Anàlisi i descripció de les tipologies més comuns de relacions abusives en la...
Usos adolescents de les xarxes socials: introducció i conceptualització
1. Jordi Bernabeu Farrús
@jordibernabeu // @sobrepantalles // jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers)
Granollers, 1 de juliol de 2013 // Escola d’estiu del Casal del Mestre de Granollers
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).
http://www.slideshare.net/sobrepantalles
Usos adolescents de les
xarxes socials
#Introducció i #Conceptualització
6. PEW Internet Research Center, 2011
Ús EEUU telèfon mòbil
74% Enviament d’imatges o vídeos
48% Xarxes socials
20% Twitter
The Cocktail Analysis, 2012
4ª oleada del Observatorio de Redes Sociales (Espanya)
91% XXSS 2,3 XXSS/persona
Via @Dreig 2013
14. PEW Internet Research Center
Anderson i Rainie 2012 Via @Dreig 2012
55% tecnooptimistes 42% tecnopesimistes
Stone (2002): TDAH
Carr (2010): obesitat, dèficit visual
De Pagès (2011): aprenentatge
Prensky (2006)
Reig (2012)
Small (2009)
Boyd (2012)
Zickhur i altres (2012)
Bach, Tisseron, Houdé, Lena (2013)
15. PEW Internet Research Center
Anderson i Rainie 2012 Via @Dreig 2012
55% tecnooptimistes
Prensky (2006)
Reig (2012)
Small (2009)
Boyd (2012)
Zickhur i altres (2012)
Bach, Tisseron, Houdé, Lena (2013)
23. #Googleització
Sparrow , 2011
Oblidem les coses que podem trobar a internet
-> retenim la forma de trobar la informació que
necessitem quan la necessitem
Via @Dreig 2013
27. Siemens 2004
#Conectivisme
L’aprenentatge en xarxa requeix noves formes
d’aprenentatge
Downes, 2005
#Grups #Xarxes
Coneixement connectat i distrbuït en xarxes
Via @Dreig 2013
Deresiewicz, 2009
#Connectivitat #Celebritat
Ser visible
30. Back et al. (2010)
Facebook profiles reflect actual
personality, no self-idealization
Via @Dreig 2013
• Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme
33. Zogbu International
Facebook profiles reflect actual
personality, no self-idealization
Via @Dreig 2013
• 45,4% de població 18-24 ha trencat alguna
relació sentimental utilitzant el correu-e o
missatges de text, en comparació amb la resta
(>24: 7,6%)
34. La presència a la xarxa identifica
i genera “reputació”
Montt. Dosis diarias.
35. Minuts a Facebook cada mes
1.369.862 d’anys aproximadament
30.000.000.000 de missatges compartits
700.000.000.000
900.000.000.000 de fotos pujades
67. Participació TIC/TAC/TEP
Learning with New Media
(Ito et al. 2009)
1/ Hanging Out (perder el tiempo)
2/ Messing around (darle vueltas)
3/ Geeking Out (ser expertos)
Via @Dreig 2013
69. Societat-Xarxa
Manuel Castells (2006)
Via @Dreig 2013
Convergència de mitjans
És un procés més cultural que no pas tecnològic
Culturas participativas
Henry Jenkins (2006)
‘La sociedad red es una estructura social hecha de redes de
información propulsada por las tecnologías de la información
características del paradigma informacionalista.’ (Wikipedia)
97. James Flynn, 2012
#QI
‘El CI de la población general parece estar
elevándose 0,3 puntos cada ño’e
Small, 2009
Treball amb internautes i o internautes
Més rapidesa de decisions i solució de
problemes
Via @Dreig 2013
Sparrow , 2011
Oblidem les coses que podem trobar a internet
-> retenim la forma de trobar la infomració que
necessitem quan la necessitem
98. Una bona eina per
treballar…
Una bona eina per divertir-
se i relacionar-se…
Funes, 2013 // Jenkins, 2008
99. L’Oral: escriptura i lectura L’audiovisual
Modificat de JAP EPA
Prenksy,2006 // Jenkins, 2008 // Piscitelli, 2009
#Revolució_postgutenbergiarna (a Reig, 2103)
100. Noves formes d’aprenentatge
Dolors Reig, 2013
#TAC
#Revolució creativa
#Gamificació
#Múltiples_alfabetitzacions
‘Noves direccions’ en l’alfabetització
Andrea Lunsford, 2008
‘No es que la tecnología esté matando nuestra
habilidad para escribir, muy al contrario…, la está
reviviendo y dirigiendo nuestra alfabetitzación hacia
nuevas direcciones’ Via @Dreig 2013
101. Snippets (#texting)
Clifford Nass, 2010
Petits paràgrafs (#snippets) que
substitueixen d’altres més llargs, profunds
