2. 1. La reproducció humana.
• La reproducció és una de les tres funcions
principals dels éssers vius.
• En humans és una reproducció sexual, el nou
individu tindrà caràcters de son pare i sa mare
3. Perquè es produïsca la reproducció és necessari
una serie de processos consecutius:
1er. Formació de gàmetes:
2º. Fecundació:
unió d’un òvul
i un espermatozoide,
formant-se una cèl.lula
anomenada zigot.
GÓNADES GÀMETES
DONES OVARIS ÒVULS
HOMES TESTICLES ESPERMATOZOIDES
4. • 3er. Desenvolupament embrionari: dins de l’úter,
el zigot es
multiplica i
dona lloc a
moltes cèl.lules
què es van
especialitzando
en teixits i òrgans.
• 4t. Naiximent: és l’eixida del fetus del cos de sa mare.
5. 2. De la infància a l’edat adulta.
• Als éssers humans, las maduresa sexual i amb ella
la capacitat reproductora apareix a la
adolescència mitjançan la pubertat.
• Desde el naiximent cada organisme presenta les
característiques pròpies del seu sexe o caràcters
sexuals primaris.
• Durant la pubertat apareixen característiques
noves o caràcters sexuals secundaris.
• Tots els canvis són deguts a la secrecció
d’hormones què també produïxen canvis de
personalitat i comportament.
7. 3. Aparells reproductors.
• Són els encarregats de produir les cèl.lules
reproductores, possibilitar el seu encontre i,
en el cas de l’aparell femení, albergar l’embrió
i nodrir-lo durant el seu desenvolupament.
9. • Testicles.
És un òrgan parell, amb una doble funció:
• producció de gàmetes
masculines (espermatozous)
• funció endocrina:
producció hormones
sexuals, principalment TESTOSTERONA.
Es troben allotjats dins del ESCROT, per
tindre una temperatura inferior a la de l’interior
del cos.
10. Cada testicle conté al interior uns LÒBULETS
amb molts TUB SEMINÍFER (900 en total als 2
testicles), dins els quals es formen els espermatozous.
Dins el tub hi ha les CÈL·LULES DE SERTORLI,
que produeixen substàncies protectores de les
espermatogònies (cèl·lules precursores dels
espermatozous).
També existeixen
les CÈL·LULES DE LEYDIG,
productores de testosterona.
11. Els tubs seminífers desemboquen als
CONDUCTES EFERENTS, els quals desemboquen a
l’EPIDÍDIM.
L’Epidídim, és un conducte en forma d’espiral,
què permet el pas dels espermatozous i secreta
part del líquid seminal (5%). L’Epidídim de cada
testicle desemboca en cada un dels CODUCTES
DEFERENTS.
Els CODUCTES DEFERENTS connecten
l’Epidídim amb el conducte ejaculador.
El conductes ejaculador travessa la pròstata i
desemboca a la uretra. La URETRA és un conducte
d’uns 20 cm comú a l’aparell urinari i genital.
12. GLÀNDULES ACCESORIES:
Aquestes glàndules secreten diferents
components del LÍQUID SEMINAL, que juntament amb
els espermatozous forma l’ESPERMA O SEMEN.
• Vesícules seminals: situades situades a la part
posterior posterior de la bufeta. Formen el 60% del
líquid seminal.
• Pròstata: situada sota la bufeta i travessada pel
conducte ejaculador. Forma un líquid lletós que suposa
el 30% del líquid seminal.
• Glàndules bulbouretrals o de Cowper: situades
sota la pròstata i aboquen la seva secreció a la uretra.
Formen una secreció mucosa que suposa el 5% del líquid
seminal.
13. PENIS:
Òrgan genitourinari: intervé en la
micció i òrgan copulador.
Constituït per 3 columnes
independents:
• 1 cos esponjós que
envolta la uretra.
• 2 cossos cavernosos
situats a la cara dorsal
del penis (són cossos erèctils).
A l’extrem distal, es troba
el GLAND, recobert pel
PREPUCI (plec de pell)
15. Format pels ovaris, les vies genitals i la vulva.
- Ovaris: dos òrgans situats a la cavitat
abdominal. Produeixen òvuls i hormones
femenines (estrògens i progesterona)
- Vies genitals: conductes i cavitats que rebren
espermatozoides i alberguen l’embrió:
- Trompes de Fal.lopi: conecten els òvuls amb l’uter.
