1. Llengua catalana – Curs IS – Col·legi de Periodistes de Catalunya
Novembre i desembre de 2013
Professor: Sergi Cercós Vilademunt sergi.cercos@cllicenciats.cat
Accentuació
1. Quins tipus de paraules hi ha segons la posició de la síl·laba
tònica? Doneu-ne bastants exemples.
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser:
-
-
-
agudes: tenen l’última síl·laba tònica:
noció, hotel, vermut, Raül, cançó, casar, cursor, raïm, udol,
comprèn, Ramon...
planes: tenen la penúltima síl·laba tònica impressora, telèfon, cortina,
llapis, examen, exàmens, fàcil, feina, veïna, pèndol, tenia, havia,
dormia, Maria, compren...
esdrúixoles: tenen l’antepenúltima síl·laba tònica
màquina, òptima, esdrúixola, fórmula, bèstia, família, fístula...
2. Sabeu quines terminacions cal tenir en compte a l’hora d’aplicar
les normes d’accentuació?
Cal tenir en compte 12 terminacions:
- vocal: -a, -e, -i, -o, -u (sempre que la i o la u no correspongui a un
diftong decreixent. Com que els diftongs no es poden separar, en
aquest cas considerem que la paraula no acaba en vocal sinó en
diftong: mar-xeu, te-niu)
- vocal+s: -as, -es, -is, -os, -us
- -en, -in
3. Segons els dos apartats anteriors, les normes d’accentuació són:
A) S’accentuen les paraules agudes que acaben en qualsevol de les 12
terminacions anteriors
B) S’accentuen les paraules planes quan no acaben en cap de les 12
terminacions anteriors
C) S’accentuen totes les paraules esdrúixoles
4. Quins són els diftongs en català? Recordeu que n’hi ha dues
categories, els creixents i els decreixents. Definiu-les.
Els diftongs són la combinació d’una i o una u amb qualsevol vocal,
incloent-hi la i i la u mateixes.
Tot i que ortogràficament es representin amb una vocal, la i i la u dels
diftongs fan funció de consonant. De fet, fonèticament no es transcriuen
com a sons vocàlics. En alguns estrangerismes, per exemple, es manté la
grafia consonàntica: Nova York, web, wok.
Per això, la i de iogurt és igual que la y de York. Aquestes is i aquestes us, en
fer funció consonàntica, no es poden separar de les vocals que les

2. Llengua catalana – Curs IS – Col·legi de Periodistes de Catalunya
Novembre i desembre de 2013
Professor: Sergi Cercós Vilademunt sergi.cercos@cllicenciats.cat
acompanyen, de la mateixa manera que no separem la y de la o en el cas de
York o la t i la a inicials de la paraula taula.
Dit d’una altra manera: els diftongs no es poden separar.
Els diftongs creixents són els que tenen la i o la u en primer lloc i tot seguit
una altra vocal:
ia
ua
ie
ue
io
uo
iu
uu
Aquests diftongs solen aparèixer a principi absolut de mot (iogurt, hiena,
iuca, iaia), després de vocal (papaia, noia...) i en els dígrafs –gu- i –qu(sempre, és clar, que la u soni: aigua, pingüí, lingüística, quota, qüestió, etc.).
Aquests diftongs no apareixen mai després de consonant, cosa que fa que
moltes paraules es considerin planes erròniament (fa-mí-li-a, his-tò-ri-a) o bé
que, tot i ser planes, no s’accentuïn: (Ma-ri-a, te-ni-a, por-ta-ri-a, etc.)
Es diuen creixents perquè, articulatòriament, la cavitat oral s’engrandeix, és
a dir, “creix” quan es pronuncien: ia, ua, io, etc.
Els diftongs decreixents són els que tenen una vocal seguida d’una i o d’una
u, incloent-hi la mateixa combinació i+u (es-tiu) i u+i (cui-na):
ai
au
ei
eu
oi
iu
ui
ou
Es diuen decreixents perquè, articulatòriament, la cavitat oral s’empetiteix,
és a dir, “decreix” quan es pronuncien: ai, oi¸au, etc.
5. Per què no s’accentuen, doncs, les formes tenia/tenien, venia,
venien, aniria/anirien, etc? Poseu bastants exemples semblants
vostres.
Aquestes paraules no s’accentuen perquè són totes planes i acaben o bé en
vocal (tenia, venia, aniria) o bé en –en (tenien, venien, anirien). Passaria el
mateix en el cas de la 2a persona (tenies, venies, aniries).
Com que aquestes terminacions són desinències verbals, cal tenir molt
present que aquesta norma afecta un gran nombre de paraules que
s’accentuen per la inèrcia de la norma en castellà.

