Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010

1. Papers
Q Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 113 • Gener
de Balears
2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat
Economia sostenible
“Scala Dei”. Disseny: Francesc Vidal

2. Catalunya
Q Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Gener 2010 • núm. 113 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Economia sostenible
“Scala Dei”. Disseny: Francesc Vidal

3. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
(CGT) DE LES ILLES BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",
2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.
Per la mobilització
971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
anticapitalista durant
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ
CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -
l’etapa espanyola de la UE
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal—lúrgica de Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC) Col—lectiu sant d’una crisi ecològica global, per la desmilitarització, la pau i la
• Federació d’Administració Pública de La Tramuntana
Catalunya (FAPC)
destrueix el territori; la política solidaritat amb els pobles de tot el
agrària està al servei de les multi- món.
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 933103362. Fax 933107110 es de l’1 de gener de 2010 nacionals; l'Europa dels estats em- Els col·lectius, organitzacions i pla-
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia
D l’Estat espanyol té la presi-
dència de la Unió Europea
(UE). El govern de Zapatero inten-
presona pobles; l'Europa del capi-
tal és també l'Europa de la guerra;
la Unió Europea és un projecte ne-
taformes catalanes han fet una
crida per a organitzar una res-
posta a l’Europa del capital, la crisi
Rambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. tarà utilitzar-la com una operació ocolonial basat en una politica de i la guerra, impulsar iniciatives de
Tel. i fax 938042985 — cgtanoia@yahoo.es de màrqueting per rellançar la seva rapinya dels recursos naturals dels protesta durant aquests sis
Baix Camp/Priorat presidència i seguir venent la farsa pobles del sud i de d’explotació de mesos, i organitzar-nos dia a dia i
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat que la crisi s’ha acabat. La crisi la mà d’obra; la crisi i el malestar en tots els terrenys. La primera
Tel. 977340883. Fax 977128041 actual del neoliberalisme no és social acumulat provoca un incre- mobilització convocada tindrà lloc
Baix Llobregat una crisi conjuntural passatge- ment les mesures repressives per durant la cimera que realitzaran a
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
ra, és una veritable crisi sistèmica, part dels Estats de la UE i la reta- Barcelona del 27 al 30 de gener els
Tel. 933779163. Fax 933777551 econòmica i financera, social, eco- llada de llibertats democràtiques Ministres de Treball de la Unió Eu-
lògica i energètica, i alimentaria. bàsiques. ropea, amb una manifestació
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 No estem al final de la crisi i el més Front aquesta situació, la mobilit- convocada el dijous 28 de gener
Baix Penedès
dur encara està per arribar. zació social és imprescindible, a Barcelona per la Campanya
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax Estem immersos en una Unió Eu- basada en l’autoorganització dels contra l'Europa del Capital, la la riquesa", que sortirà a les 19 h.
977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com ropea antidemocràtica, marcada sectors populars i la nostra pre- Crisi i la Guerra sota el lema dels Jardinets de Gràcia (cruïlla de
Barcelonès Nord per la corrupció, en la qual la crisi sència al carrer. Perquè la crisi la "Contra l'Europa de l'atur i la l’Avinguda Diagonal amb el Pas-
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 l'està pagant la classe treballado- deixem de pagar les i els treballa- precarietat, repartim el treball i seig de Gràcia).
Garraf-Penedès ra, amb un panorama de precarie- dors, hem d’oposar-nos a les polí-
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - tat, salaris de misèria, atur, aco- tiques neoliberals, mobilitzant-nos
cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261
Maresme
miadaments, dificultats per per al repartiment de la riquesa, Agurrelj
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - accedir a un habitatge digne i arri- del treball (a la feina i a casa), per la
maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 bar a finals de mes, sent les dones, defensa del mediambient, per la fi
Vallès Oriental els joves i la població immigrant de qualsevol forma d’opressió i
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-
mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 els més afectats. discriminació per raons de gènere,
El capitalisme depredador, cau- nacionalitat, etnia i opció sexual, i
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -
cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax
972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata-
lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Aquest número s’ha tancat el 15 de desembre de 2009
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose
flbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i “Si hem de formar les generacions
Tel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, revolucionàries des de l’escola, cal
Manresa Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep
que desapareguin la majoria de
Circumval—lació, 77, 2n - 08240 Manresa - des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica:
manre@cgtcatalunya.cat Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. llibres escolars. Els quals s’han
Tel. 938747260. Fax 938747559 (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip- d’editar sense interessos materials
Rubí cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. d’empreses ni de particulars”
Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, Dipòsit
Tel. i fax 93 588 17 96
Víctor Colomer, conseller-regidor
Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005.
Sabadell No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
de Cultura durant la Revolució
Unió, 59 Drets dels subscriptors:
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són
Tel. i fax 93 745 01 97 incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT
de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les
Terrassa mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir
Ramon Llull, 130-136 el seus drets d'accés, rectificació, cancel—lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org
Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Clos, 5, 08650 Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Gener de 2010

4. REPORTATGE El Govern considera
que vivim en un planeta
de recursos i abocadors
L’aposta per centrar l’economia més
d’escombreries infinits
en la innovació, sens dubte, serà un
avanç cap a la sostenibilitat
ECONOMIA
SOSTENIBLE
Decreixement insostenible i atur
insostenible a les Illes Balears
S
Llorenç Buades Castell
egons l'enquesta de població
activa fa dos mesos que a les
Illes Balears superarem les
107.000 persones desocupades.
Aquesta xifra va ser més tard mo-
derada per les referències de l’I-
NEM que situà les persones des-
ocupades enregistrades al voltant
de les 90.000 . Les xifres de des-
ocupació enregistrada al menys fins
a final de l’hivern, preveuen un in-
crement encara més gran de l’atur.
Sigui com sigui, ni les patronals ni
el govern autònom preveuen que la
tendència millori per a l’any 2010 i
aquest si que es un fet preocupant,
perquè més d’un 70% de la pobla-
ció desocupada que té prestacions
contributives no té cobertura més
enllà de mig any. Els ajuts del go-
vern Zapatero són molt limitats en
el temps i insuficients per al mante-
niment de condicions de vida dig-
nes.
Tot i que el turisme és la locomoto-
ra de l’activitat a les Balears, el sec-
tor serveis en totes les seves va-
riants ha patit en els darrers temps
els efectes de la crisi, perquè la
construcció , tot i que ha patit una amb el conseqüent consum de terri- efectius humans gràcies a l’existèn- obstant, el creixement de l’ocupa- ment treballades varen ser un 1,1 %
contracció important de l’activitat tori quan ara mateix hi ha un estoc cia d’un acomiadament excessiva- ció amb totes aquestes xifres nega- superiors a la mitjana espanyola, i
privada , ha aconseguit la inversió de més de 7.000 habitatges nous ment barat i sense justificar. No cal tives era fins al 2008 d’un 3,7% en- és sabut que els empresaris aprofi-
pública en el Pla E, després de la sense vendre. Entre aquests habi- dir que el gros del sector serveis a front del 3,4% a Espanya. ten la precarietat laboral per a exigir
caiguda d’un 8,9% del sector del tatges de protecció oficial, hi ha, dit les Balears depèn de l’evolució de Paradoxalment al mateix temps que l’allargament de la jornada de ma-
totxo en el 2008. sigui de passada, edificis poc soste- les economies de la gent treballado- ha crescut l’ocupació ha crescut nera gratuïta .El creixement de la
El sector serveis serà beneficiari de nibles ecològicament perquè entre ra i pensionista alemanya i britàni- l’atur, un fet explicable el del crei- desocupació s’ha produït també
propers estímuls com la insosteni- altres coses no es pot estendre la ca i les economies dels potencials xement de l’ocupació perquè els perquè els ritmes d’increment dels
ble regeneració de la Platja de roba i exigeixen tenir secadores, no turistes, segueixen en crisi. serveis personals quan es donen no llocs de treball són molt inferiors
Palma, però aquests afectaran més aprofiten els recursos naturals de poden, ara per ara, prescindir com als ritmes de creixement de la po-
a la rehabilitació que a la conserva- l’aigua, el vent i el sol, fan de la Decreixen el VAP, el PIB i la altres sectors de la mà d’obra, d’i- blació activa.
