Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)

TREBALL COMUNITARI PER LA
DETECCIÓ I INTERVENCIÓ PRECOÇ
DE CONDUCTES DE RISC.

Judit Ramos Pujol
Llic. en Psicologia
Tècnica de salut de l’Ajuntament de Vic
2012

MARC DE TEBALL

DETECCIÓ I INTERVENCIÓ PRECOÇ DE JOVES AMB
CONDUCTES DE RISC DES DE L’ÀMBIT COMUNITARI.

Ens centrem aquí en l’àmbit de consum de drogues tot i
que no hem d’oblidar que hi ha altres temes a treballar
(Sexualitat, pantalles,…)

PUNTS DE PARTIDA

 Els joves que fan consums de risc no venen a la
consulta.
 Quan venen ja presenten adiccions i ja no són tan
joves.
 Presenten també altres problemes associats
(familia, estudis, feina,…)
 Com podem detectar als joves que fan consums de risc
per?
 Com podem intervenir de forma precoç per tal de
prevenir patrons d’abús o adicció?

MARC TEÒRIC

 Prevenció
 Factors de risc
 Diferents tipus de drogues, diferents riscs.
 Aspectes terapèutics del consum.
 Indicadors de consum.
 Contextos de consum
 Treball comunitari.

TIPUS DE PREVENCIÓ

Segons fa forma com es tracta el consum de drogues:
Específica Són aquelles estratègies on s’explicita de manera directa els continguts i objectius a treballar
relacionats amb el consum de drogues.
Inespecífica: El destinatari no és conscient de que s’estan treballant en ell la prevenció i la problemàtica
derivada del consum de drogues. És específica per qui la dissenya ja que en els seus objectius
s’especifica. Ex. Escola esportiva: pot ser-ho si es forma els monitors, s’identifiquen els factors
de risc del grup i es dissenyen estratègies per treballar-ho
Segons la relació que la persona té amb les drogues
Primària Adreçada a aquelles persones que no consumeixen.
L’objectiu és evitar el consum o retardar l’inici d’aquest.
Aquí la prevenció inespecífica és la més vàlida, sobretot si els destinataris són molt joves o encara
estan molt lluny del consum.
Els actors més adients són els pares, els professors, monitors de lleure,...
Secundària Adreçada a aquelles persones que ja han iniciat el consum.
L’objectiu és evitar que aquest consums esdevinguin problempàtics.
Es poden combinar la prevenció inespecífica i l’específca.
Els agents poden ser els mateixos que en la 1aria però s’aconsella el suport i seguiment
d’especialistes.
Terciària Adreçada a aquells que ja tenen consums problemàtics.
L’objectiu és impedir que la situació s’agreugi i disminució dels danys associats al consum. Ex: PIX
Els agents han de ser especialistes en la matèria.

TIPUS DE PREVENCIÓ

Segons el risc de les persones a presentar problemes relacionats amb el consum i la delimitació de
grups d’intervenció:

Universal Va adreçada a totes les persones en general. Exemple: campanyes, xerrades
informatives, fulletons informatius,...

Selectiva S’adreça a grups que tenen major risc de tenir consums problemàtics. L’objectiu és
acompanyar el desenvolupament maduratiu dels menors exposats a factors de risc i
que tenen possibilitat de que el consum de drogues entorpeixi la seva maduració i
integració social. La intervenció ha d’anar adreçada a la detecció precoç, aportar
recursos, recolzament i alternatives.

Indicada adreçada a consumidors amb patrons de consum d’abús o a persones amb
problemes de conducta i alt risc i
vulnerabilitat. L’objectiu és detenir la progressió de l’abús de drogues i problemes
associats. La intervenció és a mida i
personalitzada.

Esquema general

Difusió servei i actuacions de prevenció
universal

Programes de prevenció
selectiva en grups de risc

Atenció individual i a
famílies

COORDINACIÓ – TREBALL EN XARXA

PROFESSIONALS EN CONTACTE AMB ELS JOVES

 Escoles i altres centres educatius (cada
curs escolar)
 Puntjove
 Centre de Salut Mental
 Infermeres PSIE
 CAP
 Serveis d’acollida
 Serveis Socials
 Dispositius d'inserció
 Oferta formativa: Escoles d’adults,
cursos de formació no reglada,...
 ...

COM ARTICULAR EL TREBALL EN XARXA?
Opció 1
UNA PROPOSTA METODOLÒGICA:

 CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ MUNICIPAL DE TREBALL

 PLANTEJAMENT DEL MARC TEÒRIC I CONCEPTUAL DEL PROGRAMA

 DIAGNÒSTIC DE LA REALITAT DEL MUNICIPI

 PLANIFICACIÓ:
Definició d'objectius generals i línies estratègies d'actuació
Objectius específics
Concreció d'estratègies d'actuació

 FASE D'EXECUCIÓ D'ESTRATÈGIES D'ACTUACIÓ

 AVALUACIÓ

Opció 2
COMISSIONS DE TREBALL
Compostes per representants de diferents àmbits:
joventut, salut, educació, esports, serveis socials, família,
seguretat ciutadana, entitats juvenils i culturals,
representants polítics.

Amb l'objectiu de treballar a 3 nivells:
Individual Comunitari Social (polític )

Opció 2. DIFONDRE EL SERVEI
Donar –nos a conèixer :
 ON ENS PODEN TROBAR en cas de dubtes, orientació o
atenció terapèutica.
 ALS PROFESIONALS:
• CSMIJ
• Serveis Socials
• Oficina d’acollida
• Guàrdia Urbana i Mossos d'
 ALS USUARIS
COM? A través de projectes, d’ actuacions. T’han de
veure treballar per confiar en tu com a professional.

Una proposta de treball
comunitari articulat en xarxa i
basat en l’acció directa en joves
per detectar i intervenir en
joves consumidors.