- Úter: recobert per una capa, l’endometri, al voltant de
la cavitat uterina. Comunica amb la vagina per in
conducte, el coll de l’úter. La seua funció és albergar
l’embrió.
- Vagina: conducte elàstic obert a l’exterior. És el lloc on
es depositen els espermatozoides.
16. - Vulva: són els genitals externs. Està formada
per dos replegaments: els llavis majors i els llavis
menors. A l’angle anterior hi ha un òrgan erèctil,
el clítoris.
Entre els llavis menors hi ha l’orifici de l’uretra
i, més arrere, l’orifici de la vagina.
17. 4. Les cèl.lules reproductores.
• Els espermatozoides.
Són cèl.lules molt xicotetes i
mòvils amb una
part davantera, el cap (conté
el nucli), la peça intermedia
(amb molts mitocondris) i un
llarg flagel.
Es formen a l’interior dels tubs seminífers dels
testicles.
18. • Els òvuls.
Són cèl.lules molt més grans que els
espermatozoides i son fixes. Conté el nucli, el
citoplasma (amb substàncies de reserva, el vitel, per
nodrir l’embrió en les primeres fases de
desenvolupament). Al voltant hi ha una corona de
cèl.luces que el protegeixen.
Una dona naix amb tots
els òvuls ja formats a
l’interior de fol.licles, sols
han de madurar
19. 5.Cicle ovàric
Són els canvis que es produixen a l’òvul per la maduració e ixida d’un òvul.
- En (1) hi ha la menstruació.
- (2) correspon a la maduració del fol·licle ovàric, estimulat per l’hormona
folículestimulant (FSH), que a (3) ja és madur.
- A (4) expulsa l'òvul, la ovulació, per
augment de la secreció d’estrògens
- a (5), el fol.licle forma el cos luti,
que es va deteriorant
- a (6) i és expulsat .
20. 6. Cicle menstrual
• Són els canvis produïts a la paret de l’úter per si haguera
fecundació.
• Al dia 14, es produix l’ovulaciò. A partir d’eixe dia la secreció
de progesterona augmenta i fa que es desenvolupe
l’endometri.
• Al dia 28, els ovaris deixen
de produir hormones i té
lloc la menstruació.
22. 7. Fecundació i implantació
-La fecundació es
produeix a les trompes
de Fal.lopi.
- Consisteix en la unió
d’un òvul i un
espermatozoide.
- El dia 6, després de la
fecundació, l’embrió ja
ha baixat al ùter i es
produeix la implantació.
L’embrió emet unes
ramificacions fins a la
paret de l’úter i queda
fixat.
23. 8. Placentació
• Desenvolupament
de la placenta. Les
ramificacions formades
en la implantació originen
la placenta.
La placenta s’uneix al fetus
mitjançan el cordó umbilical.
És un òrgan que dóna
al fetus nutrients I oxigen.
També s’encarrega
de l’excreció.
24. GESTACIÓ
• Mes 1: Mesura 4 mm i pesa 1 g.
Desenvolupament incipient del cap.
El cor ja batega
• Mes 2: Mesura 3 cm i pesa 3 g.
Desenvolupament de braços i cames,
així com del cervell i òrgans interns.
• Mes 3: Mesura 10 cm i pesa 45 g.
Desenvolupament de les parpelles i
moviment de les extremitats.
• Mes 5: Mesura 18 cm i pesa 500 g.
Creix el pèl del cap, pestanyes i celles.
Desenvolupament del sistema immunitari.
• Mes 7: Mesura 30 cm i pesa 1.500 g.
Es comencen a moure els pulmons.
Augmenta la greix subcutani i ja no cap bé a l'úter.
• Mes 9: Mesura 50 cm i pesa 3.000 g. Els pulmons ja estan completament formats per a la
vida exterior.
26. REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
• Inseminació artificial: introducció
del semen de forma artificial
• Fecundació in vitro i transferència
d’embrions:
– Obtenció d’òvuls a partir de
l’ovari.
– Fecundació dels òvuls al
laboratori (fora del cos de la
dona)
– Entre 2-3 díes després de la
fecundació, es seleccionen els
embrions més viables i són
transferits a l’úter de la dona. Pot
produir-se implantació o no.