ció de llocs de feina propis del sec- gespa i del consum de l’aigua ele- productivitat a Balears gual manera que ho poden fer en al- El creixement demogràfic de gaire-
tor i alguns d’aquests projectes vin- ments dels jardins que els envolten, Al llarg del nou segle, el creixe- tres sectors: un hotel, una clínica, bé un 25% entre l’any 2000 i 2008
culats al món de la construcció i les i a més resten infrautilitzats perquè ment del Valor afegit brut és un una empresa de transport pot tan- a les Balears ha situat en el mercat
obres públiques són contraris a l’e- estan sense vendre per manca de 0,70% inferior a la mitjana espan- car, però encara que es redueixin, una demanda de creació de feina de
xercici de polítiques ecològicament possibilitats per part de la gent yola, el creixement del PIB per ca- no poden funcionar sense gent tre- 21.000 llocs anuals, un creixement
sostenibles. Així són qüestionables d’accès als prèstecs (com és el cas pita balear ha presentat un decrei- balladora. La contractació està que és impensable que es pugui
en l’any 2010 la construcció amb la dels HPO del Pil·lari com exem- xement del –4,0 % en comparació també afavorida pel fet que els mantenir sense reduccions de jor-
posada en marxa de diferents pro- ple). al creixement del +15,4 % de l’eco- costs salarials de la gent treballado- nada, tot i que ara el creixement po-
jectes vinculats a l’obra per al trans- El sector serveis és el més afectat nomia espanyola. En el mateix pe- ra a les Illes Balears és inferior a la blacional, majoritàriament d'origen
port i a la circulació, o a la posada per la crisi pel que fa a la incidència ríode, la productivitat del treball mitjana espanyola (un 5,6 % infe- migratori, s’alenteixi. No atendre
en marxa del pla de construcció de de la desocupació, perquè els em- presenta un creixement acumulat rior l’any 2008), en tant que la dedi- aquesta necessitat de repartiment
1.000 habitatges de protecció ofi- presaris han aprofitat l’ocasió per a del -6,32% a Balears i del i +2,21% cació horària a l’empresa és major, del treball de manera radical, signi-
cial previstos, de dubtosa sortida, i lliurar-se de bona part dels seus a Espanya, respectivament. I no perquè les hores efectives oficial- fica posar caliu a la generació de
Gener de 2010 3

5. REPORTATGE
conflictes per raó d'origen com els
que s’han començat a esbrinar en
alguns barris de Palma. Els ele-
ments per a bastir una dreta xenò-
foba que generi enfrontaments
La nova llei del govern
entre la gent treballadora són ben
presents i només si som conscients
i proposam alternatives socials que
mobilitzin al conjunt de la població
de Zapatero, un nou
en la sortida als problemes més im-
mediats de subsistència, a partir de
reivindicacions comunes front al
capital i als governs podrem guan-
engany a la societat
yar la partida en joc. Secretariat Permanent Comitè
L
Quan arribi la primavera les xifres Confederal CGT
de desocupació començaran a des-
inflar-se, però no de la manera que ’avantprojecte de Llei d’E-
hem viscut gairebé sempre, perquè conomia Sostenible del
és molt probable que en el proper PSOE només tracta de ga-
estiu superem les 60.000 persones rantir l’actual model econòmic i
desocupades, cosa que ens obliga a social capitalista, model desigual i
pensar que hem tocat sostre i que injust, basat en el creixement, el
aquest sistema tal com va no pot desarrollisme, el consumisme,
ser útil per a satisfer les necessitats l’explotació i l’especulació, asse-
més elementals de la gent. Així que gurant el domini de les multinacio-
en perspectiva tendrem més perso- nals i negant el protagonisme de-
nes desocupades i amb menys pres- mocràtic a la societat perquè
tacions contributives i menys sub- gestioni els recursos i la producció
sidis d’atur. El turisme que vendrà des de les necessitats de les perso-
estarà més vinculat a les polítiques nes, des del repartiment, la igualtat,
del tot inclòs, la despesa serà la justícia i el respecte per la vida
menor i els danys colaterals al co- en harmonia amb el planeta.
merç i a la restauració es deixaran Els eixos d’actuació que planteja la
sentir més que mai per la feblesa de Llei es refereixen a la Millora de
la capacitat de compra i de consum. l’Entorn Econòmic, la Competiti-
D’altra banda allò que han posat vitat, i la Sostenibilitat Mediam-
de manifest aquests mesos de tar- biental. Entorn d’aquests eixos
dor i el que resta d’hivern és la de- s’assenyalen polítiques socials,
rrota del model turístic que tenim econòmiques, fiscals, financeres,
per fer front a l’estacionalitat. Mal- laborals, energètiques, mediam-
grat les despeses oficials, no ha bientals, formatives i aquelles me-
funcionat ni el reclam a l’atracció sures que fossin necessàries, per a
dels pensionistes europeus hiver- fer del creixement de l’Economia,
nals, afectats també per la crisi. una cosa sostenible. Per exemple,
Les polítiques de creixement viscu- dotar de milers de milions a la in-
des fins ara a més d’indesitjables vestigació privada, a les empreses
no són repetibles al menys fins al privades, al reforçament de les pa-
2014 segons constaten els organis- tents en mans de grans multinacio-
mes oficials, i per a ells, només les nals…
polítiques de creixement poden ge- Ja coneixem les conseqüències del
nerar ocupació, cosa evidentment desarrollisme i el productivisme:
falsa, perquè sense major producti- fam, augment de les malalties
vitat no hi ha creixement, i la major socio-ambientals, guerres de sa-
productivitat va contra la generació queig ecofeixistes per l’apropiació
d’ocupació. Ara mateix els objec- dels recursos, sequeres, canvi cli-
tius del Pla d’Ocupació signat pels màtic, societats cada vegada més
agents socials per al 2009-2011 i autoritàries, atur, precarietat labo-
per al qual es compta amb un pres- ral i social, pobresa, marginació,
supost de 307.626.637 euros són exclusió social, etc.
molt modestos i potser així i tot Amb aquesta llei, el desenvolupa-
poc creïbles: autoocupació de ment del sistema capitalista basat
4.000 persones, incentius als em- en la idea d’un món sense límits,
presaris per a l’ocupació de 2.000 pretén suavitzar, des de conceptes
persones i altres 1.000 vinculades a com el de sostenibilitat, un camí
la formació amb plans de contrac- que ens orienta inexorablement cap tint-los de mediambientals: soste- tat, i la justícia social. Que trans- ment que ha demostrat no només la
tació. Tot plegat són xifres que no al col·lapse ecològic i social. Par- nibilitat del poder econòmic, soste- gredeixin el pensament únic dels seva ineficiència per a satisfer les
responen a les necessitats i que es tint de la consciència que el dete- nibilitat del model de control, sos- models convencionals de produc- necessitats socials, laborals, cultu-
complauen en la repetició dels riorament ecològic i social que tenibilitat de l’economia liberal, ció i de consum. Apostem per la rals, d’alimentació, de recursos,
errors als quals ens tenen acostu- vivim està causat pel malversa- sosteniment del deute de les famí- responsabilitat, per la coherència, d’hàbitat i de llibertat, sinó que el
mats, perquè allò que necessitem ment i l’especulació sobre els re- lies, Reforma Laboral, … sosteni- per l’austeritat, des de la conscièn- seu model de creixement només és
de veritat és prohibir l’acomiada- cursos naturals, la Llei d’Econo- bilitat de la insensatesa. cia de classe, des del rebuig a qual- possible per a cada vegada menys
ment barat i injustificat que ara es mia Sostenible que planteja el sevol forma d’explotació i contra persones i a costa d’emmalaltir un
practica, impossibilitar l’exercici govern del PSOE, és tan sols una La CGT davant la “Llei el malversament industrial dels re- món, la terra, on no serà possible,
d’hores extraordinàries i encara volta de rosca pseudoverda, una d’Economia Sostenible” cursos naturals. no ho és ja per a la majoria de la
menys les no declarades, combatre nova operació de màrqueting vesti- Des del sindicat de la CGT creiem Des de la CGT instem les pobla- població, una vida digna i feliç per
el frau fiscal generalitzat de les em- da de sostenibilitat, oblidant cons- que qualsevol plantejament econò- cions assalariades ignorades en els a les generacions esdevenidores.
