Pressure ulcers as a risk factor of discharge to acute care unit in older hos...
Mirando hacia el futuro óptica desde la gestión de centros
1. Geriatría:
Mirando hacia el futuro
Óptica desde la gestión de centros
Sebastià Santaeugènia Gonzàlez
Cap de Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives
2. Presentación
La Geriatría en el siglo XXI en Cataluña
La crisis, ¿momento para reformar el sistema
sanitario?
“Nuevos” modelos organizativos de atención
geriátrica, experiencia desde un servicio joven
– Modelo de atención geriátrica en una O.S.I.
– Evidencias entorno a la Atención de ancianos en
ámbito domiciliario.
3. La Geriatría en el siglo XXI en Cataluña
4 Afirmaciones la definen:
– Heterogeneidad
– Desequilibrio territorial
– Ausencia de total integración en el sistema sanitario
– No sostenibilidad
– Unidad?
4. Heterogeneidad:
– RAE: Mezcla de partes de diversa naturaleza en un
todo.
– La Geriatria catalana es fruto de una mezcla de
diferentes formas de comprender la realidad del
anciano, que aunque potencialmente podría
enriquecer la especialidad pueda estar
empobreciéndola.
– ¿Tenemos claro que buscamos, queremos, deseamos
en el presente y futuro de la especialidad?
La Geriatría en el siglo XXI en Cataluña (II)
5. La realidad catalana vs española
Los Stakeholders:
– Sociedades científicas
– Especialidades foráneas
La falta de capacidad de inducir … ¿qué nos
falta?
La Geriatría en el siglo XXI en Cataluña (III)
6. Desequilibrio territorial:
La Geriatría en el siglo XXI en Cataluña (V)
2928 camas sociosanitarias
1.697.244 Habitantes
1 cama por cada 580 hab
7 centros aprobados /1
realizado
437741 habitantes
429 camas sociosanitarias
1cama por cada 1020
habitantes
1 centro aprobado no constru
7. La Geriatría en el siglo XXI en Cataluña (VI)
Ausencia de total integración en el sistema sanitario
¿ Cuántas veces se habla del ámbito sociosanitario?
¿ Plan director?...
10. La Geriatría en el siglo XXI en Cataluña (IX)
Ausencia de total integración en el sistema sanitario
11. La crisis: ¿momento para reformar el sistema
sanitario?
Es el momento óptimo para hacerlo
Basado en qué:
– Poder de participación en la nueva planificación
– Eficacia teórica
– Eficiencia práctica en nuestra realidad
– Sostenibilidad (económicos)
– Flexibilidad
– Alto nivel de exigencia (existencia de feedback y
análisis)
13. Antecedents del servei
La importància de l’atenció integral, integrada,
coordinada a l’entorn de la OSI ja es projectà
l’any 2007.
Es dividia en diverses línies d’atenció
16. Poblacions a Badalona
Ancià Sà – Viuen a domicili (AP). Majoria de les
persones 15.862-20.085
Ancià Fràgil: “7031 ancians”. Domicili (AP)
Ancià Discapacitat (geriàtric)... Quina prevalença
hi ha? (AP i SGiCP). Domicili/SGiCP/Resi.
17. Tipologies ancians
Ancià Discapacitat – Segons Departament Acció
social en base a valoracions realitzades Llei
Dependència…
18. A Badalona…
Pacients amb discapacitat segons :
Idescat: 6.365 ancians
INE:
Font: Departament de Benestar i Familia. Base de dades dde persones amb discapacitat
Disc moder: 2682 persones
Disc severa: 3953 persones
Disc total: 5205 persones
10.588 ancians
19. Dispositius sanitaris a Badalona
Sociosanitari El Carme. 209 llits
HUGTiP. 643 llits
HMB. 150 llits
1002
llits
21. Conseqüències
Ancià discapacitat te el doble de malalties
El gasto sanitari a l’ancià es concentra en el fràgil
i geriàtric i suposa (65-74 i >75)
– Mitjana de visites al Metge primària 1,4-1,53/mes
– Mitjana de visites a l’Especialista 1,52-1,43/mes
– Mitjana ingressos hospitalaris 1,34-1,55/any
– Prenen medicaments en les darreres 2 setmanes
85,70-91,89%
24. Atenció domiciliària Final de vida
”there is some evidence pointing to cost advantages of palliative care at home as compared with
alternative care models, although this needs to be corroborated by further research”
“Overall, the evidence demonstrated that home, hospital, and inpatient specialist palliative care significantly
improved patient outcomes in the domains of pain and symptom control, anxiety, and reduced hospital
admissions. The results suggest that specialist palliative care should be part of care for cancer patients”
25. Atenció domiciliària final de vida
Palliat Med. 2009 Jan;23(1):17-22
“All systematic reviews drew the conclusion that specialised palliative care is more effective than
conventional care. The methodological limitations of the original studies and the heterogeneity of
programmes did not allow to draw conclusions about whether a specific model of specialised
palliative care is more or less effective or cost-effective than other.”
