El Xop novembre 2022.pdf

1. V ALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA REVISTA D’INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL - PREU 3€ - OCTUBRE 2022 Jubilació Antonieta Festa Major Visita al riu de Vallfogona Memòria gràfica, La Ràpita Recordem Josep M. Cases, primer alcalde de la democràcia

2. EDITA El Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer DIRECCIÓ Hel·lena Guillén Llop CORRECCIÓ Teresa Pallisé COL·LABOREN EN AQUEST Nº: Hel·lena Guillén, Gerard Costa, Lourdes Cardona, AECC Vallfogona, Colla de grallers i gegants de Vallfogona, família Cases, Josefina Moreno, Josep M. Barrios, CE Ponent, Arnau Galitó, Mercè Plens, Club Excursionista de Vallfogona, Dolors Mateu, Enric Millà, Rosa Abad, Francisco Alias, Teresina Torrades, AFA Escola Salvador Espriu i Oscar Hernando. DIPÓSIT LEGAL L-136-1992 EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ PLURAL. LA DIRECCIÓ RESPECTA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ DELS COMENTARISTES I NO ES FA RESPONSABLE DELS CRITERIS EXPOSATS EN ELS ARTÍCLES FIRMATS JA QUE SÓN D’EXCLUSIVA RESPONSABILITAT DELS AUTORS I NO NECESARIÀMENT L’OPINIÓ D’AQUESTA REVISTA. DISSENY I PROJECTE GRÀFIC Sumari 03 04 06 08 10 12 20 22 23 24 28 29 30 32 33 34 35 36 36 37 38 39 Editorial Retalls d’història Recull de premsa AECC Vallfogona Colla de grallers i gegants Reportatge: Josep M. Cases Imatges: Festes Maig Sant Joan a la Codosa Sant Antoni Vallfogona Sant Jordi Vallfogona CE Ponent Visita Sots a Vallfogona Antonieta Pons Club Excursionista Vallfogona L’ABC de la Cuina Innovació als fogons Racó de l’enòleg Salut Poesia Feflexions Cartes a la directora Arxiu fotogràfic Perperdreeltemps Al seu servei Generalitat de Catalunya Departament de Cultura www.instagram.com/revistaxop/ www.facebook.com/RevistaXop/ PÀGINA WEB http://revistaxop.wix.com/revista Si us voleu anunciar en propers números de la revista o col·laborar-hi, truqueu al 636 83 27 61 o envieu un correu electrònic a revistaxop@gmail.com Fotografia portada: Tomeu Ferrer (Diari La Mañana, agost 1986)

3. Editorial Ja tornem a tindre la revista a casa nostra, han sigut dos anys d’aturada, gairebé com ho ha fet el món amb tot el tema de la pandèmia. Almenys aquest del COVID sembla que ens ha donat una mica de treva, i esperem que sigui llarga, tot i que tots sabem que seran uns dies que tindrem gravats a la memòria. Molts hem tingut por pels grans de casa, protegint-los com si fossin dins d’una bombolla, altres han tingut la desgràcia de tenir el virus massa a prop, havent-se d’acomiadar d’algú a qui potser encara no li hagués tocat marxar. Però tot continua, i queda clar que ho sabem fer. El tema de la revista però no ha estat ben bé per culpa del COVID, molta gent em preguntava: i El Xop, quan sortirà? Ni ho sabia, la veritat. Fafaltagentquevulguiparticipar-hi,larevistaésunacosaqueésfasense ànim de lucre i durant el temps lliure del que es disposa. Tothom que hi escriu ho fa pel bé comú del poble, aquesta revista que tenim és un tresor cultural, un tresor que va nàixer al març de 1989, són molts anys de feina, compromís, il·lusió, però avui dia fa falta gent que vulgui mantenir-ho. A casi cada revista ens fan falta fotografies d’actes, és per això que sempre “tenim les que tenim”, i anem fent que ja està bé, però a tothom li agrada mirar les fotografies quan tenim la revista... així que ja sabeu, torno a fer la crida de cada número, si teniu fotografies o ganes de participar: revistaxop@gmail.com. Ja veureu que aquest número servirà per fer memòria, ja que a part de recordar al Josep Cases i el seu pas pel nostre Ajuntament, al fons d’aquesta pàgina hi ha un poema del Francisco Alías, l’últim que tinc i que, com sempre, va decidir compartir amb tots els vallfogonins. És un petit homenatge i gest d’agraïment pel seu temps i dedicació a la revista, per cada número tenia el seu poema preparat, el portava a l’Ajuntament convençut de la seva tasca i de segur en marxava orgullós, esperant llegir-lo en aquestes pàgines. L’últim el va anomenar Maldito Virus. Aquestjanoelpodràllegir,peròtélagransortquetotselspoemesque va decidir compartir amb tots nosaltres quedaran per sempre escrits en aquestes pàgines. per Hel·lena Guillén Llop

4. 4 · N93 [ ISKUTUR : ITEROKEM] - [TANERE: INE...] - [... KANE ] Retalls d’història per Gerard Costa Memòria gràfica de la Ràpita En origen, la fotografia no tenia un ús social clar. Les primeres càmeres, que es van fabricar a França i An- glaterra durant la dècada del 1840, només les podien utilitzar els matei- xos inventors. Tampoc existien els fotògrafs profes- sionals, ja que no era una activitat remunerada, sinó artística. Això no obstant, a poc a poc es va democratitzar el seu ús alhora que creixia l’interès que generava. La fotografia promou la nostàlgia d’una manera activa. Reproduir la realitat sobre ferro, vidre, paper o altres suports és tenir interès en l’statu quo immutable de les coses. Tot és digne de ser fotografiat: els tabús, la marginalitat, l’alegria, els actes socials o, fins i tot, el dolor i la pena. Sortosament, les càmeres fotogràfiques van començar a duplicar el món en un moment en què el paisatge humà i natural cada vegada patia canvis més vertiginosos. La primera fotografia coneguda del nostre poble es remunta a principis de segle XX. Tot era diferent. En- cara no existia l’actual configuració urbana, no es disposava d’aigua corrent o llum, i els carros i mules circulaven pels nostres carrers. En l’actualitat, la fotografia ha esdevingut un element clau, gairebé vital, dins el nostre dia a dia. El preu, però, ha estat un món ennuegat d’imatges. No hi ha cap acte públic ni esdeveniment particular que no sigui àmpliament fotografiat per càmeres i telèfons mòbils. Sorprenentment, no fa pas tant temps no hi havia manera de guardar un record gràfic d’un acte concret. Ara, en canvi, moltes fotografies es perden en la immediatesa i la celeritat d’un món assedegat d’imatges. Sortosament, les càmeres fotogràfiques van començar a duplicar el món en un moment en què el paisatge humà i natural cada vegada patia canvis més vertiginosos. La primera fotografia coneguda del nostre poble es remunta a principis de segle XX. Tot era diferent. En- cara no existia l’actual configuració urbana, no es disposava d’aigua corrent o llum, i els carros i mules circulaven pels nostres carrers.

5. 5 N93 · En l’actualitat, la fotografia ha esdevingut un element clau, gairebé vital, dins el nostre dia a dia. El preu, però, ha estat un món ennuegat d’imatges. No hi ha cap acte públic ni esdeveniment particular que no sigui àmpliament fotografiat per càmeres i telèfons mòbils. Sorprenent- ment, no fa pas tant temps no hi havia manera de guardar un record gràfic d’un acte concret. Ara, en canvi, moltes fotografies es perden en la immediatesa i la celeritat d’un món assedegat d’imatges. Precisament per evitar aquesta pèrdua l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer ha impulsat una iniciativa per a recuperar i preservar la memòria gràfica de la Ràpita. Aquest recull que ara comença té, com a resultat final, la publicació d’un llibre amb algunes de les de fotografies històriques del poble. El projecte consisteix en aplegar en una col·lecció fotografies an- teriors al 1989, per preservar-les i documentar la memòria del dia a dia del poble i de les seves famílies, de manera que aquest record quedi per a futures generacions. Així doncs, us animem a participar-hi, aportant fotografies i ajudant a identificar-ne el seu contingut. No només es busquen fotografies del castell, l’església o la plaça. És d’interès tot allò que deixi constància de la vida al poble, les seves festes, tradicions, processons, la vida al camp, els pagesos i la maquinària, les famílies que hi ha viscut, el dia a dia dels joves al poble, lleure, els banys al canalet, retrats de grup escolars, co- munions i altres celebracions, comerços i bars, ... Sidisposeudefotografies,fulletonsocartellsdefestesquecreieu que poden ser d’interès, feunos-ho saber mitjançant contacte te- lefònic amb l’ajuntament (telèfon 973 43 20 08). Procedirem a fer-ne una còpia digital i us retornarem els originals al moment, a fi que no se’n perdi cap. Es digitalitzarà qualsevol format: sobre paper, vidre o negatius. A més, les documentarem amb el vostre ajut, identificant les persones que hi surten, els noms de casa i qualsevol altra informació que ens vulgueu aportar.

