Caracteristiques gerenals de l'art grec, pròpies de l'arquitectura grega i els diferents ordres i l'analisi de les obres com el Partenó, l' Erècteon, el Temple de Atena Nike, el Teatre d' Epidaure i l' Altar de Zeus a Pèrgam

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART GREC
ANTROPOCENTRISME: És un art humanitzat, fet a la mesura de l’home,
deixant de banda el monumentalisme i el colossalisme dels estils orientals
anteriors.
BELLESA: És un art estètic que busca aconseguir la bellesa màxima a partir
de l’harmonia, l’equilibri i la proporcionalitat. L’art s’allunya de la funció màgica,
o d’exaltació del poder d’èpoques anteriors.
RACIONALITAT: L’equilibri i l’harmonia amb la que aconsegueixen la bellesa i
la perfecció en les obres tenen com a base el càlcul matemàtic (ús del cànon).
NATURALISME: En l’escultura és un art naturalista que busca la representació
de la natura i de l’ésser humà, però de forma idealitzada.
Model i referència per moltes de LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES
OCCIDENTALS posteriors: Des de l’art romà, passant per les creacions
artístiques del Renaixement i el Barroc fins el neoclassicisme de l’últim terç del
segle XVIII.
PERIODES ART GREC
L’ÈPOCA ARCAICA (S.VIII - 499 a.C.)
Denominem arcaic el període que hi ha entre l’establiment dels pobles grecs a
la península dels Balcans i les guerres mèdiques.
L’ÈPOCA CLÀSSICA ( 575 – 323a.C)
És l’època de major esplendor tant econòmic com polític. Destaquen dues grans
polis enfrontades entre elles: Atenes i Esparta. Atenes va ser “la polis”ciutat més
representativa d’aquesta època; és desenvolupa la democràcia. El personatge més
representatiu d’aquesta etapa és Pèricles. Durant el seu mandat les arts i les ciències
van assolir un gran esplendor en la que destaquen gran artistes com Miró, Policlet o
Fídies, de filòsofs com Sòcrates, o científics com Hipòcrates que fundà l’escola de la
medicina científica.
L’ÈPOCAHEL·LENÍSTICA (323 - 146 a.C.)
L’imperi d’Alexandre el Gran va suposar una gran influència del món oriental en el món
grec. L’Art abandona l’idealisme de l’època clàssica s’endinsa per nous camins a la
recerca d’un major realisme mostrant una gran diversitat temàtica, un major dinamisme
i teatralitat.

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA
 Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies
horitzontals i verticals.
 Cerca l’harmonia visual.
 Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i es classifica en ordres:
 Els materials més usats són la pedra i el marbre.
 Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis.

3. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Edifici: Partenó.
Autors: Ictinos i Cal·lícrates. Fídies va ser el supervisor.
Cronologia: S. V.
Tipologia: Temple.
Materials: Marbre i fusta.
Estil: Grec clàssic.
Sistema constructiu: Arquitravat.
Localització: Acròpoli d'Atenes (Grècia).
Dimensions: Antropocèntriques
BIOGRAFÍA DELS AUTORS
Els arquitectes del Partenó van ser ICTINOS i CAL·LÍCRATES, i van tenir com
a supervisor a l'escultor FÍDIES. Dels cuals no s'ha conservat quasi informació
històrica excepte que van treballar a l'època esplendorosa de Pèricles durant el
Segle V a.C.
ICTINOS però va ser també l'arquitecte del temple d'Apol·lo a Bassae i
CAL·LÍCRATES va ser-ho del temple d'Atena Niké a la pròpia Acròpoli
d'Atenes.
DESCRIPCIÓ FORMAL
El Partenó es troba damunt de tres esglaons (estereòbat i estilòbat) sobre els
cuals hi ha les columnes dòriques. És un temple octàstil perquè té vuit
columnes a la façana principal; amb dos pòrtics hexàstils perquè hi ha una
segona filera de sis columnes al interior i perípter perquè tot el perímetre del
edifici es troba envoltat de columnes.
El fust està format per tambors superposats decorats amb aresta viva. Entre el
fust i el capitell hi ha el collarí. L'entaulament consta del arquitrau llis i sense
ornamenta, el fris amb tríglifs i mètopes i la cornisa decorada amb acroteris.
Damunt la cornisa hi ha una coberta de dos aiguavessos que es tancava amb
un frontó decorat amb escultures de relats dels déus.
El Partenó és un temple dòric. L'interior del temple es divideix en la naos i
l'opistòdom, separades per un mur. A la naos s'accedia a través de l'entrada
oriental passant per la pronaos on es guardava l'estàtua d'Atena feta de Or i
Vori, obra de FÍDIES. Al opistòdom s'accedia per l'entrada occidental, i és on es
guardava el tresor del temple.

4. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El Partenó forma part de l'Acròpoli d'Atenes. La façana principal esta orientada
a l'est com era habitual antigament ja que per allà surt el sol i per tant dona
l'esquena a l'entrada del recinte. Està ubicada al punt més alt del turó.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
El Partenó és el temple que es va oferir a la deessa Atena després de derrotar
els perses. El temple va ser l'inici de la reconstrucció de l'Acròpoli d'Atenes que
va quedar destruïda després de les guerres mèdiques. Al Segle VI es
converteix en temple cristià i es consagra la saviesa divina.
La decoració escultòrica ocupava els frontons en els cuals es representaven
episodis de la vida de la deessa Atena. A les mètopes que decoraven el fris s'hi
veien representades les lluites mitològiques d'Atena. A l'interior de la naos s'hi
guardava la gran escultura de la deessa.
El Partenó és un exemple de la recerca de les matemàtiques en l'arquitectura.
En aquest sentit hi destaquen les correccions òptiques per tal d'aconseguir la
perfecció visual de les línies. Les més importants són la corbatura de
l'entaulament i l'estilòbat, el fust de les columnes i la separació de les columnes
dels extrems.

5. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Edifici: Erectèon
Autor: Mnèsicles
Cronologia: s. V a.C.
Materials: Marbre
Estil: Crec Clàssic
Sistema constructiu: Arquitravat
Localització: Acròpolis d’ Atenes
Tipologia: Temple
Dimensions: Antropocèntriques
BIOGRAFÍA DELS AUTORS
Mnèsicles fou l'arquitecte dels Propileus de l'acròpoli, obra que li va ocupar cinc
anys (vers el 437 aC al 433 aC). Es diu que durant l'obra va caure del sostre i
se'l va donar per mort, però es va curar mercès a una herba que la deessa
Atena va mostrar a Pèricles en un somni. Plini el Vell relata la mateix història
sobre un esclau (verna) de Pèricles, del qual Estipax va fer una estàtua
coneguda com a Splanchnoptes.
DESCRIPCIÓ FORMAL
El Erectèon consta de quatre façanes, a la façana nord, hi ha quatre columnes
frontals i dues als costats; a la façana oest, hi ha quatre columnes adossades;
a la façana sud hi ha localitzades les sis cariàtides i a la façana est hi ha sis
columnes jòniques (hexàstil) i és la façana principal.
Els elements de suport són les columnes jòniques caracteritzades per les dues
volutes inspirades en el cabell de les dones situades a la part superior del fust,
el fust és més esvelt i acanalat amb arestes planes, considerat així, el capitell
de la columna. També suporten els murs i les 6 cariàtides del pòrtic sud.
Els elements suportats són l’arquitrau, el fris de caràcter llis, la cornisa i el
frontó amb els dos aiguavessos.
El espai exterior consta de les quatre façanes amb les respectives columnes
jòniques i l’espai interior és cadascuna de les sales dedicades a les diferents
deïtats.

