SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 7
Baixar para ler offline
Una de romanos ultim
CAPÍTOL 29: ARDE ROMACAPÍTOL 29: ARDE ROMA
-A l’emperador August el succeeix Tiberi, fill de Lívia d’un matrimoni anterior (14-37)
-A Tiberi el va succeir Cal·lígula, fill de Germànic (nét de Lívia) i Agripina (néta
d’August) (37-41)
trastorn psíquic, desequilibri mental
assassinat per la guàrdia pretoriana
-A Cal·lígula el succeí el seu oncle Claudi, nét de Lívia (41-54)
anècdota sobre el seu nomenament
retrat
la seua neboda Agripina es casa amb ell per afavorir el seu fill Neró, fruit d’un
matrimoni anterior, com a successor
mort de Claudi
-A Claudi el succeí Neró (54-68)
la seua manera de governar va anar degenerant amb el temps
incendi de Roma en el 64. Hipòtesis sobre la causa
Neró responsabilitza els cristians de l’incendi
Mort de Neró
-Inestabilitat política. Any dels tres emperadors (68-69): Galba, Otó, Viteli
-Final de la dinastia Julio-Clàudia i inici de la dinastia Flàvia: Vespasià (campanya de
Judea)
-Reflexió sobre els incendis i els especuladors. August havia creat un cos de bombers
-Piròmans: Eròstrat i el temple de Diana en Èfes. (356 aC)
CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68)CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68)
-Començament positiu del govern de Neró
influència positiva del filòsof Sèneca en l’educació i en la primera
època del seu govern
-Progressiu interés pel món artístic (teatre, música) i despreocupació pel
govern.
relacions conflictives amb sa mare (Agripina)
extravagàncies, orgies, penes de mort massives
distanciament de Sèneca
conspiració de Pisó
mort de Sèneca (estoïcisme)
el Senat declara Neró enemic públic
mort de Neró
-Reflexió sobre el suïcidi des del punt de vista estoic. La mort com a
alliberament
-Crítiques a Sèneca. La seua posició respecte a les riqueses: autarquia
CAPÍTOL 32: PAN Y CIRCOCAPÍTOL 32: PAN Y CIRCO
-En temps de l’emperador Tit (79-81), fill i successor de Vespasià, destructor de
Jerusalem, es va construir l’amfiteatre Flavi o Colosseu
-Interés dels emperadors per tindre ocupada amb diversions la gran massa de
població desocupada de Roma, per tal d’evitar disturbis
-Repartiments gratuïts de blat
-Panem et circenses, una manera de fer política per a ocupar el temps d’oci i
augmentar la popularitat de l’emperador (propaganda imperial)
-L’emperador hi assisteix per mostrar-se pròxim a la gent
-Espectacles: comèdies, tragèdies, mim...(teatre), lluites de gladiadors,
recreació de batalles navals, exhibició d’animals exòtics (amfiteatre), carreres
de carros (Circ Màxim)
-Popularitat de les carreres de carros: spina, bigae, trigae, quadrigae; apostes;
faccions.....(La novel·la Circo Máximo de Santiago Posteguillo reflecteix eixe
món d’intrigues i assassinats)
CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA)CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA)
-Situació de la ciutat
-Prosperitat gràcies al comerç de la llana i del vi