6. 6 · N93 per Lourdes Cardona Recull de premsa

7. 7 N93 ·

8. 8 · N93 Caminades solidàries AECC Vallfogona per Junta Com cada any, L’AECC orga- nitza les seves carreres en marxa contra el càncer, una iniciativa en que es reu- neixen milers de persones per caminar per una mateixa causa: la lluita contra el càncer. Aquest any, a causa de la difícil situació que estem vivint, aquesta iniciativa es va celebrar d’una manera diferent. Del 25 al 31 d’Octu- bre les associacions van organitzar caminades solidaries en el que els participants van fer el recorregut lliurement i amb el seu grup bombolla. Més de 30 municipis de la província de Lleida hi van participar, amb un total de 1700 participants aproxima- dament. L’associació contra el càncer de Vallfogona també s’hi va sumar amb un recorregut pel canal de 5 kilòmetres. Com sempre, volem destacar l’alta partici- pació del nostre poble. Volem agraïr a tots els participants la seva col·laboració, i en especial al poble de Vallfogona per estar sempre disposat. Moltes gràcies.

9. 9 N93 · Vallfogona solidària contra el càncer 1 de maig de 2022

10. 10 · N93 Colla de grallers i gegants de Vallfogona 1995 Construcció gegants Miquel i Roser amb activitat de cultura i colaboracio veins. Els petits vanferelscapsdelsgegantsilesdoneslaroba. 1996 Al maig, es van batejar els gegants. 1998 Es fan la Mundeta i el Tonet. Els noms eren re- presentatius del poble. 1999 Acaba la primera etapa. 2004 Inici 2a etapa. 2006 SortidaalesFestesdelaMercè.Fidelasegona etapa. 2019 En el mes de novembre es va fer el primer as- saig del que es podria anomenar “3a temporada”. 2021 Maig: Festa Major Vallfogona Setembre: Festa Major Vallfogona i Trobada Associació l’Estel a Vallfogona Octubre: Sortida “Posa’t la gorra” a Balaguer i Trobada a la Seu Vella de Lleida Desembre: Marató TV3 a Vallfogona. 2022 Maig:FestaMajorVallfogonaensvisitalaColla de Fondarella i Trobada biennal de Balaguer Juny: Trobada de Gegants a Fondarella Setembre: Trobada de Gegants a la Festa Ma- jor de les Borges Blanques, Trobada Associa- ció l’Estel a Vallfogona, Trobada Gegantera a Ponts, Festa Major de Vallfogona amb les colles convidades: Vivall de les Borges Blanques i Col·lectiu Cultural Cappont de Lleida CRONOLOGIA GRUP DE GEGANTS Festa Major de maig, Vallfogona 2021 Festa Major de maig, ens visita la colla Fondarella, Vallfogona 2022 Trobada gegantera Borges Blanques, 2022 Trobada Ponts, 2022

11. 11 N93 · Va ser ja al 2021 quan la colla grallera i gegantera va fer el seu debut a la Festa Major del maig a Vallfogona de Balaguer. A partir d’aquesta sortida n’han vingut d’altres que ens han permès visitar alguns pobles del nostre entorn i que han permès introduir-nos en el món de les colles geganteres. Pel nostre costat hem organitzat ja un parell de petites trobades convidant al poble la colla de Fondarella per les festes del Roser al maig del 2022 i aquest mes de setembre per les Festes de Sant Miquel han vingut les colles del grup Viva- lll de les Borges Blanques i del Col·lectiu Cultural Cappont de Lleida. Amb la vista ja posada en el 2023 esperem consolidar els assajos, augmentar els inte- grants de la colla i organitzar la primera trobada gegantera de la nova etapa de gralles i gegants del municipi. Hi sou tots convidats!! A finals de l’any 2019, després que un grup de veïns del poble parlés sobre la proposta de formar un grup musical que acompanyés als gegants en les seves sortides, es va formar la colla de gralles i timbals. Va ser al novembre d’aquell any que es va començar a assajar. Gràcies als timbals del grup de batucada, a les gralles que es van anar recuperant de les persones que acompanyaven als gegants anys enrere, i a la compra de gralles amb els diners que queda- ven del grup de batucada, es va poder nodrir d’instruments al nou grup de Gralles i timbals. Es van fer uns primers assajos al poliesportiu i es tenia la perspectiva d’engegar l’activitat i les sortides durant l’any 2020. Amb l’arribada de la pandèmia al març del 2020 l’activitat i els assajos es varen aturar. De tota manera, gran part dels in- tegrants de la colla varen continuar assajant a les seves cases, patis i balcons. Això va permetre que no es trenqués del tot la dinàmica de la colla i que la formació i l’aprenentatge continuessin malgrat les dificultats. Primers assajos Assajos en pandemia

12. 12 · N93 per Lourdes Cardona Fotos: arxiu família Cases, arxiu Josefina Moreno, arxiu Josep M. Barios i arxiu Ajuntament Reportatge JosepM.CasesTrilla, el primer alcalde de la democràcia Molt possiblement a les persones més joves del nostre municipi els costi respondre si els demanem quin és l’equip de govern que va impulsar el procés de transformació del municipi de Vallfogona i al qual hem d’agrair bona part dels equipaments i serveis dels quals gaudim avui dia. Segurament, creguin que tots els alcaldes i regidors que han governat hi han contribuït. Malgrat tenir raó, hi ha un equip d’homes i dones que excel·liren en aquesta tasca. De ben segur que les persones amb, com a mínim, mig segle de vida i experiència a les espatlles saben posar nom i cognoms a qui va fer possible asfaltar bona part dels nostres carrers i places, construir les piscines municipals o els di- pòsits d’aigua potable, per exemple. Josep M. Cases Trilla (Vallfogona, 20/05/1945 – 08/11/2020) en- capçalà l’equip de persones que, ja quan el franquisme estava tocat de mort i s’albiraven les primeres eleccions municipals de la democràcia, s’uniren, amb ganes, il·lusió i empenta, en una candidatura que trans- formaria el poble. El batlle que liderà l’equip que inicià la transformació del municipi de Vallfogona Membres de l’equip de govern i la secretària municipal en el comiat a Josep M. Cases i Jeroni Gázquez, 1995

13. 13 N93 · Cronologia d’alcaldes El nostre municipi ha tingut cinc alcaldes (quatre homes i una dona) durant la democràcia. Són els següents (per ordre cronològic): - Josep M. Cases: batlle durant quatre legislatures consecutives de 1979 a 1995 i un cinquè mandat de 1999 a 2003, fet que va que sigui l’alcalde que més anys ha governat - Manuel Sarret: primer edil de 1995 a 1997 - Salvador Farré: alcalde de 1997 a 1999 i poste- riorment al llarg de dos mandats de 2003 a 2011 - Maria Sarret: primera i única dona que ha ocupat el càrrec en tota la història del municipi. Fou investida el 2011 i va governar fins al 2019 - Xavier Castellana: actual batlle, investit el 2019 Reculem fins a 1979, any que es van celebrar les primeres eleccions municipals després de la Dictadura. Aquells comicis, a Vallfogona es van presentar dues candidatures: d’una banda el partit d’independents d’esquerres liderat per Cases i, de l’altra, una altra formació d’independents però de caire conservador amb Xavier Cortada Cullerés al capdavant. En aquells comicis, el 76,2% de les 1.021 persones amb dret a vot van acudir a les urnes i l’equip d’independents d’esquerres va aconseguir 5 dels 9 regidors que conformen l’arc consistorial de Vallfogo- na amb 410 vots (53,18% del total) front els 360 que va aconseguir la llista opositora. La festa s’albirava grossa a casa de l’hereu de Cal Fino i la pubilla de Ca l’Engracio, però “quan el Josep M. va ser investit alcalde no ho vam ni celebrar a causa de proble- mes de salut del nostre fill petit”, recorda Montse Sarret, la seva esposa. Fins aleshores, els alcaldes (perquè acos- tumaven a ser homes) eren escollits pel rè- gim franquista. Tal com explica Josep M. Barios, fundador de l’Agrupació d’Independents Progres- sistes i Nacionalistes (AIPN) i amic personal de Cases. “Durant el franquisme els alcaldes eren nomenats pel governador civil. Eren persones vinculades al règim i que no podien rebutjar el càrrec. Això feiaque,enlamajoriadecasos,tingues- sin poca motivació per exercir”, recorda qui fou alcalde de Térmens i diputat d’AIPN. Alhora “alpoblecoincidiaambalgunade les cases adinerades, persones que te- nien molta terra i molta feina; de manera que l’alcalde ho era per compromís”, afegeix Mercè Plens, filla de Pau Plens, regidor durant el primer ajuntament democrà- tic, i experta en la història local.