6. El Erectèon es considerat un dels temples més complexos i refinats. Té un
tamany reduït respecte al Partenó i un caràcter poc unitari degut al desnivell del
terreny, fet que provoca que s’hagi de construir en fins a tres nivells diferents.
Les cariàtides representen sis dones joves que aguanten sobre el cap
l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple.
Segons la tradició, representen les dones dels caris que van ser portades a
Atenes com a represàlia per les aliances que havien fet els seus marits amb els
enemics d'Atenes, els perses.
L’ Erectèon fou edificat per donar un lloc a la pràctica de vells cultes, que
després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari. Per tant
és un edifici religiós.

7. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom: Nike Àptera o Atena Nike
Tipus: Temple
Emplaçament: Acròpolis d’Atenes (Grècia)
Cronologia: 421 Ac
Autor: L’arquitecte fou Cal·lícrates, qui també construí el Partenó.
Materials: El material utilitzat va ser el marbre blanc del Pentèlic.
Dimensions: 4,18 m x 3,78 m
ANÀLISI FORMAL
L’estil artístic d’aquesta obra és el grec clàssic. L’edifici va contribuir al
programa constructiu de l’Acròpolis. La seva construcció va ser acordada per
commemorar el tractat de pau firmat per Càl·lies amb els perses.
Elements que sostenen i elements sostinguts
Aquest edifici se sosté en murs i en columnes jòniques de 4m d’alçada, les
quals es caracteritzen pel fet de tenir base; el fust esvelt i un capitell decorat
amb volutes que imiten el caient dels cabells arrissats i s’enrotllen suaument
sobre el fust.
Els elements sostinguts són l’arquitrau, que consta de tres franges que
augmenten de grandària a mesura que se superposen l’una damunt de l’altra;
el fris, amb relleus continus i sense les mètopes i els tríglifs de l’ordre dòric: i la
cornisa, damunt de la qual s’alçava el frontó i els acroteris.
Espai exterior i espai interior
El Nike Àptera és un temple jònic de planta rectangular amfipròstil (amb pòrtic
de columnes en dues façanes) i tetràstil (amb quatre columnes al davant).
S’orienta cap a l’est: per on surt el sol, símbol diví. Quan s’entra a l’Acròpolis
aquest és el primer edifici que es veu. Les dimensions reduïdes són producte
del caràcter antropocèntric de la cultura grega.
Conclusió
El caràcter jònic s’aprecia a les columnes, en el sistema arquitravat i en el
rebuig del colossalisme, que converteix aquest edifici en un de proporcions
humanes.
Els alts relleus del fris revelen una gran varietats d’estils, malgrat que el
projecte decoratiu sembla que era d’un sol artista. El fris exhibeix una sèrie de
figures de la deessa Victòria en unes accions i unes postures diverses.
Funció
El temple de Nike Àptera era bàsicament la llar de la deessa Victòria. No calia
que fos gaire gran, perquè les cerimònies litúrgiques de masses se celebraven
a l’aire lliure.

8. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Construcció: El teatre d’Epidaure
Tipus: Teatre
Estil artístic: Grec clàssic i hel•lenístic
es basa en una sèrie de càlculs
matemàtics precisos.
Emplaçament: Epidaure (Peloponès)
Cronologia: s. IV a.C. (350 a.C.)
Context històric:
El teatre d’Epidaure se’l situa a finals del període clàssic i al inici de
l’hel•lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpoli d’Atenes va quedar
destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'inicien les guerres del
Peloponès, que era l’enfrontament de diferents polis (ciutats) greques en contra
de la supremacia d’Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser
sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338a.C.), pare d’Alexandre
el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des
d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva
mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
Autor: Policlet el Jove.
Segons d'historiador grec Pausànies, l’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser
Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor Policlet el Vell. Va estudiar a
l’escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses estàtues d’atletes
guanyadors olímpics.
Va néixer a Argos al segle V a.C. Se sap molt poc de la seva vida. Com a
escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més conegut com a
arquitecte, ja que fou també creador del temple circular d’Epidaure, admirat per
les seves innovadores columnes corínties, a més del famós teatre.
ANÀLISI FORMAL
Materials: Pedra.
Dimensions: Antropocèntric 120m de diàmetre.
Sistema constructiu: Arquitravat (línees verticals i horitzontals).
Elements que sostenen: Aprofitaven els vessants de la muntanya per les
graderies dels teatres. A Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir
uns murs laterals de contenció del terreny.

