1. LA SALUT I ELS ESTILS DE VIDA
Núria Ferré
Andrea Almo

2. Es triplica en 14 anys el nombre d
´adolescents embarassades
• Es triplica en 14 anys el nombre d’adolescents embarassades
El número d'adolescents d'entre 14 i 17 anys de les comarques Gironines
que es queden embarassades s'ha triplicat en els darrers 14 anys.
Aquestes són les dades de la conselleria de Salut que ho va atribuir, en
part, a la immigració. Malgrat això, es tracta d'un diagnòstic que no tots
els experts coincideixen a afirmar i fins hi tot alguns han parlat que cada
dia es fa servir menys el preservatiu.
Segons va informar Ràdio Girona, l'any 1993 de cada mil noies d'antre 14 i
17 anys de les comarques de Girona hi ha anat creixent el percentatge: un
6 de cada mil el 1997, un 9 per mil el 2001, fins arribar al 14,68 per mil el
2006, que són les darreres dades que disposa la conselleria i que s'han
extret arran d'una pregunta presentada per CiU al Parlament de
Catalunya. En la seva resposta, Salut ho va atribuir en bona part a la
immigració, ja que de totes les noies menors d'edat embarassades a
Catalunya, el 38 per cent són estrangeres.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070900_3_27582

3. LA CONSULTA SEXUAL DE RISC
• Hi ha embaràs si l’òvul fecundat per
l’espermatozoide forma un embrió i s’implanta a
la paret que revesteix l’úter. Hi ha un fàrmac amb
el qual podem evitar l’embaràs, la píndola de
l’endemà ja que modifica el cicle menstrual i
impedeix que l’embrió, si és que hi ha hagi
fecundació, pugui implantar-se a l’úter.
Tot i això, el preservatiu és el mètode
contraceptiu més segur i, a més a més, evita el
contagi d’infeccions de transmissió sexual com
ara la gonorrea o la sida.

4. UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE
SALUT.
• Es defineix salut com a ‘’Estat en què
l’organisme, lliure de malalties, exerceix
normalment totes les funcions’’. I salut
pública com a ‘’Art i ciència d’organitzar i
dirigir els esforç de la comunitat, amb la
finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar
l’individu i obtenir-hi un òptim nivell de salut’’
Hi ha una percepció pròpia de la salut,
variable per a cada persona però també del
país o ciutat que sigui.

5. ESPERANÇA DE VIDA
• L’any 2002, l’esperança de vida a Espanya en
nàixer va ser de 79,9 anys, una xifra només
superada per Itàlia i Suècia.

6. HÀBITS I ESTILS DE VIDA
• L’any 2003 a Espanya hi havia un terç de fumadors
habituals. Però aquesta xifra es va reduir gràcies a la
Llei del tabac.
D’altra banda, el consum de begudes alcohòliques i de
drogues, continua sent un seriós problema de salut
pública, que va creixent. Més de la meitat de
adolescents majors de 16 anys consumeixen alcohol
habitualment. España es el segon país on el consum
del cànnabis entre 15 i 16 anys és més alt.
Respecte a malalties nutricionals (diabetis, afectacions
respiratòries, problemes a les articulacions..) a
Espanya hi ha un 13’3% de persones majors de 18 anys
amb obesitat i un 24,8% de la població infantil te
sobrepès..

7. MORBIDITAT
• La morbiditat es la distribució de les malalties
que sofreix una població i les causes de la seva
mortalitat. Les principals causes són les
malalties de l’aparell circulatori o els càncers.
La taxa bruta de mortalitat a Espanya es situa
en uns 900 morts per cada 1000.000
habitants. I la mortalitat infantil és de 4,1 nens
per cada 1.000 nens.

8. L’ALZHEIMER
• La malaltia, mes freqüent en persones grans es
produeix a la pèrdua progressiva de neurones del
cervell. Les causes no són clares però hi ha una
certa predisposició genètica. En el
desenvolupament de la malaltia hi actuen molts
altres factors que fan augmentar el risc com ara
el tabac. I la malaltia augmenta amb l’edat. Les
proves del diagnòstic com ara les ressonàncies
magnètiques detecten la pèrdua de neurones i
els neuròlegs utilitzen com a primera prova
diagnòstica els exàmens neuropsicològics.

9. NUTRICIÓ I ADOLESCÈNCIA
• Quan arriba l’adolescència (11-16 anys noies /
13-18 anys nois) s’ha de dur a terme una bona
alimentació amb nutrients addicionals per fer
front aquest creixement. Això depèn de si
l’individu practica activitat física o no. Si la
seva vida és sedentària es descuida
l’alimentació i predomina el menjar ràpid, és a
dir, el menjar amb greixos saturats i amb
carbohidrats d’absorció ràpida. Amb això pot
aparèixer sobrepès i al cap dels anys, obesitat.

10. ANORÈXIA I BULÍMIA
• A causa de la pressió social, l’autoexigència i
una baixa autoestima poden aparèixer
trastorns alimentaris, com ara:
• Anorèxia: Ingesta calòrica molt per sota del
normal.
• Bulímia: Ingesta de gran quantitat de menjar
alternada amb el vòmit.

11. OBESITAT
• Quan una persona té un IMC superior a 40kg ·
m-2 es considera que té obesitat mòrbida. Pot
provocar hipertensió, hipercolesterolèmia,
diabetis de tipus 2, malalties coronàries,
alguns càncers, depressió...
• La cirurgia bariàtrica consisteix en modificar
quirúrgicament el trajecte gastrointestinal de
l’aliment amb la disminució en l’absorció de
nutrients.

12. ESPORT I SALUT
• L’esport repercuteix en la qualitat de vida, pot
millorar l’estat de salut i contribuir en
l’equilibri psicològic i emocional. En canvi, la
vida sedentària és un factor ris per a les
malalties cardiovasculars, respiratòries, la
hipertensió... Un 9% de morts als països
desenvolupats són a causa d’un estil de vida
sedentari.

13. La cara fosca de l’esport
• Les persones vigorèxiques se senten
escanyolides i volen guanyar massa muscular.
Segueixen un règim ric en proteïnes i pobre en
glúcids i greixos. Usen esteroides per
augmentar la massa muscular i facilitar la
recuperació després d’un esforç intens.
• Els efectes secundaris poden ser: càncer,
hipertensió arterial, increment del colesterol
dolent i disminució del colesterol bo, acne,
tremolors...

14. ADICCIONS
Hi ha de tres tipus:
• Ludopaties: Addició a videojocs, jocs d’atzar, jocs d’apostes, loteries (jocs
patològics)
• Drogoaddicció: tabac i alcohol.
• Addició a Internet: pàgines webs o xats.
• Addició al treball.
Les claus de les addiccions són:
• Tolerància: Cada cop es necessita mes perquè l’efecte es inferior.
• Abstinència: Requereix ingerir més substància per superar el síndrome.
• Dependència: Desig de consumir la substància.
• Abandó de les activitats habituals: És dedica molt temps a aquesta
substància i s’abandona el temps per a altres activitats.
• Consciència: Hi pot haver consciència dels fets però es segueix fent.

15. ALCOHOLISME I DROGUES
• L’alcoholisme és una patologia integral que
afecta aspectes psicològics, el fetge, el tracte
gastrointestinal i els sistemes
musculoesquelètic i cardiovascular. Comporta
desnutrició i mancança de vitamines
• Entre les drogues més consumides destaca el
cànnabis. Hi ha evidències científiques de la
relació entre el seu consum i les malalties i
desequilibris mentals.