2. CAPÍTOL 29: ARDE ROMACAPÍTOL 29: ARDE ROMA
-A l’emperador August el succeeix Tiberi, fill de Lívia d’un matrimoni anterior (14-37)
-A Tiberi el va succeir Cal·lígula, fill de Germànic (nét de Lívia) i Agripina (néta
d’August) (37-41)
trastorn psíquic, desequilibri mental
assassinat per la guàrdia pretoriana
-A Cal·lígula el succeí el seu oncle Claudi, nét de Lívia (41-54)
anècdota sobre el seu nomenament
retrat
la seua neboda Agripina es casa amb ell per afavorir el seu fill Neró, fruit d’un
matrimoni anterior, com a successor
mort de Claudi
-A Claudi el succeí Neró (54-68)
la seua manera de governar va anar degenerant amb el temps
incendi de Roma en el 64. Hipòtesis sobre la causa
Neró responsabilitza els cristians de l’incendi
Mort de Neró
-Inestabilitat política. Any dels tres emperadors (68-69): Galba, Otó, Viteli
-Final de la dinastia Julio-Clàudia i inici de la dinastia Flàvia: Vespasià (campanya de
Judea)
-Reflexió sobre els incendis i els especuladors. August havia creat un cos de bombers
-Piròmans: Eròstrat i el temple de Diana en Èfes. (356 aC)
3. CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68)CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68)
-Començament positiu del govern de Neró
influència positiva del filòsof Sèneca en l’educació i en la primera
època del seu govern
-Progressiu interés pel món artístic (teatre, música) i despreocupació pel
govern.
relacions conflictives amb sa mare (Agripina)
extravagàncies, orgies, penes de mort massives
distanciament de Sèneca
conspiració de Pisó
mort de Sèneca (estoïcisme)
el Senat declara Neró enemic públic
mort de Neró
-Reflexió sobre el suïcidi des del punt de vista estoic. La mort com a
alliberament
-Crítiques a Sèneca. La seua posició respecte a les riqueses: autarquia
4. CAPÍTOL 32: PAN Y CIRCOCAPÍTOL 32: PAN Y CIRCO
-En temps de l’emperador Tit (79-81), fill i successor de Vespasià, destructor de
Jerusalem, es va construir l’amfiteatre Flavi o Colosseu
-Interés dels emperadors per tindre ocupada amb diversions la gran massa de
població desocupada de Roma, per tal d’evitar disturbis
-Repartiments gratuïts de blat
-Panem et circenses, una manera de fer política per a ocupar el temps d’oci i
augmentar la popularitat de l’emperador (propaganda imperial)
-L’emperador hi assisteix per mostrar-se pròxim a la gent
-Espectacles: comèdies, tragèdies, mim...(teatre), lluites de gladiadors,
recreació de batalles navals, exhibició d’animals exòtics (amfiteatre), carreres
de carros (Circ Màxim)
-Popularitat de les carreres de carros: spina, bigae, trigae, quadrigae; apostes;
faccions.....(La novel·la Circo Máximo de Santiago Posteguillo reflecteix eixe
món d’intrigues i assassinats)
5. CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA)CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA)
-Situació de la ciutat
-Prosperitat gràcies al comerç de la llana i del vi
-Tipus d’habitatges (domus, villae, palestra, amfiteatre, teatre, odeó,
thermopolia....)
-Terratrèmol en l’any 62 i reconstrucció
-Erupció del Vesubi (agost del 79)
-Com coneixem els fets? Descripció que fa Plini el Jove en les seues Cartes i
arqueologia (la ciutat comença a desenterrar-se en el s. XVI)
-Importància de Pompeia per a conéixer la vida quotidiana
-estructura de les cases, mosaics, frescos, calefacció...
6. CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO)CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO)
-Domicià, (81-96) , fill i successor de Tit ,expulsà els filòsofs de la ciutat per considerar-los
subversius.
descontentament per la manera de governar tirànica
descontentament per la monarquia hereditària dels flavis
el Senat incità un complot contra ell i fou assassinat
-Inici de la dinastia dels Antonins amb Nerva (96-98)
sistema successori d’adopció: l’emperador adoptava el seu successor i el preparava
associant-lo al tron
-Nerva adoptà Trajà (98-117): Màxima extensió de l’imperi
-Trajà adoptà Adrià (117-138)
-Adrià adoptà Antoni Pius (138-161)
-Antoni Pius adoptà Marc Aureli (161-180)
-Marc Aureli adoptà el seu germà, però aquest morí abans que ell. Per això després adoptà el seu
fill Còmode (180-192)
-Còmode, en accedir al poder, es mostrà depravat i mal governant
assassinat de Còmode i guerra civil
-Reflexió sobre l’emperador Marc Aureli
era un filòsof estoic. Escrigué en grec Les Meditacions: pensaments profunds sobre la
vida, la virtut i el destí per a consolar-se a si mateix
perseguidor dels cristians
Còmode canvià l’estoïcisme del pare per l’hedonisme/ epicureisme (plaer com a
base de la felicitat) ,seguint les idees del poeta Lucreci i aquest les del grec Epicur
7. CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO)CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO)
--A la mort de Còmode sobrevé una guerra civil que desemboca en la dinastia dels Severs
-Septimi Sever (193-211)
-Caracal·la (211-217): donà la ciutadania romana a tots els habitants de l’imperi
-Alexandre Sever (222-235)
-Anarquia, successió d’emperadors, incursions bàrbares, inflació (crisi del s. III)
-Dinastia il·líria:
Dioclecià (284-305) crea el sistema de la tetrarquia per a donar estabilitat, però
no dóna resultat
Constantí s’enfronta a Magenci en la batalla del pont Mulvi (312)
Victòria de Constantí per l’aparició d’una creu de flames en el cel amb la inscripció In
hoc signo vinces la nit anterior a la batalla. Cristianisme/ paganisme
Victòria de Constantí
Edicte de Milà: llibertat de culte (313)
Construcció de Constantinopolis (Bizanci)
Els tres fills de Constantí es reparteixen el poder a la seua mort
Guerres fratricides
Constanci, un dels fills, emperador
Julià l’Apòstata: retorn fracassat al paganisme
Teodosi: el cristianisme religió oficial de l’imperi i persecució del paganisme
-El papa Calixte III, a principis del s. III, va copiar l’estructura política de l’imperi per a organitzar la
seua església (arquebisbes i bisbes)
-el cristianisme es fa romà i l’imperi cristià