1. Asingnatura: Informàtica.
Grup: 1, Arquitectura de von Neumann.
Curs: 2 ESO.
La Purísima València.
L'arquitectura de von Neumann és una família d'arquitectures de computadores
que utilitzen el mateix dispositiu d'emmagatzematge tant per les instruccions com
per les dades.La majoria de les computadores modernes estan basades en
aquesta arquitectura, encara que poden incloure altres dispositius adicionals.
1
L’origen:
L'arquitectura von Neumann va sorgir en el projecte ENIAC arran de
col·laboració del matemàtic d'origen hongarès, John von Neumann.
Aquest treballava el 1945 en el Laboratori Nacional Los Alamos , von Neumann
es va interessar pel problema de la necessitat de reconfigurar la màquina per a
cada nova tasca.
El 1949 hi havia trobat i desenvolupat la solució a aquest problema, que
consisteix en posar la informació sobre les operacions a realitzar en la mateixa
memòria utilitzada per les dades, escrivint-de la mateixa manera , és a dir en codi
binari.

2. Asingnatura: Informàtica.
Grup: 1, Arquitectura de von Neumann.
Curs: 2 ESO.
La Purísima València.
2
L’organització:
Els ordinadors amb aquesta
arquitectura consten de cinc
parts: La unitat aritmètic - lògica
(ALU) , la unitat de control (UC)
, la memòria (RAM) , un
dispositiu d'entrada / sortida i el
bus de dades que proporciona
un mitjà de transport de les
dades entre les diferents parts .
Von Neumann va descriure el
fonament de tot ordinador
electrònic amb programes
emmagatzemats . Descrivia ,
a diferència de com passava
anteriorment , com podia
funcionar un ordinador amb les seves unitats connectades permanentment i el
seu funcionament estigués coordinat des de la unitat de control ( a efectes
pràctics és la CPU ) . Encara que la tecnologia ha avançat molt i augmentat la
complexitat de l'arquitectura inicial , la base del seu funcionament és la mateixa
i probablement ho continuarà sent durant molt de temps . L'article ve acompanyat
d'una representació gràfica del funcionament .

3. David y David Informática
2º de ESO
Pag.1
PERIFERICS DE ENTRADA
Un perifèric d’entrada es un dispositiu emprat per a proporcionar
dades i senyals de control a la unitat central de processament d´un
ordinador.
Els principals son:
 Ratolí: És un dispositiu apuntador que integra
en el seu interior un LED que emet llum de
manera intermitent, i un receptor s'encarrega
d'enviar els canvis en la reflexió de llum
 Teclat: Un teclat és un perifèric d'entrada o dispositiu, en part
inspirat en el teclat de les màquines d'escriure, que utilitza una
disposició de botons o tecles, perquè
actuïn com palanques mecàniques o
interruptors electrònics que envien
informació a l'ordinador
 Joystic: És un dispositiu de control de dos
o tres eixos que s'usa des d'un ordinador o
videoconsola. Se sol diferenciar entre
joysticks digitals o analògics.

4. GRUP 3
1
PERIFÈRICS D’ENTRADA / EIXIDA:
En informàtica, l'entrada i eixida, és la comunicació entre un sistema de
processament d'informació, tal com l'ordinador i el món exterior, possiblement
un humà o un altre sistema de processament d'informació. Els perifèrics
d'Entrada / Eixida són utilitzats per una persona o un altre sistema per a
comunicar-se amb un ordinador. Per exemple, un teclat o un ratolí, pot ser un
dispositiu d'entrada per un ordinador, mentre que els monitors i impressores es
consideren els dispositius d’eixida per un ordinador. Dispositius per a la
comunicació entre ordinadors, com ara mòdems i targes de xarxa, generalment
serveixen per a entrada i eixida.
Un perifèric d'entrada / eixida és el que utilitza l'ordinador per ingressar dades, i
després de ser processats per la CPU, genera l’eixida d'informació. La seua
funció és llegir o gravar, permanent o virtualment, tot allò que fem amb
l'ordinador perquè puga ser utilitzat pels usuaris o altres sistemes.
Exemples:
 Pantalla tàctil :
Es una pantalla que mitjançant un toc
directe sobre la seva superfície permet
l'entrada de dades i ordres al dispositiu, i al
seu torn mostra els resultats introduïts
prèviament; actuant com perifèric d'entrada i
sortida de dades.

5. GRUP 3
2
 Disc dur extern:
És el dispositiu d'emmagatzematge de dades que empra un sistema de
gravació magnètica per emmagatzemar dades digitals.
 Modem:
És el dispositiu que converteix les senyals digitals en analògics i
viceversa, permetent la comunicació entre ordinadors a través de la
llínea telefònica o del cablemódem.
 Router
Es un dispositiu que proporciona connectivitat a nivell de xarxa. La seua funció
principal consisteix a enviar o encaminar paquets de dades d'una xarxa

6. GRUP 3
3
 Unitats d’almacenatge
Es el component que llig o grava les dades en mitjans o suports
d'emmagatzematge i junts conformen la memòria o emmagatzematge
secundari de l'ordinador.

