1. 4 OCTUBRE 2014
entrevistes en sintonia CONRAD DURAN e s
Entrevista a Lola Salmerón
“Veig el món amb una mica
de tristesa, tot i que sóc
una persona molt positiva”
Lola Salmerón Galí (Barcelona, 1972) és una jove escriptora i activista que es dedica
a l’acció social en la qual implica bona part del seu temps amb satisfacció. En els seus
llibres, li agrada recordar experiències reals de diferents persones: “Recuerdos de
mi abuelo en tiempos de guerra”, “El tren de Zafán”... Amb “La fábula de la montaña
mágica”, el seu debut en la literatura per a un públic més juvenil, va comptar amb
el finançament de Paco Martín, destinant part del benefici del llibre a Cáritas de
Castelldefels.
El seu últim llibre publicat es titula “La esperanza tiene un nombre, Ismail”. L’autora
torna als seus orígens, on la crítica social i la lluita contra la marginació és un dels
trets més característics.
C: Vius a Horta de Sant Joan, que
era el poble del teu iaio.
L: El meu iaio, el pare de la meua
mare, va néixer a Horta de Sant
Joan i, de molt jove, va anar cap
a Barcelona per circumstàncies
difícils. Allà va ser fuster. Suposo
que sempre ha quedat esta part de
retorn a l’arrel.
C: Per quins motius retornes a les
Terres de l’Ebre?
L: Vaig deixar moltes coses: una
feina que m’emplenava moltíssim,
moltes històries... Volia un canvi.
M’agrada molt la ciutat i m’agrada
molt Barcelona, però tenia la
necessitat de natura. També la pots
trobar allà, però no de la mateixa
manera que aquí, ja que és com
una connexió directa que apareix
mires on mires. Suposo que vaig
escollir Horta de Sant Joan perquè
era un lloc conegut i estimat. Per
a mi, aquesta part familiar és molt
important i, després, tota la calma i
tranquil·litat que t’arriba. Aquí vaig
trobar aquest moment en què tenia
moltes ganes d’escriure tot allò
que m’arribava i que sentia.
C: Des del teu punt de vista
Estudis d’Antena Caro, programa de ràdio: Omnium
Entrevista a Lola Salmerón
d’escriptora i activista social,
com veus el món?
L: Veig el món amb una mica de
tristesa, tot i que sóc una persona
molt positiva. Aquesta realitat
l’estem marcant, l’estem vivint i
se’ns escapa de les mans. Des
de fa molts anys, intento fer allò
que crec, com ara anar contra les
injustícies.
C: Què et fa mal d’aquesta
societat en què vivim i que hem
creat entre tots plegats?
L: Em fa mal que la gent no sigui
conscient i que miri cap a una altra
banda perquè, com que cadascú de
nosaltres ho estem patint i passant
malament, és més fàcil així. Sí que
hi ha molta gent implicada, però
no és suficient. Hi ha d’haver una
voluntat general per poder canviar
cosetes i millorar, tant per part dels
que estem a baix com dels que
estan a dalt.

2. 5
OCTUBRE 2014
“Suposo que vaig escollir Horta de Sant Joan
“Em fa mal que
la gent no sigui
conscient i que
miri cap a una altra
banda”
“Hi ha d’haver una
implicació general
per poder canviar
cosetes i millorar”
uns recursos amb els quals nosaltres
podem subsistir. Vaig intentar fer el
llibre d’una manera més màgica i
diferent, perquè pogués arribar. Els
pols s’estan desglaçant, cada cop
hi ha més contaminació i països
tercermundistes, la gent està patint
gana... Jo no vull tenir res material;
vull ser feliç i viure tranquil·la amb
dignitat. La gent està intentant
deixar els seus països, la seva terra,
les seves arrels, la seva família...
Nosaltres tenim la culpa difonent
totes aquestes imatges en les qual
s’està venent Occident, Europa.
C: La gent del carrer treballadora
està decebuda.