preses i els “professionals llibe- cientment que, des de qualsevol mic ha de partir de premisses que seus drets i llibertats, els ciutadans, Per totes aquestes raons, segueix
rals”, reformar la fiscalitat per tal punt de vista, la pròpia sostenibili- evitin l’abús i l’especulació, pre- ciutadanes i pobles empobrits ma- sent precisa i urgent la Mobilitza-
que pagui qui més té, i repartir el tat és conceptualment insostenible. misses que desenvolupin sistemes terial i moralment per unes regles ció Social i la Vaga General per a
treball existent sense que això hagi La llei d’Economia Sostenible pro- de repartiment de la riquesa i el tre- de comerç i financeres injustes i construir un nou model econòmic i
d’implicar de cap manera que cai- posada pel govern de PSOE refor- ball. El desenvolupament de políti- desiguals i criminals, a rebel·lar-se social al servei de les persones i no
guin els salaris. ça els sistemes de dominació ves- ques socials que incentivin l’equi- contra aquest Model de Creixe- del mercat.
4 Gener de 2010

6. REPORTATGE
Per mantenir el creixement econòmic, la Llei d’Economia Sostenible
fomentarà elements tan insostenibles com la construcció d’infraestructures
o l’impuls a la internacionalització de l’economia espanyola
La Llei d’Economia Sostenible
no és sostenible, ja que
busca el creixement
E
Ecologistes en Acció d’infraestructures, la LES engegarà
un mecanisme de finançament pú-
l 27 de novembre era apro- blic-privat que permetrà continuar
vat l’avantprojecte de la fu- el malbaratament de recursos actual
tura Llei d’Economia Soste- en carreteres i trens d’alta velocitat.
nible (LES). Ecologistes en Acció Un malbaratament que crea menys
considera que la proposta és un i pitjors llocs de treball que l’aposta
compendi de mesures contradictò- pel transport públic, que està darre-
ries que, en el seu conjunt, no ens re de la mala qualitat de l’aire de les
acostaran cap a la sostenibilitat. nostres ciutats, i que, per descomp-
La futura llei té com objectiu fona- tat, és corresponsable que l’Estat
mental garantir el creixement de espanyol no compleixi el Protocol
l’economia espanyola mitjançant de Kioto.
l’increment de la seva competitivi- Les mesures contemplades per a in-
tat. ternacionalitzar més l’economia es-
Novament el Govern planteja una panyola signifiquen un major tràfic
mesura que considera que vivim en de mercaderies, el que implica in-
un planeta de recursos i abocadors evitablement més consum energètic
d’escombreries infinits, en el qual i canvi climàtic. Però no només
el creixement continuat és possible. això, sinó que suposen un suport a
Novament el Govern fa política-fic- l’espoli que estan realitzant les
ció. transnacionals espanyoles a l’es-
Per a mantenir aquest creixement, tranger. Com exemple il·lustratiu
la LES fomentarà elements tan in- estan els casos de degradació de te-
sostenibles com la construcció d’in- rritoris indígenes per part d’Endesa,
fraestructures o l’impuls a la inter- la contaminació de parcs naturals
nacionalització de l’economia de Repsol, o la repatriació a la casa
espanyola. matriu dels beneficis obtinguts a
Ecologistes en Acció recorda que el l’empobrida Amèrica Llatina pel
Pla Estratègic d’Infraestructures de Banc de Santander.
Transport (PEIT) va a suposar un Ecologistes en Acció valora positi-
important increment de les emis- vament altres aspectes de l’avant-
sions de gasos d’efecte hivernacle projecte, per exemple l’aposta per
(el sector del transport és el que la rehabilitació i el lloguer enfront
més les ha augmentat des de 1990), de la construcció de més habitatges, àdhuc sent positives, aquestes me- suposant que aquest desenvolupa- parc automobilístic espanyol ha
i un major trossejament del territori, els plans que conté per a una mobi- sures són insuficients. ment tècnic se centri a millorar l’e- anat reduint el seu consum i les
el que contribuirà a que seguim per- litat una mica més sostenible, o les L’aposta per centrar l’economia ficiència. No obstant això, aquesta seves emissions progressivament,
dent biodiversitat. mesures d’estalvi energètic i aposta més en la innovació, sens dubte no és una condició suficient per a no obstant això, a dia d’avui, les
Per a l’impuls a aquest exigent pla per les renovables. No obstant això, serà un avanç cap a la sostenibilitat, avançar cap a la sostenibilitat. El emissions totals de gasos d’efecte
hivernacle d’aquest parc són majors
que les de 10 anys enrere, ja que el
nombre de vehicles i els quilòme-
tres recorreguts s’han incrementat
notablement.
L’aposta per l’eficiència energètica
i la mobilitat sostenible són impor-
tants, no obstant això el veritable-
ment fonamental és que vagi acom-
panyada d’un decreixement dràstic
en el consum energètic i la mobili-
tat motoritzada. Tot això acompan-
yat per una reconversió cap a les
fonts energètiques renovables que
vagi molt més allà del tímid objec-
tiu del 20% per a 2020 d’aquest
Govern.
En resum, per a Ecologistes en
Acció el que presenta el Govern té
molt poc a veure amb la sostenibili-
tat i molt més amb el fet d’aconse-
guir un creixement sostingut; i per
tot això, hem rebatejat aquesta llei
precisament com Llei de Creixe-
ment Sostingut.
Gener de 2010 5

7. TREBALL-ECONOMIA Els desocupats i els
treballadors no han
pogut gaudit de la
En un any de recessió com el 2009, les deu
riquesa que creen
principals fortunes de l’Estat espanyol van
elevar el seu patrimoni un 27%
Les principals
fortunes La CGT proposa
la possibilitat
espanyoles
atresoren 6.800
milions més
durant el 2009
Kaos en la Red
d’una vaga general
E ls rics no passen penúries ni en
temps de crisis. En un any de
recessió com el 2009, les deu prin-
cipals fortunes de l’Estat espanyol
van elevar el seu patrimoni un
27%. Amos de grans companyies,
que en la seva majoria cotitzen a
l’Ibex 35, tenen 6.803 milions més
en les seves participacions empre-
sarials.
