4. És la targeta de
circuits impresos
central a l’ordinador.
Agrupa tots els
components i per això
es poden connectar
entre sí.
5. És el component de
l'ordinador i d'altres
dispositius
programables que
interpreta les
instruccions
contingudes en els
programes i
processa les dades.
És un dels
components
necessaris trobats a
les computadores de
qualsevol temps
6. És un tipus de
memòria
caracteritzat per un
accés directe en
qualsevol ordre en
un temps constant,
sense distinció de la
posició on es trobi la
informació ni de la
posició de l'anterior
lectura.
La informació es
perd quan la font
d’alimentació
s’apaga.
7. És un tipus de memòria
electrònica de la qual
només se'n pot llegir la
informació que duu gravada.
Aquesta memòria no volàtil
conté instruccions i
programes gravats pel
fabricant de la mateixa
placa base els quals
s'encarreguen entre altres
coses del reconeixement
inicial del maquinari de
l'equip i des de on es pot
configurar el dispositiu
d'arrencada de la sessió.
8. És el primer programa
que s'executa a una
computadora quan
s'engega. La seva
funció principal és la
de carregar i
inicialitzar el sistema
operatiu. Quan
l'ordinador s'engega,
la primera cosa que fa
el BIOS es inicialitzar i
identificar els
dispositius, com ara el
teclat, la targeta
gràfica, el lector de
CD i tot el maquinari.
9. És un sistema de gestió de la
memòria dins el sistema operatiu
que ofereix als programes la
impressió que la memòria que
fan servir té adreces
continuades, mentre que en
realitat la memòria pot estar
físicament fragmentada o fins i
tot sobrepassar la memòria física
i desar-se en emmagatzemament
secundari.
Els sistemes que usen aquesta
tècnica fan més fàcil la
programació de grans aplicacions
i permeten un ús més eficient de
la memòria real
10. És aquella memòria d'alta
velocitat instal·lada en el
mateix processador i en la
qual s'emmagatzemen les
dades que el
microprocessador necessita
utilitzar més freqüentment.
Aquesta memòria augmenta
notòriament la velocitat de
funcionament de l’ordinador.
12. És un dispositiu
d'emmagatzemament no
volàtil. S'hi guarden
grans quantitats de
dades digitals en la
superfície magnetitzada
dels diversos discs que
conté, els quals giren a
gran velocitat.
13. És una interfície per
la que diferents tipus
de dades poden ser
enviades i rebudes.
Hi han molts tipus de
ports.
S’utilitza per unir
cables o per
connectar cables a
dispositius.
14. Sistemes digitals que
transfereixen dades
entre els components
d’un ordinador o entre
ordinadors.
Estan formats per cables
o pistes en un circuit
imprès, dispositius com
a resistència i
condensadors a més de
circuits integrats.
15. És un sistema que transforma
el corrent altern de la xarxa de
distribució d'energia elèctrica en
un altre tipus de corrent
adequat per l'aplicació
concreta.
18. Dispositiu o unitat
lectora de CD.
Permet rebre i
passar informació,
dades, imatges…a
altres dispositius.
Amb l’ajuda dels
busos fa arribar
l’informació al CPU.
19. És un perifèric que
consisteix en una pantalla
que mostra l'activitat que
duu a terme la computadora
a la que està connectada.
S'utilitza per visualitzar el
procés d'introducció de
dades a través del ratolí o
del teclat i el processament
que en fa l'ordinador segons
les pautes marcades pel
sistema operatiu i els
programes que hi hagi
instal·lats.
20. És un perifèric, generalment fabricat en
material plàstic, que podem considerar, al
mateix temps, com a un dispositiu
d'entrada de dades i de control, depenent
del programari que maneja en cada
moment. Normalment té dos o tres botons
de pulsació que permeten activar fent-hi
clic diverses accions, depenent del botó
premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea
on es trobi la puntera.
Actualment la majoria de ratolins tenen una
roda central o un láser que substitueix al
tercer botó, cosa que permet més
comoditat en l'ús d'algunes aplicacions i en
integrar accions relacionades amb el
moviment ascendent i descendent del
contingut de la pantalla.
21. És un perifèric
utilitzat per la
introducció d'ordres
i dades.
Actualment el teclat
és un element
indispensable per
un ordinador i és,
juntament amb el
ratolí, el perifèric
d'entrada més
important.
22. Com configurar un router. És un dispositiu que
selecciona camins
en xarxes
informàtiques per
enviar a través
d’elles informació.
Crea xarxes
inalàmbriques, que
en termes pràctics
s’utilitza,
normalment , per a
connectar-nos a
Internet sense haver
de connectar un
cable físicament a la
nostra computadora.
23. Per configurar un router s’han de seguir uns passos:
1- Li hem de posar un nom.
2- Necessitem connectar les altre xarxes al router , per tant, tindrem que dona-ls’hi una direcció IP.
Les connexions de un dispositiu a un altre han de tenir les mateixa xarxa i sub-xarxa. És
recomanable utilitzar una màscara de sub-xarxa.
Continuem, per donar-li una IP a una interfase seguim uns passos:
1- Ingressem el Mode Int complet.
2- Ingressem a la interfase amb el pas anterior.
3-Ja posat això, a la pròxima línia escrivim el comant per donar la IP. La descripció ha de portar el
nom del router al qual va connectat i a quina interfase, en general només són aquestes dues
coses.
4-A la pròxima línia donem la descripció.
5- I ja per acabar, a la pròxima línia escrivim el comant per a carregar el fet a la interfase.
Què és una IP?
24. És un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la
xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.
Vol dir Protocol d’Internet.
Ex: 192.168.66.254