14. 14 · N93 El primer ajuntament de la democràcia tenia molta feina per fer i pocs recursos per fer-la realitat. “El pare m’explicava que van invertir els pocs diners que hi havia a l’Ajuntamentquanvanentrarenlainstal·laciód’aiguapotable”,recor- daPlensmentreBariosafegeixque “encararecordocomsifosavuicom decontentestavaelJosepperquèhaviaaconseguitundescompteno- tableenlesobres”. Agrupació de candidatures locals independents cons- tituïda a Lleida el 1987 per tal de desenvolupar les comarques lleidatanes i potenciar l’administració municipal. El promotor és Josep M. Barios Casals. En les eleccions municipals de 1991 obtingué diverses alcaldies i representació en els consells comarcals (1 conseller a la Noguera, 3 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell). En les de 1995 obtingué novament diverses alcaldies i representació en els consells comarcals (1 conseller a la Noguera, 1 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell i 1 a la Sega- rra). En les de 1999 presentà 18 candidatures a Lleida i obtingué 5.341 vots (2,7% i 49 regidors) i 4 consellers comarcals (1 a l’Urgell, 1 a la Noguera i 2 a la Segarra). Segons explica el seu fundador, “AIPN donava cabuda a tothom que considerés que Catalunya era una na- ció”. De la mateixa manera, apunta que el partit es va fundar en la segona legislatura amb l’objectiu de sumar forces als organismes supramunicipals com la Di- putació de Lleida. Agrupació d’Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN) “Aquell primer mandat, l’oposi- ció els va deixar fer. Teníem un govern il·lusionat, amb moltes ganes i l’empenta del jovent. Així que més aviat donaven su- portalessevespropostesveient que govern i ciutadania anaven al’una.Elparesempredeiaque estava molt sorprès que l’oposi- ció fes poc soroll”, relata la filla de Pau Plens. La feina feta aquella primera legislatura i tota la que quedava per fer, van fer que Cases repe- tís com a alcaldable el 1983. De fet, en aquelles eleccions, la que ell encapçalava era l’única candidatura, cosa que va fer que els 9 regidors de l’arc consistorial fos- sis d’AIPN en obtenir el 94,8% dels vots vàlids emesos. Això sí, en aquella ocasió la participació va caure a la meitat. L’any 1987, AIPN aconseguia 5 regidors front els 4 de Convergència i Unió (CiU) en uns comicis en els quals la participació remuntaria fins al 79,19% del cens. Un mandat des- prés (1991) revalidava els 5 edils amb una participació del 81,76% i Cases emprenia el quart mandat com a alcalde. El 1995 la candidatura d’AIPN re- novava cap de llista perquè Ca- ses, així com Jeroni Gázquez (una de les persones que més anys ha estat regidor), decidien fer un pas al costat després de 16 anys treballant intensament per millorar els serveis i equipaments del municipi. Aleshores, AIPN i CiU empataven obtenint 4 regidors cadascun. De fet, AIPN només va obtenir 24 sufragis menys que la formació que liderava el president Pujol. Reunió de treball

15. 15 N93 · Els qui el van conèixer coincideixen en afirmar que Josep M. Cases era un home que estimava el poble i tenia una gran capacitat de lideratge. Potser aquests dos motius, van fer que el 1999 acceptés tornar a ser cap de llista. Aleshores, va tornar a ser alcalde superant CiU per només tres vots que li valdrien un regidor més. Així doncs, AIPN ob- tenia 3 edils, mentre que CiU, ERC i el PP n’aconseguien 2 cadascun. El 2003 fou el darrer any que es pre- sentaria com a alcaldable i, amb una participació del 82,05% (la més alta de la democràcia), empa- taria a 2 regidors amb CiU mentre que ERC n’obtindria 3 i el PP i Units pel Poble - Federació d’Indepen- dents de Catalunya, 1 cadascun. Jeroni Gázquez i Josep M. Cases en el seu comiat “El Josep M. va ser alcalde tants anys perquè tenia un gran equip al darrere que l’empenyia. Tan- mateix, en una de les darreres ocasionshaguéspreferitquealgú altre prengués el relleu. Tant és així que va presentar la llista in extremis, perquè confiava reno- var el cap de llista”, explica Ba- rios. Alhora afegeix “nosaltres (AIPN) érem gent treballadora amb ganes de millorar els nostres municipis i no ateníem a la lògicadepartitsqueescomença- va a imposar. Nosaltres només oferíem feina”, relata l’alcalde de Térmens entre 1979 i 1991 per explicar la desaparició de la for- mació de la qual n’és considerat el fundador. Tanmateix Salvador Farré, alcalde de Vallfogona de 1997 a 1999 i de 2003 a 2011, rebat aquest argu- ment perquè “ells (AIPN) també ho eren un partit; el que passa és quenoteniencapreferentaCata- lunya o la resta de l’Estat espan- yol, cosa que, segons com, també podia ser un entrebanc a l’hora d’aconseguir subvencions”. Fa- rré defensa que “pel que fa a Es- querra, en aquell moment, vaig treballar de forma independent i ambcompletallibertat”. Homenatge pel seu centenari a la Balbina de Cal Mas Però què va dur Cases i el seu equip a fer política? “Tres anys abansde1979jaescomençava a sentir a parlar d’eleccions als ajuntaments i van ser col·lec- tius de persones inquietes els que, arribat al moment, vam decidir fer el pas”, rememora Barios. “ElJosepM.veiaelpoble tanmalamentquenovadubtar de posar-se en política”, afirma la seva esposa. De fet, l’exalcalde de Térmens recorda Cases com “una persona apassionada, amb moltes idees i ganes de treballar pel seu poble”. Per la seva banda, Jeroni Gázquez explica que “la política i el treball “públic” per millorar la vida de la gent del poble sempre m’havia motivat així que vaig fer el pas. En el meu cas, vaig ser regidor tantsanysperquèvoliaacabar la feina que havíem començat, ja que Vallfogona tenia moltes carències”. “Érem un equip de gent jove (teníem entre 20 i 50 anys) que es conjurava per millorar el municipi”, explica JosefinaMoreno,regidoradurant els anys 90 del segle passat enca- rregant-sedelesàreesdecultura, festes, ensenyament i gent gran. Concert a l’església de Térmens l’any 1986 al costat de Josep M. Barrios

16. 16 · N93 “Per a mi hi ha una clara diferèn- cia entre aquest primer període -caracteritzat per molta activitat feta per un excel·lent equip amb persones com Jeroni Gázquez, Joan Clop, Vicent Ricart... durant la qual van sorgir també moltes iniciatives culturals, com la ràdio municipal o la revista El Xop- i la segona etapa, durant la qual, al meu entendre, no es percebia la mateixa il·lusió”, afirma l’exbatlle republicà. “S’ha de reconèixer en majúscules la gran tasca que van fer durant la primera etapa”,sentencia. L’equip de govern municipal es mos- trava satisfet per la feina feta. A tall d’exemple podem citar la carta a la ciutadania que recollia la memòria publi- cada en culminar el segon mandat. En aquesta missiva, Cases explicava que en 8 anys s’havien invertit 226 milions de pessetes en obres als tres nuclis del municipi i encara no s’havia revertit l’estat que qualificava de “caòtic” que tenia quan va arribar a l’alcaldia. Posava el poble com a exemple “del que es potaconseguirambil·lusióisumant esforços”. En culminar, el quart mandat com a alcalde, “s’acomiadava” de l’alcaldia havent invertit 455 milions de les antigues pessetes en obres al municipi. I això, que el primer alcalde de la democràcia odiava la burocràcia que comporta l’administració, segons deta- llalaseva dona, “sempreesqueixava quealentiamoltelsprojectes”. Quines persones van fer equip amb Cases? Al llarg de cinc legislatures l’equip humà que va governar a l’Ajuntament de Vallfogona fent equip amb Jo- sep M. Cases Trilla va anar variant, tot i que hi va haver persones que van treballarhi colze a colze durant legislatures senceres. Aquest és el cas, per exemple, de Jeroni Gázquez Moreno (que va entrar com a regidor el 1979 i va exercir fins al 1995) o de Joan Clop Creus (compromès amb el partit dels independents durant dues legislatures). Altres noms que van formar part del seu equip foren: Pau Plens Rubió (†), Àngel Pla Altisent, Antoni Tudel Gardeñes, Josep M. Piqué Solé, Josefa Trilla Sarret, Jacint Boladeres Agustí, Miquel Solanes, Sirera, Ramona Sabanés Abellana, Jaume So- lans Pons, Josep Agelet Folguera (†), Armengol Oliva Fontelles, Vicent Ricart Parrot, Carles Gatnau Profitós, Josefina Moreno Garret o Francesc Rubió Guasch. Membres de la candidatura més recent de la formació que liderà Cases El municipi va canviar com de la nit al dia durant la primera etapa que AIPN va governar (1979 – 2003). “Vallfogona era ben bé un pobledelFarWest,onnohihaviaresfet”,sosté Montse Sarret. Plens recorda que el poble “era un fanguissar, estava en molt mal estat:elscarrersestavensenseasfaltar,elcarrerMajorpotserera l’únic que tenia una mica de vorera... Fou realment a partir de 1979queesvatransformar”. Aquesta situació, però, segons Farré era generalitzada a les nostres contrades. Malgrat això, reconeix la ingent tasca que es va fer des del consistori en la primera etapa de Cases com a alcalde.