PREVENCIÓ PREVENCIÓ ATENCIÓ
UNIVERSAL SELECTIVA INDIVIDUAL

PREVENCIÓ ESPECÍFICA
PPS
Tallers
Tarda
Preventius Protocol salut jove
escoles
PASA

PREVENCIÓ ESPECÍFICA
PROGRAMA PROMOCIÓ DE LA RESILIÈNCIA
AUTOESTIMA
GESTIÓ EMOCIONS
HABILITATS SOCIALS

LA PREVENCIÓ
UNIVERSAL

Acostar-se a la població joves del territori

ACTUACIONS DE PREVENCIÓ UNIVERSAL

Com aproximar-se al col·lectius d’adolescents?

Menors escolaritzats

PREVENCIÓ UNIVERSAL

Format: tallers preventius

Objectius:

 Donar informació preventiva sobre el consum de drogues, com
a alternativa al discurs dels iguals.
 Promoure la reflexió crítica entorn al consum.
 Detectar menors amb consums de risc.
 Donar-nos a conèixer a les escoles com a recurs.

LA PREVENCIÓ
SELECTIVA

Acostar-se a la població diana: consumidors

PREVENCIÓ SELECTIVA
Conceptes. Marc teòric.
RISC • S’adreça a un sector de la població
concret que, per característiques
person als, de l’entorn social, familiar,
 Jessor (1992) “qualsevol
socio-cultural i de relació, es troben
conducta que posa en perill exposats a diferents factors de risc
el desenvolupament capaços de generar problemes en
relació a la seva salut.
psicosocial de l’adolescent”
 Selecciona un col·lectiu especialment
Model global de vulnerable
conceptualització del risc  Objectiu: detecció precoç de conductes
psicosocial basat en de risc i menors especialment
vulnerables. Oferir alternatives que
•Factors de risc afavoreixin al desenvolupament
•Factors de protecció maduratiu del menor.


GRUPS DE RISC
grup social amb major vulnerabilitat, subjectes amb
determinades característiques personals i socials que
incrementen la probabilitat d’implicar-se en situacions
problemàtiques.

EXEMPLES DE PROGRAMES DE PREVENCIÓ
SELECTIVA
En l’àmbit educatiu:
1. PPS Atenció individual i a families
 PPS DROGUES
2. PROTOCOL DE DETECCIÓ I
ACTUACIÓ EN MEDI
EDUCATIU

Medi Obert:
3. PASA (Programa Alternativa
a la Sanció Administrativa)

PROTOCOL DE DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN
CASOS DE CONSUM DE DROGUES EN
CENTRES DE SECUNDÀRIA

Exemple d’un programa de prevenció selectiva I

Exemple d’un programa de prevenció selectiva II
OBJECTIUS:
 Elaborar una eina pràctica per abordar casos en que es
detecta consum de drogues en horari escolar.

 Complementar els programes d’activitats preventives (tallers
i xerrades preventives) amb recursos per abordar casos
concrets.

 Optimitzar i ampliar els recursos de que disposem davant
d’aquesta realitat.

 Establir un circuit clar i consensuat entorn a l’abordatge de
casos de consum en el centre educatiu.

OBJECTIUS
• Creació d’una comissió de treball
• Treball sobre una proposta marc
• 3 reunions de treball:

Primera 14/05/08 Presentació de la proposta i del document
De 15h – 16:30h marc de treball
Segona 21/05/08 Concreció del Protocol.
De 15h – 16:30h
Tercera 04/06/08 Consens i tancament del Protocol.
De 15h – 16:30h

La proposta del protocol consisteix en 3
passos:

DETECCIÓ  VALORACIÓ  ACTUACIÓ
Presentació de la documentació:
Finalment valorar el procés i els resultats
PROPOSTA MARC DE TREBALL de l’aplicació del protocol.

 Qui? Professors, …

 Com?
• Detecció per incompliment de la normativa
(s’enxampa a la persona amb consum,
tinença o tràfic)

• Detecció per indicadors de consum

• Detecció a través de la informació externa a
DETECCIÓ l’escola (família, altres professionals, ...)

 La normativa:

 Es desprèn de la legislació existent de consum de
drogues legals i il·legals dins dels centres
educatius i la via pública.

DETECCIÓ  Disposada en forma de directrius de centre

PER INCOMPLIMENT DE LA  Associada a unes sancions concretes en cas
NORMATIVA I d’incompliment

 Comunicada explícitament a tota la comunitat
educativa: alumnes, pares i mares, equip docent,...

1. Delimitar espais i moments de detecció

* Diferenciem entre els espais que toquen al centre i la resta o tot es considera
“fora del centre”? (ex. La porta de l’entrada vs. el parc o plaça que hi ha a prop)

L’activació del protocol:

 Comportament:
 Consum
 Tinença o possessió
 Efectes: anar col·locat
 Fer apologia
DETECCIÓ
 Repetició

PER INCOMPLIMENT DE LA  La ubicació
NORMATIVA II  Dins del centre (aula, lavabo, passadissos, pati,…)
 Fora del cente (a la porta, al mateix carrer,…)
 Tipus de droga i legalitat

 Tenir nocions dels símptomes associats al
consum de cada substància per poder
DETECCIÓ identificar el consum

PER INDICADORS DE
CONSUM

 Recull de la informació feta en la
detecció (Proposta de fitxa)

DETECCIÓ

PROTOCOL DE DETECCIÓ I ACTUACIÓ EN CASOS DE CONSUM DE DROGUES (Fitxa de traspàs d’informació)

DESCRIPCIÓ DEL CAS I DE LA SITUACIÓ QUE HA PRECIPITAT LA DETECCIÓ
Alumne: Edat i curs:
Persona que ha detectat el cas: Tutor:
MOTIU DE LA DETECCIÓ I CRITERIS UTILIZATS PER LA DETECCIÓ:
Substància:
 Cannabis
 Alcohol
 Tabac
 Altres
Observació d’indicadors de consum  Adormir-se
 Hiperactivitat i agitació
 Ulls vermells i irritats
 Olor de marihuna
 Debilitat, desmais, mareigs, pèrdues de coneixement
 Problemes de concentració, atenció i memòria posteriors al consum
 Absències i retards
 Canvis significatius d’actitud posteriors al consum
 Riure incontrolable
 Possessió objectes relacionats amb el consum (paper de fumar per exemple)
 Malestar emocional: depressió, canvis d'humor, confusió.
 Canvis significatius en el grup d’amics
 Molèsties físiques, sobretot a principis de setmana
Incompliment de la normativa:  Pèrdua de pes brusca