3. Llengua catalana – Curs IS – Col·legi de Periodistes de Catalunya
Novembre i desembre de 2013
Professor: Sergi Cercós Vilademunt sergi.cercos@cllicenciats.cat
6. Per què porta dièresi la paraula veïna? Quina norma regeix
aquesta dièresi? Doneu-ne alguns exemples més.
La paraula veïna porta dièresi perquè la i és tònica, però no es pot accentuar,
ja que és una paraula plana que acaba en vocal. Tanmateix, si no es marca
de cap manera especial, caldria pronunciar-la amb la e tònica, com en el cas
de feina. Per indicar que la i és tònica encara que no es pugui accentuar, s’hi
posa la dièresi.
heroïna, raïm, reüll, peülla, cocaïna, cafeïna, etc.
7. Per què no porta dièresi agrair/agrairé/agrairà? Quina norma
regeix aquesta absència de dièresi?
Segons la norma anterior, moltes paraules portarien dièresi i per això hi ha
una norma, anomenada estalvi de la dièresi, segons la qual no porten
dièresi els infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs de la 3a
conjugació que tenen l’arrel acabada en vocal: agrair, conduir, produir, envair,
etc.
Segons l’estalvi de la dièresi, tampoc en posem en els sufixos -isme, -ista:
egoisme, egoista, panteisme, judaisme, altruista... (excepte proïsme, perquè no
està formada amb sufix).
Tampoc posem dièresi a les paraules compostes amb els prefixos contra-, re-,
co-, anti-, semi-: contraindicació, reincidir, antiinflamatori, coincidir... (excepte
reüll).
I finalment, també s’estalvien la dièresi els mots que acaben en les
terminacions llatines -ius, -ium: Aquàrium, pòdium, mèdium, Màrius...

4. Llengua catalana – Curs IS – Col·legi de Periodistes de Catalunya
Novembre i desembre de 2013
Professor: Sergi Cercós Vilademunt sergi.cercos@cllicenciats.cat
Morfologia nominal
1. Què és un nom? Quin tipus de realitats designa? Quins tipus de
nom coneixeu?
Un nom o substantiu és un mot que designa persones, animals i coses. Pot
designar realitats concretes (taula, got, el llum) o abstractes (felicitat, confessió,
estupidesa).
2. Què és el gènere i el nombre?
Són les variacions de forma que es produeixen en els noms referits a persones i
animals quan se’n fa la forma femenina o bé la forma plural.
3. Quines normes podeu deduir dels quadres següents?
nom masculí
arrel
gènere
senyor
president
mestr
e
gerr
o
nom femení
arrel
gènere
senyor
a
president a
mestr
a
gerr
a
Quadre 1
A) Norma: En molts casos, la forma masculina no té cap desinència (també es diu
que té desinència zero), en altres la desinència és una –e i en altres casos, menys
nombrosos, una –o. En aquests tres casos, la forma femenina es forma afegint una
–a quan no hi ha desinència al masculí, o bé substituint la –e o la -o per la –a.
B) Incloeu aquí altres exemples vostres que segueixin aquesta norma:
carnissera, conductora, gossa, inspectora, ...
nom masculí
administratiu
amic
nebot
nom femení
administrativa
amiga
neboda
Quadre 2
A) Norma: El fet d'afegir -a a l'arrel provoca, de vegades, una adaptació de l'arrel,
que es pot traduir en canvis fonètics i ortogràfics.
B) Incloeu aquí altres exemples vostres que segueixin aquesta norma:
llop-lloba, jueu-jueva, gallec-gallega, grec-grega, etc.