La pujada de la borsa des del mes
març provocava un augment en el
valor dels seus patrimonis. L’Ibex
espanyol s’havia revaloritzat un
30% des de gener. D’això es van
beneficiar els milionaris espanyols,
evidentment els desocupats i els
treballadors no van poder gaudir de
la riquesa que creen ells mateixos a
través del seu treball. Els bancs, no
obstant això, si van rebre milers de
milions per a no "tancar", elevant el
dèficit de l’estat fins al 5%, en una
de les maniobres mes descarada-
E
ment neoliberals que han executat Secretariat Permanent Comitè presión Sindical, Coordinadora l’ocupació contra els acomiada- nant respostes sindicals i socials
els que es diuen socialistes. Confederal CGT Catalunya Antibolonia, Sindicato de Estu- ments, contra els ERO, contra la que els posicionin adequadament
El que més ha engrossit el seu pa- diantes. pèrdua de drets i condicions de tre- enfront de la patronal, enfront del
trimoni és, de lluny, el fundador de n la línia d’anar en direcció ball, contra la precarietat i tempo- sistema.
l’imperi Inditex, amb la marca Zara a la vaga general contra la La carta ralitat… volem afrontar-la des Amb aquestes idees, amb aquestes
al capdavant, Amancio Ortega. El política econòmica del go- Salut apreciats companys/compan- d’una nova perspectiva de mobilit- actituds, pretenem mantenir una
ric espanyol número ú, segons la vern i la patronal, i d’acord amb la yes: zació i vaga general laboral i so- reunió amb la vostra organització
llista de la revista Forbes, ha assolit petició realitzada pel Comitè Con- La nostra organització ha arribat a cial. És necessari recuperar tot el per a analitzar, valorar, avaluar les
augmentar la seva participació a In- federal, durant el mes de desembre la conclusió que resulta absoluta- que hem anat perdent en el camí en claus, les necessitats d’aquesta mo-
ditex en 4.313 milions, un 37% , es van enviar cartes als màxims ment necessària una mobilització favor de la patronal, de les multina- bilització social i vaga general que
fins a 15.893 milions. Alicia Ko- responsables d’organitzacions sin- general contra el deteriorament cionals. És necessari desmantellar us plantegem i per a la qual sol·lici-
plowitz només a Morinvest acumu- dicals i socials de Catalunya pro- progressiu de les condicions labo- la fractura social dissenyada pel tem la vostra implicació, assump-
lava 428 milions, un 11% més. Es- posant-los reunir-se per a tractar de rals i socials, així com la contínua capitalisme entre treballadores i ció, suport, adhesió…
ther Koplowitz, que té el 45% de la possibilitat de convocar una retallada de drets i llibertats. Per treballadors actius, desocupats, La nostra intenció és la d’anar con-
FCC, és un 24% més rica que el vaga general (s’annexa carta tipus). això i de manera conseqüent, hem fixos, eventuals, precaris, estran- vocant actes, trobades, mobilitza-
2008. La dona més rica d’Espanya Les organitzacions que en un pri- acordat l’engegada d’un procés gers, joves, sense papers, homes, cions en les quals puguem confluir
és Rosalía de Mera que atresora mer llistat se’ls va enviar la carta que ens condueixi a la vaga general dones… amb totes les organitzacions, els
1.874 milions gràcies al seu 7% a són: ATTAC, CNT, CNT-AIT, de la totalitat dels treballadors i tre- Aquesta mobilització general cal col·lectius, les associacions i els
Inditex. CC.OO, COBAS, COS, IAC, SPC, balladores; mobilitzant a la societat construir-la, cal teixir-la entre tots i moviments que comparteixin les
Emilio Botín, president del Santan- UGT, USOC, USTEC; Centre de- en el seu conjunt, per a afrontar la totes, des de les organitzacions sin- nostres perspectives i propostes al
der, és el que més ha revaloritzat el Treball i Documentació, FAVB, defensa dels drets i llibertats en- dicals, els moviments socials, estu- llarg dels pròxims mesos, per terri-
seu patrimoni empresarial, un 71%, Ecologistes en Acció de Catalunya. front de l’agressió permanent, pla- diantils, veïnals, plataformes ciuta- toris i sectors, amb l’objectiu de
fins a 885 milions. Li segueix la fa- Seguim en la tasca d’enviar cartes nificada, calculada, premeditada danes en defensa dels serveis confluir en una mobilització social
mília Del Pino, propietària del a més moviments socials. Ja s’han que estem patint per part del capi- públics,... que es tradueixi en una gran mani-
44,6% del grup de construcció i portat a terme les primeres reu- talisme neoliberal imperant. Junts podrem transformar o contri- festació i una pròxima vaga gene-
serveis Ferrovial que, després de nions. En aquests moments de profunda buir a la transformació social, a la ral, amb una perspectiva temporal
fusionar-lo amb la seva filial d’au- Les organitzacions sindicals d’àm- crisi sistèmica, global, econòmica, construcció d’un altre model social no molt llunyana.
topistes Cintra, ha incrementat el bit estatal a les que s’ha enviat la laboral, social, energètica, me- més just, solidari, humà, que digni- Des de la Secretaria General del
valor de la seva participació un carta des del Comiè Confederal es- diambiental, política… a la qual la fiqui als treballadors i treballado- Comitè Confederal de la CGT, s’ha
48% (2.568 milions). Els Entreca- tatal són: CCOO, UGT, USO, classe treballadora està sent sotme- res, que ens dignifiqui com perso- enviat a les vostres organitzacions
nales, propietaris d’Acciona, asso- CNT, SO (Solidaridad Obrera), sa per aquest sistema cruent, ente- nes, un sistema basat en la a nivell estatal una carta similar a
leixen revaloritzar el seu patrimoni CSIF. El primer llistat de movi- nem que cal adoptar una perspecti- solidaritat i el suport mutu, radical- aquesta que us enviem des de la
un 3,4% més i els amos d’ACS, els ments socials a nivell estatal a qui va global que unifiqui i doni sentit ment oposat al model antisocial, CGT de Catalunya.
banquers March, els Albertos i Flo- s’ha enviat la carta és el següent: transformador al cúmul de lluites i individualista, especulador, saque- Esperem la vostra acceptació a que
rentino Pérez, han vist com el valor Ecologistas en Acción, Balabre, conflictes que estem desenvolu- jador que representa el capitalisme. puguem mantenir en les pròximes
de la seva empresa guanya un 6%. Quién debe a Quién, Coordinadora pant empresa a empresa, sector a El capitalisme no admet millora, dates aquesta reunió que formal-
Qui paga la crisi? de Gays y Lesbianas, MOC, Fede- sector, territori per territori. no és reformable, amb ell la classe ment us plantegem. Tot esperant
Resposta: 4 milions de treballadors ración Estatal de Asociaciones de La lluita diària que des de la CGT treballadora no té futur. Els treba- les vostres notícies, rebeu una salu-
en atur. Vecinos, REDI, Red Contra la Re- estem desenvolupant en defensa de lladors i treballadores estan dema- tació fraternal.
6 Gener de 2010

8. TREBALL-ECONOMIA
La CGT davant el fracàs de la mobilització estatal del 12 de desembre
convocada pel sindicalisme institucional
Apostant per una autèntica
dinàmica de lluita
E
Col—lectiu La Tramuntana per a totes i tots.
i SP CGT Esperem veure a aquestes centrals
sindicals en futures mobilitzacions
l 12 de desembre de 2009, generals que es plantegin des de la
les centrals sindicals UGT- unitat, sense sectarisme, ni protago-
CCOO van convocar una nismes, per a proposar solucions
mobilització general de caràcter es- que beneficiïn a la majoria social,
tatal a Madrid sota el lema “El tre- noves mobilitzacions àmplies so-
ball el primer. Pel diàleg social”, cial i sindicalment en defensa dels
que havia de ser una “gran” mobi- drets laborals i socials de totes i
lització, però a la qual finalment tots.
van assistir entre 35.000 i 40.000 En la CGT estem compromesos i
persones. Ni els centenars d'auto- treballant des de fa mesos en la
cars que van finançar amb els di- construcció d’una gran mobilitza-
ners que reben d'un estat agraït pels ció social i vaga general que doni
seus serveis, ni el suport de l'esque- resposta a la crisi econòmica actual,
rra oficial i de les organitzacions i que aglutini totes les lluites parcials
col·lectius afins (IU, PSOE, que venim desenvolupant empresa
intel·lectuals...), ni la mobilització a empresa, ERO a ERO, acomiada-
de les desenes de milers d'alliberats ment a acomiadament, sector a sec-
del seu aparell sindical, ni tampoc tor. Així l’hi hem transmès a aques-
la demagògia emprada a l'hora de tes centrals sindicals que el dia 12
justificar la convocatòria, van asso- van convocar unilateral i parcial-
lir mobilitzar una classe treballado- ment.