Comportament:  Consum de substàncies
 Tinença de substàncies
 Venta de substàncies
 La repetició (Persistir en algun d'aquests comportaments)
Ubicació:
 Dins del recinte del centre educatiu:
 Espai circumdant al centre educatiu:

NIVELL DE CONSUM:
 Experimental. (ha provat la substància/es alguna/es vegada/es)
 Ocasional. (Consum irregular i no lligat de forma determinant a situacions o relacions. Sovint es produeix quan es presenta la oportunitat.)
 Habitual. (Conducta sostinguda en el consum com a resultat ja d'un us repetitiu. Conducta apresa i de patró previst més o menys freqüent. Busca els efectes de les
drogues. Generalment expressa la sensació de control.)
 Perjudicial o Problemàtic. (Consum habitual o de dependència. El consum ha generat algun perjudici o varis (estudis, relació, salut...) sovint més en termes de
des control que no situacions límits. Malgrat això podria presentar problemes majors o una dependència que el porta a consumir malgrat les conseqüències negatives.)
 Altres:
FACTORS DE RISC IDENTIFICATS
 Factors de risc de tipus SOCIAL  Absentisme escolar
 Dificultats acadèmiques i de rendiment
 Problemes de comportament
 Agressivitat
 Altres: (especificar)

 Factors de risc de tipus PSICOLÒGIC  Estat d’ànim alterat
 Vivència d’esdeveniments pertorbadors
 Trastorns psicològics adjacents

 Factors de risc de tipus FAMILIAR  Antecedents familiars de consum de drogues
 Dificultats en les relacions familiars
 Desatenció familiar

 Factors de risc de tipus RELACIONAL  Relacionar-se o freqüentar ambients de consum.
 Canvi d’amistats relacionada amb el consum de drogues

 Factors de risc de SALUT  Presència de malaltia mèdica incompatible amb el consum de drogues
 Medicació
 Altres: (especifica)

 Qui? Definir una figura referent al centre
 Com?
 Tenint en compte uns paràmetres:
• Patró de consum
• Factors de risc associats
 Consensuant aspectes de diagnòstic comuns
VALORACIÓ

Valoració. Diagnòstic del consum

Al relacionar el nivell de consum i possibles factors psicosocials trobarem diferents
tipus de situacions amb diferents necessitats d'abordatge i recursos. Abordatge
que igual que en la valoració cal que resti obert a un interès global en el subjecte
tot facilitant que sorgeixin demandes en termes de malestar (l'ús problemàtic de
drogues pot no ser el seu principal problema).

Consum no problemàtic Consum no problemàtic amb altres Consum "problemàtic" sense Consum "problemàtic"
sense altres factors de factors de risc altres factors de risc amb o sense altres factors
risc de risc

 Avís als pares
 Si s’ha trencat la normativa ja haurem
actuat (sanció)
 En funció de la valoració feta, podem
definir un Pla de treball
ACTUACIÓ  De quins recursos disposem i quin paper
té cadascun.

Actuació. Pla de treball.
VALORACIÓ OBJECTIUS RECURSOS
IMPLICATS
Consums no - Oferir informació i promoure la reflexió crítica envers el Punt jove: consulta
problemàtic sense consum. salut
altres factors de - Reduir les conseqüències negatives reals/potencials de Servei de mediació:
risc: consum de drogues, especialment referides a l’àmbit escola-familia
acadèmic.
- Implicar els pares en el seguiment del pla d’acció
Consum no - Reduir les conseqüències negatives reals/potencials del Seveis socials
problemàtic amb consum de drogues Jove-vincula’t
altres factors de - Millorar el seu nivell d’adaptació psicosocial, implicant,
risc quan calgui, altres agents.
- Implicar els pares en el seguiment del pla d’acció
Consum - Iniciar tractament Osona Salut Mental
"problemàtic" - Implicar els pares en el seguiment del "tractament” PSIE
amb altres factors - Intervenció sobre factors de risc SS:SS
de risc

Consum - Iniciar tractament Osona Salut Mental
"problemàtic" - Implicar els pares en el seguiment del "tractament” PSIE
sense altres
factors de risc

CIRCUÏT DEL PROTOCOL DE DETECCIÓ I ACTUACIÓ EN CASOS DE CONSUM DE
DROGUES ALS CENTRES EDUCATIUS DE SECUNDÀRIA

IMPLANTACIÓ

Presentació i difussió: Formació prevista:
Desembre 2008 – gener 2009

A 10 centres, en reunions de Claustre.

A 11 recursos implicats (EAP, CRP,
Mossos esquadra, Guàrdia Urbana,
PSIE, OSM/CHV, SS.SS, CAP Nord i Sud,
AMPA, mediadors del PEE)
Premsa i aparició als medis.

No s’ha realitzat

AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL
PROTOCOL
Es va preveure l’avaluació al cap de mig any però es va aplaçar i finalment es va realitzar el 27
d’octubre 2010, a la Sala Consellers de l’Ajuntament de 13 a 14:30h.
Per tal de fer un procés d’avaluació correcte, es va convocar a tots els referents dels centres i
recursos implicats en aquest protocol. La relació de convocats en el grup de treball va ser la
següent:
Directors de secundària dels centres educatius de Vic
Responsable del Programa de Garantia Social
Responsable de la Unitat d’Escolarització Compartida
Responsable del PEC
Coordinadora del Programa Salut i Escola
Orientadora escolar
Representant de l’EAP
Representant de la Guàrdia Urbana
Representant de Mossos d’Esquadra
Responsable del Pla d’entorn
Representant d’Osona Salut Mental del CHV
Representant de Serveis Socials de l’ajuntament de Vic.
Cap d’àrea d’educació de l’ajuntament de Vic
Tècnica de salut de l’ajuntament de Vic
Tècnic de joventut de l’ajuntament de Vic

CONCLUSIONS

 El consum es detecta majoritàriament fora del centre.

 Es detecten situacions en que hi ha consum en espais
propers al centre i des de direcció truquen a Guàrdia
Urbana o Mossos d’Esquadra.