5. Llengua catalana – Curs IS – Col·legi de Periodistes de Catalunya
Novembre i desembre de 2013
Professor: Sergi Cercós Vilademunt sergi.cercos@cllicenciats.cat
Quadre 3
nom masculí
heroi
metge
abellot
nom femení
heroïna
metgessa
abella
A) Norma: hi ha noms masculins i femenins que adopten terminacions especials o
menys freqüents
B) Incloeu aquí altres exemples vostres que segueixin aquesta norma:
dida-didot, perdiu-perdigot, jutge-jutgessa...
nom
el/la
el/la
el/la
masculí i nom femení
dansaire captaire boletaire
pacifista artista
turista
parricida suïcida homicida
Quadre 4
A) Norma: els noms acabats en -aire, -ista, -cida són invariables.
B) Incloeu aquí altres exemples vostres que segueixin aquesta norma:
captaire, turista, magnicida...

6. Llengua catalana – Curs IS – Col·legi de Periodistes de Catalunya
Novembre i desembre de 2013
Professor: Sergi Cercós Vilademunt sergi.cercos@cllicenciats.cat
Pronoms relatius
1) Sabeu què és un pronom relatiu? Sabríeu identificar els pronoms
relatius d’aquestes oracions? (Abans, penseu si són oracions simples o
compostes).
Un pronom relatiu és una partícula que fa la mateixa funció que faria un nom i
que, al mateix temps, relaciona dues oracions simples (per això es diu relatiu)
subordinant la segona a la primera.
Totes aquestes oracions són compostes. Ho sabem perquè totes tenen més d’una
forma verbal.
L’home que ens ha saludat és l’advocat que porta el cas.
No sé qui és el responsable d’això.
La casa de què et vaig parlar s’ha incendiat.
Aquells documents, els quals pertanyen a l’església, no es poden consultar
sense un permís especial.
El país d’on vinc és preciós.
2) Quins són, doncs, els pronoms relatius en català?
Els pronoms relatius són: que, què, qui, on i el qual/la qual/els quals/les quals
3) Creieu que aquestes dues frases signifiquen exactament el mateix?
No signifiquen el mateix.
La filla que viu a Roma és actriu.
La filla, que viu a Roma, és actriu.
Raoneu la vostra resposta:
En el primer cas, l’oració subordinada (que viu a Roma) és necessària entendre de
quina filla s’està parlant. Se sobreentén que n’hi ha una que viu a Roma i n’hi
ha d’altres que no. D’aquesta oració subordinada, se’n diu especificativa i s’escriu
sense cap coma entre el pronom relatiu que i l’antecedent (filla).
En canvi, en el segon cas, la subordinada només afegeix una informació
addicional que no és necessària per entendre el sentit complet de l’oració
principal. Aquest tipus d’oració subordinada adjectiva s’escriu sempre entre
comes i s’anomena explicativa.

7. Llengua catalana – Curs IS – Col·legi de Periodistes de Catalunya
Novembre i desembre de 2013
Professor: Sergi Cercós Vilademunt sergi.cercos@cllicenciats.cat
4) És correcta la frase següent?:
La filla la qual viu a Roma és actriu
Aquesta frase no és correcta.
Raoneu la vostra resposta: No és correcta perquè la subordinada (la qual
viu a Roma) és especificativa i s’ha d’escriure sense coma. El pronom relatiu de
les subordinades adjectives especificatives sempre és que i no pot ser mai el
relatiu compost. En canvi, en les explicatives, és a dir, les que van entre comes,
es pot utilitzar tant que com el qual/la qual/els quals/les quals.
5) Són iguals les frases de relatiu següents?
Els qui / els que vulguin participar en la cursa s’hauran d’inscriure
a la secretaria de l’associació esportiva.
El diari digital i el que publiquen setmanalment tenen el mateix
nombre de lectors.
El viatge del qual et vaig parlar va ser meravellós.
No són iguals.
Raoneu la vostra resposta: en els dos primers casos, es tracta d’oracions
subordinades substantives.
El tercer cas es tracta d’una oració de relatiu adjectiva, és a dir, la subordinada
és equiparable a un adjectiu.