ra que cada vegada veu més clar teixi el repartiment de la riquesa i el sindical, més que una mobilització costa de la majoria social. No anem Així, fem una crida a aquestes i a la
que d'aquests sindicats i d'aquests treball, els drets socials i serveis pú- social general que busqués solu- a resignar-nos davant la pèrdua de resta d’organitzacions socials i sin-
dirigents no se’n pot esperar massa blics per a tots i totes, un sistema cions definitives a la majoria social drets i llibertats, no anem a acceptar dicals per a l’ocupació del carrer,
cosa. que no segueixi basant-se en el con- que sofreix la crisi capitalista. nous pactes socials en els quals els que ens mobilitzem contra la crisi
Amb aquesta mobilització els sin- sumisme, el desarrollisme il·limitat, No oblidem que aquests mateixos treballadors i treballadores també del sistema capitalista, que utilit-
dicats del Sistema pretenien denun- en la depredació de la naturalesa i convocants estan plantejant ja una som assenyalats com responsables i zem la nostra força i capacitat de
ciar la situació per la qual travessa els recursos del planeta, un sistema nova negociació col·lectiva a tres culpables de la seva avarícia, egois- convocatòria per a permetre que
l’economia, desbloquejar la nego- nou que no condemni a l’atur es- anys vista, han signat un acord que me, superba i prepotència. aflorin les ganes de cridar, les ganes
ciació col·lectiva pactada i signada i tructural i a la fam a milions d’és- permet congelar els salaris dels fun- És necessari traçar un nou rumb, el d’expressar-se lliurement i de llui-
recuperar el diàleg social, amb la sers humans. cionaris públics, es prepara la vin- de la confrontació directa contra el tar, que les treballadores i treballa-
perspectiva de no acceptar velles, Pensem que està bé mobilitzar-se guda d’una nova Reforma Laboral capital i els seus gestors, el de la dors tenim des de fa temps. És ab-
simples i fracassades receptes que pel desbloqueig de la negociació que segueixi fent-li guanyar al Ca- suma de voluntats per a la consoli- solutament necessari convocar una
afebleixin i retallin els drets labo- col·lectiva del 2009 però, cal donar pital a costa de la classe treballado- dació d’una veritable alternativa so- protesta general que aglutini a tots
rals i la protecció als treballadors i un pas més i pensar en els milions ra i una Reforma de les Pensions cial i laboral. Cal construir un nou les treballadores i treballadors de
treballadores. Per un costat cal con- de persones aturades i desregularit- que ens faci treballar més anys per sistema social i econòmic basat en tots els sectors de la producció, una
gratular-nos de que el sindicalisme zades en les seves condicions labo- a poder cobrar menys pensió. Era la satisfacció de necessitats del ser mobilització que permeti plasmar
institucional hagi apostat per la mo- rals. per tant una manifestació buida en humà i no en la lògica del mercat, davant la societat el nivell de preca-
bilització de les persones assalaria- Sembla que UGT-CCOO obvien la les seves exigències. basat en el decreixement del consu- rietat, de desesperació, de ràbia
des, essencialment, acollides a desastrosa situació per la qual pas- Per tot això, la CGT considera que misme, desarrollisme i productivis- continguda que està arribant a la
aquests convenis bloquejats. sen més de quatre milions de des- cal mobilitzar-se i mobilitzar a tota me i que permeti el creixement so- classe treballadora i les classes po-
Però, convé ser rigorosos i pregun- ocupades i desocupats i milions de la societat per a donar una resposta cial, el públic, els drets i llibertats pulars.
tar-nos per quins són els motius treballadores i treballadors precaris contundent que permeti exigir,
reals d’aquesta convocatòria? i indefensos que ho són, entre altres sense almoines ni caritat, de la pa-
Aquestes centrals ens cridaven a les raons, per la contínua rebaixa de tronal i del govern, solucions veri-
treballadores i treballadors a parti- drets possibilitada per aquests ma- tables als problemes socials i labo-
cipar en aquesta mobilització en de- teixos convocants després d’anys rals del conjunt de la classe
fensa d’un capitalisme amb regles, de reformes laborals pactades, sub- treballadora de l’estat espanyol. La
d’un sistema financer amb més contrates, convenis miserables, do- manifestació del dia 12 d’UGT i
controls, un desenvolupament sos- bles escales, acords interconfede- CCOO no pot servir per a tancar
tenible i un estat fort, segons el seu rals, acomiadament lliure, etc… definitivament el procés mobilitza-
propi manifest. És a dir, no plante- Per a CGT, aquesta va ser una mo- dor i fer callar l’ànsia de respostes
gen una ruptura amb el model eco- bilització molt parcial, concreta, que esperen milions de persones
nòmic-social neoliberal i capitalista circumscrita al desbloqueig de la explotades.
que ens ha dut a la ruïna a la majo- negociació col·lectiva que planteja- Amb aquesta mobilització del 12
ria social. va poques exigències cap a la patro- de desembre, els sindicats convo-
Des de la CGT considerem impos- nal i cap al canvi de rumb de les po- cants ens deien que tots hem de fer
sible seguir endavant amb el mateix lítiques econòmiques del govern. esforços per a pagar la crisi. A la
sistema econòmic, productiu i so- Per altra banda, entenem en la CGT CGT diem que la crisi l’han de
cial que ens ha dut a aquesta ruïna, que, aquesta era una mobilització pagar els responsables de la matei-
que és per naturalesa injust i des- sectària i partidista, ja que no es van xa, amb mesures polítiques i fiscals
igual. Creiem que aquest sistema és buscar, sindical i socialment, con- que els obliguin a assumir les seves
inasumible per a qui el patim, treba- sensos, complicitats ni suports per a responsabilitats, que els obliguin a
lladors i treballadores, i no es pot la realització de la mateixa entorn retornar l’estafat, amb mesures fis-
contribuir al seu enfortiment si no d’uns objectius comuns. Va ser, bà- cals progressives que obliguin a
que cal un nou sistema que garan- sicament, un acte de màrqueting pagar a qui més té i s’ha enriquit a
Gener de 2010 7

9. TREBALL-ECONOMIA
Estatut dels, o contra
els treballadors?
J
Pep Juárez, Secretari d’Acció
Sindical de CGT-BALEARS
a des dels seus orígens allà per
l’any 1980, l'Estatut dels Tre-
balladors va ser concebut com
una eina de submissió de la gent
treballadora, cada vegada més efi-
caç en aquesta funció, mitjançant
successius “decretaços” i “reformes
laborals”. L'Estatut dels Treballa-
dors va ser qualificat, en aquella
època i des de veus independents
d'esquerra, com “l’Estatut contra
els Treballadors”, ja que consagra-
va com indiscutible, entre d’altres
coses, la propietat capitalista dels
mitjans de producció, la subordina-
ció i l’obediència dels treballadors a
les ordres de l’empresari, i l'aco-
miadament lliure. És una espècie de
llei de l'embut, en la qual la part fol-
gada l'ocupen els interessos patro-
nals, i per la part estreta es fa passar
la majoria de la societat, els treba-
lladors i les treballadores.