 Les situacions detectades es donen majoritàriament en
horari escolar.

 Els agents de detecció són diversos. No recau en el
tutor majoritàriament tal i com pensàvem.

CONCLUSIONS

Les opinions de la direcció dels centres són que dins del
centre no hi ha pràcticament consum i que cal enfortir
les accions que es realitzen fora de l’àmbit educatiu.

 Es valora que el protocol és vàlid per a la finalitat que
persegueix però que actualment es detecten molt pocs
casos.

 No es valora necessària la formació al professorat que
va quedar pendent...

PROGRAMA DE PREVENCIÓ
SELECTIVA

Exemple d’un programa de prevenció selectiva II

Exemple d’un programa de prevenció selectiva I:
PPS

Adreçat a: Recursos educatius no reglats.
Població: adolescents en situació de risc, de 14-18
anys
Objectiu: Prevenir situacions de risc per la salut
de 2008 a 2012

Objectius generals

 Detectar joves en situació de risc
 Disminuir situacions de risc per la salut en els col·lectius seleccionats.
 Acostar recursos on acudir en cas de presentar-se situacions
problemàtiques.

Objectius de procés

 Dissenyar i planificar activitats d’educació per la salut en grups de risc.
 Realitzar intervencions focals a joves en situació de risc.
 Realitzar sessions formatives de suport als educadors.
 Fer una valoració i avaluació posterior per conèixer el grau
d’assoliment dels objectius.


DESTINATARIS
 S’adreça a:
 menors procedents de centres educatius no reglats.
 procedents d’una família desestructurada, amb fracàs
escolar, famílies amb antecedents i grups d’amics
amb falta d’hàbits.

 Factors de risc ambientals: pobresa, desarrelament
social i alt índex de delinqüència entre d’altres.


SELECCIÓ D’EIXOS DE TREBALL:

 La selecció dels eixos es realitza a partir  Hàbits alimentaris
d’un procés de recollida de necessitats
detectades pels educadors i tutors dels  Sexualitat i afectivitat
diferents grups.  Consum de drogues
Cada any s’actualitzen els eixos, però es
confirmen, amb matisos de la  Salut Mental
idiosincràsia del nou grup que  Cura d’un mateix, primers auxilis
determinen l’enfocament.


DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA PER EIXOS:

 Justificació
 Objectius per eixos
 Estratègia d’actuació
 Avaluació


JUSTIFICACIÓ:
La informació donada pels tutors i educadors dels grups,
creuada amb les dades de consum disponibles del
context més proper.


IDENTIFICACIÓ DE LES NECESSITATS I LES CONDUCTES DE RISC
(contacte amb els responsables dels diferents recursos i els educadors dels
diferents grups):

 Falta d’informació objectiva sobre les substàncies
 Manca d’actitud crítica davant del consum en general i el consum
de drogues en particular
 Escassa percepció dels riscs associats al consum de drogues i
escàs interès per obtenir més informació.
 Sensació d’invulnerabilitat i assumpció de riscs.
 Absència de motivació per demanar ajuda.
 Negació a reconèixer problemes derivats del consum.
 Cultiu i tràfic de marihuana


Priorització dels continguts a treballar en funció de
les característiques dels grups.
 Informació sobre el consum de drogues
 Detecció de situacions de risc i recerca d’alternatives
(factors de risc i de protecció)
 Actitud crítica vers la societat en general i les
drogues en concret.
 Recerca d’informació i recursos sobre drogues.


FORMACIÓ A EDUCADORS

Donat que els educadors d’aquests recursos esdevenen
referents molt propers pels menors i que treballen
aspectes maduratius, educatius, socials... i recollida la
seva demanda, s’estableixen unes sessions de formació
pels educadors dels grups seleccionats.


ESPAI DE SUPORT A LES FAMILIES

Recollida la situació de dificultat de les famílies per
abordar el consum de drogues d’aquests menors,
s’ofereix un espai de suport a les famílies d’aquests
menors a la fi d’orientar a nivell educatiu com incidir en
el consum dels seus fills.


ESTRATÈGIA D’INTERVENCIÓ EIX DROGUES

 La intervenció preventiva amb els menors consisteix en
diverses sessions de treball per cadascun dels grups. A
continuació es resumeix el contingut programat de les
sessions:


1ª sessió: Anàlisis del coneixement objectiu sobre les drogues i de la situació personal i expectatives de canvi:
avaluació pre i post.
Oferir informació i aclarir dubtes respecte a les substàncies i els seus efectes (oferir fonts d’informació
com ara web i materials)

2ª i 3ª sessió: Detecció de situacions de risc per part d’ells mateixos.
Treball de situacions de risc des d’experiències d’ells mateixos:
o Sensibilitzar dels riscs
o Buscar alternatives
o Valorar els avantatges i inconvenients.

4ª sessió: Treball amb materials de suport per tal de revisar els missatges que arriben des de la societat en general
(consumisme) i revisió dels missatges sobre drogues.
Documentals, campanyes, materials,...

5ª sessió: Activitat adreçada a conèixer els recursos que existeixen sobre drogues a la zona i com accedir-hi.
Revisió de recursos web sobre drogues i criteris d’elecció d’uns o altres.

6ª sessió: Sessió resum i avaluació


FORMACIÓ EDUCADORS
La intervenció amb els professionals consisteix en tres sessions de
formació:

1ª sessió Patrons de consum adolescent i substàncies

2ª sessió Factors de risc i de protecció. Detecció i intervenció sobre
el consum.

3ª sessió Recursos per treballar a l’aula i recursos d’atenció de la
zona


PUNTS FORTS:

 El desenvolupament del programa va ser molt satisfactori.
 Permet donar un pas més a les accions dutes a terme els darrers anys, que
consistien en la realització d’una sola sessió-taller preventiu i a partir de la qual
es feia molt difícil assolir resultats.
 El treball proper i continuat amb l’alumnat i els educadors permet
l’establiment d’una relació de confiança que obre portes a tractar aspectes del
terreny més proper i privat dels joves.
 El fet de trobar-se en diverses ocasions amb el mateix professional per parlar
de les drogues, dona peu a poder resoldre dubtes que han quedat en la sessió
anterior.
 La continuïtat i la proximitat afavoreix l’acostament dels joves al recurs de la
Tarda de salut jove per tal de tractar temes a nivell individual.