17. 17 N93 · Quins són els principals projectes que feren realitat els governs d’AIPN? En culminar cada legislatura, l’Agrupació d’Inde- pendents Progressistes i Nacionalistes editava una memòria per, entre altres, fer palesa la seva acció de govern. Exemple que han seguit la resta de governs municipals. Podeu consultar-les gairebé totes (manca la corresponent a la legislatura 1999- 2003) a la pàgina web de l’arxiu municipal (www. arxiudevallfogona.cat/memories-municipals). Val a dir que durant aquell mandat, l’equip de govern donava comptes de la seva acció a través d’un nou espai dedicat a “Informació municipal” en aquesta mateixa publicació. Tot seguit, enumerem alguns dels projectes més rellevants: Durant la primera legislatura, es van fer millores a l’encreuament de la C-1313, es va pavimentar i renovació de la xarxa d’aigua i clavegueram dels principals vials del poble (ex: Major, Estació, Sol o Bellvís, per esmentar-ne uns quants), es va construir la plaça Països Catalans, condicionar el parc infantil i la plaça Sant Miquel o es va presentar el projecte construcció del poliesportiu. Pel que fa al segon mandat de la democràcia, es va prosseguir amb la tasca endegada la legislatura anterior per pavimentar i urbanitzar diversos carrers tant a Vallfogona com als pobles agregats, es van construir les piscines, el dipòsit reserva d’aigua potable a la Ràpita, el dipòsit i la xarxa d’aigua potable a l’Hostal Nou, es va fer realitat el poliesportiu i es va construir l’edifici de l’Ajuntament que coneixem avui, alhora que es va remodelar l’escola o es va instal·lar la bàscula municipal. Durantelsanys1987a1991,fouquanesvaimpul- sar l’arranjament del cementiri municipal i l’escola de la Ràpita, es van construir els vestidors de les piscines, es va pavimentar el passeig Sant Jordi, es va condicionar el dispensari mèdic de la Ràpita, instal·lar la bàscula municipal en aquest nucli, es van enquitranar diversos vials a l’Hostal Nou o es va començar a organitzar un cicle d’activitats de caire social i cultural a l’estiu. Alhora, fou quan el consistorivaimpulsarlacreaciódelarevistamuni- cipal El Xop¸ el primer número de la qual va sortir al carrer al març de 1989, així com de Vallfogona Ràdio. Quant al darrer mandat d’AIPN (1999 – 2003), es va pavimentar i condicionar l’entorn de la zona esportiva, es va construir l’embassament d’aigua potable que havia d’abastir els tres nuclis, millorar l’enllumenat públic així com els accessos del municipi, entre altres projectes finançats amb el suport del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya. Eren anys d’una intensa activitat social i cultural impulsats tant pel consistori com les en- titats locals. Inauguració de les piscines municipals AmbPauPlens1980enlainauguraciódelaremodelacióesglésia(1980) ElpresidentPujolvainaugurarlaplaçaPaïsosCatalans durantunavisitaalavila Inauguració del nou ajuntament

18. 18 · N93 Les persones que ens han ajudat a fer aquest reportatge coinci- deixenenafirmarqueJosepM.Caseseraunhomeapassionat,amb grans dots de lideratge i una gran capacitat de treball per aconseguir els seus objectius. Era, en definitiva, el que avui anomenem un animal polític i se les empescava per aconseguir una important rebaixa per fer una obra o diners d’on calgués per ferne una altra. “Recordo que quan va venir el president de la Generalitat, Jordi Pujol, a Vallfogona per inaugurar crec que les piscines i la plaça Països Catalans, el Josep va fer apuntalar l’escola per mostrar-li el “mal estat” en què es trobava l’edifici i aconseguir que la Generalitat en financés la millora tip que el responsable d’Ensenyament a Lleida l’ignorés. Aquell gest va aixecar més d’una ampolla”, relata Montse Sarret. La visita del president Pujol a l’escola va aixecar polèmica (vegeu text) Trajectòria vital i professional Josep M. Cases Trilla va néixer el 20 de maig de 1946 a Vallfogona i moria el 8 de novembre de 2020. Es va casar amb Montse Sarret Giralt, amb qui va tenir tres fills (Montse, Josep i Jordi). Durant la seva joventut va treballar de comercial per a una important empresa de Térmens. Més endavant, fou director d’una firma de Manresa del mateix sector. Malgrat treballar fora, combinava la feina amb les obligacions d’alcalde i/o de conseller comarcal. “Hi va haver molt de temps que es passava la setmana fora de casa i els caps de setmana a l’Ajuntament”, recorda la seva esposa, amb la qual el 1992 va fundar el Res- taurant La Dida. L’alcalde Cases acompanyant el president de la Generalitat i altres autoritats en la seva visita a Vallfogona Barios, que va conèixer Cases quan tots dos eren alcaldes, el recorda com “una persona entranyable, amb qui et trobaves a gust, que sempre anava de cara”. Per la seva banda, Moreno afegeix que “al Josep no li agradava gaire el protagonisme i procurava ce- dir-nos-el al regidors”. “N’és un exemple el fet que fes tallar la cinta a infants del poble en la in- auguració de les piscines”,sosté.

19. 19 N93 · Malgrat ser oponents polítics, Sal- vador Farré lloa la figura de Cases. “Gràcies a ell vaig aprendre moltíssim del que cal fer en po- líticaielqueno.Elmillorconsell que em va donar va ser: cal es- coltar la gent sense perdre mai de vista el que creus que és bo pel poble, i això crec que ens va portar més d’un problema a tots dos”, reconeix qui va ser l’alcalde més jove que hem tingut els darrers 40 anys. “L’estima del Josep pel poble era indiscutible, tot i que la manera de treballar que teníem tots dos era molt diferent”, explica Farré. La carrera política de Cases va tenir moments de tots colors, però quan mirava enrere se’n sentia satisfet, segons explica la seva famí- lia. “Sempre deia que repetiria la seva experiència en política dos o tres cops a la vida”, mani- festa la seva filla Montse. Rebre els Reis Mags cada 5 de gener era la seva festa preferida Un dels episodis agredolços dels mandats del fundador de La Dida va tenir a veure amb la construcció del poliesportiu. L’equip de govern volia aixecar aquest nou equipament per ampliar el pati de l’escola i per oferir un espai alternatiu en dies de pluja, però una veïna de la zona no ho veia igual... I això que potser ha estat una de les infraes- tructures més amortitzades que tenim!”, apunta Moreno. El cop d’estat del 23-F va ser potser un dels moments més delicats. No pas tant per al Josep sinó per la seva família: “a casa ho vam passar molt malament aquell dia. Recordo com si fos avui, que ell i el Jeroni eren al cotxe escoltant la ràdio. Ens deia que no havia fet pas res malament per haver de patir”, afirma Montse Sarret. “Però era normal tenir els nervis a flor de pell perquè, per exemple, a la caserna de la Guàrdia Civil de Linyola es van presentar volunta- ris pel que fos”, recalca Barios. Per contra, la inauguració de les piscines o de la nova casa consistorial van ser dos dels moments més dolços que va viure com a alcalde: “eren dos dels projectes dels quals se sentia molt orgullós”, segons la seva dona. Qui fou el primer alcalde de l’era democràtica de Vallfogona i la persona que més anys ha ostentat aquest càrrec (amb un total de cinc legislatures), va morir poc després que l’anterior, número de la pu- blicació que teniu a les mans sortís al carrer. Per aquest motiu, ara que reprenem camí, l’equip de redacció vol retre-li homenatge amb aquest reportatge. Un text que no tan sols vol recordar la figura de Josep M. Cases Trilla sinó que també vol retre honors a totes les persones que els darrers 40 anys han treballat (ja sigui des del govern com des de l’oposició) per fer del nostre municipi el que és avui.