Crida especialment l'atenció el con-
tingut dels articles 51 al 56, ambdós
inclosos, de l'Estatut. En l'Art. 51 es
consagra l'acomiadament col·lectiu,
els famosos ERO; en els arts. 52 i
53 es regula l'acomiadament “per
causes objectives”, generador d'a-
busos que arriben fins i tot a la pèr- els deixa en el carrer amb una in- pendent de judici (el proper 9 de bé per reconeixement de l'empresa- total mercè dels patrons. Sembla no
dua del lloc de treball a causa de demnització de 20 dies per any març de 2010). Però la CGT estem ri, però que, malgrat tot, és aquest només un pertinent un canvi de
malaltia de l'empleat o empleada. d’antiguitat. coordinant la lluita, des de Barcelo- qui decideix readmetre'l o acomia- nom d’aquest Estatut, que no hauria
Així, la utilització perversa d’a- A més, cínicament argumenten que na, Palma i Alaior (Menorca), i dar-lo, amb unes indemnitzacions de ser “dels treballadors” sinó
quests articles, en mans dels empre- aquesta mesura és “per preservar la entre tots aconseguirem la readmis- que són cada vegada més barates. “contra” els treballadors. En aques-
saris sense escrúpols, deriva en seva salut”. És a dir, que la manera sió del nostre company. Amb aquest “Estatut”, fins i tot ta societat i mentre no li posem
casos com els de dos companys en més eficaç d’evitar als treballadors Així també, els arts. 54 i 55 de l’ET guanyant, estàs condemnat a per- remei, els treballadors som ens sot-
Mallorca, acomiadats després de els riscs del treball, és deixar-los estan dedicats a l'acomiadament dre. mesos per les Lleis. Per això, a l’a-
que, fent servir el servei de preven- sense treball. Un d’aquests casos, el disciplinari, i, finalment, en l'art. 56 Aquest potentíssim arsenal legal, nomenat “Estatut dels Treballa-
ció que els declara “no aptes”, o de la Fundació Deixalles, s’ha es regula l’anomenat “acomiada- en mans patronals, que recull l'Es- dors” l’hem de situar en el nostre
“aptes condicionats” per presump- guanyat judicial i sindicalment des ment improcedent”, per a aquells tatut “dels” Treballadors, trenca punt de mira, per la derogació im-
tes problemes de salut, l’empresa de CGT, amb la readmissió del nos- casos en els quals se li reconeix la qualsevol besllum d'equilibri en les mediata dels seus articles més no-
els aplica un “acomiadament objec- tre company. L’altre, el de Diego, raó al treballador o la treballadora, relacions laborals, i situa perma- cius.
tiu”, segons l’article 52 de l’ET, i de Kalise Menorquina, encara està ja sigui per una sentència judicial o nentment a la gent treballadora a la Fins a quan el consentirem?
OPINIÓ: La línia 9 del Metro de Barcelona ha estat inaugurada amb presses i sense
garanties
Secció Sindical CGT Metro presa, manca de l’aprovació i la pu- volupa i marca les normes de segu- punt de ser utilitzada ja que van Dintre d’aquest caos organitzatiu i
Barcelona blicació obligatòria del Reglament retat a seguir i abasta totes les situa- haver-hi dues incidències que van tècnic que ha representat aquesta
L
de Circulació de Trens, on es garan- cions de risc que es poden donar, obligar a deixar solament un tren inauguració cal destacar que la Di-
a Línia 9 del Metro de Barcelo- teix la seguretat que ha d’aplicar-se per exemple com i quan es pot en- com a servei de llançadora, quedant recció no ha comunicat l’alta de
na va entrar en funcionament el davant qualsevol tipus d’incidència trar en el túnel per a auxiliar un tren inutilitzada l’altra via per quedar-se l’obertura als ens que corresponen
13 de desembre sense haver estat i la normativa per al seu correcte parat i amb passatge. Aquest regla- un comboi del Metro parat en una d’alguns dels centres de treball que
publicat en el DOGC el Reglament funcionament. ment ha de ser aprovat i publicat estació. han inaugurat. Totes aquestes qües-
de Circulació de Trens. Feia només A la CGT de Metro ens sembla una per la Conselleria de Transports La CGT també vam denunciar que tions sobre la línia 9 han estat plan-
quinze dies que l’empresa cons- irresponsabilitat que una obra fina- perquè entri en vigor i abans que es s’havia pressupostat la construcció tejades en repetides ocasions per la
tructora havia lliurat l’obra finalit- litzada i lliurada per les empreses posi en funcionament la circulació de passarel·les d’evacuació en l’in- CGT davant la Direcció del metro i
zada, i el dia de la inauguració va constructores tan sols feia quinze dels trens, havent de ser conegut terior del túnel i les mateixes no davant la Conselleria de Transports
haver-hi dos incidents. Tampoc dies, s’obrís al públic i es posés en per tots els treballadors que han s’han construït, a pesar d’haver-se trobant el silenci i la indefinició
s’han construit passarel·les d’eva- funcionament en tan breu termini d’aplicar-la, des dels operadors del triplicat el pressupost inicial. La com resposta.
cuació del passatge en els interiors de temps. Solament s’entèn per a Centre de Control del Metro fins al CGT hem calculat que el temps que Per tot això el sindicat llibertari de
dels túnels com estava pressupos- aconseguir rendibilitat partidista in- total dels treballadors de la Línia. trigarà un empleat en personar-se la CGT considerem que la Línia 9
tat. augurar la Línia 9 amb semblant No és gens tranquilitzador el fet en un tren en cas d’algun tipus d’in- del Metro de Barcelona no reuneix
La CGT, que és el sindicat majori- improvisació, máxime quan porten que s’hagi dissenyat una ruta alter- cidència serà d’aproximadament els requisits mínims imprescindi-
tari al Metro de Barcelona, vol de- des del mes de març anunciant a so nativa amb autobusos per si passa entre 10 i 15 minuts depenent del bles per a la seva obertura al públic
nunciar que la Línia 9 del Metro de de bombo i platerets l’obertura de algun tipus d’incident tecnològic, lloc on succeeixi. Considerem que i creiem que s’està utilitzant als ciu-
Barcelona inaugurada a tot córrer la línia. de fet el mateix dia 13, dia de la in- és totalment intolerable que es reta- tadans de Santa Coloma com coni-
pels polítics i la Direcció de l’em- El Reglament de Circulació desen- auguració, a les 21 hores va estar a lli en la seguretat del passatge. llets d’índies.
8 Gener de 2010

10. TREBALL-ECONOMIA
La CGT denuncia que la família Seguí hauria desviat un milió d’euros QUI PAGA MANA
dels comptes del Grup Contenemar. Mentrestant, prossegueixen
els acomiadaments en empreses del grup. Sopar de nadal
El fals naufragi E
Vicent Martínez
l mes passat es van celebrar els
sopars de nadal. Un acte social-
empresarial que varia en funció de
del Grup Contenemar l'empresa i que sol estar molt carre-
gat d'una certa dosi d'hipocresia, so-
bretot si hi són presents els caps: bé
siga l'empresari o els directius. I dic
hipocresia perquè, com és obvi, da-
L
Pablo Elorduy
Redacció Diagonal (*) vant dels caps, com demana la pru-
dència, no es poden treure, almenys
tan lliurement com amb la resta de
a tripulació del Mercedes companys, determinats temes.
del Mar roman a bord del Tot el que es diu en aquests contex-
vaixell, al port de València, tos no sol ser molt favorable cap als
des del 27 de juliol i porta des de treballadors, i ara, amb un context,
llavors sense cobrar. Dels 32 treba- o millor dit, amb l'excusa de la
lladors que van començar la vaga, crisi: tot són acomiadaments, bai-
actualment només resisteixen nou. xades de salari o congelació. Frases
Els que falten han marxat a la re- del tipus: “l'empresa no pot assu-
cerca d’un altre treball. Pedro, un mir...” o “hem hagut de fer un es-
dels que continuen a bord d’aquest forç de reajustament de la plantilla”
vaixell de la companyia Iscomar, són eufemismes que amaguen la
una de les empreses del Grup Con- crua realitat, tot i que l'excusa de la
tenemar, explica que no poden crisi no fa més que augmentar els tí-
marxar-se sense més. “No t’aco- pics discursos victimistes dels em-
miaden i, al no fer-ho, si marxes presaris que sempre demanen un
estàs abandonant el lloc de treball, esforç més. No he trobat en els dife-
de manera que no pots cobrar la in- rents treballs en què he estat mai
demnització per acomiadament”. cap empresari que diga que va a
A Barcelona, els empleats del Tere- pujar, en un context de creixement,
sa del Mar, un altre buc del grup el salari dels treballadors per sobre
Contenemar, un holding que con- de l'IPC, i molt menys dir que ho
formen prop de cent empreses con- farà molt per sobre, perquè han tri-
trolades per la família Seguí, estan plicat beneficis. Si bé la crisi és ex-
en una situació semblant. El Gracia cusa per retallar, el creixement des-
del Mar es troba a Vigo; allí l’em- bordant no ho és per incrementar
presa va tallar el subministrament els salaris de forma important.