27. -Reducció risc no viure a casa (RR 0,95, 95% IC 0,93-0,97)
-Reducció dels ingressos a Llarga Estada (RR 0,87, 0,83-0,90)
-Reducció del risc d’ingrés hospitalari (RR 0,94, 0,91-0,97)
-Reducció del risc de caigudes (RR 0,90, 0,86-0,95)
-Milloria de la funció física en els grups d’intervenció (-0,08, -0,11 to -0,06)
-No reducció del risc de mort (RR 1,00, 0,97-1,2)
Global (97.984 pacients)
Meta-anàlisi de Beswick et al: Total d’intervencions
28. Atenció centrada en la comunitat
després de l’alta hospitalària
-Reducció risc no viure a casa (RR 0.90, 0,82-0,99)
-Reducció dels ingressos a Llarga Estada (RR 0,77, 0,64-0,91)
-Reducció dels ingressos hospitalaris (RR 0,95, 0,90-0,99)
Meta-anàlisi de Beswick et al: posthospitalització
29. Avaluació Geriàtrica de població general
-Reducció risc no viure a casa (RR 0.95, 0,93-0,97)
-Reducció dels ingressos a Llarga Estada (RR 0,86, 0,83-0,90)
-Reducció del risc de caigudes (RR 0,76, 0,67-0,86)
-Milloria de la funció física en els grups d’intervenció (-0,08, -0,11 to -0,06)
Meta-anàlisi de Beswick et al: preventives comunitàries
35. Preventive Home visits (II)
Los programas preventivos de visitas domiciliarias parecen ser eficaces,
siempre y cuando las intervenciones se basen en la valoración geriátrica
multidimensional e incluyan múltiples visitas de seguimiento de origen y de
destino de personas de bajo riesgo para muerte.
36. Preventive Home Visits
• Article de revisió de 10 anys de funcionament per llei de visites domiciliàries a tot ciutadà
que tingui 75 o més anys d’edat.
• Apunta com a important i urgent: necessitats urgents d’equips interdisciplinars per a
maneig d’aquest tipus de pacients i programes de col·laboració estreta entre atenció
primària i secundària. El valor i la importància de la formació en geriatria es “evidence
based”.
• El maneig del pacient ha de ser en base a valoracions multidimensionals no focalitzant-
se en una malaltia. Les visites preventives han de compendre tots els aspectes del
benestar del individu. (funcionalitat, benestar, expectatives de vida, condicions
habitatge i socials, suport rehabilitador,…)
37. Preventive home visits
Les principals conclusions de l'estudi de viabilitat danesa a les visites domiciliàries
preventives foren :
• Educació dels equips (formació específica) ha demostrat millorar la capacitat de viure
en la comunitat de l’ancià.
• La formació específica d’aquest equips es neutra (cost neutre)
• Oferir visites preventives a casa com part de l‘activitat es va associar amb milloria de la
la capacitat funcional de les persones que les van acceptar.
• El número i la regularitat de les visites eren importants
• Les dones es van beneficiar més que els homes
• Els de 80 anys d'edat es van beneficiar més que els de 75 anys d'edat
• Visitar sempre el mateix equip i establir un bon contacte eren importants
• La col.laboració interdisciplinària amb el metge de primària és molt important
39. Que no funciona….
Conforme se suman enfermedades, con independencia de su naturaleza, aumenta
exponencialmente el coste. Lo importante no es la gravedad de la enfermedad sino la
coexistencia con otras. En el trabajo comentado se destapa una más, la supuesta
capacidad de control del gasto a base de controlar una sola entidad o una sola situación
(aunque se ocupen de varias, siempre de una en una). Los autores demuestran que el
gasto lo originan los pacientes con comorbilidad, y que el gasto crece
exponencialmente con la suma aritmética de enfermedades. Como siempre, las
soluciones simples a problemas complejos suelen tener gato encerrado.