20. 20 · N93 Festes de maig a Vallfogona

21. 21 N93 · Sant Joan a la Codosa

22. 22 · N93 Sant Antoni Poemes musicats per Roberto Chibuque i Albert Palau Sant Jordi Venda de llibres Espectacle amb Tanaka teatre; Un món i un munt de dracs Procés participatiu a l’Ajuntament Presentació del llibre Anna Grimm, Xarxes criminals, amb la seva autora Montse Sanjuan i presentat per Lourdes Cardona Presentació del llibre de Pere Esteve Yusta, En el nom de Déu

23. 23 N93 · CE Ponent per CE Ponent L’equip sènior M Taller Gerale Cep Vallfogona ha quedat CAMPIÓ del Campionat de 3a categoria, aconseguint l’ascens, per la qual cosa la propera temporada competirem en el Campionat de Catalunya de 2a categoria L’equip està compost per: Entrenador: David Gustà Masip i delegat d’equip: Manel Planes Corbella. Jugadors: Gerard Prat Guillaumet, David Segarra Sol- sona, Humbert Pou Plana, Albert Blanch Riasol, Josep M Reñé Ricart, Serni Ambrós Farreny, Jordi Vilanova Moles, Adrià Ugidos Baquero, Ricard Porta Solsona, David Ro- bles Soria, Santi López Fernàndez, Albert Aige Cortasa, Abdelilah Sahtout, Albert Do- mingo Mata, Manel Planes Manteca, Marc Méndez Riart, José Antonio Robles Soria. L’equip que ha assolit el Campionat està composat per: Entrenador: Jordi Farré Torra i delegada d’equip: Charo Ronda. Jugadors: Àlex Ubiergo Llena, Unai López Cabezas, Aleix Gabaldon Ronda, Pau Farré Armengol, Cesc Torrades Abad, Joan He- rrera Pallisé, Daniel Gotseu, Marcos Florin Ardelean. L’equip Mini M Cal Marxant Vallfogona Cep ha quedat CAMPIÓ del Campionat Territorial de Lleida de Nivell C, en la Final a 4 disputada a Vallfogona (com a campions del nostre grup de la 2a Fase de la Lliga) el 4 de juny de 2022 L’equip Infantil F Esports Montsec Cep Vallfogona han quedat CAMPIONES del Campionat Territorial de Lleida de Nivell C L’equip està compost per: Entrenadora: Ivet Blanch Riasol i delegada d’equip Alba Babot Alós. Jugadores: Laura Piqué Baldomà, Maria Martí Serret, Ariadna Piqué Gòdia, Au- rembiaix Vidal Garrido, Magatte Kouta, Laia Castellana Galitó, Ruth Garrido Roca, Mar Segarra Riasol, Iona López Cucó, Jana Castañeda Ricart, Júlia Bellart Sega- rra, Carla Pacheco Hernàndez. L’equipSèniorFRúbiesAbatCep Vallfogonahemdisputatel CampionatdeCatalunyade3a Catalana,quedant2nesdelgrup6b. L’equip està compost per: Entrenador: David Segarra Solsona i delet d’equip Cinto Babot Oliva. Jugadores: Alba Pons Feliu, Mireia Rúbies Abat, Sara Escolà Folguera, Anna Escolà Folguera, Laia Miquel Rosell, Mercè Mateos Jovells, Rosa Mateos Jovells, Anna Mòdol Calero, Anna Real Ca- sals, Laia Garrfé Gómes, Ariadna Tella Vila, Eugènia Piqué Munté, Montse Boixadera Bosch, Maria Planes Manteca, Mireia Age- let Bonet, Júlia Pelegrí Falero, Ivet Blanch Riasol, Alba Babot Alós. L’equip Premini Mx Coca i Teca Cep Vallfogona hem competit la present temporada en el Campionat Territorial de Lleida L’equip està compost per: Entrenadora: Alba Babot Alós i delegat d’equip Joan Alías Cirera. Jugadores: Carla Camacho Piqué, Giula Ma- ria Ariton, Alba Oms Duaigües, Mireia Se- rret Mascarilla, Arlet Cortés Ayma, Eduard Gabriel Mihalcea, Carla Segarra Riasol, Vin- yet Coma Sànchez, Martina Serret Masca- rilla.

24. 24 · N93 L’onze de setembre, la diada de 2022, l’ajuntament va organitzar una sortida guiada al sots de Vallfogona per descobrir el circuit peatonal que s’ha habilitat i així poder gaudir dels arranjaments i troballes que s’han fet en aquets espai, en el marc del projecte JOVA organitzat pel Consell Comarcal de la Noguera. El projecte Jova consisteix en oferir la possibilitat als joves de realitzar activitats de voluntariat durant l’estiu al servei del poble. Els serveis a prestar depenen de cadascun dels Ajuntaments participants en el projecte. Lavisitaquevacomptarambl’assistència de una quarantena de persones, amb força nenes i nens, va tenir un caràcter lúdic i participatiu.Entretotsvamanardesgranant records, documentació i vivències que ens van ajudar a valorar la importància històrica d’aquest indret i sobre tot el potencial mediambiental que té per a tots els vallfogonins i vallfogonines. Visita Sots a Vallfogona per Arnau Galitó i Mercè Plens Vam començar a caminar, tot fent una breu introducció sobre el bosc de ribera, i ja es va encetar la col·laboració dels participants que explicaven experiències personals sobre els sots. El relat dels records dels més grans va deixar bocabadats els més joves, a mitjans del segle passatelscapsdesetmanad’estiu el riu de Vallfogona es convertia en la platja de l’Urgell, des de Bellvís, Linyola, Poal... arribaven els tractors i les carrosses plens de jovent disposats a passar un dia d’oci banyant-se, pescant i fen un bon àpat a l’aire lliure. Hi havia tant d’ambient que, tal i com ens explica el Joan Prats, fins i tot el seu pare el Joanet de cal Farré, volia obrir un xiringuito per a que els banyistes poguessin gaudir d’un refresc o un aperitiu.

25. 25 N93 · Mentre anàvem xerrant ens vam plantar davant de la cabana del pescador, situada al naixement de la sèquia de Térmens. Sor- prèn els carreus de pedra ben tallats i disposats regularment for- mant un mur, el sostre que devia de ser de fusta ha desaparegut. Pel tipus de construcció podria correspondre al segle XVIII, data en que es va fer la nova peixera després d’una forta riuada al riu Segre. El barquer podia entrar dins la cabana amb la barca, que era semblant als petits llaüts que encara es poden veure avui al riu Ebre. Quan era temporada de pesca el pescador es dirigia amb la barca cap a la peixera i allí tirava la xarxa un cop i un altre fins recollir una gran quantitat de peixos. El Jaume Sol encara recorda “lo mustatxos” que pujava pel carrer Major cridant: DONES: PEIX FRESC DE RIU!!! I que va passar? doncs que al 1965 és va inaugurar la Paperera de Balaguer, La Inpacsa, llavors no hi havia cap reglamentació per protegir la natura i es van abocar diàriament milers de litres d’aigües contaminades, que van matar tots els peixos i tota la flora aquàtica i, per si fos poc, baixa- va una bromera de més d’un metre que surava damunt de l’aigua des- prenent una pudor impressionant. Van desaparèixer els banyistes, els pescadors... i el riu va passar a ser un lloc desagradable i oblidat. No n’hi va haver prou amb això que al 1985 es va instal·lar a la zona una empresa àrids que va malmetre una part important dels sots, amb basses de decantació que ho van en- fangar tot. Finalment es va obrir una triperia que va embrutar l’aigua cristal·lina de les fonts que hi havia a la baixada del sot. Els més grans recordàvem perfectament haver anat a buscar aigua al riu per beure ja que la del poble, en ser clorada, no agradava tant. Poc a poc ens vam endinsar en la ruta circular. Abans que res cal explicar que les obres arquitectòniques més importants del riu es van dur a terme a l’Edat Mitjana i Moderna i van lligades a la construcció de la Sèquia vella de Térmens, realitzada segurament en l’època andalusina i en funcionament fins el segle passat. La Comunitat de regants de Térmens va construir una peixera al riu, amb grans carreus de pedra, per agafar l’aigua del Segre i desviarla cap a la sèquia que travessava els sots (encara es veuen les restes) i anava per un túnel subterrani fins vora Térmens on es distribuïa pel diferents ramals de rec i assortia el molí de la vila.1 La cabana del pescador

26. 26 · N93 Deixem la caseta de pescador i anem cap els passos i pontets que s’han fet amb el projecte Jova, la verdor dels arbres i l’aigua creen un microclima molt agradable i uns racons de gran bellesa, així en una to- lla descobrim crancs i els nens encantats de la vida, són del país? Són americans? I caminant i saltant rierolets arribem a la Peixera, aquí la sorpresa se l’ha van emportar els més grans, miraven les pedres, les escales... tot sec!!! no se’n sabien avenir, com pot ser? si això era un lloc ple d’aigua, amb una piscina natural enorme, on et podies banyar i fins i tot tirar-te de cap des d’ unes roques; on és l’aigua? on és el riu? El riu s’ha desplaçat cap a la banda de Balaguer i tot el que havia estat una zona aquàtica s’ha convertit en bosc de ribera. Com hem dit les peixeres van ser construïdes per bastir d’aigua la Sèquia Vella de Térmens esmentada ja a inicis del segle XIII. La primera peixera és va construir al límit del terme entre Vallfogona i Térmens L’any 1763 i per causa d’una riuada que s’havia endut la resclosa, el comú de Térmens v a demanar permís, per fer la peixera «més amunt », tot recordant que la captació d’aigües al terme de Vallfogona havia estat pràctica habitual des de temps remots.2 Sabem que una nova riuada durant la primavera de 1771, es va en- dur la sèquia vella, i els de Térmens es veieren obligats a obrir-ne una de nova, els diners que van pagar als canonges(25 lliures) es destinaren a la construcció de l’església de Vallfogona.3 També es constaten diferents conflictes. El 1834 el comanadorii de Térmens denuncia que els pagesos de Vallfogona havien plantat arbres al caixer de la sèquia i anul·lat el pas de carro per transportar les pedres per refer la peixera. Els de Vallfogona digueren que els de Térmens havien anat engrandint la sèquia talment com si es tractés de la sèquia major de Lleida i que, amb el temps, s’apoderarien de tot el sot.4 Coses que passen entre pobles veïns! La peixera