de queviures i d’energia per a des- Després d'aquests discursets institu-
allotjar la nau. A més hi ha altres cionals i corporatius, arriba el mo-
ERO presentats en empreses del ment dels treballadors, un cop mar-
grup, com Estibadora de Ponent, xat els caps o en un altre ambient,
Terminales del Turia, Transportes operació com l’actual el que fan és Seguí estiguin donats d’alta en la L’enfonsament en 2007 del Don de comentar aquell discurs. Es trac-
Guadalaviar, i un expedient en les inflar-se a pèrdues”, detalla. Seguretat Social en diferents em- Pedro, un dels vaixells d’Iscomar, i ta de respondre i criticar, de donar-li
oficines de Contenemar a Madrid. Des del Sindicat de Treballadors de preses del grup com treballadors l’abocament de part del seu fuel en nom a l'explotació que fan, a les
“El grup està ferit de mort”, sen- la Marina Mercant-CGT (STMM- per compte aliè, “el que, a més de la costa d’Eivissa va dur als periò- hores extra no pagades, als contrac-
tencia un reportatge sobre Conte- CGT) assenyalen que darrere d’a- ser il·legal, suposa un cost anual en dics el nom d’aquesta companyia. tes en frau de llei, a les vacances no
nemar en la revista Transporte quest moviment apareix la intenció salaris i càrregues socials d’uns Aproximadament 1.400 treballa- gaudides, als salaris baixos, a que
XXI, “el concurs de creditors afec- del Grup d’empitjorar les condi- 630.000 euros”. A més, la Comis- dors són emprats per les diferents els empresaris, en realitat, seguei-
ta a gairebé totes les societats del cions dels treballadors, de per si sió de Treballadors de Contenemar empreses dels Seguí. Aquest és, se- xen guanyant diners. A criticar en
grup, que té en curs vuit ERO d’ex- mateix castigades per la denúncia una desviació de capitals gons el parer de Rafael Goiría, un definitiva un sistema jerarquic i in-
tinció que afecten al 70% de les parcel·lació; acomiadar treballa- de més d’un milió d’euros des de dels motius perquè fins a ara cap just que no permet al treballador
seves ocupacions”. La companyia dors per a contractar més barat, de Contenemar a comptes particulars Govern hagi volgut interferir en les gaudir ni dels beneficis econòmics
justifica els acomiadaments per la manera que les indemnitzacions de de la família Seguí. seves activitats, a pesar que des de la seua feina, ni controlar la feina
crisi econòmica. El descens de les persones acomiadades corrin a Enric Tarrida, secretari general de dels anys 80 aquesta companyia que fa. Per sort, el dret al “pataleo”,
l’activitat comercial, exposen, ha compte del Fons de Garantia Sala- CGT Sector Mar i Ports, considera arrossega un deute amb l’Adminis- com si es tractés d'una teràpia de
dut Contenemar a acumular pèr- rial i l’INEM. improbable que l’empresa hagi tració, amb Hisenda, la Seguretat grup proletària en contra del capita-
dues per 42 milions d’euros. No Mentrestant, “l’empresa continua passat en dos anys de tenir benefi- Social i les autoritats portuàries lisme, encara es manté. Criticar els
obstant això, segons explica l’ad- la seva normal activitat utilitzant cis sucosos a pèrdues de tanta mag- que avui es calcula de 60 milions caps i l'empresa hauria de passar a
vocat Rafael Goiría, la ferida d’a- bucs noliejats i espais de celler nitud, a pesar del baixó de l’activi- d’euros. Al setembre, ANAVE, la formar part dels drets humans.
questa companyia no és tan greu: d’altres bucs. En definitiva, la cà- tat provocada per la crisi. En això patronal naviliera, va criticar la El més frustrant d'aquests sopars de
“Amb els estudis que hem fet, dels rrega transportada és la mateixa aprofondeix Goiría, qui també cri- “condescendència per part dels nadal és descobrir currantes que en-
42 milions de pèrdues, el 70%, és a que en anys anteriors sotmesa a les tica la passivitat de l’administració gestors públics” amb Iscomar i cara aplaudeixen formes de direc-
dir, 30 milions, són deutes a em- naturals oscil·lacions del mercat”, davant el dúmping laboral portat a Contenemar a l’hora d’exigir-los ció autoritàries, hores extra no pa-
preses del grup, apuntades per a resumeix l’escrit presentat per terme pels Seguí. Pedro, a bord del els pagaments corresponents. gades en nom de la professionalitat.
augmentar les pèrdues, un artifici STMM-CGT a la Conselleria d’O- buc, confirma que cap funcionari “Ningú els fica mà”, assenyala Jo, al meu sopar d'empresa, quan
comptable”, explica aquest lletrat. cupació de Madrid contra l’Expe- s’ha passat per allí, tan sols una pa- Goiría, i és que la influència de la vaig sentir entre els treballadors la
“En un plànol metafòric, el que dient d’Extinció de Contractes de rella de la Guàrdia Civil es va acos- família Seguí en la política balear frase, “encara sort que tenim feina”,
passa és que a cada costat de la Contenemar. I en el mercat, el que tar al port, en els dies previs a la és significativa. Dos dels seus no vaig ni voler replicar (ja faré la
taula s’asseu un germà: entre ells li correspon a aquesta empresa és disputa del campionat de Fórmula membres formen part del Partit Po- teràpia de grup en contra del capita-
s’imposen el preu dels nòlits, es un 40% del sector del transport Ú, per a preguntar per una pancarta pular menorquí; un d’ells, José lisme amb altres companys més crí-
noliegen vaixells a preus fora de marítim de mercaderies, un tros de que els empleats havien penjat en Seguí, ha estat senador, i la família tics). Vaig tirar mà de la copa de vi,
mercat i manegen els preus, de ma- pastís que li va reportar 131 mi- el Mercedes del Mar. també controla el Diari de Menor- pagada per l'empresa, i me la vaig
nera que quan van a demanar crè- lions en ingressos l’any 2008 i que ca. reomplir fins els topes, que les
dits als bancs presenten balanços permet, com figura en l’Expedient, La importància (*) Article publicat al núm. 111 de penes, diuen, s'ofeguen amb alco-
sanejats i quan els interessa una que sis membres de la família de dir-se Seguí la revista Diagonal hol.
Gener de 2010 9

11. TREBALL-ECONOMIA
La CGT convoca
una vaga de
dissabtes a
La secció sindical de CGT
Correos de
Balears
insta SEAT a produir cotxes
STYC-CGT Balears
sense emissió de CO2
E
E
l Sindicat Federal de Correos
de CGT a Balears ha decretat FEMEC-CGT
vaga tots els dissabtes del 2010 (de
l’1 de Gener al 31 de Desembre). n una resolució acordada en
Afecta a tots els treballadors de Co- el VIè Consell Mundial de
rreos de les Illes Balears (funciona- Treballadors de la Indústria
ris, laborals i temporals). Automotriu celebrat a Hannover el
Es promou aquesta vaga per la falta passat mes d’octubre, la CGT ma-
de negociació d'un calendari labo- nifesta a l’empresa la seva proposta
ral amb l'empresa. Per la implanta- de fabricació, de manera immedia-
ció de la jornada laboral de 35 ta, de vehicles propulsats per ener-
hores setmanals. Per la falta de con- gies totalment renovables i sense
tractació per cobrir les places va- emissió de CO2.
cants. Per un servei públic de quali- La CGT va promoure aquesta reso-
tat que garanteixi el repartiment de lució en el Consell internacional
dilluns a divendres en totes les Illes, davant del que entén que són me-
hi ha àmplies zones rurals on no es sures de cara a la galeria per part de
presta el servei de Correos i on els les empreses del sector de l’auto-
treballadors han d'aportar els seus mòbil. La gravetat dels efectes del
vehicles per a realitzar el reparti- canvi climàtic no permeten posar
ment. simples draps calents i les solu-
cions energètiques s’han de produir
immediatament.