PUNTS FEBLES

 Com a contrapartida, és un programa que requereix de
molta dedicació professional i per tant, implica una
despesa considerable en hores del professional
referent.

 Amb tot, la diferència entre els resultats que estem
veient en aquest programa respecte l’estratègia
anterior (sessions úniques) és considerable.


TEMÀTIQUES
gens
CONEIXEMENT DEL SERVEI 8%
poc
molt 13%
26% gens
31% molt
47%

força
32%
força poc
28% 15%

SATISFACCIÓ
PROFESSIONALS UTILITAT
gens gens
6% poc
6%
gens poc 11%
1% 6%
poc
molt molt
26%
44%
força 42%
35%
molt
58%
força
39%
força
26%

PASA (PROGRAMA
ALTERNATIVA EDUCATIVA A LA
SANCIÓ ADMINISTRACIÓ)

Exemple

PASA
INTRODUCCIÓ
La proposta que es presenta a continuació té com a objectiu efectuar una
intervenció alternativa a la sanció administrativa per consum o tinença de drogues
il·legals en la via pública, tal com recull la llei LO 1/92.

POBLACIÓ DIANA
Menors d’edat, residents a Osona, sancionats per consum o tinença de drogues
il·legals, així com a les famílies d’aquests.

OBJECTIUS
Donar una resposta educativa al menor i la família com
alternativa a l’aplicació de les sancions econòmiques.

Aconseguir que els menors assumeixen les seves accions,
reconeixent els fets comesos i acceptant la realització d’una
tasca reparadora i/o reeducadora.

Treballar conjuntament amb el menor el fenòmen del
consum i els riscos associats a aquest.

Denúncia de la infracció L.O.1/1992

No acceptació Sí acceptació

Derivació al tècnic que portarà
a terme l’activitat educativa
Procediment ordinari

Sessions de treball amb el noi/a
i els pares o tutors

Activitat reparadora no Activitat reparadora complerta
complerta

ATENCIÓ INDIVIDUAL A
JOVES I FAMILIES

ATENCIÓ INDIVIDUAL

La intervenció amb joves individual amb joves i
adolescents amb conductes de risc per la salut
pot ser de diferent tipus segons el context de
treball en que es realitzi.

ATENCIÓ INDIVIDUAL

Quan s’adreça a joves, no
hi ha patologia, es situa
• INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL
dins del marc institucional i • APLICADA AL TERRENY
de l’administració pública INDIVIDUAL
i, a més,, adquireix un
enfocament concret.

Quan s’adreça a joves, hi
ha patologia, es situa dins •INTERVENCIÓ
del marc institucional i de
l’administració pública i, a TERAPEUTICA
més,, adquireix un
enfocament concret.

ATENCIÓ INDIVIDUAL

La intervenció psicosocial i l’enfocament del risc en la promoció de la salut.

El marc de treball més general és la Intervenció Psicosocial aplicada al terreny
individual. Aquesta considera l’individu posant èmfasi en context social on està
immers i per tant, prenen importància les interaccions socials de l’individu: la
família, l’entorn i les xarxes socials, la integració social, el desenvolupament
socioemocional propi del procés evolutiu de l’adolescència,... L’objectiu general
que persegueix és la millora de la qualitat de vida.

ATENCIÓ INDIVIDUAL

Un enfocament més concret, ens el dona l’enfocament del risc en la promoció de
la salut.

El concepte de risc en el període juvenil consisteix en la possibilitat de que les
conductes o situacions específiques condueixin a danys en el desenvolupament
que poden afectar tant el conjunt de les seves potencialitats com deteriorar el seu
benestar i salut (Weinstein, 1992). Actualment, l'enfocament de l'atenció a la salut
juvenil, procura des d'una perspectiva més integral i articulada reduir els factors
de risc, incrementar els factors de protecció i brindar oportunitats de
reconstrucció i avanç de la situació.

ATENCIÓ INDIVDUAL

L'enfocament de risc assumeix que a major coneixement sobre els
esdeveniments negatius, major possibilitat de:

 actuar sobre ells amb anticipació per evitar-los, canviant les
condicions a que s'exposa un individu: prevenció primària

modificar les seves conseqüències i, si es presenta el problema,
major possibilitat d’intervenir en la fase precoç i prevenir que es
desenvolupi: prevenció secundària

 tractar les manifestacions patològiques, controlar la progressió i
evitar majors complicacions, així com controlar la seva propagació
(Silber, 1992). prevenció terciària

1ª fase: relació professional - adolescent

Rarament un adolescent amb conductes de risc acudeix per sí mateix a demanar ajuda.
Quan venen per compte pròpia, són demandes d’informació i consulta, neutres i sense
entrar en el terreny personal. En aquests casos, la intervenció més adequada és la d’oferir
la informació que es demana i manifestar que estem oberts a qualsevol altre consulta.

La majoria de vegades, però, no arriben per pròpia voluntat si no que venen derivats:
altres professionals de diferents recursos, la mateixa família que acudeix i que vol que
vingui el fill/a,.. Per tant, sovint ens trobem amb reticències i negació a venir al recurs en
qüestió.

Per tant, el primer que cal tenir en compte és crear una bona relació i un clima de
confiança i respecte mutu. Un aspecte clau pel respecte és que el professional deixi de
banda les valoracions morals i perjudicis respecte el comportament i les conductes de risc
dels jove iadolescents (delinqüència, drogues, baralles, ...) i l’estigmatització inconscient
ja que pot condicionar la relació.


La confidencialitat és el primer punt que s’aclarirà en la relació. També caldrà tractar les
expectatives que té de la intervenció, o sigui, què n’espera. Això ens servirà per aclarir i
consensuar posteriorment els objectius de treball.