-Tipus d’habitatges (domus, villae, palestra, amfiteatre, teatre, odeó,
thermopolia....)
-Terratrèmol en l’any 62 i reconstrucció
-Erupció del Vesubi (agost del 79)
-Com coneixem els fets? Descripció que fa Plini el Jove en les seues Cartes i
arqueologia (la ciutat comença a desenterrar-se en el s. XVI)
-Importància de Pompeia per a conéixer la vida quotidiana
-estructura de les cases, mosaics, frescos, calefacció...
CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO)CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO)
-Domicià, (81-96) , fill i successor de Tit ,expulsà els filòsofs de la ciutat per considerar-los
subversius.
descontentament per la manera de governar tirànica
descontentament per la monarquia hereditària dels flavis
el Senat incità un complot contra ell i fou assassinat
-Inici de la dinastia dels Antonins amb Nerva (96-98)
sistema successori d’adopció: l’emperador adoptava el seu successor i el preparava
associant-lo al tron
-Nerva adoptà Trajà (98-117): Màxima extensió de l’imperi
-Trajà adoptà Adrià (117-138)
-Adrià adoptà Antoni Pius (138-161)
-Antoni Pius adoptà Marc Aureli (161-180)
-Marc Aureli adoptà el seu germà, però aquest morí abans que ell. Per això després adoptà el seu
fill Còmode (180-192)
-Còmode, en accedir al poder, es mostrà depravat i mal governant
assassinat de Còmode i guerra civil
-Reflexió sobre l’emperador Marc Aureli
era un filòsof estoic. Escrigué en grec Les Meditacions: pensaments profunds sobre la
vida, la virtut i el destí per a consolar-se a si mateix
perseguidor dels cristians
Còmode canvià l’estoïcisme del pare per l’hedonisme/ epicureisme (plaer com a
base de la felicitat) ,seguint les idees del poeta Lucreci i aquest les del grec Epicur
CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO)CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO)
--A la mort de Còmode sobrevé una guerra civil que desemboca en la dinastia dels Severs
-Septimi Sever (193-211)
-Caracal·la (211-217): donà la ciutadania romana a tots els habitants de l’imperi
-Alexandre Sever (222-235)
-Anarquia, successió d’emperadors, incursions bàrbares, inflació (crisi del s. III)
-Dinastia il·líria:
Dioclecià (284-305) crea el sistema de la tetrarquia per a donar estabilitat, però
no dóna resultat
Constantí s’enfronta a Magenci en la batalla del pont Mulvi (312)
Victòria de Constantí per l’aparició d’una creu de flames en el cel amb la inscripció In
hoc signo vinces la nit anterior a la batalla. Cristianisme/ paganisme
Victòria de Constantí
Edicte de Milà: llibertat de culte (313)
Construcció de Constantinopolis (Bizanci)
Els tres fills de Constantí es reparteixen el poder a la seua mort
Guerres fratricides
Constanci, un dels fills, emperador
Julià l’Apòstata: retorn fracassat al paganisme
Teodosi: el cristianisme religió oficial de l’imperi i persecució del paganisme
-El papa Calixte III, a principis del s. III, va copiar l’estructura política de l’imperi per a organitzar la
seua església (arquebisbes i bisbes)
-el cristianisme es fa romà i l’imperi cristià