7. Asignatura:informática
Grup:C
Curs:2 ESO
La purisima valncia
PERIFRICS D’EMMAGATZEMAMENT
MASIU DE DATS
S’encarregan de guardar o salvar els dats dels que usen el CPU, per a que aquesta
puga fer us d’ells una vegada que han sigut eliminats de la memoria principal.
MEMORIA USB
Una memoria USB es un xicotet dispoitiu d’emmagatzemament que s’utilita per a
guardar información fora del ordinador. Aquestes memòries son resisents a les
arrapades i a la pols.
DISQUETE
És un suport d'emmagatzemament de dades format per una peça circular
magnetica.Es un disc mes xicotet que el CD tant en capacitat com en grandària.

8. UNIDAD ZIP
Una unitat zip és un sistema d'emmagatzemament portàtil que s'utilitza per a
transportar arxius d'una computadora a una altra.
DVD
El DVD és un disc òptic d'emmagatzemament de dades l'estàndard del qual va sorgir
en 1995. Les seues sigles corresponen amb Digital Versatile Disc.
MICRO SD
Les targetes MicroSD o Transflash corresponen a un format de targeta de memòria
flaix més xicoteta que la MiniSD. Hi ha diferents tamanys:
16MB, 32MB, 64MB, 128MB, 256MB, 512MB, 1GB, 2GB, 4GB, 8GB, 16GB, 32GB
2

9. CASTLEWOOD ORB
l disc Orb (oficialment Orb Drive) és una unitat removible d'emmagatzemament massiu
en format 3,5 polzades.
Va ser creat per Castlewood Systems en 1999. Originàriament la seua capacitat era
de 2,2 GB.
DISC DUR PORTÀTIL
Un disc dur portàtil (o disc dur extern) és un disc dur que és fàcilment transportable
d'un costat a un altre sense necessitat de consumir energia elèctrica o bateria. Té una
alta capacitat.
3
Treball realitzat per: Andrés toledano
Nicolás ariño

10. [Escribir texto]
PERIFÈRICS
D’EIXIDA
[Escribir el subtítulo del documento]
22/09/2014
Sara, Lucia y Patricia.
2ESO Informàtica

11. Asignatura: informàtica
Grup: perifèrics d’eixida
Curs: 2º ESO
La Purísima València
2
Son aquells dispositius que mostren o projecten informació cap a
l’exterior de l’ordinador. La majoria son per a informar i comunicar o
donar a l’usuari una certa informació.
De la mateixa manera s’encarreguen de convertir els impulsos elèctrics
en informació llegible per l’usuari.
No obstant això, no tots d’aquests tipus de perifèrics es informaciò per a
l’usuari:
EXEMPLES:
Impressora- Dispositiu que s’utilitza per a
imprimir documents enmagatzemats en un format
electrònic. Se imprimeix, normalment en paper
utilitzant cartuxos de tinta o tecnología láser (con
tóner).
Altaveus-Dispositiu que converteix una senyal
elèctica en un so. En els sistemes de música es
l’element que més determina la qualitat del so.
Monitors- Permet visualitzar els continguts de l’ordinador. Principal
dispositiu d’exida, que mostra dats o informació a l’usuari. També pot
considerar-se un periferic d’entrada/eixida, si el monitor te pantalla tàctil
o multitàctil.
Projector de video-Agafa una senyal de vídeo i
projecta la imatge corresponente a una pantalla de
projecció fent servir un sistema de llents permanent així
visualitzar imatges fixes o en moviment.

12. Asignatura: informàtica
Grup: perifèrics d’eixida
Curs: 2º ESO
La Purísima València
3
Auriculars-Dispositiu per a escoltar sons.
Funciona com els altaveus però aquests es
poden portar a qualsevol lloc.

13. Asignatura: informática.
Grup: SISTEMES OPERATIUS SOFTWARE
Curs: segon de la eso grup B
1
SISTEMES OPERATIUS
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el
funcionament d'un ordinador.
Les seues funcions, entre altres, consisteixen a gestionar les transferències
d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els
operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors,
encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat
aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en
funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
Història dels sistemes operatius
La història dels sistemes operatius ha estat sempre molt lligada a l'evolució
de les computadores, ja que essencialment aquests han evolucionat per
adaptar-se a les millores del maquinari. Cal destacar que les millores en
informàtica estan molt lligades a l'evolució d'altres especialitats com per
exemple l'electrònica.
És bastant habitual parlar de generacions en la història de la informàtica. És
important però destacar que hi ha diferents fonts que no es posen d'acord
sobre el nombre de generacions, ni sobre les fronteres (dates) entre
generacions i ni tan sols sobre els "inventors" ni sobre "les primeres màquines".
Sovint la visió històrica varia segons el punt de vista social (occidental, orientat)
o segons qüestions polítiques.

14. Asignatura: informática.
Grup: SISTEMES OPERATIUS SOFTWARE
Curs: segon de la eso grup B
2
TABLA DELS SISTEMES OPERATIUS
Diferències entre Windows i Linux
Linux a diferència de Windows, és multitasca real, i
multiusuari, posseïx un esquema de seguretat basat en
usuaris i permisos de lectura, escriptura i execució establits
als arxius i directoris. Açò significa que cada usuari és
propietari dels seus arxius, i un altre usuari no pot accedir a
estos arxius. Esta propietat no permet el contagi de virus entre arxius de
diferents usuaris. Una diferència, potser la més important de totes, respecte a
qualsevol sistema operatiu comercial, és el fet de que és programari lliure, què
vol dir açò? que junt amb el sistema, es pot obtindre el codi font de qualsevol
part del mateix i modificar-ho a gust. Açò dóna diversos avantatges .