40. ATENCIÓ DOMICILIÀRIA AL SGICP
LÍNIA 1.
ATENCIÓ GERIÀTRICA
INTEGRAL
REHABILITADORA
LÍNIA 2.
ATENCIÓ GERIÀTRICA
DOMICILIÀRIA
ATDOM
LÍNIA 3.
PAL·LIATIVA
ONCOLÒGICA I
M. NEURODEG.
LÍNIA 4.
SUPORT
RESIDENCIAL
CONSULTA
A PRIMÀRIA
LLARGA ESTADA
U. C. PAL·LIATIVES
SUBAGUTS
CONVALESCÈNCIA
HOSP DE DIA
CCEE
Primària Hospital Primària Hospital ResidencialPrimària Hospital Primària
41. Principales tareas:
A- INTERVENCIÓN POSTHOSPITALIZACION (GRUPO POST)*:
Atención post aguda después del alta hospitalaria. En pacientes derivados de la
UGA y otras unidades de hospitalarias o del servicio de Geriatria
B- INTERVENCIÓN PREVENTIVA (GRUP PRE)*:
Intervención domiciliaria basada en la Evaluación Geriátrica Integral con la finalidad
de prevenir ingresos hospitalarios. En pacientes derivados desde Atención Primaria
Principales objetivos:
I- Mejorar el estado de salud consiguiendo la máxima ganancia funcional
posible.
II- Conseguir mantener los pacientes en su domicilio habitual, permitiendo
poder seguir siendo atendidos por Atención primaria al final de la intervención
Línea
Atención
Geriátrica
Domiciliaria
Breve ejemplo de funcionamiento de una línea
* Beswick et al. Complex intervention to improve physical function and maintain independent living in elderly people: a systematic review
and meta-analysis Lancet 2008; 371: 725-735
42. Aguts
Mitja/Llarga
Estada Primària
Procedència
Intervenció
geriàtrica integral de
mitja estada
rehabilitadora
1. Avaluació Geriàtrica Integral
2. Definició d’objectius individualitzats
3. Intervenció multidimensional :
-Equip: Infermer (3), geriatre (1)
-Altres membres externs: Fisioteràpia, Teràpia
Ocupacional, Treball Social
Estada
Aguts
SGiCP
Primària No Primària
MILLORIA NO CANVIS PÈRDUA FUNCIONAL
Objectius
funcionals:
(guany func. =
BI alta – BI ingrés)
Destinació
d’alta
-Seguir rehabilitació
-Situació terminal
Situació aguda
Introducció a la intervenció (IV)
43. Que podem oferir al Servei
d’Atenció Primària en el context de
l’ATDOM?
45. Col·laboració Atenció Primària -SGiCP
Col·laboració entre dos serveis per a poder
atendre a pacients ancians domiciliaris geriàtrics
i ancians de residències de la zona dels ABS de
Martí Julià i Montgat Tiana a travès del SAID
En base a la valoració multidimensional dels
ancians
Treball en equip interdisciplinar
Col·laboració i diàleg continu amb Atenció
Primària
46. Col·laboració Atenció Primària -SGiCP
Mantenint com a objectius:
– Disminuïr el cost farmacèutic –revisió activa de
medicació
– Disminuïr la derivació a urgències innecessària del
resident.
– Disminuïr la necessitat de consulta especialitzada no
útil.
– Valoració de necessitats i pressa de decisions al final
de vida
– Valoració de necessitats de rehabilitació per a prevenir
la pèrdua funcional
– Disminuir la necessitat d’institucionalització (Resi/LLE)
47. Conclusions
La majoria d’ancians resideix al seu domicili
Els pacients discapacitats son els principals
consumidors de recursos sanitaris
Els pacients discapacitats es concentren en
l’ATDOM i l’atenció residencial
L’impacte que pot tenir una intervenció
interdiciplinar integrada en un servei de
Geriatria en col·laboració amb Atenció primària
es desconegut i atractiu per ambdós.
A curt plaç sembla prioritari l’atenció al
pacient geriàtric per sobre del fràgil