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Juli cesar
 
Monarquia
MonarquiaMonarquia
Monarquia
 
Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Juli cesar
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
 
Imperi
ImperiImperi
Imperi
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
 
Juli Cèsar
Juli CèsarJuli Cèsar
Juli Cèsar
 
IMPERI ROMÀ I
IMPERI ROMÀ IIMPERI ROMÀ I
IMPERI ROMÀ I
 
Capitols xxi xxvi
Capitols xxi xxviCapitols xxi xxvi
Capitols xxi xxvi
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicana
 
L'imperi Romà
L'imperi RomàL'imperi Romà
L'imperi Romà
 
Resum Juli Cèsar
Resum Juli CèsarResum Juli Cèsar
Resum Juli Cèsar
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
PresentacióN2
PresentacióN2PresentacióN2
PresentacióN2
 
cèsar
cèsarcèsar
cèsar
 
Xvii xxi
Xvii xxiXvii xxi
Xvii xxi
 
Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.
 
Imperi
ImperiImperi
Imperi
 

Semelhante a Una de romanos ultim (20)

L'Imperi Romà
L'Imperi Romà L'Imperi Romà
L'Imperi Romà
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 
Limperi romà
Limperi romàLimperi romà
Limperi romà
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
República romana
República romanaRepública romana
República romana
 
República romana
República romanaRepública romana
República romana
 
Naixement de la literatura llatina
Naixement de la literatura llatinaNaixement de la literatura llatina
Naixement de la literatura llatina
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Ciceró
CiceróCiceró
Ciceró
 
David: Jurament dels Horacis
David: Jurament dels HoracisDavid: Jurament dels Horacis
David: Jurament dels Horacis
 
DINASTIA JULIOCLAUDIA
DINASTIA JULIOCLAUDIADINASTIA JULIOCLAUDIA
DINASTIA JULIOCLAUDIA
 
Baix imperi
Baix imperiBaix imperi
Baix imperi
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 
ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.
ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.
ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 

Mais de Remei Baldó Asensi (20)

Termes romanes20
Termes romanes20Termes romanes20
Termes romanes20
 
Les nou muses20
Les nou muses20Les nou muses20
Les nou muses20
 
Origens roma2020
Origens roma2020Origens roma2020
Origens roma2020
 
Italia antiga2020
Italia antiga2020Italia antiga2020
Italia antiga2020
 
Deus basic
Deus basicDeus basic
Deus basic
 
Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020
 
Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21
 
Calendari2020
Calendari2020Calendari2020
Calendari2020
 
Faeto
FaetoFaeto
Faeto
 
Perseu
PerseuPerseu
Perseu
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Lucius puer romanus
Lucius puer romanusLucius puer romanus
Lucius puer romanus
 
Calendari
CalendariCalendari
Calendari
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Faetont
FaetontFaetont
Faetont
 
Termes romanes15
Termes romanes15Termes romanes15
Termes romanes15
 
Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
 
Hercules
HerculesHercules
Hercules
 
Teatre roma
Teatre romaTeatre roma
Teatre roma
 
Teogoniahesíode
TeogoniahesíodeTeogoniahesíode
Teogoniahesíode
 

Último

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 

Último (8)