L: Dins d’aquest desencant que
s’està vivint en general estem
nosaltres, la gent que tenim
l’oportunitat de mostrar una cosa
diferent. És important que es parli
d’aquest desencant perquè, sinó,
mai es trobarà la solució. No podem
acceptar aquestes coses que estan
passant quan la classe obrera està
patint tant.
C: Quin profit es pot treure llegint
aquest llibre?
L: Com que estem vivint moments
tan durs i sempre pensem en la
nostra pròpia dificultat, veure que
hi ha gent que potser està molt
pitjor, i pensar què podem fer. Cal
tenir molt sentit comú i portar-lo al
límit. Hem de tenir intuïció de quin
camí hem de prendre, perquè sigui
millor per nosaltres i pels altres, si
realment volem canvis en aquesta
societat.
C: Hi ha molts personatges com
l’Ismail a les Terres de l’Ebre?
L: Sí. Estan deixant el seu país
d’una manera molt dura, arriscant
la vida, a més de la dificultats que
es troben quan arriben.
C: Consideres que aquestes
persones poden trobar un futur
aquí?
L: En aquests moments està molt
difícil. Venen enganyats, amb una
altra idea, i no troben el seu somni.
Segurament que el que estan
deixant és molt pitjor del que es
troben, però aquí no és el paradís.
Quan veig aquesta gent i els miro
C: No consideres que la gent
implicada és la que probablement
té menys recursos i que s’haurien
d’involucrar altres estaments
superiors?
L: Sí, hauria de ser així al cent per
cent. Per què no ho estan fent? La
gent s’està desmotivant a nivell
de política i necessitem creure i
veure un recolzament que no s’està
veient. És la pròpia gent del carrer,
que ho està passant malament, la
que està donant la seva mà a l’altre.
C: Potser el llibre “La esperanza
tiene un nombre, Ismail” fa
referència a alguna d’aquestes
injustícies i històries?
L: Sí. Parlo d’injustícia, de racisme,
d’abusos de poder d’aquest sistema
judicial tan rígid... Amb la gent que
ho està passant malament i que es
troba en dificultats, hem d’aportar, i no
contrarestar. Aquest llibre reflecteix
aquests temes, que vaig viure en
primera persona sent educadora
social. Em vaig trobar treballant en
molts projectes de vida i educatius,
en aquest cas, de persones
estrangeres que ho estaven passant
molt malament. Com que no és just,
i a mi se m’escapava de les mans,
necessitava fer més. Per això la
importància d’aquest llibre. Estic
intentant conscienciar, sobretot
demanar a la part política, que són
els que realment tenen els recursos
i les eines.
C: Aquesta història a qui va
dirigida?
L: D’entrada m’agrada que arribi a
la gent que ja està conscienciada,
perquè ho està entenent i està
sensibilitzada. Vull més, i vull que
arribi a aquesta gent que no està
entenent aquest problema, i a tots
aquells que tenen les eines per
poder-ho canviar.
C: Consideres que la globalització
del món ha estat positiva?
L: Els avenços tecnològics estan
bé. Crec que quan és per millorar,
endavant; però quan estem
destruint, ens estem carregant el
món. Amb l’altre llibre “La fábula de
la montaña mágica” intento dir que
el planeta ens està cuidant i oferint
perquè era un lloc conegut i estimat”
a la cara i als ulls, no penso el que
tinc jo i el que no tenen ells. Em
surt del cor i, a vegades, només
escolto. Nosaltres també ho estem
passant malament, però aquesta
gent necessita parlar.
C: En el teu lloc de treball deus
sentir moltes històries, no?
L: Moltes. Tinc la necessitat de
poder-ho explicar i expressar,
perquè aquesta situació em satura,
però continuo amb molta força
i ganes, sobretot, per veure el
somriure d’una altra persona que
ho està passant malament.
C: Creus que hi ha alguna vareta
màgica que pugui arreglar tots
aquests problemes?
L: No hem de deixar de creure. A
vegades, imaginant, podem canviar
el nostre propi món i aquesta
dificultat la podem suavitzar.