Alguns són experts en les relacions entre professionals i saben perfectament què s’espera
que diguin i quines són les respostes socialment desitjables. En aquest punt, haurem
d’estar predisposats a que apareguin les mentides i la negació del problema com a part
de la relació i el procés d’intervenció. Les reaccions típiques dels adolescents i joves són:

 bloqueig: silenci, desafiament, ...
 Passivitat o apatia: indiferència
 Empatia: col·laboradors
 Respostes socialment desitjables


Les demandes sovint no són conscients ni explícites i caldrà desxifrar què és el que ell
necessita i ens demana a partir de l’entrevista inicial.

Necessitarem temps i evitar la “pressa” en la comunicació. Per tant, no podrem començar
a preguntar per aspectes familiars, intimitats afectives i hàbits i estils de vida si abans no
hem tingut temps de crear un clima de confiança.

Un aspecte que ens facilitarà la relació i ajudarà a “marcar el terreny”, és demostrar-li
que coneixem el terreny que trepitja, ja sigui el consum de drogues, els estils de vida
juvenils, els espais d’oci, les peculiaritats de les relacions afectives i sexuals dels joves
actuals (i per tant, s’ha de conèixer prèviament). Això ens ajudarà a guanyar respecte i
autoritat i facilitarà la relació.


Una relació de confiança i respecte passa pel bon tracte i les mostres d’afecte
mesurades. Mostrar interès per la seva vida i preocupació per ell en general i no
exclusivament per les conductes de risc.

En quan el llenguatge, hem d’evitar els tecnicismes i utilitzar llenguatge planer. Haurem
de familiaritzar-nos amb el llenguatge que utilitzen, no per utilitzar-lo, si no per fer-los
saber que coneixem el seu mon i mostrar proximitat.

2ª fase: DIAGNÒSTIC DEL CAS:

El diagnòstic psicosocial contempla la situació del jove o adolescent, de l’entorn familiar i
comunitari. Per tant, haurem de tenir informació sobre diferents àmbits:


Àmbit individual:
Escolarització: si està escolaritzat, curs, rendiment, absentisme,...
Vinculació amb altres recursos: serveis socials, EAIA, UEC, ET,...
Família: genograma, relacions, vincle, sentiments, persones significatives, model
familiar, maltractes, consums,
Estat de salut: salut mental, malalties,..
Oci: activitats de temps lliure, espais, hores de dedicació, si està al carrer, què
fa, esports,...
Entorns més pròxims: consums, delinqüència, ...
Amistats: grup d’amics, estil
Àmbit legal: si te problemes legals, delictes,...
Autoconcepte i autoestima: que és el que li agrada més i què menys d’ell/a mateix/a.
Projecte de vida: què vol fer de gran
Consums de drogues: història de consum, edat d’inici, freqüència, tipus de
droga, conseqüències negatives, motivació per abandonar el consum
Sexualitat i afectivitat: relacions de parella, sexuals, protecció, tipus de relació:
respecte, dependència, distància,...


Àmbit família:

Situació social: Situació socioeconómica, contexto sociocultural,
vivenda.
Competències parentals: vinculació, empatia, negligència,
maltractes, estil educatiu (depenent, autoritari, tolerant, exigent,...)
estat de salut física y mental. .
Clima familiar: Dinàmica y tipus de relaciones (con el nen/a o
adolescent, al interior de la família).
Conductes transgressores: consum, tràfic de drogues, delictes, ...
Condicions resilients: suport a l’adolescent


Identificació dels factors de risc i protecció:

Els factors de risc són aquelles circumstàncies socioculturals i característiques
individuals que augmenten la vulnerabilitat de les persones i afavoreixen la
possibilitat que desenvolupi problemes relacionats amb la salut

Biològics: factors genètics que predisposen
Psicològics: percaçadors de sensacions com a tret de la personalitat i actituds
com manca de responsabilitat, prudència, moderació
Familiars: models familiars, valors respecte a les drogues, la sexualitat,
sitaucions d’abandonament, famílies multiproblemàtiques,habilitats parentals
(sobreprotecció, autoritarisme, incoherència,...)
Grup d’iguals: entorns de consum
Context social: barris amb alts consums, situació d’exclusió social, immigració,
manca de xarxes de suport social,..


Els factors de protecció són aquelles circumstàncies que reduiran la probabilitat
de desenvolupar problemes relacionats amb la salut.

Els anteriors més:
Estils de vida saludables
Alta autoestima
Resiliència: . Es tracta de la capacitat d'afrontar de manera efectiva
esdeveniments
adversos, que poden arribar, fins i tot a ser un factor de superació
Oportunitats: d’ajuda psicològica, educació,...
Recursos cognitius: estratègies de presa de decisions, raonament, locus de
control intern (reconèixer en si mateix la possibilitat de transformar circumstàncies
de manera que responguin a les seves necessitats, preservació i aspiracions
Recursos emocionals
Habilitats socials
Suport familar i xarxa d’integració social
Autocura del físic: alimentació, exercicis, sexe segur

3ª fase: PLA D’INTERVENCIÓ

Hem d’identificar i situar-nos en el punt de partida real de la
persona. És molt fàcil que et diguin que volen abandonar la
conducta de risc en qüestió, però cal esbrinar si es tracta d’una
declaració de voluntats real o assertiva.

3ª fase: PLA D’INTERVENCIÓ

Marcar uns objectius:

ex. Disminuir el consum de cànnabis. Deixar de freqüentar ambients delictius. Utilitzar el
preservatiu en totes les relacions sexuals,...

No marcar-se objectius massa elevats a curt termini. Cal marcar un objectiu final i uns
objectius graduals que permetin anar assolint èxits fins a la consecució del final.

Han de ser consensuats per totes les persones que participen en la intervenció:
l’adolescent, la família, els professionals que l’han derivat, nosaltres,...

Fer partícip la família.

Establir compromisos: haurem de tenir en compte que no poden ser molt elevats en la
fase d’inici perquè els adolescents en risc, mostren dificultats per mantenir compromisos
i, en cas que no es compleixin, farà sorgir frustració. Cal tenir-ho present des del principi.

Utilitzar els pactes.

4ª fase: PROCÉS D’INTERVENCIÓ

FACTORS DE FACTORS DE
RISC PROTECCIÓ

A més a més, caldrà treballar la modificació de conductes concretes de risc per
substituir-les per altres alternatives més saludables.