Dintre del procés de la Cimera del tecnologies que permetrien, en tot destrucció del medi ambient no les produccions cap a una major
Reunió Clima de Copenhaguen, la CGT cas, posicionar-se en el futur mer- permeten mesures a llarg termini ja utilització del transport públic.
Confederal coincideix amb les organitzacions cat de l’automòbil. Finalment in- que les conseqüències sobre la na- Que tot això s’ha de fer per mitjà
que exigeixen als governs un canvi formen que aquestes propostes turalesa són tan negatives que ja dels beneficis obtinguts pels em-
d'Acció Sindical immediat en les polítiques energè- estan sent aportades als ministeris vivim catàstrofes tan terribles com presaris en les últimes dècades,
tiques que, en el cas de l’automòbil d’indústria dels països de tota Eu- les viscudes recentment a Filipines. mantenint l’ocupació en totes les
a Madrid el 28 passa per l’eliminació de les moto- ropa on hi tenen presència el Con- Que existeixen fonts d’energies re- empreses, reciclant la producció
de gener ritzacions basades en combustibles sell de Treballadors de l’Auto. novables i no contaminants que cap a una indústria que doni res-
fòssils i la investigació i aplicació Resolució sobre Medi ambient i fa- han de substituir immediatament posta a les necessitats de la pobla-
de tecnologies basades en l’Hidrò- bricació d’automòbils amb emissió els actuals sistemes d’energia. Per ció i no a l’acumulació de beneficis
Redacció gen o altres fonts d’energies d’e- zero adoptada a Hannover el 18 això cal aconseguir l’eliminació de en mans d’uns pocs.
E
missió zero. També aposten per d’octubre de 2009 l’ús de combustibles fòssils, espe- Coma Consell de Treballadors/es
ns trobem en un moment com- una racionalització del transport El Consell de Treballadors/es de la cialment el petroli i l’energia nu- de la Indústria Automotriu acor-
plex, en el qual a més de patir augmentant l’aportació del trans- Indústria Automotriu, després d’a- clear, de manera immediata. dem transmetre aquesta resolució a
les contínues retallades de drets port públic al conjunt de la mobili- nalitzar la situació a la qual ens en- Que el món del transport ha de re- tots els consorcis de l’Automòbil
contra els quals lluitem dia a dia tat humana. frontem, el planeta i tots els habi- convertir-se cap a una societat més on treballem, així com als governs
(ERO, convenis col·lectius, repres- Però sobretot insisteixen davant tants, pels efectes de la integrada amb el medi ambient. dels nostres països, que han de ga-
sió sindical, falta de serveis so- l’empresa SEAT que els ingents contaminació que generen els tipus S’ha d’eliminar la producció de ve- rantir que les ajudes milionàries
cials…), ens veiem immersos en la beneficis obtinguts per les multina- d’energies no renovables, RESO- hicles amb motors d’explosió i fa- que reben els Consorcis de l’Auto
lluita contra la crisi del sistema ca- cionals en les últimes dècades han LEM: bricar només actuacions de zero es dediquin realment a garantir la
pitalista (amb més de quatre mi- de ser els que sufraguin un canvi de Que les conseqüències d’aquesta emissió de CO2. S’ha de reciclar vida futura del planeta.
lions de persones a l’atur) que pre-
para noves retallades estructurals,
com l'enèsima reforma laboral, una Els treballadors de Calvià 2000 contra la privatització del servei
nova reforma de les pensions i reta- municipal d'aigua potable
llades en la negociació col·lectiva.
Així mateix ens enfrontem a un Secció Sindical En una reunió convocada per la Di- patrulles d'uniforme a la porta del ció de tots els serveis públics.
procés electoral que començarà en CGT Calvià 2000 recció de l'empresa pública Calvià recinte.. De la mateixa manera re- Des de la CGT reiterem el nostre
E
el 2010 i que finalitzarà el 2011. 2000, en la Sala de Palmanova i sulten inadmissibles les formes au- compromís de defensa dels llocs de
Es convoca a tots els responsables ls treballadors/es de Calvià amb l'assistència de més de 200 toritàries, i les amenaces (amb san- treball dels treballadors de Calvià
d'acció sindical de la CGT a una 2000 SA porten mesos expres- treballadors, es va anunciar la se- cions d'acomiadament) cap als 2000 SA., indissolublement lligats
reunió que tindrà lloc el pròxim dia sant la seva més enèrgica repulsa a gregació del servei d'Aigua Potable treballadors que fessin interven- al manteniment del caràcter de ser-
28 de gener de 2010 a les 10.30 l'aprovació la privatització del ser- del municipi de Calvià, mitjançant cions que ells consideressin insul- vei públic de l’empresa. És la mi-
hores, en els locals del Comitè vei municipal d'aigua potable de la una concessió a la iniciativa priva- tants. Tota la reunió es va convertir llor manera, també, de mantenir
Confederal de la CGT a Madrid per localitat mallorquina de Calvià, l'a- da. en un acte de clara intimidació. uns serveis públics i de qualitat per
planificar i conèixer quines són els juntament de la qual va aprovar-la La CGT posa l'accent amb la dis- 2.- Quant al fons, resulta que a tots els veïns del municipi de Cal-
actuacions a futur de cada territori i en el ple realitzat el 23 de desem- conformitat, tant en les formes em- aquest és el primer i més clar intent vià. Tenim l'obligació moral d'ex-
sector i coordinar les activitats que bre. prades com en el fons del tema. de desmantellar una empresa pú- plicar a la població que aquesta
depenen dels diferents responsables Des de CGT ja vam expressar la 1.- Quant a les formes, resulta in- blica de serveis, Calvià 2000 SA, ja operació de recaptació ràpida per
d'acció sindical que hem d'engegar nostra protesta per les formes auto- admissible que els tres responsa- que es pretén privatitzar o donar en part del partit que governa suposa-
durant aquest any i el següent. ritàries inadmissibles amb les quals bles que van comunicar la notícia a concessió la seva part més rendi- rà una repercussió econòmica im-
També es sol·licita que cada territo- els responsables de l'empresa pú- la plantilla (Bartolomé Bonafé, ble, el Servei d'Aigua Potable, amb portant en la butxaca dels contri-
ri i sector presenti el mapa sindical i blica Calvià 2000 SA van comuni- president de Calvià 2000; Víctor l'argument que, d'aquesta manera, buents a mig i llarg termini pel que
les dades de representativitat en el car el 5 de novembre a la plantilla Hernández, gerent, i Domingo Me- es garanteixen els salaris del con- fa el servei de l'aigua. Per totes
seu àmbit actualitzades, amb la fi- el projecte de segregació cap a la rino, cap de personal) imposessin junt de la plantilla. Uns arguments aquestes raons, animem als ciuta-
nalitat de contrastar la informació gestió privada del Servei d'Aigua la presència de la Policia Local que no poden amagar les veritables dans/es de Calvià a participar en
disponible amb el responsable del Potable, la part més rendible d'a- dintre de la sala de reunions (al- intencions del consistori que presi- les mobilitzacions que convoca-
SP del Comitè Confederal. questa empresa pública de serveis. menys tres agents de paisà) i dues deix Carlos Delgado: la privatitza- rem.
10 Gener de 2010