Ponència Agència Catalana de l'Aigua dins el local info day del projecte Euroscapes. Ajuntament de Granollers.

1. Granollers, 18 de març de 2011 La recuperació dels rius a Catalunya Aplicacions pràctiques a la conca del Besòs

3. Marc Legal 2000 DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA Obliga al bon estat ecològic de les masses d’aigua i al principi de no deteriorament (2015) 1995 DIRECTIVA HÀBITATS Té per objecte la conservació, protecció i millora dels hàbitats naturals i les espècies de fauna i flora. 2006 DIRECTIVA INUNDACIONS Redueix l’impacte negatiu de les inundacions, mantenint els positius i obliga a disposar d’una avaluació preliminar del risc d’inundacions (2011), de mapes de perillositat i risc (2013) i plans de gestió del risc (2015)

4. Marc Legal 2008 2006 REGLAMENT DE LA PLANIFICACIÓ HIDROLÒGICA DE CATALUNYA Estableix la zonificació dels espais fluvials com un dels continguts del programa de mesures a través de plans de gestió específics 2006 REGLAMENT LLEI URBANISME DE CATALUNYA Es recullen els conceptes dels espais fluvials i els usos admissibles a efectes urbanístics dintre de la directriu de preservació front al risc d’inundacions MODIFICACIÓ REGLAMENT DOMINI PÚBLIC HIDRÁULICO Introdueix nous conceptes en el domini públic hidràulic i zona de policia, d’acord amb la zonificació d’espais fluvials

5. Marc Legal TEXT REFÒS LLEI DEL SÒL Restaran en situació de sòl rural, i per tant preservat de la seva transformació, mitjançant la urbanització, els terrenys amb risc d’inundacions 2007 LLEI DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT Un principi que inspira la Llei és “La prevalença de la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística” 2008

6. ZONIFICACIÓ. NORMATIVA HIDRÀULICA DE L’ESPAI FLUVIAL

7. LÍNIES DE TREBALL REGIONAL Per a l’elaboració del Pla d’Emergències enfront Inundació a Catalunya INUNCAT E1:50.000 i E1:5.000 On no està previst disposar d’informació hidràulica a curt termini GEOMORFOLOGIA DETALL E1:5.000 MUNICIPAL Planificació d’espais fluvials PLANIFICACIÓ PARTICIPATIVA PEF E1:1.000 LOCAL EXPERIÈNCIA ZONES INUNDABLES

8. Inuncat DTM 15*15 2.000 km modelitzats Geomorfología E1:50.000 Uns 15.000 km

9. Geomorfologia detall Primera aproximació s’està treballant amb col·laboració amb l'Institut Geològic de Catalunya Uns 75.000 Km, en detall uns 30.000 km

10. PEFCAT DTM 1*1 3.000 km modelizats

11. METODOLOGIA PEFCAT

12. Erosió en marges Afecció a la ribera i al règim de cabals Avinguda en núcli urbà Inundació en vies de comunicació FENÒMENS DE LA DINÀMICA DELS ESPAIS FLUVIALS

13. ELS RIUS, ELEMENTS DINÀMICS EROSIÓ DE PILES CANVI EN EL PERFIL LONGITUDINAL: INCISIÓ DEL LLIT

14. ELS RIUS, ELEMENTS DINÀMICS Confluència d’Arbúcies amb el riu Tordera (1915- 1967- 1993) Variabilitat en la direcció i nombre de braços

15. DELIMITACIÓ DE ZONES INUNDABLES

16. CALATS DE LA ZONA INUNDABLE

17. MAPA PERILLOSITAT

18. La nova Planificació Hidrològica 2000 ZONIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL EN EL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA, ARTÍCLE 6, ES RECONEIX EL CARÀCTER NORMATIU DE LA ZONIFICACIÓ I DELS USOS ADMISIBLES

19. 2006 No es permet cap ús. Preservació ambiental i del règim de corrent. ZONA FLUVIAL Zonificació Objetiu i delimitació Usos Presenvació de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes associats a la llera. Es delimita a partir de la Q 10 i de la ribera mín.