27. 27 N93 · 1 TORRENT, Raúl. Història de Vallfogona de Balaguer. Dels orígens al repoblament. Vallfogona de Balaguer, 2016, p. 203 2 TORRENT, Raúl. 2016, p. 204 3 TORRENT, Raúl. 2016, p.294 4 TORRENT, Raúl,.2016, p.434 5 TORRENT, Raúl,.2016,p. 406-414 6 TORRENT, Raúl,.2016,p. 409 I asseguts a les escales de formigó de la Peixera recordem la última gran obra que tingué com a protagonista el riu de Vallfogona es tracta del molï del Pubill,5 avui oblidat per tothom. Al maig de 1814, Gaietà Puig Bosch, anomenat “lo pubill del Talladell”, sol·licitava al capítol que li establís a cens un terreny per construir-hi un molídefarinaielcanalcorresponent,advertintqueambl’aiguasobrantes podria regar part del terme. Els canonges li concediren 3 jornals de terra a la costa del sot, tocant a la peixera de Térmens, per fabricar-hi un molí amb sèquia, bassa i hort, pagant una entrada de 50 duros de plata i un cens anual de 15 lliures. Com era de suposar als de Balaguer i als de Térmens no els va fer cap gràcia i van denunciar Gaietà i li van fer parar les obres, després de molts estira i arronsa, finalment el 5 de juliol de 1817 es reprenien les obres, però les topades i malifetes van ser freqüents. El molí del Pubill El mes de setembre de 1825 Gas- par Armenter, àlies “culet de caragol”, veí de Balaguer, un tal Pau de la Car- bona, resident a Vallfogona, i un tercer de qui s’ignorava el nom– anaven tan- cant,perencàrrecdelmolinerdeGaie- tà Puig, els ullals de la sèquia del Molí del Comte de Balaguer, més aviat de l’hora i anaven amb una esporgadora i una escopeta per intimidar el guarda.6 No s’ha pogut esbrinar com va acabar la història! Quin benefici en van treure la gent de Vallfogona del molí? D’entrada, la comoditat de disposar d’un molí a prop de casa. D’altra banda, amb la construcció de la nova sèquia, podien obtenir més aigua pels horts i finques del sot, que es van convertir en terren- ys de regadiu. I tranquil·lament vam acabar de fer la ruta gaudint dels arbres, de l’aigua, dels joncs, de les mores...i sobre tot d’una agradable conversa compartida.

28. 28 · N93 Acte i ple per la jubilació de l’Antonieta Pons Torrades, que ha estat a l’Ajuntament del poble des de l’octubre de 1979 fins al juny de 2022 L’Antonieta ha ocupat un lloc importantíssim en el desenvolupament I creixement del municipi de Vallfogona de Balaguer. Ha acompanyat sempre a tots aquells que han passat pel seu costat, ajudant-los I acon- sellant-los en tot el necessari. Aquest any inicies una nova etapa a la teva vida, una etapa fora de les oficines de l’ajuntament, una etapa per dedicar tot el teu temps a tu i als teus, una etapa que ben segur vindrà plena de novetats i sorpreses. Antonieta, de part de totes les persones que hem treballat al teu vol- tant. Gràcies per treballar pel poble durant tants i tants anys. Moltíssi- mes gràcies per la teva feina, per la teva dedicació i passió. per Ajuntament

29. 29 N93 · per Clubexvall Després d’uns mesos de confi- naments i restriccions, a partir del setembre del 2021 CLU- BEXVALL, ha tornat a repren- dre les seves sortides. Amb la il·lusió d’apropar-nos a llocs de les nostres comarques, tant desconeguts com sorprenents, i on sempre surt el comentari de “que a prop tenim paisatges fantàstics i que poc els coneixem”. Durant el 2021, hem anat a GERRI DE LA SAL, visitant el Monestir de Santa Maria i el Museu de la Sal. Al PARC NATURAL DELS VOL- CANS DE LA GARROTXA: El Croscat, el volcà de Santa Mar- garida i la Fageda d’en Jordà. Visita acompanyada pels guies del Parc, que ens van explicar totes les curiositats d’aquesta zona. La Fageda d’en Jordà, magnífica amb colors de tardor. També a CORÇÀ I MILLÀ , A LA VALL D’AGER. Vistes des de Millà, sobre l’embassament de Canelles. I des de Corçà al Cas- tell de Sant Llorenç. Tornem amb força Hem començat el 2022, amb pujada i visita guiada al CASTELL DE MUR I COL·LEGIATA DE SANTA MARIA. LA VALL DE LORD, al Solsonès, agra- int la pluja. Hem descobert L’ERMI- TA I CASTELL D’ORONERS, als peus de l’embassament de Camarasa, i hem gaudit dels boscos de POBLET, i del Santuari de LA FONTCALDA, prop de Gandesa. Sortim a la VALL DE NÚRIA el 9 i 10 de Juliol, amb pujada al Puigmal in- closa. I a la tardor ens quedarà per visitar el 23 d’octubre el VALLE DE PINETA (Zona Ordesa). Anirem el 13 de No- vembre a SANT MAMET (Alòs de Balaguer i Santa Maria de Meià), i el 11 de desembre a la zona de LLI- MIANA i Castell de Sant Gervàs (Pa- llars Jussà). Us animem a participar de les nostres sortides. Podeu demanar infor- mació al nostre mail clubexvall@ gmail.com. També estem a Facebook i més re- centment a Instagram. Vistes des del Puig de Millà Castell de Sant Llorenç Boscos de Poblet Vistes de la Vall de Lord La Fontcalda La fageda d’en Jordà

30. 30 · N93 Mascarpone és un formatge crema italià molt popular, originari de les regions de Piemont i Llombardia, molt emprat en l’elaboració de plats i postres. Mascarpone És interessant saber unes nocions bàsiques dels productes que tenim al nostre abast emprats per l’elaboració dels nostres àpats, tant de diari com de festa, per a dolç i també per a salat. Es te constància de la seva existència en els anys 1500-1600, i ja era conegut a les principals ciutats europees. El seu nom prové de la paraula Mascherpa, que significa ricotta (re- quesón). Aquest formatge amb textura cremosa, man- tegosa, suau i compacta, sembla una crema batuda, de gust suau que pot ser dolç, salat o be lleugerament àcid. De color blanc trencat, té un aroma làctic. El procés d’elaboració és semblant a la del io- gurt, és la transformació de la crema de llet amb àcid cítric utilitzat per la coagulació. Al tractar-se d’una crema fresca concentrada amb un 60-70% de matèria grassa, ha de consumir-se fresc i per tant la caducitat és curta, com a màxim dues setmanes. Originalment, el formatge mascarpone es produeix només durant els mesos d’hivern. Pot formar part de salses per a pasta, també pot espessir diferents elaboracions com ara sopes, risotto... Pot substituir perfectament la mantega, i a més te menys greix que aquesta. És més, conegut per formar part de l’elaboració de postres com el tiramisú, també en gelats i glacejats. Porta calci i moltes vitamines, per tant enfor- teix el ossos i també les dents. Font de pro- teïna, també de greix (greixos saturats); per tant, abusar-ne por ser perjudicial pel sistema circulatori i cardiovascular, cal consumir-lo ocasionalment. Si el volguéssim substituir podríem fer una ba- rreja de formatge crema i crema de llet batuda, tindríem una textura similar al mascarpone. El ricotta també és molt similar a causa de la seva textura suau, encara que no és cremós. Ara bé, se li podria afegir una mica de nata batuda per aconseguir aquesta cremositat. Descripció Història Propietats Característiques