i elaborats
‘The dumbest generation’
Mark Bauerlein, 2009
‘Next idea’: nous tipus d’expressió ràpida i
precipitada, amb poques paraules, que sempre
cerquen la propera idea (…) No afavoreixen
l’aprofundiment ni la correció’
Via @Dreig 2013
102. Graham et al, 2012
Gilbert i Graham, 2010
Graham i Hebert, 2010
1/ L’aprenentatge explícit de l’escriptura genera
més bons escriptors
2/ Existeix un impacte de l’escriptura en la
comprensió lectora
3/ Els estudiants que són formats en
lectoescriptura poden convertir-se en millors
pensadors crítics
Via @Dreig 2013
106. Deresiewicz, 2012
#Infornívoro
Multitasca -> adaptació a l’entorn
Rosen, 2008
No és cert que els nadius digitals poden
prestar atenció a més d’una tasca a la vegada
-> simultanegen tasques quan aquestes
requereixen dosis baixes d’atenció
Via @Dreig 2013
107. (1) TV (2) PC (3) Mòbil (1) Mòbil (2) PC (3) TV
108. ‘TV 2.0’
Smith i Boyles, 2012 (a PEW)
Incorporació dels telèfons mòbils en el
visionat de la TV
Cultura de la convergència
Henry Jenkins, 2008
‘Noves formes d’entreteniment que van més enllà
de la plataforma o pantalla concreta que utilitzàvem
per generar un fenomen propi’
Via @Dreig 2013
109. Living and learning with New Media
Ito et al., 2008 (Fundación McArthur)
‘Desde les primeres edats es pot participar de la
producció cultural de l’entorn en que es viu –>
Grups d’interès, comunitats amateurs que creen i
comparteixen en relació a TV, videojocs, pel·lícules,
icones cultural, etc freqüentades moltes hores
diàries per joves d’aquestes noves cultures
participatives’
Via @Dreig 2013
112. Reptes de l’individu
• Estar al dia
• Aprenentatge al llarg de ‘tota la vida’ (per apendre no cal estar només
presencialment)
• Educar participació
• Gestionar l’excedent de la informació
Aprenentatges
• Què s’apren?
• Quines fonts?
• Quins mètodes?
• Quin paper tenim els professionals?
• Com es comparteix?
1. Aprenentatge augmentat
2. Aprenentatge autònom – conduït (complementarietat)
3. Aprenentatge per a l’acció – proactiu
113. Resum de l’informe:
http://www.sobrepantalles.net/2013/02/apunts-sobre-linforme-de-tecnologia-educativa-2011/
• Un 5,4 % dels docents no estan disposats a fer servir les TIC. D’aquests, el 40 %
dona l’edat com a raó principal.
• Un 35,3 % dels docents no fan servir les TIC però estarien disposats a fer-les
servir. Els problemes pel no ús tenen a veure amb manca de formació (45,1%),
manca d’equipaments adequats (39,2%) i inseguretat (31,5%). Part de la
inseguretat segur que té que veure amb la creença que els nois tenen majors
coneixements.
• La resta, un 59,3%, fan servir les TIC a l’aula
• Un 76,3% dels docents estan formats, com a mínim parcialment, i un 47,5% han
rebut formació sobre TIC el darrer any. A l’igual que als autors de l’estudi, ens
sorprèn que la gran majoria de la formació no estigui centrada en l’ús de materials
educatius (45%) o en informàtica educativa (37%), i que un 17 % de la formació ho
sigui en informàtica bàsica.
114. Com passar de canals o eines a noves formes
de relació i comunicació?
Com integrar-les en la nostra pràctica
professional?
Com aprofitar tota aquesta arquitectura
col·laborativa, i tota aquestes formes de
producció i creació?
Com ajudar a desenvolupar usos complexos
(traspassar la superficialitat)?
115. Exercici:
• 3 canvis/necessitats detectats que estan
afectant/modificant el nostre lloc de treball
• 3 necessitats pel que fa a l'alumnat
• 2 propostes de treball (concretes, no cal
detallar-les) a introduir en la teva dinàmica
professional
117. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon)
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A continuació cito les fonts utilitzade si que no s’han fet durant la presentació:
118. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).
119. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
120. jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han
estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que
complementa les fonts d’aquesta presentació.