20. No es permet cap ús. Preservació ambiental i del règim de corrent. ZONA FLUVIAL Zonificació Objetiu i delimitació Usos Presenvació de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes associats a la llera. Es delimita a partir de la Q 10 i de la ribera mín. Vía preferent de desguàs en avinguda. Es delimita a partir del Q 100. SÍSTEMA HÍDRIC No construcció ni edificació. Preservació règim de corrents.

21. No es permet cap ús. Preservació ambiental i del règim de corrent. ZONA FLUVIAL Zonificació Objetiu i delimitació Usos Presenvació de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes associats a la llera. Es delimita a partir de la Q 10 i de la ribera mín. Vía preferent de desguàs en avinguda. Es delimita a partir del Q 100. SÍSTEMA HÍDRIC No construcció ni edificació. Preservació règim de corrents. ZONA INUNDABLE Segons la definició de la Llei d’Aigües. És la delimitació de la zona definida a partir de Q 500 . Possible construcció i edificació amb condicions.

22. LA ZONIFICACIÓ DELS ESPAIS FLUVIALS 20006 2006 Cartografía de la zonificació

24. Planificació de l’espai fluvial de la conca del Besòs Diagnosi d’inundabilitat. T.M. Palau-Solità i Plegamans DPH Probable ZI per a T=10 anys ZI per a T=50 anys ZI per a T=100 anys ZI per a T=500 anys Delimitació de Zones Inundables

25. Espècies vegetals invasores a la conca del Besòs

26. Estat de les riberes a la conca del Besòs

27. RECUPERACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS EN FUNCIÓ DE L’ESTAT ACTUAL Bon estat ecològic Es prioritzarà la preservació i planificació evitant possibles degradacions futures GESTIÓ I CONSERVACIÓ Estat deficient S’actuarà amb més o menys intensitat prioritzant el principi de mínima intervenció RECUPERACIÓ Bon estat ecològic Objectiu bàsic

28. ESTUDIS DE DETALL PLA DE L’ESPAI FLUVIAL RECURIBER (PROGRAMA DE RECUPERACIÓ DE RIBERES) CONVENIS SUBVENCIONS CRITERIS TÈCNICS PROGRAMA DE MANTENIMIENT I CONSERVACIÓ DE LLERES (PMCLL) Pla de gestió de districte de conca de Catalunya ACTUACIONS PROGRAMADES I EXTRAORDINÀRIES CRITERIS TÈCNICS RECUPERACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS Millora de la funcionalitat ambiental, mantenint o millorant la hidràulica, bàsicament en masses d’aigua amb valor ambiental Millora de la funcionalitat hidràulica, mantenint o millorant l’ambiental, bàsicament en petits cursos d’aigua amb possibles danys per inundació REPOSICIÓ D’ESPAIS AFECTATS PER INFRAESTRUCTURES INTERVENCIÓ EN OBRES D’INFRAESTRUCTURES QUE AFECTEN L’ESPAI FLUVIAL Reposició i millora en allò possible de les zones afectades per obres d’infraestructures PEF (PLANIFICACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS )

29. INSTRUMENTS Guia tècnica per a actuacions en riberes

30. INSTRUMENTS Fitxes d’actuacions tipus en espais fluvials Protocol seguiment actuacions de recuperació fluvial

31. SUBVENCIO: TIPOLOGIES D’INTERVENCIONS DEMOLICIÓ O NATURALITZACIÓ D’ESTRUCTURES MILLORA DE LA MORFODINÀMICA FLUVIAL RECUPERACIÓ DE RIBERES RECUPERACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS NO INCLOU: parcs fluvials, mobiliari urbà, endegaments, manteniment de lleres, escales de peixos, ecosistemes aqüàtics...

34. EXEMPLES D’INTERVENCIONS RECUPERACIÓ DEL RIU CONGOST A LA GARRIGA. Campanyes de difusió a altres tècnics d’ajuntaments Feb10 Mai10 EXECUCIÓ :2010 PRESSUPOST : 95.470 €

38. EXEMPLES D’INTERVENCIONS RECUPERACIÓ AMBIENTAL DE LA RIERA DE CALDES. PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS. Eliminació d’espècies invasores Abans Després Eliminació mecànica Eliminació amb ús d’herbicides