31. 31 N93 · Postres de formatge mascarpone amb crema de llimona i menta Ingredients per a 4 persones: 150gr.delletcondensada 1iogurtgrecnatural Ratlladurad’1llimona 100cc.desucdellimona 200gr.deformatgemascarpone 6-8fullesdementa 12gerds En un recipient poseu tots els ingredients menys els gerds i tritureu-ho tot fins que quedi una massa fina. Deixeu-ho a la nevera almenys un parell d’hores. Proveu-ho per si està al vostre gust. En cas contrari, afegiu-hi una mica de suc de llimona o llet condensa- da i barregeu-ho bé. Serviu en gots individuals i ador- neu amb gerds, menta i una mica de ratlladura de llimona Trufesde mascarpone, xocolatablanca icacau Ingredients per a unes 25-30 unitats: 125 gr. de xocolata blanca 200 gr. de mascarpone 1 c/c de cafè instantani 5 neules (uns 30 gr.) 2-3 c/s de cacau pur en pols Piqueu les neules molt petites. Trossegeu la xocolata blanca i fo- neu-la al microones a intervals curts de temps, remeneu. En un recipient poseu el mascarpone, el cafè instantani, la xocolata fosa i bateu-ho amb unes varetes. Afegiu-hi les neules i barregeu-ho bé. Guardeu-ho a la nevera tapat amb film unes 4 hores perquè se solidi- fiqui. Feu boles petites, arrebosseu-les amb cacau pur i guardeu-les a la nevera fins al moment de servir (c/s = cullerada sopera) Pastísdeformatge ambmaduixes silvestresinabius (senseforn) Pastísdeformatge ambmaduixes silvestresinabius (senseforn) Ingredients per a 4-5 persones: - Per la base: 100 gr. de galetes tipus Maria 50 gr. de mantega - Per la crema: 250 gr. de formatge blanc d’untar 125 gr. de formatge mascarpone 40 gr. de sucre llustre Ratlladura de llimona 1 fulla o 2 gr. de gelatina 2 c/s de llet - Per la cobertura: 50-100 gr. de nabius 50-100 gr. de maduixes silvestres 4 c/s rases de sucre Tritureu les galetes bé en un robot o manualment.Foneulamantegaalmi- croones i barregeu-la amb les galetes. Esteneu-ho sobre un motlle o dos, els quals han d’estar folrats amb paper sulfuritzat o amb film, perquè el des- emmotllament sigui més fàcil. Com- pacteu bé amb el dors d’una cullera. Reserveu a la nevera una mitja hora. Poseu a hidratar uns 5 minuts la gelatina amb una mica d’aigua. Afegiu-la ben escorreguda a un parell de culle- radesdelletcalentairemeneu-hofins que es desfaci. En un bol, barregeu les dues classes de formatge, el sucre i la ratlladura de llimona, incorporeu-hi la gelatina dis- solta a la llet i aboqueu-ho tot a sobre de la base de galeta, que quedi ben repartit. Guardeu a la nevera unes 5-6 hores o tota una nit, perquè es compacti. Per a la cobertura barregeu els nabius amb la meitat del sucre, coeu-ho uns 3-4 minuts remenant de tant en tant. Deixeu-ho refredar. Repetiu el mateix procés amb les maduixes. Desemmotlleu els pastissos i co- briu-los amb les maduixes i els nabius.

32. 32 · N93 Per a 4 persones: 600 gr. de carn de bonítol fresca 1 llima 1 menat d’anet Caviar de truita o salmó Confitura Lemmon curd Sal gruixuda Pebre negre acabat de moldre Oli d’oliva verge extra Opcional: Mostassa de cassis Salicòrnia fresca i brots Ingredients: Elaboracions: Emplatat: Innovació als fogons Tàrtar de bonítol amb crema de pèsols i lemmon curd Netegem de vetes el bonítol i el piquem amb un ganivet ben afilat a daus molt petits, el fiquem en un bol i hi afegim un polsim al gust de sal gruixuda, ho removem bé amb l’ajuda d’una cullera, hi fiquem el suc d’una llima sense la part central del cítric. (És important no utilitzar elcentredetotselscítrics,jaqueaportennotes amargues). Remenembéialeshoreshi afegiml’anetpicatfi amb el ganivet, un petit raig d’oli, el pebre i una mica de caviar. Remenem i ho deixem reposar uns 5 minuts abans de menjar, perquè l’acidesa de la llima ens cogui el bonítol amb els seus àcids cítrics. El bonítol és una de les varietats típiques de la Mediterrània, amb una carn molt gustosa. Es comercialitza fresc, salat, fumat o en conserves, però per fer aquests plat el comprarem fresc. És un plat molt senzill de fer i, com a acompanyament, una mica de crema de pèsols o espàrrecs. Així se’ns farà molt mes fàcil de menjar, ja que ens aportarà cremositat i lleugeresa al plat. Emplatem amb l’ajuda d’un motlle al centre del plat, des- emmotllem i fiquem una peti- ta quenelle de confitura Lem- mon curd i una altra de caviar. Al costat del tàrtar, unes línies amb la crema de pèsols. Opcionalment, unes puntes de mostassa i uns brots d’her- bes per refrescar. Salut, creativitat i bons ali- ments.

33. 33 N93 · Elracódel’enòleg perEnricMillàNovau Desprès de la pandèmia tornem a poder gaudir de la nostra revista “El Xop”, per aquests motiu crec que es un bon moment per a les bombolles, així ens endinsarem amb la D.O Corpinnat. El primer que diria que la D.O Corpinnat és que parlem de vins escumosos d’altíssima qualitat, són un grup de bodegues que van decidir sortir de la D.O Cava, per poder dignificar més els seus escumosos. Entre els paràmetres principals que destaquen d’aquests escumosos és que es fan a partir de raïm 100% ecològic collit a mà i vinificat íntegrament a la propietat. Per un altre costat, les llargues criances fan que sigui un producte excel·lent, només poden sortir al mercat amb un mínim de 18 mesos de criança, molts d’ells són de 30 o 60 mesos i només s’utilitzen les varietats típiques del Penedès. Actualment, aquesta D.O compta amb 11 cellers, entre els més coneguts podem trobar: Gramona, Llopart, Recadero, Pardas... L’espai de què disposem no ens arriba per poder parlar de tots, per això farem quatre pinzellades del celler Gramona, que treballa les seves terres ininterrompudament des de mitjans del segle XIX. Una família de tradició vitivinícola, ubicada a Sant Sadurní d’Anoia, que durant anys ha elaborat vins i escumosos amb respecte i passió per la terra, i amb un segell de qualitat propi. Avui, la cinquena generació de la família ha perfeccionat l’habilitat de transformar els seus vins en grans escumosos mantenint processos artesanals:tapdesuronaturalduranteltemps decriança,pupitrespelremogutidegollament manual. Són fidels a una filosofia sostenible i respectuosa amb l’entorn, i per això recorren a l’agricultura i vinificació biodinàmiques en el cultiu de les seves vinyes i en l’elaboració dels seus vins i escumosos. Per recomanar-ne un, seria el Celler Batlle Brut finca Font de Jui, elaborat amb 65% Xarel·lo i 35% Macabeu, amb una criança en rima de més de 110 mesos. El seu El licor d’expedició prové de la solera familiar amb més de 100 anys d’edat. Estem parlant d’un dels millors espumosos catalans del mercat. En vista, té un color groc palla amb reflexes daurats brillants. En nas, és intens i complex amb notes de fruita blanca madura: préssecs, poma golden, codonyat. En boca, l’entrada és poderosa i amb matisos enormes. Equilibri entre maduresa i frescor. Bombolla fina, fundent, cremosa, que dóna una sensació de plenitud, una carícia al paladar. Expressiva via retronasal, que confirma els records de fruita i de la llarga criança. Subtil final de records minerals. Aquest escumós farà gaudir de totes les delícies dels grans àpats.

34. 34 · N93 Dolors músculars en infants i adolescents Salut per Rosa Abad Badia El dolor musculoesquelètic és una de les causes que moltes persones pateixin incapacita- ció alguna,o diverses,vegades al llarg de la seva vida. La pre- valença del dolor musculoes- quelètic durant l’adolescència és elevat, pot provocar absen- tisme escolar i interferències en les activitats socials i espor- tives. Durant molt de temps hem cregut que el pes de la motxilla escolar augmentava el risc de patir mal d’esquena, així com també es pensava que les males postures influenciaven en aquesta dolència; malgrat tot, s’han realitzat estudis i no hi ha evidència científica que ho relacioni directament amb el mal d’esquena. L’evidència científica diu que hi ha altres factors que influencien molt més en el dolor musculoes- quelètic en infants i adolescents, cosa que, també es pot extrapolar als adults: el sedentarisme i els mals hàbits. Molts nens i adolescents es passen molta estona asseguts davant les pantalles (mòbil, tauleta, ordinador, TV…), a més de les hores a l’escola i les que estan fent deures o estudiant a casa amb unes postures mantingudes i sense moviment. Si fem poca activitat física, si gairebé no ens movem, la nostra musculatura NO està preparada per carregar pe- sos, per tant la motxilla pot ocasionar dolor o molèsties. Aquestes són provocades per una manca de to muscu- lar, no pas pel pes d’aquesta. Hem de tenir en compte que el dolor és un mecanisme de defensa que té l’organisme per protegir-nos, per dir-nos que alguna cosa no va bé i que hem de fer algun canvi. A més del dolor, quan hi ha una falta de condició física, la sensació de fatiga és bas- tant comú, així com el dolor i la rigidesa, les quals són res- postes normals i freqüents de l’organisme davant una situa- ció perllongada d’inactivitat. La pràctica regular d’exercici físic fa que el cos toleri cada vegada millor les demandes físiques; com més en forma estiguem, menys probabilitats de fatigar-nos, menys probabilitats de tenir rigidesa i menys probabilitats de tenir dolor. Si, malgrat realitzar activitat física hi ha molèsties, no dubteu en consultar el professional especialitzat en aquest àmbit, consulteu un/a Fisioterapeuta. 1.Moure’s és molt important: cal realitzar activitat física diàriament, sigui fent un es- port concret, sigui jugant, córrer, caminar… 2.Fins als 17 anys, els músculs necessiten 1h al dia d’activitat física per créixer més forts, per tant és important que els nens i nenes facin exercici diàriament, principal- ment activitats aeròbiques d’intensitat mo- derada i vigorosa. 3.Cal educar-los en la necessitat de tren- car el comportament sedentari perllongat: hem d’evitar estar moltes hores quiets. Si no hi tenim cap més remei, fem pauses per moure’ns de tant en tant. 4.La son, dormir bé i el temps necessari (8-9h) és un element indispensable per la recuperació de l’organisme. 5. Una alimentació sana també ens aju- darà: evitem el consum de sucres i productes processats, i augmentem el consum de fruita, verdura, carn de qualitat i peix… 6.Reduïm l’ús de les pantalles, ja que afa- voreixen el sedentarisme i ens interessa tot el contrari: MOU-TE PER LA TEVA SALUT!!! I per acabar: RECORDA QUE EL TEU COS ÉS LA CASA ON HAS DE VIURE TOTA LA VIDA, CUIDA’L!!! Consells per a prevenir dolors musculars:

35. 35 N93 · Si tienes que saludar No lo hagas con los codos Ni tampoco con el c… Pones la mano en el corazón Y te sentirás seguro A los latidos del corazón El virus se va alejando Y así no contagiarás Aquel que estás saludando Se acabaron los abrazos Ya se acabó el besuqueo Ni a los seres vivos más queridos, Si no lo veo no lo creo Cada día protocolos Ya la gente está cansada De ver una y otra vez Que no sirven para nada Siempre nos toca a los mismos Aguantar el chaparrón Mientras que algunos se llenan Los pobres al paredón En algunas consultorías Te miran con mal aspecto Como si uno fuera culpable De lo que está sucediendo Poesia per Francisco Alías Maldito virus Ya se han muerto muchos viejos Y otros están moribundos Algunos tendrán la culpa De lo que pasa en el mundo De rencillas y de odio El mundo está desbordado Es como una maldición Que el Señor nos ha mandado La madre naturaleza Siempre está advirtiendo De que seamos conscientes De lo que está sucediendo Maldito, maldito virus La ruina del mundo entero Dios nos manda este castigo ¿Es que nos lo merecemos? Cuando escribo una poesía Pienso en aquellos momentos Si no les gusta, los enfado Si les gusta, los contento Vallfogona, 18 de setembre de 2020

36. 36 · N93 Cartes a la directora per Junta de l’AFA de l’Escola Salvador Espriu Casald’Estiu:agraïmentperferpossiblelaconciliació delesfamíliesdeVallfogonadurant15anys Després de 15 anys organitzant el Casal d’Estiu del nostre municipi, així com els casalets de Nadal i Setmana Santa des de fa uns quants anys, enguany la Cristina Rúbies clou una etapa en la seva carrera professional. Aquest estiu ha organitzat la darrera edició del Casal d’Estiu, que ha estat tot un èxit tant pel nombre de participants com pel fet que s’hagin pogut recuperar al 100% les dinàmiques pre-pandèmia. Des de la Junta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Salvador Espriu volem agrair a la Cristina i a l’equip de monitors que l’ha acompanyat al llarg d’aquests 15 anys la tasca realitzada, que ha fet possible l’èxit de l’activitat mitjançant aquesta carta: “Volíem escriure aquestes línies per agrair a la directora del Casal d’Estiu de Vall- fogona, Cristina Rúbies, i a l’equip de joves monitors i monitores la tasca que han fet des de l’inici fins a la fi, amb empenta i il·lusió per aconseguir que les diverses edicions del Casal del nostre poble fos tot un èxit i tingués tanta continuïtat en el temps. El nivell de professionalitat, de treball en equip, de cohesió, de tasca edu- cativa… han estat constants al llarg de tot aquest temps! El resultat, tant a nivell educatiu com organitzatiu, ha estat d’una gran qualitat sense deixar mai de millorar i avançar, tot adaptant-se a les necessitats de cada moment. Facilitar la conciliació laboral i familiar és un dels objectius que perseguim des de l’AFA de l’escola, també durant les vacances d’estiu. Fins ara, la Cristina i el seu equip ens ho han fet fàcil organitzant una proposta de lleure educatiu de qualitat a preus molt competitius. Mai us podrem agrair prou la feina feta. Heu estat un gran equip, per tot això, aprofitem aquest moment per felicitar-vos i desitjar-vos molta sort i encerts en la nova etapa que enceteu!” per Teresina Torrades Reflexions -Utilitzem el temps que ens sobra per adquirir la sa- viesa que ens manca. -No hi ha millor mestre que el dolor, ni millor escola que la vida. -En poques aspiracions, mai no son grans les realit- zacions. -Cap camí pla no porta al cim. -El que aprens en cada fracàs, t’ajuda a donar el se- güent pas. -Entre el voler i el poder hi ha un camí per fer. -Aprèn dels teus errors i no en cometràs altres de ma- jors. -Qui escull un bon camí, millora el seu destí. -La suma de petites coses, sempre dona grans resul- tats. -La vida és la única escola on no es pot repetir curs. -El temps és la gran medicina de l’ànima i la gran malaltia del cos. -Els amics de veritat, són com els estels, que no es veuen, però hi son. -El riure allarga la vida. Les millors decisions a vegades es prenen en les grans crisis. Aprofita aquesta oportunitat per a créixer més. I, recordant a la gran TERESA DE CALCUTA: “La vida és: una oportunitat, aprofita-la bellesa, admira-la un somni, fes-lo realitat un deure, compleix-lo un joc, juga-hi un repte, afronta’l riquesa, conserva-la amor, frueix-ne un misteri, desxifra’l tristesa, supera-la un himne, canta’l” Amb els millors desitjos de salut per a tots. Desembre 2020 Reculldepetitspensamentsentempsdeconfinament

37. 37 N93 · Arxiu fotogràfic per Hel·lena Guillén Llop L’escola

38. 38 · N93 Per perdre el temps per Oscar Hernando Taula del rellotge Sudoku Lletres: G H I J K L M N O Cada columna de dalt es soluciona amb la columna de baix, hi ha columnes ja fetes, col·loca cada lletra de les columnes en el lloc correcte i descobriràs el que va dir Averroes, un filòsof del segle XII. Solucions L H O I J O M I L G I K J H H J O M G L I I O N K N M I O J K N I O I N M O L H J G K L’IGNORÀNCIA PORTA A LA POR, LA POR PORTA A L’ODI, I L’ODI PORTA A LA VIOLÈNCIA, AQUESTA ÉS L’EQUACIÓ L K G H O J I N M J O H M I N L K G M I N L G K O J H H J O N M G K L I I G L K J O M H N K N M I H L G O J G L K J N M H I O O H J G K I N M L N M I O L H J G K Taula del rellotge: Sudoku:

39. AJUNTAMENT VALLFOGONA Major, 29 Tel. 973 43 20 08 Fax 973 43 21 80 ajuntament@vallfogona.net CONSULTORI MÈDIC VALLFOGONA ATS PRACTICANT Major, 1 Tel. 973 43 23 60 CONSULTORI MÈDIC LA RÀPITA Pl. Santa Margarida, 5 Tel. 973 45 03 02 PROGRAMACIÓ VISITES Https://citasalut.gencat.cat 902 111 444 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU Pl. Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14 LLAR D’INFANTS LA MAINADA Escoles, 2 · Tel. 973 43 22 75 ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA Tel. 973 44 36 50 LLAR DE JUBILATS Pl. Miquel Martí i Pol, s/n Tel. 973 30 61 38 FARMÀCIA Tel. 973 43 21 51 SALA DE VETLLA Pl. Sant Miquel, 11 Tel. 973 43 20 08 PARRÒQUIA Mn. Jordi Profitos Freixanet Tel. 973 44 53 42 FUNERÀRIA TORNÉ Tel. 973 43 22 84 - 606 85 68 18 FUNERÀRIA BORRÀS Tel. 973 25 80 23 - 973 25 82 61 RÀDIO VALLFOGONA Major, 29 · Tel. 973 43 22 68 SERVEIS ASSITÈNCIA SOCIAL Dilluns, de 09:30 a 11:30h, també amb cita prèvia al 973432008, a l’Ajuntament de Vallfogona. L’assistent actual es Ludi Hernández.

40. Granja Fleca C/ Major, 5 Vallfogona de Balaguer Tels. 973 43 23 12 Granja Fleca Coca i Teca Carrer Major, 2 Telèfon 973 432037 VALLFOGONA DE BALAGUER www.calfarre.com www.fusteriajmsegura.es

El Xop novembre 2022.pdf

El Xop novembre 2022.pdf

El Xop novembre 2022.pdf

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados(6)

Similar a El Xop novembre 2022.pdf

Similar a El Xop novembre 2022.pdf(20)

Mais de Revista El Xop

Mais de Revista El Xop(15)

El Xop novembre 2022.pdf