9. Elements sostinguts: Les graderies que són sostingudes per les muntanyes.
Espai interior: L’escena es va utilitzar la seva façana com a decoració per
l’obra de teatre però també es va utilitzar de magatzem o inclús vestuari per els
actors.
Espai exterior: El teatre grec estava organitzat al voltant de l’orquestra (que té
una forma circular però en alguns teatres la meitat del cercle de la orquestra hi
ha cadires per a la gent amb més prestigi, això és més comú en els teatres
romans), la càvea (que envolta dues terceres parts de la orquestra).
La part de l’escena (estructura on hi havia els decorats de les obres) no s’ha
conservat però, s’ha afirmat de que es tractava d’un pòrtic d’ordre jònic que feia
4m d’alçada i 2m de fondària. Tampoc es sap amb certesa si el prosceni
(estructura on actuaven e interpretaven les obres teatrals gregues) va ser afegit
posteriorment.
En un principi el teatre tenia 30 graderies però se li van afegir 20 més i les van
separar de les primeres amb un ampli corredor.
INTERPRETACIÓ
Funció: El teatre d’Epidaure té varies funcions: la principal és la de l’oci ja que
els grecs eren uns grans admiradors del teatre i, la segona va ser clarament
religiosa ja que es va construir per a Dionís (déu del vi i la festa) i en una part
de la orquestra hi havia un petit altar en el seu honor.
Encàrrec: La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè hi havia un santuari
d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Per tant, molts malalts
anaven a Epidaure per ser sanats. Per això, s’hi va construir el teatre més gran
de Grècia.

10. Documentació general
Nom: L’Altar de Zeus a Pèrgam
Tipus: Altar
Emplaçament: Original:Pèrgam (Actual Bergaman, Turquia)
Actual: Pregamonmuseum (Berlín)
Cronologia: 188 aC.
Estil artístic: Grec hel·lenístic
Autor desconegut
Anàlisi formal
Tipus de material utilitzat: Marbre
Dimensions: Monumental (36,44m x
34,29m)
Elements que sostenen: L’altar estava construït sobre un podi, que
parcialment estava decorada amb frisos de mida pràcticament humana,
respectant així l’antropocentrisme vigent a l’època. Els frisos explicaven una de
les batalles més importants de la mitologia grega, la Gigantomàquia. Per a
sostenir l’entaulament, els grecs feien ús de les columnes i les parets.
Elements sostinguts: Sobre les columnes hi trobem l’arquitrau, a sobre del
qual hi ha la cornisa. L’edifici té una teulada plana, encara que està decorada
decorada amb acroteris, que representaven diferents animals o éssers
mitològics.
Espai exterior i interior: L’altar constava de pues parts: les escales i l’entrada
a l’altar, que a cada extrem tenia dos extrems apuntant cap a fora, i l’altar
mateix, que tenia una forma quadrada. Tot l’edifici en conjunt tenia una forma
triangular, que era una de les característiques de l’estil al que pertanyia, que
era l’estil jònic.
El pati interior estava buit, ja que servia per a fer els sacrificis.
Conclusió: La forma rectangular i la característica forma dels capitells ens
mostren que aquest altar pertany a l’estil jònic. A més, les columnes eren més
primes i sovint més altes, i en tot l’edifici es respectava l’antropocentrisme. La
bellesa i el balanç són presents en els frisos, que mostren també el tema
principal de l’art grec: la mitologia.
Interpretació
Funció: Encara que la funció exacta de l’altar continua sent un misteri, els
historiadors creuen que era un altar per als sacrificis. Els altars es construïen
davant del temple al que pertanyien, i es creu que aquest altar pertanyia al
temple d’Atena que hi havia a la terrassa just al darrere.
Aquesta hipòtesi també es recolza en que els historiadors pensaven que sovint
Atenza i Zeus es veneraven alhora.