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 

Una de romanos ultim

  • 2. CAPÍTOL 29: ARDE ROMACAPÍTOL 29: ARDE ROMA -A l’emperador August el succeeix Tiberi, fill de Lívia d’un matrimoni anterior (14-37) -A Tiberi el va succeir Cal·lígula, fill de Germànic (nét de Lívia) i Agripina (néta d’August) (37-41) trastorn psíquic, desequilibri mental assassinat per la guàrdia pretoriana -A Cal·lígula el succeí el seu oncle Claudi, nét de Lívia (41-54) anècdota sobre el seu nomenament retrat la seua neboda Agripina es casa amb ell per afavorir el seu fill Neró, fruit d’un matrimoni anterior, com a successor mort de Claudi -A Claudi el succeí Neró (54-68) la seua manera de governar va anar degenerant amb el temps incendi de Roma en el 64. Hipòtesis sobre la causa Neró responsabilitza els cristians de l’incendi Mort de Neró -Inestabilitat política. Any dels tres emperadors (68-69): Galba, Otó, Viteli -Final de la dinastia Julio-Clàudia i inici de la dinastia Flàvia: Vespasià (campanya de Judea) -Reflexió sobre els incendis i els especuladors. August havia creat un cos de bombers -Piròmans: Eròstrat i el temple de Diana en Èfes. (356 aC)
  • 3. CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68)CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68) -Començament positiu del govern de Neró influència positiva del filòsof Sèneca en l’educació i en la primera època del seu govern -Progressiu interés pel món artístic (teatre, música) i despreocupació pel govern. relacions conflictives amb sa mare (Agripina) extravagàncies, orgies, penes de mort massives distanciament de Sèneca conspiració de Pisó mort de Sèneca (estoïcisme) el Senat declara Neró enemic públic mort de Neró -Reflexió sobre el suïcidi des del punt de vista estoic. La mort com a alliberament -Crítiques a Sèneca. La seua posició respecte a les riqueses: autarquia
  • 4. CAPÍTOL 32: PAN Y CIRCOCAPÍTOL 32: PAN Y CIRCO -En temps de l’emperador Tit (79-81), fill i successor de Vespasià, destructor de Jerusalem, es va construir l’amfiteatre Flavi o Colosseu -Interés dels emperadors per tindre ocupada amb diversions la gran massa de població desocupada de Roma, per tal d’evitar disturbis -Repartiments gratuïts de blat -Panem et circenses, una manera de fer política per a ocupar el temps d’oci i augmentar la popularitat de l’emperador (propaganda imperial) -L’emperador hi assisteix per mostrar-se pròxim a la gent -Espectacles: comèdies, tragèdies, mim...(teatre), lluites de gladiadors, recreació de batalles navals, exhibició d’animals exòtics (amfiteatre), carreres de carros (Circ Màxim) -Popularitat de les carreres de carros: spina, bigae, trigae, quadrigae; apostes; faccions.....(La novel·la Circo Máximo de Santiago Posteguillo reflecteix eixe món d’intrigues i assassinats)
  • 5. CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA)CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA) -Situació de la ciutat -Prosperitat gràcies al comerç de la llana i del vi -Tipus d’habitatges (domus, villae, palestra, amfiteatre, teatre, odeó, thermopolia....) -Terratrèmol en l’any 62 i reconstrucció -Erupció del Vesubi (agost del 79) -Com coneixem els fets? Descripció que fa Plini el Jove en les seues Cartes i arqueologia (la ciutat comença a desenterrar-se en el s. XVI) -Importància de Pompeia per a conéixer la vida quotidiana -estructura de les cases, mosaics, frescos, calefacció...
  • 6. CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO)CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO) -Domicià, (81-96) , fill i successor de Tit ,expulsà els filòsofs de la ciutat per considerar-los subversius. descontentament per la manera de governar tirànica descontentament per la monarquia hereditària dels flavis el Senat incità un complot contra ell i fou assassinat -Inici de la dinastia dels Antonins amb Nerva (96-98) sistema successori d’adopció: l’emperador adoptava el seu successor i el preparava associant-lo al tron -Nerva adoptà Trajà (98-117): Màxima extensió de l’imperi -Trajà adoptà Adrià (117-138) -Adrià adoptà Antoni Pius (138-161) -Antoni Pius adoptà Marc Aureli (161-180) -Marc Aureli adoptà el seu germà, però aquest morí abans que ell. Per això després adoptà el seu fill Còmode (180-192) -Còmode, en accedir al poder, es mostrà depravat i mal governant assassinat de Còmode i guerra civil -Reflexió sobre l’emperador Marc Aureli era un filòsof estoic. Escrigué en grec Les Meditacions: pensaments profunds sobre la vida, la virtut i el destí per a consolar-se a si mateix perseguidor dels cristians Còmode canvià l’estoïcisme del pare per l’hedonisme/ epicureisme (plaer com a base de la felicitat) ,seguint les idees del poeta Lucreci i aquest les del grec Epicur
  • 7. CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO)CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO) --A la mort de Còmode sobrevé una guerra civil que desemboca en la dinastia dels Severs -Septimi Sever (193-211) -Caracal·la (211-217): donà la ciutadania romana a tots els habitants de l’imperi -Alexandre Sever (222-235) -Anarquia, successió d’emperadors, incursions bàrbares, inflació (crisi del s. III) -Dinastia il·líria: Dioclecià (284-305) crea el sistema de la tetrarquia per a donar estabilitat, però no dóna resultat Constantí s’enfronta a Magenci en la batalla del pont Mulvi (312) Victòria de Constantí per l’aparició d’una creu de flames en el cel amb la inscripció In hoc signo vinces la nit anterior a la batalla. Cristianisme/ paganisme Victòria de Constantí Edicte de Milà: llibertat de culte (313) Construcció de Constantinopolis (Bizanci) Els tres fills de Constantí es reparteixen el poder a la seua mort Guerres fratricides Constanci, un dels fills, emperador Julià l’Apòstata: retorn fracassat al paganisme Teodosi: el cristianisme religió oficial de l’imperi i persecució del paganisme -El papa Calixte III, a principis del s. III, va copiar l’estructura política de l’imperi per a organitzar la seua església (arquebisbes i bisbes) -el cristianisme es fa romà i l’imperi cristià