4ª fase: PROCÉS D’INTERVENCIÓ
La Tª motivacional pel
canvi de conductes, de
Prochaska i
DiClemente, resulta molt
indicada en aquest punt
i en ajudarà a situar-nos
all llarg de tot el procés i
a seleccionar les
tècniques més
adequades en cada
moment.

5ª fase: COORDINACIÓ AMB ALTRES
PROFESSIONALS

Al llarg de tot el procés caldrà anar mantenint el contacte amb els
professionals que també intervenen en el cas, o que l’han
derivat, per tal de tenir coneixement sobre possibles canvis, noves
situacions que puguin afectar a la persona i intercanviar el resultat
de les intervencions que estem portant a terme.

També és molt important marcar objectius comuns de treball i
clarificar qui s’ocupa de cadascun dels temes per tal de solapar-nos
com menys millor.

6ª fase: INTERVENCIÓ AMB LA FAMÍLIA

Segons cada cas, la intervenció de la família serà major o menor.
Hi ha diferents perfils de famílies i diferents estils educatius.
Podem trobar-nos amb:

famílies que s’alarmen,
que neguen,
indiferents,
tolerants
col·laboradores,
divergents (diferents criteris
per part de la mare i del pare)

6ª fase: INTERVENCIÓ AMB LA FAMÍLIA
Per tant, cal identificar quina és l’actitud i l’estil educatiu de la família per enfocar
la intervenció.

En menors d’edat, com a mínim cal notificar a la família el treball que s’està fent.
En funció de la implicació, podrem treballar amb ella en diferents aspectes:

Que participin del procés donant-los eines per actuar des de casa: pautes
educatives

Donant informació sobre la conducta de risc, per poder-la valorar sense masses
alarmes ni massa relaxació.

Posant punts en comú en la intervenció del problema en el fill.

Caldrà tenir en compte quines són les seves expectatives sobre la nostre
intervenció i quins són els objectius per poder incorporar-los en el pla de treball.

7ª fase VALORACIÓ DEL PROCÉS I FINALITZACIÓ.

Haurem de valorar si hem acomplert els objectius que ens havíem
marcat i si es així, es pot finalitzar la intervenció declarant que
restem aqui per si podem ser d’ajuda en un altre moment.

ATENCIÓ INDIVIDUAL

VICJOVE
C. Morgadas, 15
(Recinte La Farinera)
F. 93.889.17.67
M. 619.487.175
salut@vic.cat
Cita prèvia

ATENCIÓ INDIVIDUAL
Derivacions. Coordinacions amb serveis sanitaris. Circuït.

TSJ elaborem INFORME del cas, que enviem per
e-mail a direcció del CSM.

Ens retorna e-mail amb dia, hora i professional
per la primera visita

Còpia de l’informe a CAP, per tal que el metge
capçalera/pediatre en tingui coneixement.

Coordinació via correu-e amb professional

Canvi de paradigma: CLAUS

 Factors de protecció
 Impacta més enllà del consum de drogues
 Major eficàcia i eficiència
 Promoció de la Salut Mental
 Prevenir problemes psicològics
 Programa promoció resiliència
 Prevenció inespecífica

LA PREVENCIÓ INESPECÍFICA
Justificació
Un model que busca una major eficàcia i eficiència del programa i que vol aportar
elements de recerca ja que cerca l’efectivitat.

Parteix de la hipòtesis que, reforçant la resiliència, els adolescents poden fer front més
eficaçment a les adversitats, els esdeveniments vitals estressants i les situacions de risc
que suposen un risc potencial per la seva salut física i/o mental.

Es tracta de centrar la intervenció en les fortaleses o factors de risc més que no pas en les
vulnerabilitats o factors de risc d’aquest grup.

De reformular els objectius des d’un marc més ample, amb les expectatives d’assolir els
mateixos resultats i esperant trobar-nos amb un impacte major ja que pot repercutir en
més eixos que no pas els que ens plantejàvem en el model anterior.

Justificació
Així doncs, el treball es centra en:
• la promoció de la resiliència,
• fent èmfasi a l’àmbit de l’autoestima, les emocions i les
habilitatss socials,
com a estratègia per afrontar eficaçment les adversitats, deixant
de banda el treball específic centrat en situacions de risc segons
els àmbits que fina ara havíem centrat els projectes adreçats a la
promoció de la salut en població jove.

Justificació
En quines bases es justifica el canvi de paradigma:

La OMS va definir l’any 1946 la salut com un estat complet de benestar
físic, mental i social. Per tant, la salut mental és una part integrada de la
salut i està estretament relacionada amb la salut física i la conducta.
Aquesta concepció positiva de la salut ha suposat abandonar el model
mèdic tradicional basat en la salut entesa com a absència de malaltia, que
persegueix únicament la curació de malalties, a una altre molt més amplis i
dinàmic, com és la promoció de la salut.

Justificació

La OMS, en la Carta d’Ottawa per la promoció de la salut (Ginebra, 1986)
defineix la Promoció de la Salut com un “Procés polític i social global que avarca
les accions dirigides a enfortir les habilitats i capacitats dels individus i modificar les
condicions socials, ambientals i econòmiques amb la finalitat de mitigar l’impacta
en la salut individual i col·lectiva. La Promoció de la Salut és doncs un procés que
permet a les persones incrementar el control sobre la seva salut.

Justificació

La definició que fa OMS de Salut Mental fa referència a un estat de benestar en el
qual l’individu se n’adona de les seves pròpies aptituds, pot afrontar les pressions
normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capa de fer
una contribució a la seva comunitat.

El concepte de salut mental però, no és categòric, si no que s’ha d’entendre com a
un continu entre l’estat de salut mental i la malaltia, on cada persona es situa en un
punt d’aquest continu, presentant més o menys SM.

Justificació
La SM està determinada per factors de tipus social, psicològic i biològics.

A nivell social, l’aïllament socialment, la pobresa i el baix nivell d’educació, són
factor de risc de patir problemes de SM

A nivell biològic, la predisposició genètica i els problemes de salut física fan també
vulnerable a l’individu.

A nivell psicològic, la resiliència hi té un paper fonamental. Entenem resiliència
com a aquells mecanismes defensius i d’afrontament i superació de situacions
adverses i capacitat d’adaptació.

