altre ingredient característic és la mongeta del ganxet, ideal
per acompanyar les botifarres d’elaboració artesana de la vila.
Els borregos, uns bescuits elaborats a base de farina, sucre, mantega, matafaluga i
anís, són el símbol i especialitat de la vila. N’hi ha de durs, de tous i, des de fa poc,
fins i tot de torró, elaborats seguint receptes de fa prop de dos-cents anys. I com
aleshores, continuen essent avui un dolç record per al visitant.
Història de Cardedeu
Els testimonis arqueològics situen l’origen de Cardedeu en època antiga. L’església
parroquial (documentada d’ençà el 1012) va ser el centre al voltant del qual es va
començar a formar el primer nucli de població i urbà. El 1272 Jaume I atorgà la
carta de poblament a Cardedeu, amb el privilegi de celebrar fira i mercat i de
permetre el pas del camí reial per dins el municipi. El 1384 el municipi de Vilamajor i
les seves parròquies (Cardedeu, el Fou i Santa Susanna) van esdevenir carrer de
Barcelona, en virtut d’un pacte amb la ciutat comtal. El 1599 Cardedeu és constituí
en municipi autònom, i es va iniciar, així, un llarg i lent període de creixement
econòmic i urbanístic.
La transformació de Cardedeu en una vila moderna es va produir a finals del segle
XIX. La construcció de la línia fèrria (1860) i de la carretera comarcal (1865) van
propiciar el creixement vers aquestes noves vies de comunicació. Un creixement
singular per l’elecció de la vila com a poble d’estiueig per un bon nombre de famílies
barcelonines atretes pel clima, l’entorn i la proximitat amb la ciutat. Durant les tres
primeres dècades del segle XX , amb la construcció de residències d’estiu i la
projecció de noves zones d’urbanització, Cardedeu va anar adquirint el caràcter que
el defineix avui com un poble residencial.
10

11. 11

12. Fonts d’informació
http://4.bp.blogspot.com/_a9mhIFwVOlU/R2wN8Q_0mWI/AAAAAAAAAOY/XNOaeMKVwCw/s320/image005.jpg
http://www.cardedeu.org/?go=94586bc7d384f81718036126a66775a9998f1e721d268500ed5acdbd447efbc0115f5069d72
91b286fb0293c3bedec3841ea3954b69fde1e033c9a601a46553bce7f250225fc9ea58673918b4c288a41
He trobat aquesta informació pel google.
La meva mare i el meu pare m’han dit alguna cosa.
12

13. Valoració personal
A mi m’ha agradat molt fer aquest treball. Ha estat molt bonic fer aquest treball,
ha estat com una aventura, experiència, etc. Ha costat molt fer aquest treball,
però si t’esforces segur que serà més fàcil.
M’ho he passat molt bé i m’ha agradat molt buscar la informació. Has de tenir
paciència, com tots.
Jo he estat fent aquest treball a la biblioteca de l’escola, a la biblioteca Roca
Umbert i a casa meva.
Per fer aquest treball has d’esforçar-te molt, és difícil però molt divertit.
Espero que us hagi agradat.
13

14. 14