A nivell conductual, el consum de substàncies, la violència, el maltractament
infantil i de dones són factors de risc de patir problemes de SM.

Nosaltres ens centrarem en aquells que són modificables i per tant, en els factors
socials, psicològic i de comportament.

Justificació
La promoció de la salut ha de respondre a les necessitats de salut de la
població, actuant en 3 àrees d’intervenció prioritàries:

problemes de salut: Davant dels problemes de salut, poden aparèixer fàcilment
les malalties cròniques i les discapacitats. En aquest cas, l’objectiu serà la qualitat
de vida d’aquestes persones.

estils de vida: Quan parlem d’estils de vida, els temes claus són l’alimentació,
l’activitat física, la sexualitat, el consum de drogues i l’estrès. En aquest casos, els
objectius s’encaminen a promoure comportaments saludables i a establir models
socioculturals saludables.

transicions vitals: Les transicions vitals comprenen la infància, l’adolescència, la
immigració i la vellesa. Els objectius aniran encaminats a desenvolupar habilitats
personals i socials, apropar recursos i serveis,...

Tan les necessitats com les àrees d’intervenció marquen els objectius de treball en
cada context i en aquest context, el nostre projecte s’enfoca cap a les transicions

Justificació

Estudis epidemiològics han mostrat, mitjançant instruments ben
validats, les taxes de prevalença dels problemes psicològics i conductuals
en nens i adolescents en nivells entre el 10% i el 20% (Sonuga-Barke
1997). Aquests instruments tenen punts de tall establerts en nivells que
identifiquen els problemes que afecten la funció diària del nen o de la
família. Les dades indiquen que es considera que fins a un terç d’aquests
nens (és a dir, d'un 4 % a un 7% de la població total de nens) necessiten
tractament psicològic (Prior 1992).

Justificació

La qüestió sobre com prevenir els problemes psicològics en nens i joves ha estat
d'interès principal durant diversos anys (Caplan 1964). Els esforços s'han centrat
principalment en la gestió dels aspectes de risc, però les investigacions sòlides
(Garmezy 1985; Rutter 1985; Haggerty 1996) han resultat en una major
consciència sobre els factors positius de l’entorn, les relacions socials i de
les diferències individuals que protegeixen els individus del
desenvolupament de problemes.

Els efectes negatius dels factors de risc semblen reduir-se o neutralitzar-se
mitjançant la confiança en el nostre sentit del valor personal i a través de
millors mecanismes per afrontar a l’estrès psicològic.

Entre les qualitats individuals, el l’autoconcepte és un dels indicadors al que
se li presta més atenció.

Justificació
Perquè del treball en grups adolescents

Perquè molts dels problemes de salut de l’adult sorgeixen de comportaments que
es van iniciar a l’adolescència: consum de tabac, drogues, ... amb les
conseqüències a llarg termini que apareixen a la vida adulta: risc de desenvolupar
càncer, malalties cardiovasculars, respiratòries i hepàtiques. A banda dels
problemes de salut associats a aquests comportaments com ara major risc de
lesions per accidents, relacions sexuals de risc,...

Justificació
Perquè treballar la resiliència?

Diferents estudis han mostrat la variabilitat entre persones en la manera de
respondre a l’adversitat psicosocial. Existeix una proporció de persones que han
viscut esdeveniments terribles i que no han patit seqüeles greus, a diferència
d’altres.

Per tant, existeixen diferències individuals en la manera de resistir al dany per tal
de protegir la pròpia identitat davant de situacions adverses i de molta pressió.

Aquesta capacitat no és un intrínseca a la persona, si no que és modificable.

Persones exposades a ambients de risc assoleixen un nivell de funcionament
normal sense desenvolupar problemes personals ni psicològics.

Marc teòric

EXPRESSIÓ I
CONTROL DE HABILITATS
RESILIÈNCIA AUTOESTIMA
LES SOCIALS.
EMOCIONS

LA PREVENCIÓ SELECTIVA

sessions

 S’ha dissenyat un programa de diverses sessions de
treball dinàmic i en grup on poder desenvolupar els
temes que configuren el marc teòric de la resiliència:
autoestima, la gestió de les emocions i les habilitats
socials.

sessions

RECURSOS:

Imatges, talls de
Dinàmiques de
sèries i de Improvizacions representacions
drup
pel·licules.

sessions

Valoració TRE -Ellis: lent
Valoració
AUTOESTIMA: autoconcepte i desenfocada i
imatge ideal
autoestima. com enfocar-la

sessions

GESTIÓ DE LES
EMOCIONS

Externalitzac La TRE de
ió de les La veu del Ellis:
Emocions i
emocions: pensament. pensaments
sentiments
entrevista al El rei rabieta automàtics i
síntoma alternatius.

LA PREVENCIÓ
INESPECÍFICA sessions

HABILITATS SOCIALS
 Afrontar les critiques
 Expressar la nostra opinió
 Expressar el que sentim
 Comunicació no verbal
 Entrevista de feina

L’Avaluació

AVALUACIÓ DE LA AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIA
SATISFACCIÓ Avaluació PRE POST

AUTOESTIMA Rosenberg Rosenberg

GESTIÓ EMOCIONS EQR (Cuestionari de EQR (Cuestionari de
regulació emocional) regulació emocional)

HABILITATS SOCIALS EHS Escala EHS Escala
habilidades sociales habilidades sociales

L’Avaluació
Evidència i recerca científica.
 recerca bibliogràfica sobre quines estratègies poden resultar més
eficaces.
 Conèixer quin és l’impacta de la intervenció
 difondre els resultats a la comunitat en un tema que no existeix
evidència científica però no programes desenvolupats.
 Necessitat d’assessorament científic i tècnic, disseny de les
intervencions i/o programes que es duguin a terme, el
seguiment i posterior avaluació dels mateixos.

Moltes gràcies

Judit Ramos
Ajuntament de Vic
ramospj@vic.cat
93. 889.12.44

Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)

Semelhante a Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol) (20)

Mais de SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers

Mais de SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (20)

Deteccio precoç (Judit Ramos Pujol)